La crisi humanitària a Palestina ha traspassat tots els límits. Des de l’inici de l’ofensiva militar d’Israel l’octubre de 2023, més de 60.000 persones han mort segons fonts de l’ONU (16.000 dels quals eren nens). Els bombardejos indiscriminats sobre hospitals, escoles i camps de refugiats, s’afegeixen a un bloqueig que priva la població d’aliments, aigua i medicaments, fet que ha generat una crisi de fam deliberada. Tot un reguitzell de violacions del dret internacional humanitari que han convertit aquest conflicte en una tragèdia d’escala genocida.

Com a mitjà compromès amb la dignitat humana, des de ZONA SEC hem decidit que no podem restar en silenci. Per aquesta raó, la portada del diari lluirà la bandera palestina com a gest de solidaritat amb un poble que pateix una injustícia intolerable. Aquesta crisi no és només un conflicte polític o territorial; és una qüestió moral que ens obliga a actuar abans que la història ens jutgi amb severitat. El silenci ja no és una opció i cal aixecar la veu contra una guerra que la comunitat internacional hauria d’haver aturat tan bon punt va començar.

El suport dels EUA als interessos d’Israel, i la passivitat de la resta d’occident, amb condemnes tímides i sense accions concretes, ha permès que aquesta catàstrofe s’agreugi. Les sancions econòmiques, els embargaments d’armes i la pressió diplomàtica continuen absents. La societat civil, però, també pot tenir un paper clau: protestes, boicots i campanyes de conscienciació poden desafiar aquesta inacció governamental.

En paral·lel, el periodisme pateix un atac sense precedents: més de 200 periodistes i treballadors dels mitjans han mort a Palestina des del 2023, fet que ha convertit aquesta àrea geogràfica en una de les més letals per a la premsa. Cada veu assassinada és un intent d’ocultar què passa dins de l’àrea assetjada per les tropes israelites, però els testimonis no deixen d’emergir i les imatges de ciutats completament arrasades de forma premeditada són una realitat constatable.

No podem permetre que el futur recordi aquest temps com un fracàs col·lectiu. Cada dia d’inacció augmenta la nostra complicitat amb el patiment. Cal trencar el silenci, exigir responsabilitats i actuar amb urgència. Palestina clama justícia. Tenim el deure d’aturar la neteja ètnica i respondre abans que sigui massa tard. No hem d’esperar a mirar enrere amb vergonya; hem d’actuar ara.•

La darrera edició de la Festa Major del Poble-sec ha tornat a evidenciar la força i la vitalitat d’un barri que sap conjugar tradició, compromís social i participació ciutadana. Aquest any, la programació ha estat més rica i diversa que mai, posant en valor la capacitat del barri per fer sentir els seus veïns i convertir l’espai públic en un lloc d’intercanvi, diàleg i celebració compartida, malgrat la transformació demogràfica en què viu immers per l’arribada de milers de persones d’altres punts del món.

Alguns actes destacats –com les rutes de microteatre “Històries del taulell”, que han rescatat la memòria i l’essència del comerç local a través de recitals d’humor i emoció als establiments tradicionalment arrelats al barri (pàgina 7); o les trobades culturals i esportives que han sumat la implicació de diferents col·lectius– han reforçat la identitat singular del Poble-sec i la seva capacitat de crear comunitat. Els pregoners, Marta Calaf i Javier Velasco, escollits per la seva vinculació i aportació al barri, han sabut transmetre amb autenticitat i passió els valors més profunds del veïnat.

Aquest tipus de celebracions van molt més enllà d’una simple festa: són un teixit viu que uneix sectors socials, promotors culturals, entitats veïnals i una ciutadania diversa que es reconeix en la història i en la quotidianitat del barri. La cohesió social que es genera, el reforç dels llaços veïnals i la sensació de pertinença són, en definitiva, els grans èxits d’una Festa Major que, any rere any, construeix ponts entre el passat i el present, el local i l’obert, l’esperit crític i el gust per la convivència.

