Connecta amb nosaltres

Societat

Trobar pis: missió impossible?

Publicat

on

Anna Pruna / Alguns veïns opten per models d’habitatge alternatiu en un moment en què l’oferta de pisos de lloguer és escassa i els preus són molt elevats.

Viure alternativament

La manca d’habitatge públic, juntament amb l’augment dels preus dels –pocs– pisos de lloguer que s’oferten a Barcelona, han propiciat el caldo de cultiu ideal perquè alguns joves hagin aguditzat l’enginy i hagin pensat en formes d’habitatge alternatives per poder emancipar-se tot i no tenir els recursos econòmics suficients per pagar un pis de lloguer. Són persones com la Duna Homedes, que ha optat per un model de vida que a la ciutat no és gaire popular però que darrerament està agafant volada: la masoveria urbana. La Duna forma part del projecte MULA de Masoveria Urbana per la Llar Alternativa, un grup que treballa per crear una xarxa autogestionada de llars alternatives i ajudar les persones que vulguin emprendre projectes de masoveria. La masoveria urbana consisteix en un intercanvi entre un propietari que posseeix una casa o pis –normalment en estat d’abandonament– i una persona o grups de persones que “enlloc de pagar un lloguer amb diners, paguem fent reformes i aportant mà d’obra i material a canvi de viure-hi”, explica la Duna. La finca on viu ella havia estat buida durant molts anys fins que un grup de joves van entrar-hi a reformar-la i ara fins i tot hi tenen un petit hort que genera uns fruits dels que se’n pot beneficiar tota la comunitat veïnal.

Un exemple de masoveria urbana al Xalet  Mercedes / Projecte MULA

Un exemple de masoveria urbana al Xalet Mercedes / Projecte MULA

Quan el lloguer no és una opció

Catalunya és la comunitat amb el percentatge més alt del sou destinat al lloguer, segons un estudi d’Infojobs i Fotocasa. Això reafirma que el problema de l’habitatge és preocupant: la bombolla segueix creixent i el preu mig del lloguer a Barcelona ja és del doble que fa deu anys. Davant d’aquesta situació han sorgit moviments de defensa de l’habitatge que vetllen perquè les persones sense recursos puguin viure dignament tot i no poder accedir al mercat de lloguer. Una d’aquestes opcions és el que es coneix com habitatge col·lectiu, en què un grup de persones elaboren un model de convivència cooperatiu i fan una recerca d’un espai físic on desenvolupar-lo. Per Viure és una associació que ofereix suport i orientació als grups col·lectius en els àmbits econòmic, financer, jurídic i arquitectònic. També existeixen cooperatives com Sotre Cívic, que es defineix com “un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, i la gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús”. Els joves també poden acudir al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), un espai que fomenta l’emancipació juvenil i denuncia les dificultats amb què el jovent de la ciutat es troba en el moment de plantejar-se sortir de casa els pares.

L’okupació com a lluita

Més enllà dels models de masoveria urbana i d’habitatge col·lectiu, algunes persones amb necessitat de sostre opten per l’okupació de pisos buits. És el cas del Borja Fernández, un dels habitants del Bloc Llavors del carrer Lleida –un projecte d’okupació que es va començar a tirar endavant a finals de juliol amb el suport de l’Obra Social BCN i del Sindicat de Barri del Poble-sec. En Borja lluita des de fa anys pel dret a l’habitatge i es trobava en una situació personal complicada: un sou de 350€ mensuals dels quals dues terceres parts anaven destinades al lloguer de l’habitació més barata que va trobar a Barcelona. “Uns quants amb situacions similars vam començar a organitzar-nos a través de xarxes i vam trobar un espai que pertany a un fons d’inversió dels anomenats fons voltors i que és conegut per haver realitzat diversos processos d’especulació i moobing”, explica. A cadascun dels sis pisos okupats hi viu un nucli familiar però, tal com explica en Borja “hi ha molta consciència col·lectiva, fem assemblees i portem a terme un projecte comunitari i de suport mutu”. La propietat ha intentat desallotjar els ocupants oferint-los diners perquè marxessin però els habitants del Bloc asseguren que no marxaran, que seguiran lluitant per una causa tan important com és el dret a viure al barri.

