Connecta amb nosaltres

Economia

Fluixa arrencada del BCNMarket

Els botiguers, incapaços de determinar si les vendes que han efectuat a través dels Bonus Consum es mantindran un cop finalitzi la campanya de descomptes

Publicat

on

La teoria de l’evolució i la selecció natural de Darwin arriba al teixit comercial. En una societat on les dinàmiques de consum cada vegada s’orienten més cap a Internet, l’Ajuntament de Barcelona i algunes entitats comercials han decidit fer un pas més per adaptar-se al nou ecosistema virtual. El resultat: la creació del BCNMarket, una plataforma web que permet comprar digitalment als establiments locals de Barcelona.

L’espai virtual (bcnmarket.barcelona) cerca ser una alternativa de consum a Amazon o altres gegants de l’e-commerce. És a dir, busca convidar a aquelles persones que fan ús d’aquestes plataformes a invertir els seus diners en els establiments que omplen de vida els carrers i places de tota la ciutat. Ara bé, encara que el consistori hagi volgut impulsar la nova plataforma amb uns Bonus Consum per valor de 10 euros en les compres superiors a 20 euros, la realitat és que ben pocs negocis del Poble-sec s’han sumat a aquesta finestra d’oportunitat.

Baixa presència poblesequina

En data de 29 d’octubre, només set establiments de tot el Poble-sec han volgut llençar-se a provar aquesta nova línia de compra on-line. Una xifra que queda molt lluny d’altres barris de Barcelona, on les respectives associacions de comerciants sí que s’han sumat. “Nosaltres estem associats tant a l’Associació de Comerciants del Poble-sec-Paral·lel com a Som Sant Antoni, però ha sigut arran aquesta darrera entitat que ens vam assabentar de l’existència del BCNMarket”, explica la propietària de la casa de cosmètica Manikurate, Sílvia Moreno.

La seva experiència? “Per ara positiva”. “Quan vam començar no sabíem ni de l’existència dels Bonus Consum, però donar-nos d’alta va ser fàcil i àgil i des d’aleshores que ja hem guanyat tres noves clientes”, relata Moreno. Si bé observa com altres establiments els serà “difícil aconseguir competir a través del BCNMarket contra Amazon”, també considera que “si l’Ajuntament fa una bona campanya, els negocis s’animen i hi ha voluntat veïnal, doncs tot podria ser”.

En la mateixa línia de captació de nous clients es troba el Bizarre Escape Room, el qual ja ha tingut algun grup de jugadors que ha fet servir els Bonus Consum. “El que es fa difícil de saber és si, sense el descompte, també haurien vingut al local, encara que és cert que com a mínim cal provar qualsevol opció que et permeti apropar-te o captar a més gent”, emfatitza el president de la cooperativa Gatamagat que gestiona l’escape room, Daniel Prats. Un descompte que creu que, si es manté, els permetrà rebre més reserves a través d’aquest nou canal, però que, un cop s’acabi, “no arribem a saber si la plataforma serà capaç de seguir en marxa o s’apagarà”.

El pecat original?

L’impuls que ha fet l’Ajuntament de Barcelona a la plataforma mitjançant el descompte dels deu euros tampoc és una cosa que faci el pes a tots els establiments adherits. Tal com reflexiona el propietari de Tartas del Norte, Hein Depoortere, “el funcionament del bonus és massa estrany, perquè al final no et porta ningú el producte a casa, sinó que has d’anar tu amb el bonus en mà a comprar el producte igualment a la botiga”.

A de parer de Depoortere, si el BCNMarket volgués mirar de tu a tu a Amazon, el que hauria de fer és imitar el punt fort del gegant de l’e-commerce: “Competir amb Amazon és competir amb les entregues ràpides; tu compres a través de l’ordinador o el mòbil i t’arriba a casa en poc temps, mentre que aquí el BCNMarket t’obliga a anar a la botiga, fet que és com anar en contra del sistema que s’intenta vendre”. De fet, l’opció d’entrega a domicili és de pagament mensual per als negocis adherits (vuit euros més IVA, segons el consistori).

Una idea que “arriba tard”

L’anhel veïnal i comercial de comptar amb una plataforma comunitària a Barcelona va sorgir amb l’inici de la pandèmia. Tot plegat, per satisfer unes necessitats de compra virtual que evitaven haver-se de desplaçar i donar oxigen econòmic a un teixit comercial molt afectat per les restriccions. La seva existència, però, s’ha fet esperar any i mig. “Arriba molt tard”, opina el mateix Depoortere, que explica que en el seu cas ja va decidir apostar per la venda online de pastissos fa set anys.

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint

Economia

Així evolucionarà el mercat laboral

Les feines requeriran tecnologia, digitalització, sostenibilitat, més benestar per als treballadors, i el pensament analític i creatiu serà el més valorat

Publicat

on

Per

Al gener, la taxa d’atur a la UE es va mantenir estable en el mínim històric del 6% i la dels menors de 25 anys en el 14,9%, segons Eurostat. Per països, l’Estat espanyol és líder amb unes taxes respectives del 11,6% i del 28,6%, que gairebé doblen la mitjana europea. A Catalunya, les taxes són del 8,9% per a l’atur general i del 24,8% per als més joves. Estem immersos en un model econòmic molt centrat en els serveis de baix valor afegit i un pes molt fort del turisme, i amb llocs de treball amb sous baixos. D’aquí que els joves més formats marxin a l’estranger. Llavors els empresaris no troben la mà d’obra qualificada que necessiten i, d’altra banda, hi ha una certa percepció que formar-se no serveix de res. Però les noves generacions valoren més la flexibilitat laboral que permet un millor equilibri entre feina i vida personal.

