Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de ser mare al Poble-sec

Publicat

on

El Poble-sec s’erigeix com un barri de referència a Barcelona en criança compartida, un dels secrets: La Pepi, l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes

@molina_jordi / Ser mare o pare és l’aventura més meravellosa que es pot tenir a la vida. I segurament res pot impedir que, en circumstàncies volgudes, un fill no sigui un regal. Però hi ha aspectes socials, educatius i polítics que poden contribuir a que els primers anys de vida d’un infant es desenvolupin en un context propici o advers, tant per a la criatura com per als pares.

pepi_web

La Pepi, al fons, amb el seu grup de post-part

Un d’aquests elements és l’escola bressol, l’educació entre els 0 i els 3 anys. Avui en dia no és una etapa obligatòria, és decisió de les famílies escolaritzar els infants durant aquests primers anys de vida i depèn de la voluntat política fer una oferta pública de qualitat. En els darrers quatre anys, la inversió de l’Ajuntament de Barcelona en la bressol ha caigut en picat i el Poble-sec, com en d’altres barris de la ciutat –com Gràcia o l’Eixample, on hi ha més demanda, segons CCOO– només una de cada tres família que ho sol·licita té accés a una plaça pública. I els que en tenen es troben amb aules saturades, malgrat la bona feina dels educadors. Aquesta realitat ha dificultat la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral i ha restat valor a la socialització dels infants en l’etapa 0-3.

Davant d’aquest panorama, al Poble-sec –amb les escoles bressol Forestier, La Gavina i Nic al límit— han proliferat associacions de comaternitat, com ara Babàlia, El Monstre de Paper o El Petit Molinet. Uns espais alternatius o complementaris al circuit públic i privat basats en una filosofia d’ensenyament lliure i que tenen l’embrió en la consulta de l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes, Josefa Domínguez. “La criança ha de ser cooperativa, com sempre ho va ser fins que la societat patriarcal i de consum va condemnar a la dona a casa”. La Josefa, més coneguda com ‘la Pepi’, que també assisteix parts a casa, té consulta al CAP des de fa vuit anys, on han acudit moltes mares del barri, que amb el temps han impulsat aquests espais de criança compartida. “Molts dels espais que avui funcionen al barri són l’evolució natural dels grups de post-part”, explica. “Un cop ha nascut la criatura apareixen necessitats comunes entre moltes mares que se senten soles, i poc a poc es configura un grup amb autonomia i independència del sistema”.

De la Pepi a un altre model de criança

La Glòria i l’Alba són dues mares del Poble-sec que han passat per les mans de la Pepi i ara són companyes a l’espai de comaternitat Babàlia, que agrupa 40 famílies. Segons elles, una de les fortaleses de l’associació és la implicació dels pares i mares, que fan torns per reforçar l’atenció a les criatures. Un sistema que els permet tenir un adult per cada 5 infants, és a dir, una ràtio molt més assumible que la dels centres públics –una educadora per 13 infants a P-1, i una per cada 20 a P-2—. “Si pagues 320 euros i a sobre es pot donar el cas de tenir una sola educadora per 20 criatures de dos anys, és normal que molta gent opti per buscar alternatives més econòmiques i de més garanties en termes de qualitat”, comenta l’Alba.

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Una altra evolució dels grups de post-part de la Pepi és l’associació Monstre de Paper, un espai basat en la metodologia Waldorf, on els vincles afectius en la criança dels infants tenen un paper central. La Parròquia de Lourdes els cedeix l’espai i l’educadora Anna Vilarroig, i la seva auxiliar, es fan càrrec d’11 criatures. Una ràtio que, com a Babàlia, els permet treballar en un ambient de pau. De fet, l’Anna va deixar l’ensenyament privat i públic després de cinc anys perquè tenia la sensació que no estava donant el millor d’ella. “Durant els tres primers anys de vida els nens són com esponges, imiten tot el que veuen”. L’Anna ens explica que una de les diferències amb l’educació convencional és la barreja entre els nens de 0, 1 o 2 anys. Una forma per enfortir el sentiment de responsabilitat dels grans i que els petits tinguin referents.

Un dels temors d’aquests tipus projectes és la persecució burocràtica del consistori, entossudit en el compliment normatiu. “Si no són capaços d’obrir cap nova plaça pública, com a mínim que ens donin suport als projectes que funcionem de forma autogestionada”, reflexiona la Glòria, de Babàlia. Els projectes comunitaris en l’àmbit de la criança estan proliferant arreu del territori i complementen avui l’oferta de la bressol. Un servei que, si és de qualitat, pot contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació femenina i, sobretot, per a l’educació de les generacions futures.

L’Executiu de Trias considera “car” invertir en l’etapa 0-3

La Pepi, llevadora, a la seva consulta del CAP Les Hortes (Nou de la Rambla 177) / J.M.

La Pepi, llevadora, a la consulta del CAP Les Hortes

El setembre de 2011, quan tot just començava a rodar el Govern de Trias, ja es va deixar clar que no es faria ni una sola bressol pública més a Barcelona. De fet, el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va criticar la gestió de l’ensenyança 0-3 dels anteriors mandats i la va qualificar de “bomba de rellotgeria” pel cost que suposava. Abans, l’Ajuntament de PSC i ICV-EUiA havia duplicat entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.

Fonts de l’Ajuntament recorden que l’ensenyança entre els 0 i 3 anys no és obligatòria i que, en conseqüència, no pot comportar una despesa tan elevada com havia passat en anteriors mandats. Val a dir que Govern de CiU no només no ha impulsat cap nou centre de titularitat municipal, sinó que s’ha iniciat una política d’externalització dels serveis, creant competències salarials entre treballadors del mateix centre. La Plataforma 0-3 ha estat especialment crítica amb les polítiques municipals sobre infància dels darrers 4 anys.

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024