Cartells davant del Bloc Llavors

Cartells davant del Bloc Llavors

Una història de masoveria al Poble-sec

A la zona de Santa Madrona hi viuen, des de fa quatre anys, un grup de joves que practiquen la masoveria urbana al pis d’un particular: “És una finca petita i molt desgastada i vam negociar amb la propietat quedar-nos-hi a canvi de fer reformes”, explica l’Esteve, un dels masovers. “Vam tirar les parets que queien, vam fer el terra nou i també les instal·lacions elèctriques i d’aigua noves”. Tot això després d’haver signat un contracte de masoveria urbana –amb la mediació d’una advocada– que els cedeix l’espai durant 5 anys i els fixa les etapes de la reforma que han d’anar complint. L’Esteve creu que la masoveria és un model d’habitatge que beneficia les dues parts: “El particular té pocs recursos i no podia reformar la casa. D’aquesta manera deixa de tenir-la abandonada i compta amb algú que en té cura i la reforma. Nosaltres, a canvi, vivim allà i hem aprés a treballar amb les nostres mans”, explica.

Cooperatives d’habitatge de cessió d’ús

Si parlem l’habitatge alternatiu no podem deixar d’esmentar un model que està en expansió i que a països com Dinamarca ja s’ha consolidat com la principal opció més enllà de la compra o el lloguer. Ens referim a les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús, un tipus de cooperativa en què la propietat de l’immoble no es divideix de manera horitzontal i, per tant, no es pot comprar i vendre al mercat. En Lorenzo Ávila forma part del Sindicat de Barri del Poble-sec i està fent un doctorat sobre aquest tipus de cooperatives. Explica que “hi ha una llista d’espera tant per entrar com per sortir de la cooperativa i s’entra aportant una quota inicial que fa que el propietari adquireixi un capital social per ser membre cooperatiu”. Cada mes es paga una quantitat a fons perdut per l’ús de l’habitatge i, si es decideix marxar, el capital inicial es retorna. Quina és, doncs, la diferència entre aquest model i un model de lloguer habitual? “Com que la propietat és col·lectiva, explica en Lorenzo, tens la possibilitat de gestionar l’habitatge. A més, el contracte és indefinit i pots decidir sobre el disseny, els espais comuns… Fas les pròpies regles i no t’has de preocupar per la relació amb el propietari perquè tu n’ets el propietari”. Aquest expert afegeix que es tracta d’un model recomanable a nivell macroeconòmic ja que genera un parc d’habitatge que no depèn de les fluctuacions del mercat. A més, per a la gent que hi viu és més econòmic que comprar i a la llarga més barat que el lloguer. “Però ha de quedar clar que no és una inversió, sinó un pagament a canvi de l’ús i l’estabilitat”, conclou en Lorenzo.

Societat

La Festa Major del Poble-sec torna a la normalitat

Els actes festius es faran sense restriccions i amb activitats per a tots els gustos i totes les edats

Publicat

on

La Festa Major del Poble-sec tornarà a ser el que era fa tres anys. L’aixecament total de les restriccions a actes multitudinaris permetrà que aquest 2022 sigui l’any del retrobament de les entitats i la cultura popular als carrers del Poble-sec, un anhelat respir després de dues edicions estranyes.

La Festa Major començarà el divendres 15 de juliol a les 19.30 hores amb el Toc de Festa a càrrec de les entitats de cultura tradicional catalana, que donarà pas al pregó, a la plaça Navas a les 21 hores. Enguany, com a representants dels professionals que han treballat durant la pandèmia, el faran sanitaris dels dos Centres d’Atenció Primària que donen servei al barri (vegeu l’entrevista de la pàgina 8).

La cultura popular seguirà ben viva dissabte, amb la Trobada de gegants, que arriba a la 29a edició. També prendrà protagonisme la música, amb concerts organitzats per les entitats: a la plaça Santa Madrona, plaça Navas, carrer Nou de la Rambla, plaça Ovidi Montllor, plaça Margarida Xirgu, Parc del Mirador, carrer Blai i carrer Blesa. D’entre tots, en destaca un d’emblemàtic: la Salseta del Poble-sec, que farà el ball inaugural de Festa Major al Parc de les Tres Xemeneies.

Tampoc hi haurà limitacions per fer els correfocs. La Diada Infantil dels Fills de Satan serà diumenge 17 a les 21 hores, mentre que el dels adults serà dissabte 23 a les 22 hores, amb inici a la plaça Navas, en la que serà la 36a Diada Infernal.

20 anys de la Bodega Saltó

Entre les activitats d’aquest any n’hi haurà una d’especial: la celebració del 20è aniversari de la Bodega Saltó (vegeu l’entrevista del número anterior), un acte commemoratiu que comptarà amb l’actuació de Ni Deu ni Doors. Serà dijous 21 a les 21 hores al carrer Blesa, davant del local.

Altres clàssics que no poden faltar a una Festa Major són les sardanes: es faran ballades el dissabte 16 a la plaça Ovidi Montllor a les 17.30 hores amb la cobla La Jovenívola; i diumenge 17 a la plaça Santa Madrona a les 19 hores amb la cobla Baix Llobregat i els Amics de la Sardana del Poble-sec.

