Connecta amb nosaltres

Societat

El malson dels narcopisos al Raval

Publicat

on

Anna Pruna / Els veïns s’alien en eixos per combatre una xacra que en els darrers mesos ha augmentat fins a convertir-se en un dels principals problemes de la zona

Baralles entre bandes, crits, amenaces i fins i tot incendis. Això és el que, des de fa prop d’un any i mig, viuen uns veïns plens d’impotència al barri del Raval. Un barri on la droga ha tornat i on els anomenats narcopisos –pisos ocupats il·legalment i convertits en punts de distribució de droga– s’han convertit en un autèntic malson per als habitants de la zona. Davant d’aquesta situació, els veïns dels diferents eixos afectats es reuneixen i fan cassolades i assemblees per prendre decisions conjuntes. Properament es reuniran amb la Consellera del Districte, Gala Pin, per abordar el tema.NARCOPISOS 3 CARTELL

“El problema a l’hora desallotjar-los, explica la portaveu de l’Eix Sant Gil, Alba Tor, és que la burocràcia és molt lenta i cal que els propietaris denunciïn, ja que els veïns no tenim potestat”. Però la majoria dels narcopisos pertanyen  a fons d’inversió i a entitats financeres, així com els anomenats ‘narcolocals’, on les diferents bandes de  traficants campen al seu aire sovint amb impunitat. Una de les veïnes afectades, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica que al seu carrer hi 3 locals ocupats per narcotraficants. Diu que, malgrat ha intentat contactar moltes vegades amb l’entitat propietària i els administradors de la finca, l’única resposta que ha obtingut és un correu electrònic dient que “la propietat prendrà les mesures que consideri oportunes”. “Ens ignoren completament, lamenta aquesta veïna, i sembla que els únics que ens estem movent i vigilant som els veïns, perquè ni els bans ni les administracions fan res”.

El veïnat: víctima d’una situació insostenible

La plataforma Acció Raval ha dissenyat un mapa on estan ubicats tots els narcopisos que existeixen, gràcies a informacions dels ciutadans. Conèixer la seva existència, però, no significa acabar amb el problema. “Els veïns tenen por, molts estan amenaçats i els mossos no ens deixen posar denúncia si no tenim proves de que ens volen agredir”, explica una veïna, qui també afegeix que “la gent que ha d’anar a treballar molt aviat s’han organitzat en grups i, qui pot, agafa taxi. Jo vaig sempre amb les claus preparades per no haver-les de buscar davant de casa”. I això sense parlar de les xeringues que els veïns es troben per tot el barri, “fins i tot davant de les escoles”, explica una mare.

Xeringues trobades al carrer de La LLuna.

Xeringues trobades al carrer de La LLuna.

Aquesta situació ja ha provocat que moltes famílies hagin marxat del barri perquè, com comenta la portaveu de l’eix Sant Gil,  “Veure cada dia persones punxant-se al carrer provoca tensió, por i unes condicions de salubritat molt baixes”. La queixa general dels veïns és clara: “No ens sentim gens recolzats”, denuncien.

Societat

Dones separades, dones actives, dones amigues

El Centre Cívic El Sortidor és la llar d’una peculiar entitat

Publicat

on

En ple segle XXI, els divorcis i les separacions estan a l’ordre del dia. Una dinàmica vital, però, que fins fa no tants anys suposava un trasbals sobretot pel gènere femení. Mentre que l’home es podia continuar dedicant a la feina i a les seves aficions per mirar de distreure’s, a algunes dones aquest canvi de vida els requeria suport extern. Una ajuda que en el cas del Poble-sec originaria una nova entitat: l’Associació Catalana de Dones Separades.

Establerta actualment al Centre Cívic El Sortidor, l’entitat ha viscut tota una transformació al llarg de les seves tres dècades de vida. Segons assenyala la seva presidenta, Eulàlia Cuxart, al principi l’associació treballava amb “una espècie de grup de suport psicològic que ajudés a oblidar la parella i entretingués a l’afectada, per tal de no fer-la sentir un bitxo raro”, recorda. Un late motiv que avui dia “ja no té sentit”, considera: “Les que hi som no necessitem ni de suport psicològic, ni ens veiem com a bitxos raros”.

