Connecta amb nosaltres

Societat

Trobar pis: missió impossible?

Publicat

on

Anna Pruna / Alguns veïns opten per models d’habitatge alternatiu en un moment en què l’oferta de pisos de lloguer és escassa i els preus són molt elevats.

Viure alternativament

La manca d’habitatge públic, juntament amb l’augment dels preus dels –pocs– pisos de lloguer que s’oferten a Barcelona, han propiciat el caldo de cultiu ideal perquè alguns joves hagin aguditzat l’enginy i hagin pensat en formes d’habitatge alternatives per poder emancipar-se tot i no tenir els recursos econòmics suficients per pagar un pis de lloguer. Són persones com la Duna Homedes, que ha optat per un model de vida que a la ciutat no és gaire popular però que darrerament està agafant volada: la masoveria urbana. La Duna forma part del projecte MULA de Masoveria Urbana per la Llar Alternativa, un grup que treballa per crear una xarxa autogestionada de llars alternatives i ajudar les persones que vulguin emprendre projectes de masoveria. La masoveria urbana consisteix en un intercanvi entre un propietari que posseeix una casa o pis –normalment en estat d’abandonament– i una persona o grups de persones que “enlloc de pagar un lloguer amb diners, paguem fent reformes i aportant mà d’obra i material a canvi de viure-hi”, explica la Duna. La finca on viu ella havia estat buida durant molts anys fins que un grup de joves van entrar-hi a reformar-la i ara fins i tot hi tenen un petit hort que genera uns fruits dels que se’n pot beneficiar tota la comunitat veïnal.

Un exemple de masoveria urbana al Xalet  Mercedes / Projecte MULA

Un exemple de masoveria urbana al Xalet Mercedes / Projecte MULA

Quan el lloguer no és una opció

Catalunya és la comunitat amb el percentatge més alt del sou destinat al lloguer, segons un estudi d’Infojobs i Fotocasa. Això reafirma que el problema de l’habitatge és preocupant: la bombolla segueix creixent i el preu mig del lloguer a Barcelona ja és del doble que fa deu anys. Davant d’aquesta situació han sorgit moviments de defensa de l’habitatge que vetllen perquè les persones sense recursos puguin viure dignament tot i no poder accedir al mercat de lloguer. Una d’aquestes opcions és el que es coneix com habitatge col·lectiu, en què un grup de persones elaboren un model de convivència cooperatiu i fan una recerca d’un espai físic on desenvolupar-lo. Per Viure és una associació que ofereix suport i orientació als grups col·lectius en els àmbits econòmic, financer, jurídic i arquitectònic. També existeixen cooperatives com Sotre Cívic, que es defineix com “un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, i la gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús”. Els joves també poden acudir al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), un espai que fomenta l’emancipació juvenil i denuncia les dificultats amb què el jovent de la ciutat es troba en el moment de plantejar-se sortir de casa els pares.

L’okupació com a lluita

Més enllà dels models de masoveria urbana i d’habitatge col·lectiu, algunes persones amb necessitat de sostre opten per l’okupació de pisos buits. És el cas del Borja Fernández, un dels habitants del Bloc Llavors del carrer Lleida –un projecte d’okupació que es va començar a tirar endavant a finals de juliol amb el suport de l’Obra Social BCN i del Sindicat de Barri del Poble-sec. En Borja lluita des de fa anys pel dret a l’habitatge i es trobava en una situació personal complicada: un sou de 350€ mensuals dels quals dues terceres parts anaven destinades al lloguer de l’habitació més barata que va trobar a Barcelona. “Uns quants amb situacions similars vam començar a organitzar-nos a través de xarxes i vam trobar un espai que pertany a un fons d’inversió dels anomenats fons voltors i que és conegut per haver realitzat diversos processos d’especulació i moobing”, explica. A cadascun dels sis pisos okupats hi viu un nucli familiar però, tal com explica en Borja “hi ha molta consciència col·lectiva, fem assemblees i portem a terme un projecte comunitari i de suport mutu”. La propietat ha intentat desallotjar els ocupants oferint-los diners perquè marxessin però els habitants del Bloc asseguren que no marxaran, que seguiran lluitant per una causa tan important com és el dret a viure al barri.

