Josep M. Torremorell / El govern espanyol impedeix que la riquesa que genera el turisme es distribueixi i arribi a tothom.
El turisme massiu continua sent vist pels barcelonins com el primer problema de la ciutat. Com a mesura contra la massificació, l’Ajuntament va posar en marxa el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per limitar les llicències hoteleres, que ha estat només un pegat. La reducció d’oferta ha fet pujar els preus i han augmentat els beneficis dels propietaris d’hotels. L’octubre passat, en aquesta mateixa tribuna, afirmava que “malgrat que el lobby hoteler ens vol fer creure que hi ha molts beneficis, jo només els veig per al propi sector”, afirmació que mantinc, perquè el problema no és la riquesa que genera el turisme, sinó que aquesta no es distribueix. Pagar 3 euros per netejar una habitació d’hotel, com passa a Barcelona, hauria d’estar penat amb presó.
La riquesa no flueix
Ni la “província” de Lleida ni la de Balears tenen petroli ni grans recursos, però una té mar i milions de turistes. Fa trenta anys la renda per càpita de les Illes era la més alta de l’estat i superava en molt la de Lleida, però ara la de Lleida és molt més alta que la de les Illes, i la taxa d’atur de Lleida en temporada alta és més baixa que la de les Illes, és a dir, ni més riquesa ni menys atur. En els països europeus gestionen millor el turisme: la majoria tenen un salari mínim per als treballadors turístics equivalent al 50 % del PIB per càpita (a l’estat seria d’uns 14.000 euros/any), que assegura que el diner flueixi i la riquesa es reparteixi. Aquí no: la reforma laboral del
PP fa que els convenis d’empresa tinguin preferència sobre els col·lectius. A Europa el turisme distribueix riquesa, a Espanya, Catalunya i Barcelona, no.
El pla del PP per a Catalunya
La vicepresidenta Sáenz de Santamaría, filla de militar colpista, va comentar al diputat Jordi Xuclà que el govern espanyol guanyaria per 10 a 0 el conflicte que culmina l’1-O. Com el supremacisme americà, (blancs, anglosaxons, feixistes, protestants),
l’espanyol (blancs, monolíngües castellans, feixistes, catòlics), no es conforma amb guanyar per penals, ens vol aixafar, escorxar i esquarterar a l’estil del general Queipo de Llano: “Haremos de Madrid un vergel, de Bilbao una gran fábrica y de Catalunya… un inmenso erial”. En el diari Ara del 6 d’agost, l’exconseller Mas- Colell explica les quatre fases del pla del PP, incapaç de tolerar
la diferència: 1) recentralitzar, liquidant de fet l’estat autonòmic; 2) Encabir Catalunya en un model unitari, inclosa la folclorització i degeneració de la llengua cap a un patois, com ja fan a València i Balears; 3) Laminació de l’autonomia basca i 4) Potenciació de Madrid, per al qual Mas-Colell augura un règim d’excepció fiscal. Com va dir el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero: “Bueno, pues molt bé, pues adiós”.