Volem expressar un reconeixement especial a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, que amb dedicació incansable ha aconseguit organitzar un programa equilibrat i inclusiu. La seva feina, sovint discreta, però fonamental, ha permès que cadascun dels actes trobi el seu lloc i la seva força, garantint que la festa reflecteixi la pluralitat i la riquesa cultural del barri.

En un moment en què les grans ciutats es veuen pressionades per la globalització i la desconnexió social, la Festa Major ens recorda que la vida de barri no només és possible sinó indispensable. Esdevé un instrument fonamental per enfortir la xarxa veïnal, preservar la memòria col·lectiva i estimular la solidaritat. Per tot això, és de celebrar l’èxit d’aquesta edició i reivindiquem el barri que volem i mereixem.

El govern en minoria de la ciutat llueix propostes que, certament, han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l’Ajuntament de Barcelona les han fet possibles. Un exemple: quan el govern parla de la possibilitat d’eliminar pisos turístics el 2028. És evident que la pressió que tenim del turisme afecta el fet que la gent pugui viure i desenvolupar el seu projecte de vida a la ciutat de Barcelona i específicament a barris com Poble-sec, però aquesta és una regulació que va fer possible Esquerra Republicana.

De la mateixa manera, també hem regulat els lloguers de temporada; una modalitat de lloguers que són curts i que, en molts casos, utilitzats irregularment per amagar contractes d’habitatges que es volen saltar el topall de la regulació dels preus del lloguer.

En el complicat equilibri de la governança i la regulació del turisme -que hem perdut a la ciutat i pràcticament a tots els seus barris- i sobre com distribuïm els costos i els beneficis. Per aquesta raó, hem de recordar que Esquerra Republicana també va impulsar la taxa turística l’any 2020. A més, fa pocs dies hem aconseguit incrementar el seu import en benefici de tota la ciutadania.

Igualment, el nostre govern municipal oblida i descuida una qüestió fonamental i que preocupa una gran majoria de barcelonins i també de catalans. En el context que Barcelona és la capital del país i així l’hem de continuar reivindicant, l’emergència lingüística ocupa per a nosaltres l’eix central de la nostra actuació. Fa pocs dies hem proposat i hem aconseguit que Barcelona tingui, màxim en un any, un Consell de la Llengua Catalana. Aquest serà un espai que aglutinarà entitats que fomenten l’ús de la llengua a la ciutat, així com els representants polítics, per tal de debatre i dibuixar conjuntament com han de ser les polítiques públiques a promoure i incentivar l’ús social del català a la capital del país, avui en clar retrocés.

Pel que fa a l’habitatge, que sabem és la preocupació més gran dels nostres veïns i veïnes, des d’Esquerra Republicana tenim una proposta pròpia. Creiem que no és possible construir gaire més a la ciutat de Barcelona, encabida entre el mar i Collserola, per la qual cosa cal una aposta decidida per la rehabilitació. Una rehabilitació que l’ha de fer l’administració pública, sempre en col·laboració amb qui calgui, però si no la fa l’administració, sinó la fan les institucions, la faran els fons voltor per especular. Cal blindar bé per a qui fem aquesta rehabilitació i quines condicions té aquesta rehabilitació. Si donem fons públics a algú perquè rehabiliti el pis i després el lloga o el ven a expats, doncs ja em dirà quin negoci hem fet, oi? Nosaltres plantegem el pla Barcelona més viva, intentant actualitzar una mica el Barcelona posa’t guapa de dècades anteriors, el qual va ser molt ambiciós i que va ajudar a transformar la ciutat.

I, finalment, la seguretat. Seguretat és policia, és agent cívic, és mediador, però també la seguretat és poder viure en una ciutat on conec els meus veïns, on hi ha comerç de proximitat, un comerç amb qui puc parlar de les coses del barri, que està arrelat, que està compromès amb la ciutat. Tot això també és seguretat. Com més despersonalitzada està la ciutat també és més insegura. Per tant, tot és seguretat.