Connecta amb nosaltres

Societat

Rescaten un turista italià que va caure per un barranc a Montjuïc

Estrepitosa caiguda prop del canó del Castell de Montjuïc

Publicat

on

Ensurt que podria haver acabat en tragèdia. Els Bombers de Barcelona van rescatar, durant la segona quinzena d’agost, un turista italià de 26 anys que s’havia precipitat per una zona forestal de la muntanya de Montjuïc.

L’home, que va ser trobat entre el Mirador de Montjuïc i el canó del Castell de Montjuïc, estava fent una excursió per la zona quan, en un moment determinat, es va estimbar pel barranc, caient des d’una alçada de deu metres i quedant atrapat entre les roques, sense possibilitat de tornar a pujar al camí. Va ser un veí de la zona qui va trucar als serveis d’emergències, tot avisant que l’home tenia la cama trencada. Així, el rescat va requerir subjectar l’afectat en una llitera, que els bombers van fer servir per pujar-lo entre les roques fins a la part superior del penya-segat amb maniobres d’escalada.

Cama trencada i ferides lleus

L’accident va mobilitzar l’equip de rescat, així com un infermer dels Bombers que va poder atendre el noi in situ després que els Bombers l’haguessin pogut pujar amb la llitera. Malgrat l’aparatós de la caiguda, el jove només va patir ferides lleus i una fractura a la cama, i després de ser estabilitzat per l’infermer va quedar sota la cura dels sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que el van traslladar a l’Hospital Clínic per fer-li una avaluació més completa del seu estat. Poques hores més tard els Mossos d’Esquadra van confirmar que hi havia una denúncia interposada per la desaparició del noi.

Continua llegint

Societat

La majoria dels refugis climàtics han estat tancats a l’agost

Al veïnat només els ha quedat el casal d’avis i els parcs de la muntanya de Montjuïc per poder aixoplugar-se de les grans onades de calor

Publicat

on

Per

La xarxa de refugis climàtics que ha desenvolupat un estiu més l’Ajuntament de Barcelona ha fet curt. Dels dos equipaments adherits al programa que es troben a la trama urbana del barri, només un ha obert tot l’agost, però en un horari molt específic: el Casal de Gent Gran del Poble-sec (de 16.30 a 19.30 hores). L’altre, la Biblioteca Francesc Boix, ha restat tancada des del 31 de juliol fins al 3 de setembre.

Tot plegat apunta al fet que la idea del consistori no ha acabat d’aterrar al barri. Segons va promocionar l’Ajuntament, aquests refugis climàtics han de servir a la població per poder passar una estona a la fresca en cas que els seus habitatges no estiguessin habilitats per suportar la canícula estival. Un objectiu, però, que ha quedat lluny de complir-se. De fet, per poder accedir a la resta de refugis climàtics que l’Ajuntament ha promocionat al barri, els interessats haurien hagut de fer l’esforç de pujar els carrers amb fort pendent de la muntanya de Montjuïc.

Zones verdes

Aquests parcs habilitats com a refugi climàtic al barri del Poble-sec són el Jardí Botànic Històric, els Jardins de Laribal, el Jardí del passeig de Santa Madrona, el Parc del Mirador, els Jardins de Joan Brossa o el Parc del Mirador del Migdia. Espais evidentment més frescos que els carres o places dures del Poble-sec, però a una distància i uns pendents que fan impossible arribar-hi sense suar de valent.

Al cap i a la fi, l’únic refugi climàtic ubicat a la muntanya amb una bona climatització ha estat el Museu Etnològic i de Cultures del Món (el qual sí que ha restat obert tot l’agost) i les piscines Picornell (les quals són dramàtiques de fer-les servir com a refugi climàtic, ja que el bany gratuït no està contemplat). En cas de contemplar la possibilitat de creuar el Paral·lel per refugiar-se en un dels equipaments del programa municipal, els veïns també s’han trobat  amb el cartell de tancat per vacances. L’exemple: el Centre Cívic Cotxeres Borrell, tancat tot l’agost.

Continua llegint

Societat

Montjuïc, a l’expectativa

“Totes les millores que incentivi el Barça durant aquests mesos després quedaran a la muntanya”

Publicat

on

Temporada en marxa i molèsties a radiografiar. Després de mesos de debat sobre com s’havia d’encarar la mobilitat que generarien els partits del FC Barcelona a l’estadi Lluís Companys a conseqüència de les obres al Camp Nou, la qüestió ja s’ha començat a aterrar. Una matèria que, en opinió del president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, per ara només ha entrat en fase de prova i resta pendent d’analitzar: “Fins ara hem tingut només dos partits que eren especials: un Gamper al qual assisteixen sobretot turistes i gent que habitualment no va a l’estadi, i un primer partit de lliga que, en celebrar-se en agost, tampoc hi va tothom”, assenyala.

