Javier Velasco, guanyador de la 23a edició del Premi Sants-Montjuïc i veí del Poble-sec
Javier Velasco, veí del barri de tota la vida, ha estat guardonat per la seva implicació en el teixit associatiu del Poble-sec / J.M.
@molina_jordi / Javier Velasco ha nascut dues vegades. Una l’any 1946, i l’altra fa dos anys, quan el seu amic Manel Tort li va salvar la vida després d’una parada cardíaca. Geganter, activista, veí i lluitador infatigable, acaba de rebre el reconeixement institucional a una trajectòria dedicada als altres.
Com descriuries l’evolució del Poble-sec tu que hi has viscut tota la vida?
Per mi és complicat. És com un nen petit, si el veus cada dia, no t’adones de com està creixent. Si el veus un cop cada sis mesos, sí que veus canvis. La meva opinió és que el Poble-sec s’ha tornat una mica impersonal. Jo segueixo dient “bon dia” a tothom, em contestin, o no. A la meva escala, per exemple, fa 20 anys celebràvem el Nadal tots junts. La gent més jove no ha seguit aquest costum.
Quin és el primer record de la teva infantesa?
La llum i l’olor de les fogueres de Sant Joan, en concret a la cantonada del carrer Mata amb Piquer.
Com comença el teu idil·li amb la Colla de Geganters?
Un bon dia una de les meves filles va arribar molt trista a casa. El cas és que a un gegant se li havia trencat una pota i ella i les seves amigues del grup de Diables no podrien desfilar. Li vaig dir que jo li arreglaria la cama i, des d’aquell moment, ja no he pogut deixar els gegants.
Què sents?
Veure el somriure dels infants en un cercavila és meravellós, és un altre món. Al cap i a la fi, si els pares seguim anant a les cavalcades és precisament per veure somriure els nostres nens.
Velasco, amb els gegants Paral•lel i la Paral•lela, la seva passió / J.M.
Creus queb el premi que has rebut compensa la invisibilitat que, de vegades, té la tasca associativa?
En el meu cas la invisibilitat és bona. Prefereixo ser invisible que visible. Això m’ajuda a comprendre millor el barri. Em fixo molt amb les persones que no participen en les associacions. Elles saben que estic ficat a algun lloc, però no saben ben bé què faig. Com que no m’ubiquen, em diuen sempre la veritat.
Què diries que et defineix?
Miro de saber sempre amb qui parlo. Si no saps qui és el teu interlocutor, és fàcil ficar la pota. Una altra avantatge és que no em poden col·locar a cap partit polític. Per tant, tinc totes les portes obertes i sóc completament lliure.
També a la vida associativa hi ha pugnes i discrepàncies sobre el protagonisme d’uns i altres…
No és el meu cas. No només tinc bona relació amb tothom, sinó que he participat de la Coordinadora, l’Associació de Comerciants o la Unió de Veïns. Ara bé, si que penso que els possibles lideratges del barri estan massa enfrontats entre ells. Necessitem un líder clar. Em preocupa que només ens ajuntem quan ens crida l’Ajuntament, com ha passat amb el pla d’usos. Cada organització diu coses diferents i sembla que estiguem barallats.
Aquestes desavinences, de vegades, les usa l’Ajuntament. El consistori diu que si la gestió de l’Albareda s’ha externalitzat és per la manca de consens veïnal a l’hora d’assumir la gestió compartida…
No és del tot cert. La gestió compartida no ens la donaran mai. El Districte i l’empresa que ha guanyat el concurs, Calaix de Cultura, no han tingut cap voluntat d’incloure els veïns en la vida del centre. Només s’ha fet una reunió i quan he demanat una segona trobada m’han dit que serà difícil que jo la vegi. Amb el canvi de govern les persones que vam contribuir a dissenyar l’equipament hem desaparegut. Ara tenim els dos centres, CC Albareda i CC Sortidor, que treballen en línies diferents. I el canvi de Govern hi ha tingut molt a veure.
No sembles gaire satisfet…
Si el Poble-sec té els equipaments que té és, sobretot, perquè els hem demanat els veïns. En realitat, hi ha poques diferències entre aquest govern i l’anterior. Uns han encertat més en alguns temes i altres menys, i viceversa. En un barri estret i llarg com el nostre tampoc hi ha molt més marge per fer més coses. Ara bé, cal que diguin les coses pel seu nom.
Per què ho dius?
Per les obres del camp de les Tres Xemeneies, per exemple. No és pot dir que s’està construint un poliesportiu. Serà un pati d’escola cobert, un poliesportiu és una altre cosa.
Hi ha col·lectius del barri preocupats pel turisme. Què en penses?
El turisme no vindrà al Poble-sec. Els vaixells que venen al Port de la ciutat ja tenen les seves botigues i les seves discoteques. Baixen del vaixell per anar a la Sagrada Família, al Parc Güell, al Camp Nou i se’n tornen al creuer.
Els problemes del comerç de proximitat i la situació que viu el carrer Blai no són un indicador?
El comerç del Poble-sec era molt familiar, i de la mateixa manera que al passa el camp, aquí els pares volen que els seus fills es formin. És un problema generacional. I, pel que fa al pla d’usos, des de l’època d’Enric Truñó com a regidor que el demanem. Però mai els va interessar obrir aquest debat, i potser tampoc nosaltres el vam exigir prou.