Connecta amb nosaltres

Política

El Poble-sec, bastió dels comuns

La davallada de la participació castiga sobretot a Barcelona en Comú, encara que supera amb escreix al PSC i la candidatura de Trias x BCN

Publicat

on

El Poble-sec es manté fidel a Barcelona en Comú. Així es desprèn dels resultats de les eleccions municipals d’aquest 28-M després que la formació encapçalada per Ada Colau s’imposés de forma estèril a la falda de Montjuïc. La raó: els resultats a escala de ciutat, on ha caigut de la 2a a la 3a posició respecte als darrers comicis, li posen molt difícil revalidar l’alcaldia per la via dels pactes electorals. De fet, malgrat que els comuns han fet del barri un autèntic bastió electoral, en realitat, municipals rere municipals, cada vegada assoleixen captar menys paperetes.

Si s’analitzen de manera correlativa els resultats electorals d’aquest 2023 amb problemàtiques compartides entre barris, el Poble-sec caldria ubicar-lo en el sac dels barris afectats per les dinàmiques del segle XXI (població històricament treballadora + habitatge impossible + turistificació). Una agrupació on s’ubicarien també Sant Antoni, el Poblenou, Sants o el Gòtic. En tots aquests casos, el seu veïnat també ha apostat per mantenir en el càrrec a Colau.

Ara bé, el suport a qui fins avui dia ha sigut alcaldessa ha sigut sostingut per part dels poblesequins? No. Si bé en els comicis de 2015 la irrupció de Barcelona en Comú es va atorgar una de cada tres paperetes del barri, en aquest 2023 els comuns han perdut gairebé un miler de suports respecte fa vuit anys i 500 respecte fa quatre. Malgrat tot, percentualment han aconseguit millorar els resultats de 2019: de seduir al 28,1% del veïnat han passat al 28,5%.

Collboni passa per davant de Xavier Trias

Si bé a Barcelona els resultats s’auguraven ajustats (al final Xavier Trias ha guanyat la cursa electoral, malgrat ser el candidat amb un menor nombre d’enquestes a favor), en el cas del Poble-sec les diferències entre partits han sigut més destacades. Per una banda, el PSC pràcticament no ha aconseguit escurçar distàncies amb els comuns, però el que sí que ha sabut fer és incrementar el percentatge d’electors que els han donat suport (del 17,9% al 19,4%). Ara bé, en realitat aquest increment percentual està vinculat sobretot a la caiguda de la participació, ja que en nombres absoluts els socialistes han assolit mobilitzar pràcticament el mateix electorat que el 2019 (i fins i tot han perdut un centenar de paperetes pel camí).

En canvi, la candidatura que sí que ha sabut capgirar la dinàmica de les enquestes ha sigut la de Xavier Trias. Mentre que Junts l’any 2019 només va sumar un 7,3% dels vots amb la candidatura conjunta de Joaquim Forn i Elsa Artadi, aquest 2023 el recosit de diferents escissions de Convergència sota la marca Trias x BCN ha aconseguit doblar els resultats: de 1.051 votants a 2.060 simpatitzants. Un resultat gairebé calcat al que va obtenir l’exalcalde a les polaritzades eleccions de 2015, quan es va enfrontar per primera vegada contra Ada Colau.

Les grans davallades

Que Trias x BCN hagi recuperat la força electoral que havia perdut l’any 2019 al barri, en part, ha sigut a costa d’ERC. L’oposició constructiva dels republicans a l’Ajuntament ha costat al seu veterà candidat, Ernest Maragall, la caiguda en picat dels suports entre els poblesequins: d’obtenir el 22,8% dels vots fa quatre anys, a aplegar el 13% (la meitat dels vots, en nombres absoluts). A més, el resultat d’ERC també cal contextualitzar-lo en l’actual escenari polític: mentre que l’any 2019 el procés independentista estava en el seu punt àlgid i l’alcaldia de la ciutat es va dirimir sota la qüestió nacional, avui dia les mobilitzacions al carrer ja són història, l’agenda política ha deixat d’estar marcada pel sobiranisme i Esquerra ha començat a patir el desgast de governar en solitari a la Generalitat.

Ara bé, el daltabaix del procés no només ha afectat ERC. De fet, el càstig que han rebut els republicans és gairebé un massatge comparat amb les formacions que formaven part de la proposta unionista del francès Manuel Valls. Mentre que Valents ha rebut el suport de l’1,8% dels poblesequins, Ciutadans s’ha quedat absolutament orfe de simpatitzants (només 98 veïns, acèrrims fidels a la formació taronja, han donat suport a la candidatura d’Anna Grau). Una dada que condemna a Ciutadans a la pràctica desaparició, sobretot després d’haver obtingut encara menys suports que BCN ets Tu (124 vots) o el PACMA (141 vots).

