Connecta amb nosaltres

Societat

Trobar pis: missió impossible?

Publicat

on

Anna Pruna / Alguns veïns opten per models d’habitatge alternatiu en un moment en què l’oferta de pisos de lloguer és escassa i els preus són molt elevats.

Viure alternativament

La manca d’habitatge públic, juntament amb l’augment dels preus dels –pocs– pisos de lloguer que s’oferten a Barcelona, han propiciat el caldo de cultiu ideal perquè alguns joves hagin aguditzat l’enginy i hagin pensat en formes d’habitatge alternatives per poder emancipar-se tot i no tenir els recursos econòmics suficients per pagar un pis de lloguer. Són persones com la Duna Homedes, que ha optat per un model de vida que a la ciutat no és gaire popular però que darrerament està agafant volada: la masoveria urbana. La Duna forma part del projecte MULA de Masoveria Urbana per la Llar Alternativa, un grup que treballa per crear una xarxa autogestionada de llars alternatives i ajudar les persones que vulguin emprendre projectes de masoveria. La masoveria urbana consisteix en un intercanvi entre un propietari que posseeix una casa o pis –normalment en estat d’abandonament– i una persona o grups de persones que “enlloc de pagar un lloguer amb diners, paguem fent reformes i aportant mà d’obra i material a canvi de viure-hi”, explica la Duna. La finca on viu ella havia estat buida durant molts anys fins que un grup de joves van entrar-hi a reformar-la i ara fins i tot hi tenen un petit hort que genera uns fruits dels que se’n pot beneficiar tota la comunitat veïnal.

Un exemple de masoveria urbana al Xalet  Mercedes / Projecte MULA

Un exemple de masoveria urbana al Xalet Mercedes / Projecte MULA

Quan el lloguer no és una opció

Catalunya és la comunitat amb el percentatge més alt del sou destinat al lloguer, segons un estudi d’Infojobs i Fotocasa. Això reafirma que el problema de l’habitatge és preocupant: la bombolla segueix creixent i el preu mig del lloguer a Barcelona ja és del doble que fa deu anys. Davant d’aquesta situació han sorgit moviments de defensa de l’habitatge que vetllen perquè les persones sense recursos puguin viure dignament tot i no poder accedir al mercat de lloguer. Una d’aquestes opcions és el que es coneix com habitatge col·lectiu, en què un grup de persones elaboren un model de convivència cooperatiu i fan una recerca d’un espai físic on desenvolupar-lo. Per Viure és una associació que ofereix suport i orientació als grups col·lectius en els àmbits econòmic, financer, jurídic i arquitectònic. També existeixen cooperatives com Sotre Cívic, que es defineix com “un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, i la gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús”. Els joves també poden acudir al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), un espai que fomenta l’emancipació juvenil i denuncia les dificultats amb què el jovent de la ciutat es troba en el moment de plantejar-se sortir de casa els pares.

L’okupació com a lluita

Més enllà dels models de masoveria urbana i d’habitatge col·lectiu, algunes persones amb necessitat de sostre opten per l’okupació de pisos buits. És el cas del Borja Fernández, un dels habitants del Bloc Llavors del carrer Lleida –un projecte d’okupació que es va començar a tirar endavant a finals de juliol amb el suport de l’Obra Social BCN i del Sindicat de Barri del Poble-sec. En Borja lluita des de fa anys pel dret a l’habitatge i es trobava en una situació personal complicada: un sou de 350€ mensuals dels quals dues terceres parts anaven destinades al lloguer de l’habitació més barata que va trobar a Barcelona. “Uns quants amb situacions similars vam començar a organitzar-nos a través de xarxes i vam trobar un espai que pertany a un fons d’inversió dels anomenats fons voltors i que és conegut per haver realitzat diversos processos d’especulació i moobing”, explica. A cadascun dels sis pisos okupats hi viu un nucli familiar però, tal com explica en Borja “hi ha molta consciència col·lectiva, fem assemblees i portem a terme un projecte comunitari i de suport mutu”. La propietat ha intentat desallotjar els ocupants oferint-los diners perquè marxessin però els habitants del Bloc asseguren que no marxaran, que seguiran lluitant per una causa tan important com és el dret a viure al barri.

Cartells davant del Bloc Llavors

Cartells davant del Bloc Llavors

Una història de masoveria al Poble-sec

A la zona de Santa Madrona hi viuen, des de fa quatre anys, un grup de joves que practiquen la masoveria urbana al pis d’un particular: “És una finca petita i molt desgastada i vam negociar amb la propietat quedar-nos-hi a canvi de fer reformes”, explica l’Esteve, un dels masovers. “Vam tirar les parets que queien, vam fer el terra nou i també les instal·lacions elèctriques i d’aigua noves”. Tot això després d’haver signat un contracte de masoveria urbana –amb la mediació d’una advocada– que els cedeix l’espai durant 5 anys i els fixa les etapes de la reforma que han d’anar complint. L’Esteve creu que la masoveria és un model d’habitatge que beneficia les dues parts: “El particular té pocs recursos i no podia reformar la casa. D’aquesta manera deixa de tenir-la abandonada i compta amb algú que en té cura i la reforma. Nosaltres, a canvi, vivim allà i hem aprés a treballar amb les nostres mans”, explica.

Cooperatives d’habitatge de cessió d’ús

Si parlem l’habitatge alternatiu no podem deixar d’esmentar un model que està en expansió i que a països com Dinamarca ja s’ha consolidat com la principal opció més enllà de la compra o el lloguer. Ens referim a les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús, un tipus de cooperativa en què la propietat de l’immoble no es divideix de manera horitzontal i, per tant, no es pot comprar i vendre al mercat. En Lorenzo Ávila forma part del Sindicat de Barri del Poble-sec i està fent un doctorat sobre aquest tipus de cooperatives. Explica que “hi ha una llista d’espera tant per entrar com per sortir de la cooperativa i s’entra aportant una quota inicial que fa que el propietari adquireixi un capital social per ser membre cooperatiu”. Cada mes es paga una quantitat a fons perdut per l’ús de l’habitatge i, si es decideix marxar, el capital inicial es retorna. Quina és, doncs, la diferència entre aquest model i un model de lloguer habitual? “Com que la propietat és col·lectiva, explica en Lorenzo, tens la possibilitat de gestionar l’habitatge. A més, el contracte és indefinit i pots decidir sobre el disseny, els espais comuns… Fas les pròpies regles i no t’has de preocupar per la relació amb el propietari perquè tu n’ets el propietari”. Aquest expert afegeix que es tracta d’un model recomanable a nivell macroeconòmic ja que genera un parc d’habitatge que no depèn de les fluctuacions del mercat. A més, per a la gent que hi viu és més econòmic que comprar i a la llarga més barat que el lloguer. “Però ha de quedar clar que no és una inversió, sinó un pagament a canvi de l’ús i l’estabilitat”, conclou en Lorenzo.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.