Entrevista a l’Itziar González, exregidora de Ciutat Vella i impulsora de Parlament Ciutadà
L’exregidora anima a les associacions de veïns a deixar d’assistir als plenaris del Districte / Fotos: Ana Inés Falcone
@molina_jordi / L’activista Itziar González (Barcelona, 1967) reflexiona sobre el nou rol que haurien de jugar les associacions de veïns i retrata un canvi de lideratge en la crítica social. Ens ho explica dies després d’haver presentat Parlament Ciutadà (@ParlaCiutada), un espai de trobada entre diferents col·lectius i lluites que fan “política real” més enllà de les fronteres de les institucions. Les mateixes institucions de les quals va dimitir després de tres soferts anys com a regidora de Ciutat Vella (2007-2010), sota el mandat de Jordi Hereu. Aquest proper diumenge dia 24 (17h.) participarà en un debat a l’Ateneu Rebel del Poble-sec organitzat per l’Assemblea de Barri.
Molts encara et recorden per la teva dimissió com a regidora, tipa de les dinàmiques de la política formal.
Vaig dimitir perquè em vaig oposar a l’hotel del Palau de la Música. Pensava -i segueixo pensant- que el més important era preservar la confiança dels veïns i veïnes. Els polítics han de ser clars, exemplars, coherents i no haurien de donar motius per sospitar d’ells. Vivim en un període de putrefacció de la nostra democràcia i cal prendre posicions clares. Quines polítiques cal impulsar quan tenim persones al llindar del suïcidi perquè ho han perdut tot, mentre que, impunement, capital internacional d’origen mafiós va comprant els nostres habitatges?
Nous col·lectius assemblearis han agafat el relleu de les associacions de veïns tradicionals en termes de bel·ligerància davant el poder.
La funció de crítica d’aquests nous grups i dels ateneus és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns dels anys 60 i 70, que mereixen un reconeixement. I el meu el tenen tot. Ara bé, les associacions de veïns van perdre independència després del disseny del sistema de participació formal que va impulsar l’Ajuntament democràtic de Barcelona. El poder les va desactivar a força de generar dinàmiques clientelars. Això va suposar que les persones més crítiques es desentenguessin del teixit associatiu tradicional, farts d’aquest subtil control.
Quin nou paper haurien de tenir?
Penso, i així ho he fet saber a la FAVB, que cal avançar cap a una nova funció. La seva maduresa i experiència els permet exercir un paper complementari al que fan les noves formes d’associació. Però per fer-ho, cal reciclar-se i redefinir protagonismes. Un primer pas fonamental és el d’abandonar l´actual sistema formal de participació de l’Ajuntament.
Les veus preparades?
Sí, però no a totes. L’Associació de Veïns del Raval, per exemple, amb un veí de Poble-sec al capdavant, en Pep Garcia, segurament no. Però estem en un moment en què cal situar-se. I, com a mínim, servirà per identificar els que estan per la democràcia real i els que no.
Alguns poden pensar que cal tenir un peu al carrer i un altre a les institucions.
Les associacions han de ser conscients que, en molts casos, són la millor coartada de l’Ajuntament. No se les consulta sobre temes importants, com la marina de luxe, el front marítim o el monocultiu turístic de la ciutat. Cal canviar la participació formal per la participació real. Assumir que el lideratge de crítica el tenen uns altres col·lectius i començar a treballar plegats. Però abans, deixem d’assistir als plenaris del Districte.
Després de patir en la teva pròpia pell les limitacions de la política més institucional, impulses Parlament Ciutadà, un espai comú entre lluites i col·lectius.
Per a mi, aquest és l’únic camí que he trobat per a poder recuperar la meva dimensió política i de construcció col·lectiva cap a una societat post-capitalista. És fonamental indagar en noves maneres d’organitzar-nos políticament i ser una ciutadania molt més activa pel que fa a la tutela i cura dels nostres drets. Nosaltres diem: si el nostre cervell te dos hemisferis, perquè no pensar que la nostra democràcia necessita de dos hemicicles?
El Parlament actual no és prou ciutadà?
Engegar una política de retallades sense consultar la ciutadania no és només anti-democràtic, sinó que és caspós i propi de l’Antic Règim. Són les mobilitzacions massives per a la desobediència civil les que estan fent realment una acció d’aturador i de denúncia davant dels abusos de l’Executiu.
La construcció d’un nou estat pot ser un bon marc polític per refer la democràcia?
Personalment, no sóc gaire partidària de la construcció d’estats, tal i com ara es conceben. Prefereixo parlar de la construcció i empoderament de la ciutadania i de les comunitats polítiques. Arribarem a l’estat propi quan fem allò que ens és propi: autogovernar-nos i decidir conjuntament els nostres reptes com a societat igualitària, justa i humana.
Quina reflexió feu del procés sobiranista que marca l’agenda política i mediàtica del país?
La tasca de mobilització ciutadana i de transversalitat política de l’ANC és més important, significativa i valuosa que la que fan els partits sobiranistes. El potencial de l’ANC és gran perquè té latent una voluntat de refundació del contracte social. No es tracta només de ser, sinó de ser millor del que som. Catalunya no se separarà, s’avançarà a la resta d’estats europeus en millores democràtiques i en defensa del bé comú. Parlament Ciutadà pot ser l’eina per saber quin país volem.
Enllaços relacionats:
En busca d’una participació ciutadana real, 22 d’octurbe