Jordi Llavoré / La col·lecció Midian, d’Orciny Press, ens porta el bo i millor del gènere ‘bizarro’
Si teniu bona memòria recordareu que fa cosa d’un any i mig −en concret va ser l’octubre de 2015, en el número 140−, us vaig parlar d’una petita editorial catalana, independent i autodistribuida, especialitzada en textos en català i castellà de ficció especulativa, el seu nom era Orciny Press i l’Hugo Camacho n’era el seu responsable. Què ja us van venint els records? En efecte, en aquella ocasió us vaig parlar de la novel·la Fantasma de Laura Lee Bahr, que inaugurava la col·lecció Midian.
Doncs bé, en aquest cas us vull parlar de l’evolució de Midian i de com aquesta editorial ha esdevingut la primera en publicar textos del gènere bizarro a l’Estat espanyol. I, lògicament, us preguntareu què és el bizarro. Miraré de respondre-ho breument (tot i que el millor és aventurar-se i obrir alguna de les obres d’aquesta col·lecció): es tractaria del gènere de l’estrany fascinant i busca, sobretot, divertir però també fer-nos pensar al mostrar-nos una lògica esbojarrada que atempta contra la concepció de normalitat amb la que vivim el dia a dia.
Després de Fantasma, de Lee Bahr, l’editorial va publicar la magnífica obra La casa de las arenas movedizas, de Carlton Mellick III (una deliciosa distopia, a mig camí entre la ciència ficció i la fantasia weird, que pot ser la millor clau per obrir la porta de la irreverència del bizarro); després veuria la llum Ciudad revientacráneos, de Jeremy Robert Johnson (un thriller punyent que juga amb les referències de sèrie B que pot tenir un lector avesat a la literatura de gènere); i, per últim, acaba de publicar-se l’interessant antologia Bienvenidos al bizarro, on hi trobem una desena llarga de relats bizarros del més granat del gènere. Si en voleu saber més, no dubteu a visitar la seva web:
Si teniu bona memòria recordareu que fa cosa d’un any i mig −en concret va ser l’octubre de 2015, en el número 140−, us vaig parlar d’una petita editorial catalana, independent i autodistribuida, especialitzada en textos en català i castellà de ficció especulativa, el seu nom era Orciny Press i l’Hugo Camacho n’era el seu responsable. Què ja us van venint els records? En efecte, en aquella ocasió us vaig parlar de la novel·la Fantasma de Laura Lee Bahr, que inaugurava la col·lecció Midian.
Doncs bé, en aquest cas us vull parlar de l’evolució de Midian i de com aquesta editorial ha esdevingut la primera en publicar textos del gènere bizarro a l’Estat espanyol. I, lògicament, us preguntareu què és el bizarro. Miraré de respondre-ho breument (tot i que el millor és aventurar-se i obrir alguna de les obres d’aquesta col·lecció): es tractaria del gènere de l’estrany fascinant i busca, sobretot, divertir però també fer-nos pensar al mostrar-nos una lògica esbojarrada que atempta contra la concepció de normalitat amb la que vivim el dia a dia.
Després de Fantasma, de Lee Bahr, l’editorial va publicar la magnífica obra La casa de las arenas movedizas, de Carlton Mellick III (una deliciosa distopia, a mig camí entre la ciència ficció i la fantasia weird, que pot ser la millor clau per obrir la porta de la irreverència del bizarro); després veuria la llum Ciudad revientacráneos, de Jeremy Robert Johnson (un thriller punyent que juga amb les referències de sèrie B que pot tenir un lector avesat a la literatura de gènere); i, per últim, acaba de publicar-se l’interessant antologia Bienvenidos al bizarro, on hi trobem una desena llarga de relats bizarros del més granat del gènere. Si en voleu saber més, no dubteu a visitar la seva web.