El dissabte 20 de juliol el grup “Amics de la Valerie” va retre homenatge a Valerie Powles en un emotiu acte a la Muntanya de Montjuïc
El dissabte 20 de juliol el grup “Amics de la Valerie” va retre homenatge a aquesta activista d’origen anglès (Birmingham, 1950) en un emotiu acte a la Muntanya de Montjuïc, un dels espais pels que més va lluitar Valerie Powles. La cerimònia va culminar amb la col·locació d’una placa en la que es pot llegir “No sé si no em fan cas per ser dona, estrangera o anarquista”. Una frase que identifica aquesta dona de gran caràcter que va involucrar-se emocional i políticament al Poble-sec, el barri en què va desenvolupar la seva lluita en favor de la conservació del seu patrimoni històric, cultural i natural.
L’homenatge es va celebrar a la Muntanya de Montjuïc, un dels llocs més estimats per la Valerie/ Ana Inés Fernández
Powles es va instal·lar a Barcelona a principis dels 70 i es guanyava la vida fent de mestra. Sempre es va sentir identificada amb el pensament anarquista i es va interessar per la lluita del moviment llibertari durant la Guerra Civil. Entre les diverses accions, destaquen les intervencions en contra la destrucció del Refugi 307, l’aixoplug antiaeri de la Defensa Passiva barcelonina construït durant la Guerra Civil al barri per defensar-se dels bombardeigs feixistes. Una gesta que queda retratada al llibre El Refugi 307. La Guerra Civil i el Poble-Sec (1936-1939) (2002), de Joan Villarroya i Judit Pujadó.
L’any 1997 se li va atorgar el VI Premi Sants-Montjüic en reconeixement a la seva implicació en la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Un any més tard, va impulsar la plataforma Salvem El Molino —després Fem girar El Molino—, per aturar la destrucció del teatre a mans del nou propietari. De fet, dels contenidors d’escombraries va poder recuperar molta documentació del cabaret.
La Valerie Powles va ser una activista d’origen anglès que va treballar en favor de la conservació del patrimoni històric del Poble-sec/ Ana Inés Fernández
En els seus últims anys, va participar en la recuperació i ocupació del Teatre Arnau i en la del Bahía (La Lleialtat) i es va preocupar per la supervivència de l’antiga Font d’en Conna, menjador popular a l’aire lliure. Amiga d’Abel Paz, Manel Aisa Pàmpols i la poetessa Giomar Castaños, era sòcia activa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). L’any 2010 publicà, amb Manel Risques, Manel Aisa, Oriol Granados, Ramon Anglès i Antonio Santafé, el llibre Montjuïc i el seu entorn (1936-1939). Xerrades i itineraris, editat pel Centre d’Estudis de Montjuïc.
Les obres de demolició del Refugi 307 es van aturar gràcies a les accions de la Valerie Powles/ Ana Inés Fernández
Valerie Powles va morir el 13 de juny de 2011 a Barcelona i va ser incinerada dos dies després al cementiri de Montjuïc. En aquest enllaç podeu accedir a la galeria d’imatges de l’homenatge.
Marta Tello/J.M.
Articles relacionats:
Homenatge del barri a Valerie Powles, l’anglesa del Poble-sec (Zona Sec 94, pàgina 6)
La historia en el contenedor (El País)
Biografia de Valerie Powles (Anarcoefemèrides)