El novembre de 2021 recordàvem el centenari de la darrera annexió d’un municipi, el de Sarrià, al de Barcelona. Avui recordem la immediatament anterior, la de la vila Sant Joan d’Horta, el 1904. Hi havia d’haver-se annexionat el 1897, quan foren annexionats Sants, les Corts, Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar; per divergències legals, es va demorar set anys.
Abans de les annexions de 1897, Sant Joan d’Horta limitava amb els municipis, també independents, de Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar; i amb els de Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, al nord. Arribava des de Vallcarca, el Coll i els Penitents fins a Cerdanyola del Vallès i comprenia bona part del Carmel, Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Clota i la Vall d’Hebron; la majoria d’aquestes zones estaven escassament poblades i experimentaren el creixement demogràfic actual al llarg del s.XX.
L’antic terme d’Horta va tenir dos centres de poblament inicials: la parròquia de Sant Genís dels Agudells, de la qual se’n tenen referències de l’any 931; i la seva sufragània de Sant Joan d’Horta, al fons de la vall, esmentada des del 1095. Però als segles XVIII i XIX començà a sorgir un nucli al voltant de l’actual plaça d’Eivissa i el carrer d’Horta i la vila, pel creixement demogràfic i urbà, va guanyar importància i prengué la capitalitat eclesiàstica i municipal a Sant Genís. En aquella època s’hi instal·laren indústries que utilitzarien la riquesa d’aigua local, per la seva producció com les bòbiles, l’adob de pells, la fabricació de midó i les bugaderies, que posteriorment han anat desapareixent. És així que el nom del municipi va passar de ser Sant Genís dels Agudells d’Horta, 1811; a dir-se Sant Joan d’Horta i Sant Genís dels Agudells, 1820; i finalment Sant Joan d’Horta, el 1855.
L’any 1987, es va descobrir una vil·la romana del segle II aC en terres que havien estat de l’antiga masia de Can Cortada, al capdamunt del carrer Campoamor. Al mateix entorn, hi ha les restes d’una torre de defensa del segle X. I també es pot afirmar que Horta es diu Horta gràcies a Can Cortada, ja que durant els segles XIV i XV hi va viure la família Orta, sens h.
A finals del s.XIX, l’església de Sant Joan es quedava petita i allunyada del nucli del poble; i el 1905 es començà a construir un nou temple, al principi del carrer Campoamor, antiga Rambla Cortada, just al final del mateix carrer on hi havia l’antiga església.
Cap al s.XIX, la vila d’Horta va esdevenir una zona d’estiueig de les classes benestants barcelonines, per la seva relativament curta distància del Cap i Casal; i quan, cap al tombar dels s.XX, hi varen arribar les primeres línies de tramvia, alguns d’aquests benestants varen traslladar-hi la seva residència. Com a resultat, hi ha una bona zona de boniques cases modernistes.
La vida cultural i associativa d’Horta sempre ha estat important, en especial des de la segona meitat del s.XIX, i fins al moment present. De l’annexió d’Horta a la ciutat de Barcelona, ara fa 120 anys.