Connecta amb nosaltres

Cultura

El comiat d’una llegenda

‘La Guitarra’, la primera cançó escrita per Serrat l’any 1965, esdevé el punt final de la seva exitosa carrera

Publicat

on

La darrera ovació ha estat al costat de casa, al costat del seu barri. Joan Manuel Serrat ha ofert aquest passat 23 de desembre el seu últim concert en un Palau Sant Jordi ple a vessar. Un adéu definitiu de dues hores i 23 cançons en el qual la seva primera cançó vital, La guitarra, ha esdevingut també el seu punt final artístic després d’una gira de 70 actuacions per tot el món. De fet, més enllà del seu primer tema, l’anomenat noi del Poble-sec també ha volgut entonar amb el públic multitud de cançons que evocaven a la seva infantessa com El meu carrerBarcelona i jo, o Hoy puede ser un gran día, entre moltes d’altres.

(αve de portada) Després de gairebé 60 anys amb la guitarra entre els dits, Serrat ha decidit deixar definitivament la música amb una gira de comiat, batejada amb el nom El vicio de cantar, 1965-2022, que va començar a Nova York i que ha travessat dues vegades l’Atlàntic. Durant vuit mesos, el cantautor ha voltat pel món amb les seves cançons més emblemàtiques fins que aquest desembre, ja ben entrada la nit, ha decidit tocar La guitarra, aquella cançó que va escriure l’any 1965 i que ha estat precedida una ovació que quedarà per a la història de la música catalana.

Història viva de la música

Amb gairebé 79 anys, Serrat abandona els escenaris definitivament després de constatar com el públic mai l’ha abandonat i després de teixir una carrera inenarrable. Per aquest motiu, l’artista ha decidit fer del seu comiat tot un recopilatori d’èxits i per cantar conjuntament amb la grada del Sant Jordi, com ara PareMediterráneoTemps era tempsParaules d’amor o alguns dels poemes musicats d’Antonio Machado o Miguel Hernández (Las nanas de la cebolla i Para la libertad). Cançons que, de ben segur, també han entonat les figures polítiques que s’han acostat a acomiadar-lo, com el president del Govern, Pedro Sánchez, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, o l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

En el seu darrer concert el cantautor ha tornat a rememorar a Tarradellas i s’ha presentat al públic amb el “ja soc aquí” entre sentiments “contradictoris”: “Gràcies a tots vosaltres, a tothom, per acompanyar-me avui com ho heu fet en altres ocasions, especialment aquesta nit, en què solemnement proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia”. En tot cas, Serrat també ha expressat el seu anhel de divertir-se en la seva darrera experiència artística: “Vull passar-m’ho de collons”. I dit i fet: Serrat ha aconseguit fer realitat aquell somni de molts artistes; retirar-se per voluntat pròpia i sense perdre el suport popular al llarg de tota la seva històrica trajectòria.

La petjada del Juanito

Fill de l’Ángeles Teresa (migrant aragonesa) i el Josep Serrat (sindicalista de la CNT), el cantautor del número 95 de Poeta Cabanyes no només és recordat per la placa penjada a la façana i que tants llatinoamericans atrau, sinó per tot un barri que se sent orgullós del seu fill predilecte. Encara que la gran majoria de famílies de poblesequins van marxar en el seu moment per fer una millor vida o, en el cas d’avui dia, empesos per la pujada de preus, com bé cantava Serrat: “El meu carrer és gent d’arreu, que penca i beu, que sua i menja”. De fet, no és pas difícil trovar-se algún que altre matí al mateix Serrat passejant de forma discreta pels carrers. Una figura que mai ha deixat de representar el contrapunt a la farandula del Paral·lel.