Per aquesta raó, des de l’entitat veïnal assenyalen que les anàlisis més rigoroses s’hauran de començar a dur a terme a partir d’aquest setembre, quan es començaran a celebrar els partits que, per rellevància esportiva o social, arrosseguen més gent. L’exemple? El Barça-Betis que se celebrarà cap a finals de mes, o els primers partits de la fase de grups de la Champions League. Dues proves de foc que seran decisives per tal d’acabar de perfilar els dispositius que s’han organitzat fins ara.

Sense soroll, però sense poder aparcar

Gàzquez apunta que, fins ara, el trasllat del Barça a Montjuïc no ha generat cap queixa veïnal en relació amb el soroll, “encara que estarem amatents a com evolucioni la temporada”, assegura. En tot cas, però, des de l’associació de veïns sí que critiquen el fet que les restriccions d’aparcament i de circulació que s’han executat fins ara “no han funcionat”. Mentre que la decisió de l’Ajuntament de Barcelona s’ha centrat a vetar l’accés en cotxe fins a l’estadi a tres hores de començar els partits i restringir la circulació posteriorment per determinades zones (com l’avinguda de l’Estadi o el passeig Olímpic), part del veïnat de Can Clos i el Polvorí consideren les mesures insuficients i demanen avançar l’hora d’inici de les restriccions.

En paral·lel, des de l’AVV del Poble-sec consideren que no funciona el veto d’aparcar a la zona verda a persones que no els pertoca per zona residencial (fora dels dies de partit, tothom hi pot aparcar encara que sigui amb una tarifa molt més alta). “Des de l’Ajuntament s’han quedat curts a l’hora de decidir quantes places queden protegides per a ús exclusiu pel veïnat; fins ara no ha funcionat bé, esperem que quedi resolt de cara als propers partits i que s’eviti una doble afectació pel barri”, exposa Gàzquez. Uns aspectes sobre els quals encara no s’han pronunciat l’AVV de la França Xica o la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la qual encara té pendent de tractar la qüestió en junta, tal com han explicat a ZONA SEC.

Les motos, en el punt de mira

Per tal de donar fluïdesa al trànsit, el pla de mobilitat ha establert que les persones que es desplacin en moto fins als partits puguin aparcar als carrers del Doctor Font i Quer i al passeig del Migdia. Una mesura que ordena l’estacionament de fins a 3.500 motos, però que l’AVV del Poble-sec també qüestiona pel fet d’anar en contra de les polítiques de mobilitat sostenible que fins ara s’han volgut executar a Montjuïc: “Vam demanar que la muntanya quedés totalment tancada a l’accés en vehicle i ens hem trobat que les motos tenen zones habilitades per aparcar, un fet que només fa que incentivar l’ús de la moto quan creiem que no hauria de ser així”, exposa el representant veïnal.

Malgrat tot, les entitats es donen per satisfetes per com l’Ajuntament les ha tingut en compte a l’hora d’organitzar el dispositiu de mobilitat: “Totes les entitats que han volgut participar han posat el seu granet de sorra; després hi ha coses en què ens han fet més cas, i hi ha coses que ens han fet menys, com és el tema de les motos, però en general estem satisfetes”. “Ara bé, el que també ens agradaria tenir són converses amb el Barça; ja els hem demanat seure en una taula i parlar sobre el seu encaix en el barri adreçant-nos a les oficines del club, a través de l’Ajuntament i per carta ordinària, però no ens han contestat a res”, lamenta Gàzquez.

A parer del teixit associatiu, el fet que el Barça s’hagi traslladat de forma provisional a Montjuïc converteix el club en “un veí més” del Poble-sec, fet que li suposa corresponsabilitzar-se de les problemàtiques que pugui generar. “Volem obrir aquesta via de diàleg amb el Barça perquè ara també seran veïns nostres durant un any i mig, però l’entitat, que assegura ser més que un club, no ha tingut ni la consideració de respondre, ens ha dolgut moltíssim”.

