@4tito4 / El conjunt no es marca objectius i busca consolidar un projecte que en aquest període ha trontollat.
Un quart de segle. Aquesta és la xifra que celebra l’equip de futbol americà Barcelona Uroloki. Una edat que tenint en compte que aquest esport va arribar a Catalunya a finals dels ’80 i que aquesta temporada la lliga catalana (el primer cap de setmana de novembre va arrencar) ha complert la 28a edició li atorga un gran valor. “De moment no s’ha preparat res, primer cal donar empenta a l’equip amb l’inici del curs. Però es faran coses”, explica el president, tècnic i fundador de l’entitat esportiva del barri, Marcos Guirles. En aquest sentit, l’equip sènior compta amb algunes novetats com un nou camp de joc, el Complex Esportiu Clot de la Mel, molt a prop d’on jugaven fins ara, al barri de Sant Martí. “El d’abans era molt estret”, justifica Guirles. De totes maneres, lamenta la “falta d’horaris i instal·lacions” d’aquesta modalitat esportiva. “Semblem un circ, carregant amb les porteries i pintant els límits del camp”, es queixa el fundador dels Uroloki. Pel que fa als horaris, el primer equip entrena dimarts i divendres a partir de les 21:30 h i els deu jugadors cadets els divendres. “Tots els camps estan dedicats al futbol”, assegura i això dificulta trobar forats a altres hores. Una lluita que mantenen per instal·lar-se al barri, “a la Satalia o a Sants”, concreta i diu que el Districte de Sants-Montjuïc ja s’ha posat en contacte amb ells.
Pel que fa als reptes esportius, Guirles evita marcar objectius, “el que cal és assentar-se i que els jugadors s’ho passin bé”. Tanmateix, afegeix: “cal anar partit a partit sense renunciar a res”.
Un dels entrenaments de l’equip de la passada temporada / Barcelona Uroloki
Repàs a la història
Guirles fa una mirada enrere d’aquest quart de segle i espera que hagi “deixat un bon record” per tots aquells que han passat pels Barcelona Uroloki. En aquests 25 anys, l’equip ha guanyat cinc campionats catalans i fins el 2008 va competir a la Lliga Nacional de Futbol Americà. “Un error” confessa i és que eren “massa diners” que havien de posar de la seva butxaca. Un fet que gairebé els fa desaparèixer, però es va reformular el projecte i fins a dia d’avui.