Qui busqui un ball amb orquestra, a més del ball inaugural, també podrà anar a la plaça de Santa Madrona el dissabte 23 ja que a les 23 hores començarà el Ball de Festa Major amb l’Orquestra Krater. En aquest mateix espai hi haurà un altre acte tradicional com són les havaneres i el rom cremat, amb el grup Mar i Vent. Seran diumenge 24 a les 19.30 hores.

El final apoteòsic arribarà el diumenge 24, amb el castell de focs per posar punt final a deu dies seguits de festa al barri. L’organitza l’AVV del Poble-sec, amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants Poble-sec i Paral·lel i del Consell de Cultura Popular i Tradicional del Poble-sec.

Sopars populars, activitats infantils, mostres de danses, trobades de puntaires, de vehicles clàssics o de plaques de cava aniran omplint tots els dies d’activitat en els diferents carrers del Poble-sec. El detall de la programació es podrà consultar a www.festamajorpoblesec.cat.

Continua llegint

Societat

Ajuntament i Sala Apolo acorden un pla per reduir el soroll nocturn

La mesura s’aplicarà les nits de dimecres i dijous, les quals acostumen a aplegar als joves universitaris que surten de festa

Publicat

on

Primera passa per reduir les molèsties que ocasionen els joves universitaris a les comunitats de veïns que envolten el parc de les Tres Xemeneies. Segons ha pogut saber ZONA SEC, el Districte de Sants-Montjuïc i els responsables de la Sala Apolo han pactat unes mesures per minvar les molèsties que generen els universitaris que surten de festa els dimecres i els dijous.

D’entrada, l’Ajuntament instal·larà dos sonòmetres al carrer Nou de la Rambla amb l’objectiu d’analitzar si s’està incomplint la normativa municipal a les entrades de la Sala Apolo i la discoteca Plataforma. Un estudi que no aportarà resultats de forma rigorosa fins a finals de juliol, quan es determinarà si cal prendre mesures i com s’han d’implicar els responsables dels espais d’oci i restauració de la zona. La intenció és que, si les dades dels sonòmetres proven un excessiu soroll nocturn, primer s’aposti per les solucions des d’una perspectiva propositiva, de manera que les mesures coercitives o de regulació d’horaris quedarien per una segona fase.

Impacte de la festa universitària

Segons confirma el regidor del Districte, Marc Serra, un dels aspectes que més preocupa és l’impacte de les festes universitàries que es generen als entorns del parc de les Tres Xemeneies els dimecres i dijous a la nit. La raó: el cartell d’aforament complet habitual a la Sala Apolo després de la pandèmia (tot i la gran capacitat del recinte: 3.000 persones). “Cada dijous i cada dimecres omplen i tot plegat ha provocat una dinàmica de botellot que va des de les 23 hores fins a les 3 hores de la matinada”, exposa Serra.

Arran les queixes dels veïns, les actuacions de la Guàrdia Urbana han acabat en la sanció de centenars de joves en una mateixa nit per consum d’alcohol a la via pública i/o incomplir les ordenances de civisme a l’hora de fer les seves necessitats fisiològiques. “Hem arribat a comptabilitzar fins a 300 o 400 persones fent botellot”, especifica Serra. De fet, mentre que l’operatiu policial en un primer moment es va focalitzar a les nits de dijous a partir de les 2.30 hores, des de fa unes setmanes aquest s’ha avançat a la 1 de la matinada i també s’ha estès als dimecres de major afluència.

Entrada anticipada

Per tal de fer entrar els joves a la Sala Apolo, els responsables del local i l’Ajuntament han pactat permetre l’accés a la pista de ball abans del que es feia fins ara. Una mesura que anirà acompanyada de beneficis econòmics per a aquells que accedeixin a avançar la festa: en cas d’accedir abans de la 1, l’entrada costarà 10 euros (en comptes dels 15 euros habituals). En paral·lel, la sala destinarà dos agents de relacions públiques per informar els joves que estiguin a la plaça que, si entren abans, s’estalviaran diners. Una entrada que es farà de forma més ràpida, ja que l’espai del guarda-roba (ara sense servei per ser estiu) es destinarà a incrementar la zona de compra i validació d’entrades.

També s’han instal·lat dos WC portàtils a la plaça per evitar que els joves es dirigeixin a carrers més amagats, com Palaudàries, a fer les seves necessitats i impregnin d’olors la via pública. En un primer moment és el Districte qui es farà càrrec del seu cost, després serà la Sala Apolo qui assumeixi la despesa.