Les noves tecnologies

La pandèmia va esperonar el teletreball, la gestió a distància, la informació al núvol, la ciberseguretat, etc. L’últim informe sobre el futur del treball del Fòrum Econòmic Mundial n’analitza les tendències: les feines que creixeran més encara seran les relacionades amb les noves tecnologies: intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic, especialistes en sostenibilitat, analistes d’intel·ligència empresarial i seguretat de la informació. En el sector de la sostenibilitat creixerà l’enginyeria d’energies renovables, i les feines més repetitives d’oficina tendiran a ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Les competències bàsiques més reclamades per les empreses seran el pensament analític i la creativitat, seguides per la resiliència, flexibilitat, agilitat, etc. Les estratègies de personal més habituals per a la majoria de les empreses seran la inversió en aprenentatge i formació en el lloc de treball i l’automatització de processos.

Genocidi lingüístic

Tornant al present, no sé com serà la campanya electoral catalana, però al marge de temes ineludibles com el dèficit fiscal, l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament, cal debatre sobre com evitar el genocidi lingüístic al que estem sotmesos. El 2023 es van publicar al BOE 192 normes discriminatòries envers el català, segons Plataforma per la llengua, i xifres similars es repeteixen any rere any. He passejat per una seixantena de països i quan he sentit parlar català m’he acostat a saludar els compatriotes, però aquesta sensació de ser a l’estranger ja l’estic vivint a Barcelona, agreujada per actituds supremacistes, xenòfobes i discriminatòries en alguns establiments. Res canvia a l’Estat: ¿El problema de Cataluña? Resolución facilísima: ¡Se extermina a todos los catalanes! Es una cuestión de tiempo (Gonzalo Queipo de Llano, general espanyol, 1936); ¿Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público? (Felipe Acedo Colunga, governador civil de Barcelona, 1952); Nunca fue el castellano lengua de imposición (Joan Carles I, rei de Castella, 2001). Sense estat propi estem abocats a l’extinció.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Continua llegint

Economia

La IA letal

Publicat

on

Per

Aquesta secció, normalment, la dediquem a compartir notícies alegres, a destacar les últimes novetats en tecnologia i gadgets que, en moltes ocasions, són realment espectaculars i ens faciliten la vida. No obstant això, la notícies recents fa que els tecnòlegs ens esgarrifem. S’ha revelat que Israel està utilitzant un sistema d’intel·ligència artificial propi, anomenat Lavander, per bombardejar objectius presumptament terroristes de Hamas. Aquest és un fet molt greu i sense precedents.

La tecnologia, com qualsevol eina, pot ser utilitzada tant per al bé com per al mal. Un exemple és la tecnologia nuclear. Si es fa un mal ús, es poden destruir ciutats en un instant. Però, si es fa un bon ús, podem obtenir energia per alimentar ciutats senceres. Israel és reconegut com un país tecnològicament avançat. Se’l coneix com la “Nació Startup”, el país és la llar d’un dels ecosistemes d’empreses emergents més importants del món, el Silicon Wadi, només superat pel Silicon Valley. Aquest ecosistema és un testimoni de la innovació que caracteritza el país. De fet, Israel ostenta el rècord mundial d’startups tecnològiques per càpita.

Tenologia, política i… guerra

En aquest cas, la fusió de tecnologia i política ha donat lloc a un monstre. Segons informes, Lavander, un sistema d’intel·ligència artificial propi, ha facilitat a Israel la identificació de desenes de milers de persones suspitoses de pertanyer a l’entorn de Hamas com a objectius per ser bombardejats. Els atacs es fan quan aquestes persones són a casa, generalment al vespre. Per a la identificació, es fan servir càmeres de tràfic, imatges de satèl·lit i, segons es diu, un equip d’analistes que verifica la informació. No obstant això, diversos mitjans de comunicació han refutat aquest últim punt, assenyalant que els analistes, desbordats, confien en la decisió de la intel·ligència artificial. Però bombardejar una casa causa morts colaterals, han estimat que és “acceptable” causar 100 baixes per objectiu.

Sense humanitat ni democràcia ni justícia

S’està utilitzant tecnologia puntera per investigar superficialment (basada només en imatges o informació d’internet) ciutadans presumptament de l’entorn de Hamas, jutjar-los i condemnar-los a mort, a ells i a les seves famílies i veïns. On és la humanitat i la democràcia? On és la presumpció d’innocència, els processos judicials? Si aquesta aplicació tecnològica de combat la fessin servir Corea del Nord, Rússia o altres països àrabs, la societat occidental es posaria les mans al cap. Quan es parla de IA i guerres pensem en la pel·lícula Terminator on la intel·ligència artificial SkyNet decideix exterminar els humans per fer-se amb el control del planeta. Potser serem els propis humans amb la nostra estupidesa que acabarem amb tot, i amb la IA al nostre servei.

VÍCTOR CARBONELL (@megavictor)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024