Connecta amb nosaltres

Economia

Tecnologia al servei de la medicina

Publicat

on

Si els humans tenim una obsessió és la de no voler morir o, si més no, endarrerir aquest moment millorant la qualitat de vida el màxim possible. Grans èxits mèdics de la història com la penicil·lina (Alexander Fleming, 1926)  o les vacunes (Edward Jenner, 1796) han salvat milions de vides cada any i són tota una referència.

Però l’enginy humà no s’atura: Mammoth Biosciences, per exemple, és una empresa de San Francisco que té com a inversors, ni mes ni menys, a Apple i Amazon, entre d’altres perquè ha desenvolupat un nou tipus de sensor que pot detectar de forma precoç el càncer de mama amb més eficiència que les actuals mamografies. La tecnologia anomenada “sèrum de sang líquida” consisteix a analitzar una petita mostra de sang per detectar fragments de cèl·lules canceroses. La solució ha estat provada en estudis clínics amb més de 1.000 dones amb una precisió del 99%.

Avenços a les universitats de Tòquio i Cambridge

Seguint amb el càncer, un estudi publicat a la revista Nature Biomedical Engineering d’aquest any explica que un equip de científics de la Universitat de Tòquio han desenvolupat una nova llum infraroja (semblant a la que s’usa en alguns comandaments a distància o en ulleres de visió nocturna) que és capaç d’entrar a les cèl·lules canceroses i danyar el seu ADN perquè no es puguin reproduir i les cèl·lules acaben morint. Els científics la van provar amb ratolins amb càncer de còlon i l’estudi va demostrar que la llum infraroja va ser capaç de matar les cèl·lules canceroses amb una precisió del 90%. Aquest sistema, pràcticament innocu, podria substituir en un futur proper la ràdio i quimioteràpia.

Finalment, com a novetat biotecnològica remarcable d’aquest darrer any, també s’ha publicat, a la revista Nature, un estudi d’un nou teixit artificial però biocompatible. Aquest teixit, desenvolupat per científics de la Universitat de Cambridge, al Regne Unit, es pot implantar al cos sense rebuig i regenerar-se. Aquesta tècnica té el potencial de revolucionar el tractament de les lesions. Actualment, les lesions en els ossos, els músculs i altres teixits poden ser molt difícils de curar. El teixit artificial de la Universitat de Cambridge podria proporcionar una nova manera de reparar aquestes lesions i millorar la qualitat de vida dels pacients.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Panorama desolador per a l’habitatge

Totes les administracions són culpables de la situació del mercat de l’habitatge. Cal augmentar l’oferta: construir més i una regulació integral

Publicat

on

Per

Quan els Comuns van accedir el 2015 al consistori de la nostra ciutat, la idea d’abaratir l’habitatge i facilitar-ne l’accés a les rendes més baixes era excel·lent. En acabar el mandat ens trobem que 1) s’han construït menys pisos, per obligar als promotors a reservar un 30% de l’obra nova a habitatge de protecció pública: 38% menys d’oferta, segons el Col·legi d’Arquitectes, i preus a l’alça. A Barcelona hi ha actualment en projecte 4.300 habitatges de protecció, la meitat ja en obres, però Madrid en té més de 8.000, sense necessitat d’atacar els promotors. 2) L’oferta de pisos de lloguer s’ha reduït un 51% la legislatura passada, comparant l’estoc del primer trimestre del 2019 amb el mateix període del 2023, segons Idealista, és a dir, lloguers més cars. I un titular sagnant: “París multiplica per vint l’oferta de pisos socials respecte a Barcelona” (La Vanguardia 03/03/2024). 3) Barcelona és el paradís dels okupes. Segons el Ministeri de l’Interior, Catalunya té més de 1.600 casos, el 40% de tot l’Estat, dels quals més del 90% a Barcelona. Subvencionar ONG que fan “cursets d’okupació” no soluciona el problema de l’habitatge.

Habitatges de promoció oficial

Pel que fa a la Generalitat, va tirar endavant la Llei 11/2020 per limitar el preu dels lloguers, que dues sentències del TC del 2022 va deixar en calçotets. Què es pot esperar de la metròpoli? Segons l’Idescat, els habitatges de promoció oficial acabats per l’Incasòl van ser 52 el 2018, 1 el 2019, 0 el 2020, 0 el 2021, 0 el 2022 i 40 el 2023, tots ells a la demarcació de Barcelona. Cap a la resta de la colònia. Pel que fa a l’Estat, ni hi és, ni se l’espera. S’ha limitat a copiar –i malament– la llei catalana que limita el preu dels lloguers. Pel que fa a les perspectives per al 2024, un informe de Forcadell i la Universitat de Barcelona destaca que els problemes per a accedir a un habitatge s’aguditzaran, l’oferta continuarà sent molt reduïda i la demanda elevada, i tot plegat portarà a les habitacions a ser el mercat estrella. L’actual regulació produeix un desplaçament dels habitatges de lloguer cap als de temporada i turístics, poc i mal regulats.