Cartells davant del Bloc Llavors

Cartells davant del Bloc Llavors

Una història de masoveria al Poble-sec

A la zona de Santa Madrona hi viuen, des de fa quatre anys, un grup de joves que practiquen la masoveria urbana al pis d’un particular: “És una finca petita i molt desgastada i vam negociar amb la propietat quedar-nos-hi a canvi de fer reformes”, explica l’Esteve, un dels masovers. “Vam tirar les parets que queien, vam fer el terra nou i també les instal·lacions elèctriques i d’aigua noves”. Tot això després d’haver signat un contracte de masoveria urbana –amb la mediació d’una advocada– que els cedeix l’espai durant 5 anys i els fixa les etapes de la reforma que han d’anar complint. L’Esteve creu que la masoveria és un model d’habitatge que beneficia les dues parts: “El particular té pocs recursos i no podia reformar la casa. D’aquesta manera deixa de tenir-la abandonada i compta amb algú que en té cura i la reforma. Nosaltres, a canvi, vivim allà i hem aprés a treballar amb les nostres mans”, explica.

Cooperatives d’habitatge de cessió d’ús

Si parlem l’habitatge alternatiu no podem deixar d’esmentar un model que està en expansió i que a països com Dinamarca ja s’ha consolidat com la principal opció més enllà de la compra o el lloguer. Ens referim a les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús, un tipus de cooperativa en què la propietat de l’immoble no es divideix de manera horitzontal i, per tant, no es pot comprar i vendre al mercat. En Lorenzo Ávila forma part del Sindicat de Barri del Poble-sec i està fent un doctorat sobre aquest tipus de cooperatives. Explica que “hi ha una llista d’espera tant per entrar com per sortir de la cooperativa i s’entra aportant una quota inicial que fa que el propietari adquireixi un capital social per ser membre cooperatiu”. Cada mes es paga una quantitat a fons perdut per l’ús de l’habitatge i, si es decideix marxar, el capital inicial es retorna. Quina és, doncs, la diferència entre aquest model i un model de lloguer habitual? “Com que la propietat és col·lectiva, explica en Lorenzo, tens la possibilitat de gestionar l’habitatge. A més, el contracte és indefinit i pots decidir sobre el disseny, els espais comuns… Fas les pròpies regles i no t’has de preocupar per la relació amb el propietari perquè tu n’ets el propietari”. Aquest expert afegeix que es tracta d’un model recomanable a nivell macroeconòmic ja que genera un parc d’habitatge que no depèn de les fluctuacions del mercat. A més, per a la gent que hi viu és més econòmic que comprar i a la llarga més barat que el lloguer. “Però ha de quedar clar que no és una inversió, sinó un pagament a canvi de l’ús i l’estabilitat”, conclou en Lorenzo.

Societat

Rescaten un turista italià que va caure per un barranc a Montjuïc

Estrepitosa caiguda prop del canó del Castell de Montjuïc

Publicat

on

Ensurt que podria haver acabat en tragèdia. Els Bombers de Barcelona van rescatar, durant la segona quinzena d’agost, un turista italià de 26 anys que s’havia precipitat per una zona forestal de la muntanya de Montjuïc.

L’home, que va ser trobat entre el Mirador de Montjuïc i el canó del Castell de Montjuïc, estava fent una excursió per la zona quan, en un moment determinat, es va estimbar pel barranc, caient des d’una alçada de deu metres i quedant atrapat entre les roques, sense possibilitat de tornar a pujar al camí. Va ser un veí de la zona qui va trucar als serveis d’emergències, tot avisant que l’home tenia la cama trencada. Així, el rescat va requerir subjectar l’afectat en una llitera, que els bombers van fer servir per pujar-lo entre les roques fins a la part superior del penya-segat amb maniobres d’escalada.

Cama trencada i ferides lleus

L’accident va mobilitzar l’equip de rescat, així com un infermer dels Bombers que va poder atendre el noi in situ després que els Bombers l’haguessin pogut pujar amb la llitera. Malgrat l’aparatós de la caiguda, el jove només va patir ferides lleus i una fractura a la cama, i després de ser estabilitzat per l’infermer va quedar sota la cura dels sanitaris del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que el van traslladar a l’Hospital Clínic per fer-li una avaluació més completa del seu estat. Poques hores més tard els Mossos d’Esquadra van confirmar que hi havia una denúncia interposada per la desaparició del noi.

Continua llegint

Societat

La majoria dels refugis climàtics han estat tancats a l’agost

Al veïnat només els ha quedat el casal d’avis i els parcs de la muntanya de Montjuïc per poder aixoplugar-se de les grans onades de calor

Publicat

on

Per

La xarxa de refugis climàtics que ha desenvolupat un estiu més l’Ajuntament de Barcelona ha fet curt. Dels dos equipaments adherits al programa que es troben a la trama urbana del barri, només un ha obert tot l’agost, però en un horari molt específic: el Casal de Gent Gran del Poble-sec (de 16.30 a 19.30 hores). L’altre, la Biblioteca Francesc Boix, ha restat tancada des del 31 de juliol fins al 3 de setembre.

