Del 8-4-1888 al 9-12-1888. Exposició Universal de Barcelona
L’esdeveniment fou la primera plataforma de projecció internacional de la ciutat de Barcelona, en un món abocat a la revolució industrial i comercial. Ara bé, aquesta exposició s’ha d’emmarcar en el moment històric en què es va fer. Després d’unes dècades de revoltes populars – les denominades bullangues- , originades per les males condicions de vida en què es trobaven l’incipient proletariat i les classes populars en general de la ciutat; el 1854 es va aprovar l’enderroc de les muralles. A més, el 1859 es va aprovar el pla Cerdà, que va marcar el creixement de la nova ciutat, pel pla de Barcelona i cap a les poblacions veïnes de Sants, les Corts, Vallvidrera, Sarrià, Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del palomar i Sant Martí de provençals, que a finals de segle acabarien absorvides per la nova gran urbs, que el aquells moments començava a desplegar les seves ales, un cop trencat el fre de creixement que havien estat les muralles.
Vista aèria de la Ciutadella
A més, la segona part del segle XIX fou el de l’arribada de molts importants canvis tecnològics que afectaren i condicionaren el creixement de la ciutat: ampliació del port, les xarxes ferroviàries i els seus enllaços, la xarxa de tramvies, el proveïment d’aigües i l’electrificació. Tots aquest factors varen suposar la realització d’un nombre importantíssim tant d’obra pública, com d’obra privada i tant per a la burgesia, que hauria d’ocupar prioritàriament la zona propera al passeig de Gràcia i dels nous barris alts de la ciutat, com del proletariat, que aniria a poblar zones noves, com el Poble-sec o Sant Antoni, o zones ja anteriorment populars, com el Poblenou, Hostafrancs, la Bordeta o a les zones de nova indústria del mateix Eixample.
L’àmbit estricte de l’exposició de l’Arc de Triomf, pel Saló de sant Joan, al nou parc de la Ciutadella, on hi havia la majoria de palaus i dependències de l’exhibició, amb un pont que comunicava, per damunt de les vies del tren, fins a la platja, on hi havia la secció marítima de l’esdeveniment. D’aquest àmbit, en queden elements com l’arc de Triomf, el passeig de Lluís Companys i el recinte enjardinat del parc de la Ciutadella, amb el Castell dels Tres dragons -antic restaurant-, l’antic Museu Martorell de Geologia, l’ombracle, l’hivernacle, la Gran Cascada i l’estany. De l’anterior vella ciutadella i de l’exposició resten només l’arsenal -actual Parlament de Catalunya-, la capella militar i el palau del governador -actual lnstitut Verdaguer.
Però l’exposició suposa també crear espais de connexió d’aquesta zona de la ciutat amb l’estació de França i amb el port ampliat cap al sud, pel passeig de Colom, el monument al descobridor i les Duanes. D’altra banda convé tenir present que la ubicació de la central tèrmica de Mata –la de les tres xemeneies- va suposar el punt de partida de la primera xarxa elèctrica, pel carrer Nou de la Rambla fins a la Rambla i cap a Colom i fins a la Ciutadella, d’una banda; i també passant per l’eix de Ferran, plaça de Sant Jaume, Jaume I i Princesa.
Aquest nou punt focal estratègic per a l’electrificació de la ciutat, situat al Paral·lel, fou el que posteriorment va propiciar la celebració de la segona exposició universal de Barcelona el 1929, centrada en els nous recintes, a la falda de la muntanya de Montjuïc. De l’Exposició Universal de 1888, ara fa 125 anys.
Xavier Rodríguez