Properes eleccions

Caldrà veure si la urgència residencial es reflecteix en els programes electorals de les eleccions del 12 de maig, però mentre els partits de dretes ignoren la gent, els d’esquerres ignoren el mercat i així no hi ha solució possible. De mentre, els unionistes de PP i PSOE es tiren pel cap les respectives corrupteles de la pandèmia. I l’esquerra caviar malauradament és plena d’incapaços empoderats, ineptes superbs, inútils amb màster de negats, aprofitats i vividors (que viuen d’utilitzar la marca “esquerra”). Una esquerra que té com a idea genial canviar que els nens aprenguin a pixar asseguts, per tenir igualtat amb les nenes. I la cirereta: “Acollim!, acollim!”, que sobren pisos. D’on no n’hi ha no en raja.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

Rabbit R1: IA de butxaca

Publicat

on

Per

D’ençà que els nostres avantpassats van evolucionar de micos a Homo sapiens no hem parat d’innovar. Els humans sempre volem inventar i millorar la nostra vida. Podem dir que la darrera innovació tecnològica més disruptiva (de les que hi ha un abans i un després) s’ha presentat aquest passat MWC i es diu R1. L’enginy l’ha creat la desconeguda empresa Rabbit (conill en anglès) i proposa fer un pas endavant en l’evolució dels mòbils. Si feu l’exercici de treure-us el mòbil de la butxaca i mirar les seves pantalles, quantes apps hi conteu? En el meu cas potser 200, terrible! Cada servei, cada negoci, cada entitat té la seva app. En els mòbils actuals “fer coses” és cada cop més feixuc i fa més mandra.

Interactuar amb la veu i rebre respostes

Si volem saber si hi ha bicicletes disponibles a l’estació Bicing més propera hem de cercar l’app Smou de l’Ajuntament, fer clic per obrir-la, mirar el plànol, veure si hi ha bicicletes, fer clic sobre la disponible i clicar de nou per reservar. Tot són botons, desplegables, escriure en un teclat on els dits no caben… Però què proposa Rabbit R1? Treure’l de la butxaca, prémer el botó de parlar –a l’estil walkie-talkie– i dir-li quelcom similar a: ‘‘Busca’m una bicicleta propera i reserva-la!’’, i Rabbit respondria: “He trobat una a l’estació de Paral·lel amb Parlament i tens 5 minuts per agafar-la”. Això serà el futur!

El Rabbit R1 no pretén eliminar els mòbils (almenys per ara), però sí afegir una tecnologia amigable amb els humans i, sobretot, amb la gent més gran. Quina és la diferència amb un chatGPT de butxaca? Molta. El nou enginy no es limita a contestar preguntes, la innovació del Rabbit és que executa ordres. És un assistent real, no com la Siri o Alexa. A més, per complementar la comunicació incorpora una petita pantalla tàctil i una càmera 360°. Possiblement, el futur no serà portar aquest enginy de 199 dòlars a la butxaca. El més probable és que acabi comprat per un gegant de la tecnologia i integrat dins d’un mòbil per fer-los evolucionar cap a una tecnologia més humana. Rabbit ja ha proposat el camí tecnològic a seguir.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint

Economia

Conseqüències negatives de la burocàcia

L’excés de burocràcia és un llast per al creixement econòmic i urgeix una simplificació dels procediments administratius

Publicat

on

Per

La burocràcia ha passat a primer pla de l’actualitat arran de les protestes dels agricultors a tota Europa, perquè l’excés de paperassa ha estat una de les principals queixes d’aquest col·lectiu. Les regulacions comunitàries són molt més feixugues que les dels Estats Units o altres països que no pertanyen a la UE. La normativa comunitària es transposa a l’Estat espanyol tard (és el més incomplidor) i malament, i quan s’han transposat, les normes resultants són menys eficients que a la resta de països comunitaris. Després, la norma passa a Catalunya i encara empitjora més. El 2023 entre el BOE i els butlletins oficials de les comunitats autònomes s’ha publicat una mitjana de 3.500 pàgines diàries, el 22% més que l’any anterior. Un estudi de la Cambra de Barcelona del 2007 va concloure que reduir la burocràcia un 25% faria créixer el PIB un 1,5%, justament el valor que la UE ha previst que creixi a l’Estat aquest any.

Adaptar-se al destinatari

Cada norma publicada té efectes econòmics i es legisla pensant en les grans empreses, quan el teixit empresarial és bàsicament format per pimes. La manca d’anàlisis dels costos-beneficis que generen les normes i els desconeixements dels qui les redacten les empitjoren. No hi ha comunicació entre les administracions, excepte quan es tracta d’espoliar el ciutadà: sempre acaben trobant-lo, si no a ell al seu compte bancari. Com es pot millorar? Cal copiar de les millors pràctiques internacionals, adaptar-se als destinataris, digitalitzar i interconnectar administracions, aplicar el silenci positiu, resoldre els tràmits en temps raonables, eliminar la cita prèvia (absurd pleonasme burocràtic, perquè totes les cites són prèvies), elaborar guies clares, escoltar els administrats, auditar els processos i eliminar els redundants, etc.

Ampliació de Barajas

Mentre ens tenen distrets amb la kafkiana paperassa i els tràmits d’una amnistia per als condemnats en judicis-farsa per delictes imaginaris i alguns jutges segueixen cultivant el gènere literari de la ficció jurídica, el govern espanyol va aprovar el febrer l’ampliació de Barajas i del puerto de Madrid ubicat a València, amb un nou moll guanyat al mar on s’ubicarà una estació ferroviària amb 10 vies paral·leles de 1.000 metres cadascuna per carregar contenidors (el port de Barcelona va estar un quart de segle reivindicant una via), obra que malmetrà les platges properes. Les colònies, però, cauen lluny de la metròpoli, i no és tracta de Catalunya, on som més sensibles i per salvar un ànec o un lloro, impedim ampliar un aeroport si cal. Un poble català que el clima ha convertit en un poble sec perquè la sequera “és un càstig diví contra els independentistes” segons ha afirmat el cap de la policia patriòtica, Fernández Díaz, o sigui, que Déu és nyordo. Caldrà doncs treure algun sant a passejar perquè faci ploure, que és com fer carrils bici i creure que això canviarà el clima.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024