Tot plegat apunta al fet que la idea del consistori no ha acabat d’aterrar al barri. Segons va promocionar l’Ajuntament, aquests refugis climàtics han de servir a la població per poder passar una estona a la fresca en cas que els seus habitatges no estiguessin habilitats per suportar la canícula estival. Un objectiu, però, que ha quedat lluny de complir-se. De fet, per poder accedir a la resta de refugis climàtics que l’Ajuntament ha promocionat al barri, els interessats haurien hagut de fer l’esforç de pujar els carrers amb fort pendent de la muntanya de Montjuïc.

Zones verdes

Aquests parcs habilitats com a refugi climàtic al barri del Poble-sec són el Jardí Botànic Històric, els Jardins de Laribal, el Jardí del passeig de Santa Madrona, el Parc del Mirador, els Jardins de Joan Brossa o el Parc del Mirador del Migdia. Espais evidentment més frescos que els carres o places dures del Poble-sec, però a una distància i uns pendents que fan impossible arribar-hi sense suar de valent.

Al cap i a la fi, l’únic refugi climàtic ubicat a la muntanya amb una bona climatització ha estat el Museu Etnològic i de Cultures del Món (el qual sí que ha restat obert tot l’agost) i les piscines Picornell (les quals són dramàtiques de fer-les servir com a refugi climàtic, ja que el bany gratuït no està contemplat). En cas de contemplar la possibilitat de creuar el Paral·lel per refugiar-se en un dels equipaments del programa municipal, els veïns també s’han trobat  amb el cartell de tancat per vacances. L’exemple: el Centre Cívic Cotxeres Borrell, tancat tot l’agost.

Continua llegint

Societat

Montjuïc, a l’expectativa

“Totes les millores que incentivi el Barça durant aquests mesos després quedaran a la muntanya”

Publicat

on

Temporada en marxa i molèsties a radiografiar. Després de mesos de debat sobre com s’havia d’encarar la mobilitat que generarien els partits del FC Barcelona a l’estadi Lluís Companys a conseqüència de les obres al Camp Nou, la qüestió ja s’ha començat a aterrar. Una matèria que, en opinió del president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, per ara només ha entrat en fase de prova i resta pendent d’analitzar: “Fins ara hem tingut només dos partits que eren especials: un Gamper al qual assisteixen sobretot turistes i gent que habitualment no va a l’estadi, i un primer partit de lliga que, en celebrar-se en agost, tampoc hi va tothom”, assenyala.

Per aquesta raó, des de l’entitat veïnal assenyalen que les anàlisis més rigoroses s’hauran de començar a dur a terme a partir d’aquest setembre, quan es començaran a celebrar els partits que, per rellevància esportiva o social, arrosseguen més gent. L’exemple? El Barça-Betis que se celebrarà cap a finals de mes, o els primers partits de la fase de grups de la Champions League. Dues proves de foc que seran decisives per tal d’acabar de perfilar els dispositius que s’han organitzat fins ara.

Sense soroll, però sense poder aparcar

Gàzquez apunta que, fins ara, el trasllat del Barça a Montjuïc no ha generat cap queixa veïnal en relació amb el soroll, “encara que estarem amatents a com evolucioni la temporada”, assegura. En tot cas, però, des de l’associació de veïns sí que critiquen el fet que les restriccions d’aparcament i de circulació que s’han executat fins ara “no han funcionat”. Mentre que la decisió de l’Ajuntament de Barcelona s’ha centrat a vetar l’accés en cotxe fins a l’estadi a tres hores de començar els partits i restringir la circulació posteriorment per determinades zones (com l’avinguda de l’Estadi o el passeig Olímpic), part del veïnat de Can Clos i el Polvorí consideren les mesures insuficients i demanen avançar l’hora d’inici de les restriccions.

En paral·lel, des de l’AVV del Poble-sec consideren que no funciona el veto d’aparcar a la zona verda a persones que no els pertoca per zona residencial (fora dels dies de partit, tothom hi pot aparcar encara que sigui amb una tarifa molt més alta). “Des de l’Ajuntament s’han quedat curts a l’hora de decidir quantes places queden protegides per a ús exclusiu pel veïnat; fins ara no ha funcionat bé, esperem que quedi resolt de cara als propers partits i que s’eviti una doble afectació pel barri”, exposa Gàzquez. Uns aspectes sobre els quals encara no s’han pronunciat l’AVV de la França Xica o la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, la qual encara té pendent de tractar la qüestió en junta, tal com han explicat a ZONA SEC.