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint

Cultura

El Nobel que ja no podrà ser

Publicat

on

El lector habitual del Zona Sec recordarà que l’octubre de 2017, vaig dedicar la meva columna literària a Ngũgĩ wa Thiong’o, que portava per títol ‘El Nobel que no ha estat’, on em lamentava que l’escriptor kenyà no hagués aconseguit el guardó i mostrava el meu temor perquè aquest gran defensor de les llengües minoritzades no acabés al costat dels grans noms de la Literatura que no van aconseguir mai aquest premi: Virginia Woolf, Julio Cortázar, Mercè Rodoreda…

Dissortadament, el passat 28 de maig vam saber la notícia de la seva defunció a través del missatge que va publicar la seva filla, Wanjiku wa Ngũgĩ, a Facebook: “Va viure una vida plena, va lluitar una bona batalla. Com va ser el seu últim desig, celebrem la seva vida i la seva obra”. L’etern aspirant al Premi Nobel de Literatura i referent de les lletres africanes ens havia deixat.

Ara ens toca eixugar-nos les llàgrimes i celebrar la seva vida i la seva obra. Per això, us proposo que, si encara no l’heu llegit, aprofiteu que Raig Verd ja ha publicat set de les seves obres traduïdes al català.

Per començar, dues joies dels estudis sobre postcolonialisme: Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre. La lluita per les llibertats culturals. Si us agraden més les novel·les, us aconsello la delicada i pregonament feminista El diable a la creu, escrita des de la presó en kikuiu, la seva llengua materna. En canvi, si preferiu les obres biogràfiques, us recomano Neix un teixidor de somnis, la forja de la identitat d’un escriptor al servei del seu poble; Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, on l’escriptor explica com va ser condemnat —sense judici— per haver escrit una obra de teatre en la seva llengua; A la Casa de l’Intèrpret, un testimoni imprescindible del poder de l’esperança, i Somnis en temps de guerra. Records d’infantesa, un retrat històric narrat amb ulls d’infant.

I, finalment, per a tots els paladars, tenim la preciosa faula africana La revolució vertical, un homenatge a la tradició de la literatura oral.

A més, ben aviat Raig Verd afegirà dues obres imprescindibles a la seva Biblioteca Ngũgĩ wa Thiong’o: Un gra de blat i Descolonitzar la llengua.

Continua llegint

Cultura

Músiques al pati del CC Albareda

Publicat

on

Per

Aquest juny, el pati del Centre Cultural Albareda es convertirà en un escenari vibrant amb propostes que combinen música, ball, humor i crítica social. Quatre cites imprescindibles per a tots els públics i amb entrada gratuïta.

Donarà el tret de sortida Lluki Valverde (13 de juny), cantautor de rock torradet i folk elèctric que compta amb una banda d’ambaixadors de la bona ona i el bon ritme. El saxofonista de la Ludwig Band destaca per les seves lletres fresques i per una posada en escena que connecta de ple amb el públic.

El 18 de juny serà el torn de “La vedette antifeixista”, espectacle de cabaret protagonitzat per l’artista i transformista Jèssica Pulla. Amb humor, música i una mirada crítica, l’espectacle explora la intersecció entre la cultura LGBTIQA+ i una Catalunya conservadora, reivindicant el transformisme com a acte de resistència cultural i política.

La tercera cita tindrà lloc el 20 de juny amb Marejada Salsa Project, una formació vinculada als bucs d’assaig que ens portarà l’energia de la salsa i dels ritmes llatins més ballables, en una tarda que promet moviment i alegria col·lectiva.

Finalment, el 27 de juny es presentarà el fanzin musical “N’écoutez pas la musique des noirs: desarxivant els sons d’Haití”, una sessió d’escolta profunda de vinils haitians, conduïda per Sarah Ardite (Músicas Sospechosas) i Anabel de la Paz. L’activitat proposa reflexionar com la música es connecta a cinc segles d’història sociopolítica i filosòfica d’Haití. I també ballar!

Inscripcions als tallers d’estiu

A més, a partir del 2 de juny s’obren les inscripcions als tallers de juliol, amb propostes com iniciació al caixó, curs avançat de DJ, paddle surf, twerk, pilates i gimnàstica abdominal hipopressiva.

Consulta totes les activitats a: barcelona.cat/ccalbareda

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024