El PP de Daniel Sirera i la concentració de vot

Després dels mals resultats del PP a les darreres eleccions, aquest 28-M la candidatura de Daniel Sirera finalment sí que ha aconseguit reflotar el vaixell popular. En el cas del Poble-sec, amb uns tímids resultats (7,1% i 755 vots), però en la mateixa línia de Barcelona, on han multiplicat per dos els suports. Per últim, destacar la irrupció de VOX, encara que si s’haurien reproduït els vots que ha rebut la candidatura d’extrema dreta al barri a escala barcelonina, el grup ultra no hauria assolit representació a l’Ajuntament. Els ultres només han rebut el suport de 527 veïns (el 4,2%), mentre que la CUP ha aconseguit el suport d’una vintena més. En tot cas, la candidatura de l’esquerra independentista encara no ha aturat la sagnia de suports que arrossega eleccions rere eleccions i en aquests comicis encara han sumat menys paperetes al barri que el passat 2019 (de 660 a 543).

Política

Junts i PSC pacten crear un pla econòmic per a Montjuïc

L’Ajuntament aprova per unanimitat que el pla segueixi un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament

Publicat

on

El Grup Municipal de Junts per Catalunya-Trias per Barcelona ha acordat amb el Govern del PSC la creació d’un pla econòmic per desenvolupar el Pla Montjuïc de cara al centenari de l’Exposició. La proposta ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió d’Economia i Hisenda del consistori i tindrà com a base un model de col·laboració publicoprivada per garantir el finançament de les obres.

Una transformació encara sense pla econòmic

L’objectiu del pla és transformar l’espai firal i la muntanya perquè esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn. Un projecte, però, que encara no té un pla econòmic concret i que amb aquesta llum verda del consistori s’han assentat els primers fonaments de com ha de ser.

Tal com ha esgrimit la regidora de Junts, Victòria Alsina, el centenari de l’Exposició “és una gran oportunitat per transformar la muntanya i que esdevingui un parc urbà que es vertebri amb els barris de l’entorn”. Una operació en què considera essencial la col·laboració publicoprivada amb els agents econòmics de la ciutat. “Serà un projecte de dos mandats, que costarà molts diners; al govern d’ara li toca planificar, al pròxim govern li tocarà executar”, ha recordat en relació amb la importància que tindran les decisions que es prenguin en aquests propers tres anys.

Govern i oposició, de la mà

La regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha donat suport a la iniciativa de Junts, la qual ha de servir per concretar com s’han de finançar les obres del pla que el seu partit va definir el mandat passat. En aquest sentit, però, ha recordat que el projecte ha de representar una oportunitat “sense oblidar-se dels veïns i veïnes del voltant de Montjuïc”. En la mateixa línia, el regidor d’ERC, Jordi Castellana, ha emfatitzat el fet que, “qualsevol projecte, tant econòmic, com cultural, ha de tenir en compte que no es desenvoluparà en un context aïllat, sinó que tindrà un context de veïns que hauran de desenvolupar la seva vida de forma tranquil·la”, en referència a com pugui alterar el pla Montjuïc 2030 els barris del voltant.

Des del PP, la regidora M. Ángeles Esteller ha volgut posar en valor la importància d’una bona articulació perquè el projecte “tingui el major impacte econòmic” i pugui solucionar “l’assignatura pendent” que representa Montjuïc. Un punt de vista complementat per la mateixa regidora socialista del Districte, Raquel Gil, que ha destacat la importància que tindrà la col·laboració publicoprivada i entre administracions perquè el pla sigui una realitat.

Continua llegint

Política

De les superilles al Poble-sec: transició negativa de les polítiques climàtiques a Barcelona

Publicat

on

Per

Fa pocs dies, el compte de Twitter de l’Ajuntament de Barcelona, @BCN_ecologia, va experimentar un canvi de nom significatiu, passant a ser @BCN_espaipublic. Pot semblar una qüestió anecdòtica, però té implicacions profundes. Des que Collboni va ser nomenat alcalde de Barcelona, la ciutat ha abandonat el lideratge en la lluita contra l’emergència climàtica. En els primers mesos del seu govern, el PSC ja ha anunciat la interrupció de la creació de més superilles, qüestiona la necessitat dels carrils bici (essencials per reduir les emissions), ha expressat suport públic per l’ampliació de l’aeroport i ha arribat a acords que incrementen encara més el nombre de visitants turístics a la ciutat.