Un grup d’amigues

Què és avui dia l’associació de separades? Doncs el que el seu nom indica i molt més. “És més que una entitat de dones separades, aquí hi ha companyes que s’han quedat vídues, estan solteres o que fins i tot s’han decidit tornar a casar”, revela la seva presidenta. Tot plegat, “perquè ara les sòcies que entren són amigues d’amigues que ja hi estan dins i tenen ganes de passar-s’ho bé; de fet ens podríem canviar el nom oficial de l’entitat perfectament”, admet.

Tal com posa de relleu Cuxart, actualment el motor del col·lectiu són les sortides culturals i les trobades d’oci. “Fem sortides a museus, visitem exposicions temporals, participem en tallers de memòria, organitzem grups de lectura, passem pel·lícules i muntem cine-fòrums i fins i tot anem a visitar zones que no coneixem”. “Tot el que sigui necessari per mantenir viu el vincle d’amistat que hem creat entre nosaltres”, afegeix. Un vincle, assegura, que sempre anirà més enllà de marits, exparelles o fills.

Continua llegint

Societat

Nova dinàmica del Pla Comunitari

Sis mesos en mans d’Art&Coop

Publicat

on

Art&Coop és l’entitat que gestiona el Pla Comunitari del Poble-sec des que –fa sis mesos– l’Ajuntament els va adjudicar el projecte, que fins al moment havia estat en mans de la Coordinadora d’Entitats. La proposta d’Art&Coop presentava una continuïtat dels projectes que hi havia al Pla, a més d’obrir algunes noves línies o reforçar-les: “S’ha obert la taula de cultura perquè hi ha moltes entitats de l’àmbit cultural que demanaven un espai de treball en xarxa on poder posar sobre la taula problemes que afecten el sector cultural”, explica l’Esther García, tècnica del Pla Comunitari.

Entre altres novetats, s’està estudiant posar en marxa una línia de joves amb una comissió tècnica de coordinació i una taula liderada pels propis joves, on puguin fer propostes. “També estem reforçant tot el tema intercultural i estem estudiant quins projectes podem posar en marxa entre el Pla Comunitari i la Taula d’Interculturalitat del Districte”, diu l’Esther.

L’altra cara de la moneda

A l’altra banda de l’equació està la Coordinadora d’Entitats, que abans gestionava el Pla: “El Pla Comunitari articulava i aportava uns recursos públics per fer més coses a partir dels nostres quatre plans socials (els dos de gent gran, el d’acollida i el d’infància). Ara que no tenim aquests recursos, el que hem fet ha estat potenciar Compartim Poble-sec, el paraigua que engloba totes les activitats, que és el marc de l’acció comunitària de la xarxa veïnal”, explica el president de la Coordinadora, Antoni Reig.

Mantenir estructures

Reig afegeix que la decisió que han pres ha estat la de reconstruir la seva estructura interna per seguir amb la feina que ja feien: “S’han creat tres taules de coordinació en temes d’acollida, d’infantesa i de gent gran. Tres taules sorgides de Compartim Poble-sec que no es trepitgen amb les comissions del Pla Comunitari”. L’aspiració de Reig i de la Coordi és la de recuperar el control del Pla quan acabi la cessió a Art&Coop i poder “tornar a fer acció comunitària amb diners de l’Ajuntament, perquè l’acció comunitària la seguim fent, i la seguirem fent mentre tinguem programes socials i un personal creatiu que pensa cada any en coses noves”, conclou.

Continua llegint

Societat

Sopar d’entitats per celebrar el 29è aniversari de la Coordinadora

Publicat

on

Per

El passat 23 de novembre es va celebrar al Centre Cívic El Sortidor el tradicional sopar de Nadal organitzat per la Coordinadora d’Entitats, que enguany celebra el 29è aniversari. Va ser una trobada amb associacions i col·lectius del barri, que van compartir un sopar solidari. Entre els convidats hi havia la presidenta del Districte Montserrat Ballarín; Montserrat Morera, presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona; la consellera del Districte Carolina López i la regidora de Sants-Montjuïc Laura Pérez, així com representats dels partits polítics del districte. Després del sopar, es va fer entrega del 9è Premi Poble-sec, que va anar a parar a mans del quiosquer de la plaça del Setge, Felipe Alonso, de qui es va destacar la seva amabilitat, professionalitat i la seva voluntat d’ajudar.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.