Les motos, en el punt de mira

Per tal de donar fluïdesa al trànsit, el pla de mobilitat ha establert que les persones que es desplacin en moto fins als partits puguin aparcar als carrers del Doctor Font i Quer i al passeig del Migdia. Una mesura que ordena l’estacionament de fins a 3.500 motos, però que l’AVV del Poble-sec també qüestiona pel fet d’anar en contra de les polítiques de mobilitat sostenible que fins ara s’han volgut executar a Montjuïc: “Vam demanar que la muntanya quedés totalment tancada a l’accés en vehicle i ens hem trobat que les motos tenen zones habilitades per aparcar, un fet que només fa que incentivar l’ús de la moto quan creiem que no hauria de ser així”, exposa el representant veïnal.

Malgrat tot, les entitats es donen per satisfetes per com l’Ajuntament les ha tingut en compte a l’hora d’organitzar el dispositiu de mobilitat: “Totes les entitats que han volgut participar han posat el seu granet de sorra; després hi ha coses en què ens han fet més cas, i hi ha coses que ens han fet menys, com és el tema de les motos, però en general estem satisfetes”. “Ara bé, el que també ens agradaria tenir són converses amb el Barça; ja els hem demanat seure en una taula i parlar sobre el seu encaix en el barri adreçant-nos a les oficines del club, a través de l’Ajuntament i per carta ordinària, però no ens han contestat a res”, lamenta Gàzquez.

A parer del teixit associatiu, el fet que el Barça s’hagi traslladat de forma provisional a Montjuïc converteix el club en “un veí més” del Poble-sec, fet que li suposa corresponsabilitzar-se de les problemàtiques que pugui generar. “Volem obrir aquesta via de diàleg amb el Barça perquè ara també seran veïns nostres durant un any i mig, però l’entitat, que assegura ser més que un club, no ha tingut ni la consideració de respondre, ens ha dolgut moltíssim”.

El Brunch, l’exemple a seguir

Un fet que contrasten amb l’actitud dels responsables del Brunch Electronik, que se celebra des de fa anys a Montjuïc: “Tal com vam fer amb l’equip del Brunch, volem tancar un acord amb el Barça que generi contrapartides per al barri o que ajudi directament a les entitats del Poble-sec, com ara promoure la donació dels excedents alimentaris a Bona Voluntat en Acció o l’entrega del material esportiu que ja no facin servir als clubs locals”, exemplifica.

En aquest sentit, cal recordar que la responsable de les accions d’impacte social i mediambiental del Brunch-In the Park, Andrea Lamount, assegurava fa un any que, des de la seva organització, sempre s’ha cosiderat un pilar més la coordinació amb l’espectre social i associatiu del barri per revertir els impactes negatius en favor dels positius. “L’objectiu és coordinar-nos amb les entitats per fer una previsió sobre com s’ha de desenvolupar el festival a la muntanya i controlar la baixada del públic pels carrers”, declarava Lamount a ZONA SEC. “Si amb els veïns identifiquem una zona on hi pot haver una important afluència de gent abans del festival, nosaltres ja ens encarreguem d’organitzar un dispositiu de neteja i seguretat per reduir al màxim el marge d’error”, afegia.

La muntanya, preparada

Mentre que al llarg de les darreres setmanes s’ha qüestionat la idoneïtat de traslladar l’activitat esportiva del principal club del país a la muntanya màgica, des de l’AVV del Poble-sec asseguren que Montjuïc està “molt ben preparat” per acollir al Barça. “Hem de recordar que, malgrat celebrar-se en una altra època, ja va acollir uns Jocs Olímpics i que acull multitud de concerts que posen el Poble-sec, la ciutat i el país en el mapa; al final no és un parc natural, és un parc on passen coses”, apunta Gàzquez.

“De totes maneres encara hi ha assignatures pendents, com la millora de l’enllumenat o l’accés a la muntanya en transport públic, no pot ser que el funicular tanqui a les 20 hores del vespre a l’hivern quan les piscines Picornell tanquen a les 00 hores; per això considerem benvinguda l’arribada del Barça, perquè totes les millores que incentivi el club durant aquests mesos després quedaran a la muntanya”, sentència.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021