El Brunch, l’exemple a seguir

Un fet que contrasten amb l’actitud dels responsables del Brunch Electronik, que se celebra des de fa anys a Montjuïc: “Tal com vam fer amb l’equip del Brunch, volem tancar un acord amb el Barça que generi contrapartides per al barri o que ajudi directament a les entitats del Poble-sec, com ara promoure la donació dels excedents alimentaris a Bona Voluntat en Acció o l’entrega del material esportiu que ja no facin servir als clubs locals”, exemplifica.

En aquest sentit, cal recordar que la responsable de les accions d’impacte social i mediambiental del Brunch-In the Park, Andrea Lamount, assegurava fa un any que, des de la seva organització, sempre s’ha cosiderat un pilar més la coordinació amb l’espectre social i associatiu del barri per revertir els impactes negatius en favor dels positius. “L’objectiu és coordinar-nos amb les entitats per fer una previsió sobre com s’ha de desenvolupar el festival a la muntanya i controlar la baixada del públic pels carrers”, declarava Lamount a ZONA SEC. “Si amb els veïns identifiquem una zona on hi pot haver una important afluència de gent abans del festival, nosaltres ja ens encarreguem d’organitzar un dispositiu de neteja i seguretat per reduir al màxim el marge d’error”, afegia.

La muntanya, preparada

Mentre que al llarg de les darreres setmanes s’ha qüestionat la idoneïtat de traslladar l’activitat esportiva del principal club del país a la muntanya màgica, des de l’AVV del Poble-sec asseguren que Montjuïc està “molt ben preparat” per acollir al Barça. “Hem de recordar que, malgrat celebrar-se en una altra època, ja va acollir uns Jocs Olímpics i que acull multitud de concerts que posen el Poble-sec, la ciutat i el país en el mapa; al final no és un parc natural, és un parc on passen coses”, apunta Gàzquez.

“De totes maneres encara hi ha assignatures pendents, com la millora de l’enllumenat o l’accés a la muntanya en transport públic, no pot ser que el funicular tanqui a les 20 hores del vespre a l’hivern quan les piscines Picornell tanquen a les 00 hores; per això considerem benvinguda l’arribada del Barça, perquè totes les millores que incentivi el club durant aquests mesos després quedaran a la muntanya”, sentència.

Continua llegint

Societat

Les obres del carrer Piquer treuen a la llum dos refugis antiaeris

L’escala d’accés al refugi identificat amb el número 292 baixa uns set metres respecte al nivell del carrer

Publicat

on

Els nostres barris es troben en un procés constant de renovació i modernització, i això resulta, molt sovint, en l’aparició de restes d’edificacions o equipaments públics o privats del passat històric de la nostra ciutat. Alguns ja eren coneguts, però havien quedat arraconats amb el temps, i d’altres són noves troballes.

Aquest ha estat el cas en les obres de reurbanització del carrer de Piquer, una obra del Pla de Barris emmarcada en el Pla de Mobilitat del Poble-sec que va començar fa un any. A principis d’aquest any, a prop de la cruïlla amb el carrer de Cabanes, va aparèixer l’entrada al refugi antiaeri 410 del sistema defensiu de la ciutat durant la Guerra Civil.

Posteriorment, el Servei d’Arqueologia de Barcelona va fer una cala a prop de la cruïlla amb el carrer Nou de la Rambla i va localitzar el segon refugi antiaeri del carrer de Piquer, identificat amb el número 292 als plànols de La Ciutat dels Refugis. En aquest cas cal continuar treballant per completar l’exploració arqueològica del refugi 292, el segon que apareix aquest any amb aquestes obres, ja que l’excavació no es troba del tot acabada, com sí que succeeix amb el refugi del carrer de Cabanes.

Presentació de les troballes al veïnat

Per explicar l’estat d’aquestes obres i les troballes arqueològiques, l’Ajuntament va convocar una sessió informativa el passat mes de juliol al centre cultural Albareda. Més de 50 veïns i veïnes van poder veure una presentació amb fotografies, mapes i esquemes de les troballes, mentre Miquel Àngel Valdueza, director de Serveis Tècnics del Districte, i Josep Pujades i Cavalleria, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, explicaven el que s’havia fet fins ara. “Els treballs resulten més feixucs de l’habitual perquè en algun moment s’hi havia tirat ciment líquid i ara cal esmicolar el formigó per poder treure’l. Però la galeria, per la qual s’ha avançat ja més de set metres, es troba en bon estat de conservació. Un cop es completi l’excavació, es documentarà tal com ja es va fer amb l’altre refugi”, asseguren des del consistori.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021