Aquestes notícies no són prometedores pel futur dels nostres barris. A escala de districte, es posa en dubte la continuïtat de les accions destinades a protegir els entorns escolars i la seva ampliació a les escoles on no es va poder assolir en l’últim mandat. Mentre Ciutat Vella anuncia la creació de la seva Aula Ambiental, Sants-Montjuïc roman com l’únic districte sense un equipament digne per conscienciar la ciutadania sobre la crisi climàtica, i el concurs per dotar de contingut el petit quiosc en construcció a Montjuïc s’endarrereix mes rere mes.

El barri del Poble-sec ha estat pioner en l’aparició d’un teixit veïnal ecologista, original i divers, capaç d’engegar iniciatives comunitàries contra el canvi climàtic. Gràcies a aquest teixit, únic a la ciutat, el nostre districte ha pogut posar en marxa l’Oficina Tècnica i el Consell d’Emergència Climàtica de Sants-Montjuïc, des d’on s’ha donat suport a la ciutadania activa per generar discurs, conscienciar i planificar iniciatives coordinades amb altres actors del territori. Des que ha canviat el govern, cap dels grups de treball de la sectorial ha estat convocat ni una sola vegada. S’han aturat els esforços per programar de forma conjunta dates destacades, com ara el dia sense cotxes o la setmana europea per la reducció dels residus, i ha desaparegut la nostra celebrada Agenda Verda.

El 2023 acaba amb el trist record de ser l’any més calorós de la història. La pujada de les temperatures ha tingut conseqüències òbvies, com els incendis que han arrasat Canadà, Hawaii o Grècia, i altres no tan òbvies, com l’aparició de ciclons extrems al Mediterrani. Catalunya porta tres anys de sequera extrema sense que la Generalitat tanqui l’aixeta als grans malbaratadors. Aquests episodis seran cada vegada més violents si no reduïm radicalment les nostres emissions. Endreçar Barcelona també implica preparar la ciutat contra l’emergència climàtica.

Els governs locals tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic. Si l’ajuntament i el districte interrompen les iniciatives per preparar la ciutadania i augmentar la resiliència del veïnat, els resultats seran catastròfics, particularment per a la població més vulnerable dels barris. Si no reduïm el trànsit, augmentem els refugis climàtics i reverdim els carrers… quin futur ens espera?

CAROLINA LÓPEZ

Consellera de Districte de BCN En Comú

Continua llegint

Política

Vauras perd la causa contra Colau i Serra pel Bloc Llavors

El fons voltor que va comprar l’edifici ocupat del carrer Lleida es va querellar contra l’alcaldessa i el regidor del districte

Publicat

on

Per

El fons voltor Vauras es va voler venjar de Colau per les seves polítiques. Aquesta és la conclusió de la titular del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, qui ha investigat el cas, després que el fons es querellés contra l’alcaldessa Ada Colau i el regidor del Districte, Marc Serra. Segons va denunciar Vauras, l’equip de govern els va coaccionar perquè cedís pisos ocupats del Bloc Llavors, ubicat al carrer Lleida, en lloguer social. Si més no, la jutgessa ha acabat acusant al fons d’intentar venjar-se dels comuns, després de veure’s perjudicat per les polítiques d’habitatge.

La jutgessa ha arribat a la conclusió que no va haver-hi “ni pressions ni resolucions dictades injustament”. De fet, exposa que Colau “no va tenir cap participació en les reunions” ni en els expedients que es van tramitar. Per què la va voler incloure en la querella, aleshores? Per “aconseguir l’efecte mediàtic que suposa involucrar a un polític en un procediment penal” sabent que “no va tenir cap participació en els fets”, afegeix.

La causa ja va ser inadmesa

Vauras es va querellar contra Colau i contra Serra pels delictes de coaccions, extorsió, prevaricació, suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides als funcionaris i usurpació de funcions. Malgrat que en primera instància la jutgessa va inadmetre la querella per falta d’indicis, al març de 2022 l’Audiència de Barcelona la va obligar a obrir la causa pels delictes de coaccions i prevaricació. Una investigació que conduiria als acusats a declarar com a investigats tot just abans de les eleccions.

A parer de la jutgessa, les gravacions aportades per Vauras de les reunions mantingudes en 2019 i 2020 no revelen aquestes coaccions i també ha deixat en evidència als testimonis aportats per l’acusació per la seva “memòria prodigiosa”. Després d’analitzar també els expedients, ha acabat per concloure que no es van dictar resolucions “desfavorables, injustes o prevaricadores” contra Vauras.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021