L’exemple del carrer Blai

La mesura dels sonòmetres no és nova al Poble-sec. El primer indret on es van instal·lar va ser al carrer Blai; una mesura que posteriorment va permetre “justificar la reducció horària de les terrasses”, recorda el regidor. En aquest sentit, el mateix Serra recorda que finalment els restauradors es van avenir a col·laborar per reduir les molèsties nocturnes al veïnat: “S’ha arribat a un relatiu equilibri a Blai i ara plantegem si val la pena fer-ho també al carrer Nou de la Rambla; per ara ens hem trobat amb una bona predisposició dels restauradors i operadors de la Sala Apolo, però quan veiem les dades que han pres els sonòmetres tindrem una millor informació amb què prendre decisions”, avança.

Continua llegint

Societat

Menys carrils, més seguretat

L’urbanisme tàctic és la via que ha trobat l’Ajuntament per aplicar el programa ‘Protegim les escoles’ sense haver d’efectuar grans inversions

Publicat

on

Menys cotxes, més seguretat escolar. Amb el programa Protegim les escoles, al llarg del proper curs l’Ajuntament de Barcelona executarà més obres als entorns de cinc centres educatius del Poble-sec per tal de millorar la seguretat viària i la contaminació. Com? Mitjançant l’eliminació d’alguns carrils de circulació per donar prioritat a vianants i amb la transformació de l’espai: en comptes d’estar a disposició dels vehicles, es convertiran en petites places amb bancs, grades i zones de joc, entre d’altres.

Segons el consistori, els projectes de millora dels entorns escolars han estat presentats i consensuats amb les comunitats educatives d’escoles i instituts. S’ha de destacar que al Poble-sec s’executaran reformes a cinc entorns escolars nous, que se sumaran als que ja s’han dut a terme. Més concretament, les remodelacions previstes per aquest futur curs acadèmic afectaran als accessos de l’Escola Infantil Jesús Maria, el Col·legi Sant Pere Claver, l’Escola Sant Francesc Xavier, l’Escola i Institut Bosc de Montjuïc i Institut del Teatre.

Les actuacions

A l’Escola Infantil Jesús Maria es durà a terme l’ampliació de la vorera del carrer de Tamarit mitjançant l’urbanisme tàctic, el qual permetrà retallar dos carrils a la circulació de cotxes. En el cas del Sant Pere Claver-Jesuïtes del Poble-sec, la pacificació serà als carrers de Vila i Vilà i a Puig i Xoriguer. Es trauran les places d’aparcament que queden just davant de l’escola i es convertiran en espais d’estada i recollida dels infants.

Pel que fa a l’Escola Sant Francesc Xavier, es pacificarà el carrer de la Bòbila (entre França Xica i Mare de Déu del Remei) amb jardineres i espais de joc. Un canvi que anirà en la mateixa línia de la que es durà a terme davant de l’Institut del Teatre: a l’extrem del carrer de la Bòbila i a la plaça de Margarida Xirgu també s’instal·larà mobiliari urbà.

Per últim, a l’Escola i a l’Institut Bosc de Montjuïc es pacificarà tot un tram de l’avinguda de Miramar mitjançant la reducció de l’amplada dels carrils de circulació als dos passos de vianants, es reforçarà la senyalització i s’instal·laran noves baranes.

Les anteriors reformes

Cal tenir en compte que el Poble-sec ja té experiència en aquest tipus d’actuacions urbanístiques. De fet, les comunitats educatives de fins a set centres del Poble-sec ja han experimentat el nou format d’entrada i sortida escolar. En aquest cas, les reformes que es van dur a terme també van implicar l’ús de l’urbanisme tàctic i la redistribució del trànsit.

Mentre que per a l’Escola Bressol Municipal Nic i l’Escola Poble-sec es va ampliar la vorera del passeig de l’Exposició arran la supressió de dos carrils per a serveis i es va elevar el pas de vianants del carrer Nou de la Rambla, a l’Escola Maristes Anna Ravell es va decidir ampliar la vorera del carrer d’Anníbal. Una actuació que va anar en la mateixa línia que la que es va executar a l’Institut Consell de Cent (en aquest cas, amb l’ampliació de la vorera del carrer de Carrera).

Per últim, recordar que les altres obres que es van dur a terme als entorns escolars de la Llar d’Infants La Gavina-Concòrdia van consistir en el reforç de la senyalització i la incorporació de nou mobiliari urbà als carrers de la Concòrdia i la França Xica, mentre que a l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer es va suprimir un carril de circulació als carrers de Lleida i de Rius i Taulet i es van crear nous passos de vianants protegits amb semàfors. A més, l’Escola Tres Pins també es va veure beneficiada per l’ampliació de la vorera dels carrers dels Vivers i dels Tres Pins.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021