Entrevista a Sílvia Berna, directora de la Sala BARTS
Silvia Berna, directora de la Sala BARTS / Jordi Molina
@molina_jordi / Els Joglars, Antonia San Juan, Goyo Jiménez o la companyia danesa Blam!, són algunes de les propostes de la Sala BARTS fins a finals d’any. Un espai que, en poc temps, s’ha fet un lloc al Paral·lel amb una proposta variada i atractiva. Malgrat les dificultats del sector cultural, les dades diuen que, amb un total de 160.197 espectadors, l’any 2014 la sala BARTS va augmentar en un 10% l’assistència de públic respecte l’any 2013. “El 2015 serà encara millor”, pronostica la directora de la sala Sílvia Berna, que en aquesta entrevista ens explica com funciona per dins una sala jove amb molt futur, però amb unes parets amb molta història.
L’any 1892 el que avui és la Sala BARTS era un circ. Dos anys després ja era un teatre que, amb el temps, seria el Teatre Espanyol. Avui molta gent encara ho recorda com la discoteca Studio 54. Com es construeix una identitat pròpia en un espai amb tanta història?
Tot comença per tenir un projecte clar i posar-hi la dedicació que requereix per convertir-lo en realitat. Afortunadament, tenim un equip amb molta experiència i amb unes idees molt clares del que volia per aquesta sala. Amb aquesta base, és qüestió de recerca, molta feina i d’invertir molt afecte en el què es fa, només així les coses passen i arriben a la gent com ens agradaria.
Abans havies estat a la companyia 3×3, vinculada a els teatre Poliorama i Victòria. D’on et ve la teva relació amb les arts escèniques?
Des de sempre m’ha agradat el teatre com a espectadora, però per una casualitat de la vida, ja fa molts anys, em vaig trobar amb la possibilitat de dedicar-m’hi professionalment. No vaig dubtar en deixar la feina que tenia, per disgust dels meus pares, i canviar-la per aquest món, que m’ha donat moltes satisfaccions i encara em sorprèn amb coses noves cada dia.
Des de la seva creació, considereu que heu situat la Sala BARTS com un referent a Barcelona?
Ens agradaria pensar que sí, la veritat. Ha estat el nostre objectiu des del començament: formar part d’un Paral·lel viu, obert a tothom, amb múltiples propostes per part de tots els que tenim la sort de compartir aquest espai de la ciutat. En certa manera, ens agrada pensar que som una baula més d’una cadena única que es diu Paral·lel.
Teniu alguna sala que us serveixi de referència a Europa? Barcelona com a capital té res a envejar a altres grans ciutats del continent?
Roundhose a Londres, per posar un exemple de referència. Barcelona és una gran ciutat, amb molts al·licients, però hi ha ciutats europees amb molta més dinàmica d’escena cultural. Hem d’aprendre a motivar més el consum de teatre i música. I incentivar l’assistència del turisme a les nostres activitats teatrals, com han fet altres ciutats.
Reforma del Paral·lel ha finalitzat. Quin tipus d’avinguda creieu que s’està construint?
La reforma és positiva perquè millora les condicions dels vianants amb grans voreres i rampes que faciliten l’accessibilitat. El fet que el carril bici s’hagi instal·lat al centre també pot afavorir a alentir el ritme d’un carrer amb molt trànsit de vehicles.
Temeu que acabi sent un eix més pensat pel turisme que pels ciutadans de la ciutat?
Entenem el turisme com una eina que pot ser positiva si es fomenta una Barcelona culta, amb activitats que vagin molt més enllà del turisme low cost, que, efectivament, es pot convertir en un problema per la ciutat. Som una sala polivalent amb un tarannà molt definit, perquè tot el que oferim, des de les conferències a la música passant pel teatre, entre moltes altres activitats, té una garantia de qualitat; tant pels artistes com pel públic que ve a casa nostra. La nostra proposta és ambiciosa i, per tant, tothom que assumeixi amb nosaltres aquesta ambició hi és benvingut.
Projectes amateurs o espectacles d’ONG també han tingut cabuda. La responsabilitat social és una prioritat a BARTS? Tenen en compte en les seves programacions que el Paral·lel limita amb barris populars com el Raval, Poble-sec o Sant Antoni?
Som molt conscients d’on som i ens agrada la diversitat cultural que hi ha al nostre entorn. Respecte els projectes solidaris, sempre tindran cabuda a la nostra programació.
Certàmens de renom com el Festival de Jazz, el Primavera Sound o Festival Mil·leni han passat pel BARTS. Què té aquesta sala que no tinguin altres?
Unes bones instal·lacions, una excel·lent dotació tècnica, un equip humà sòlid i professional i com, a punt diferencial, la possibilitat d’adaptar l’espai segons les necessitats de cada esdeveniment. El fet que la Platea sigui desmuntable, ens permet acollir tot tipus d’activitats, tant en format auditori, amb diferents capacitats segons el nombre de butaques que instal·lem, o bé amb la Platea diàfana, sense seients, per a gaudir de concerts a peu dret o de qualsevol activitat que requereixi un gran espai diàfan.
Un dels cicles més emblemàtics ha estat Instint, liderat per Andreu Buenafuente, Albert Om i The Project. Hi han passat noms com Gerard Piqué, Teresa Forcades, Lluís Llach… Quin recorregut té aquesta iniciativa?
Al llarg d’aquest temps, han mostrat els seus Instints molts convidats provinents de diversos àmbits i ha estat un plaer veure la complicitat que es crea amb el públic. La intenció és continuar oferint aquestes trobades tan especials.