Connecta amb nosaltres

Societat

Trobar pis: missió impossible?

Publicat

on

Anna Pruna / Alguns veïns opten per models d’habitatge alternatiu en un moment en què l’oferta de pisos de lloguer és escassa i els preus són molt elevats.

Viure alternativament

La manca d’habitatge públic, juntament amb l’augment dels preus dels –pocs– pisos de lloguer que s’oferten a Barcelona, han propiciat el caldo de cultiu ideal perquè alguns joves hagin aguditzat l’enginy i hagin pensat en formes d’habitatge alternatives per poder emancipar-se tot i no tenir els recursos econòmics suficients per pagar un pis de lloguer. Són persones com la Duna Homedes, que ha optat per un model de vida que a la ciutat no és gaire popular però que darrerament està agafant volada: la masoveria urbana. La Duna forma part del projecte MULA de Masoveria Urbana per la Llar Alternativa, un grup que treballa per crear una xarxa autogestionada de llars alternatives i ajudar les persones que vulguin emprendre projectes de masoveria. La masoveria urbana consisteix en un intercanvi entre un propietari que posseeix una casa o pis –normalment en estat d’abandonament– i una persona o grups de persones que “enlloc de pagar un lloguer amb diners, paguem fent reformes i aportant mà d’obra i material a canvi de viure-hi”, explica la Duna. La finca on viu ella havia estat buida durant molts anys fins que un grup de joves van entrar-hi a reformar-la i ara fins i tot hi tenen un petit hort que genera uns fruits dels que se’n pot beneficiar tota la comunitat veïnal.

Un exemple de masoveria urbana al Xalet  Mercedes / Projecte MULA

Un exemple de masoveria urbana al Xalet Mercedes / Projecte MULA

Quan el lloguer no és una opció

Catalunya és la comunitat amb el percentatge més alt del sou destinat al lloguer, segons un estudi d’Infojobs i Fotocasa. Això reafirma que el problema de l’habitatge és preocupant: la bombolla segueix creixent i el preu mig del lloguer a Barcelona ja és del doble que fa deu anys. Davant d’aquesta situació han sorgit moviments de defensa de l’habitatge que vetllen perquè les persones sense recursos puguin viure dignament tot i no poder accedir al mercat de lloguer. Una d’aquestes opcions és el que es coneix com habitatge col·lectiu, en què un grup de persones elaboren un model de convivència cooperatiu i fan una recerca d’un espai físic on desenvolupar-lo. Per Viure és una associació que ofereix suport i orientació als grups col·lectius en els àmbits econòmic, financer, jurídic i arquitectònic. També existeixen cooperatives com Sotre Cívic, que es defineix com “un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge, a través de la divulgació, l’assessorament, la cerca de finançament, i la gestió d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús”. Els joves també poden acudir al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), un espai que fomenta l’emancipació juvenil i denuncia les dificultats amb què el jovent de la ciutat es troba en el moment de plantejar-se sortir de casa els pares.

L’okupació com a lluita

Més enllà dels models de masoveria urbana i d’habitatge col·lectiu, algunes persones amb necessitat de sostre opten per l’okupació de pisos buits. És el cas del Borja Fernández, un dels habitants del Bloc Llavors del carrer Lleida –un projecte d’okupació que es va començar a tirar endavant a finals de juliol amb el suport de l’Obra Social BCN i del Sindicat de Barri del Poble-sec. En Borja lluita des de fa anys pel dret a l’habitatge i es trobava en una situació personal complicada: un sou de 350€ mensuals dels quals dues terceres parts anaven destinades al lloguer de l’habitació més barata que va trobar a Barcelona. “Uns quants amb situacions similars vam començar a organitzar-nos a través de xarxes i vam trobar un espai que pertany a un fons d’inversió dels anomenats fons voltors i que és conegut per haver realitzat diversos processos d’especulació i moobing”, explica. A cadascun dels sis pisos okupats hi viu un nucli familiar però, tal com explica en Borja “hi ha molta consciència col·lectiva, fem assemblees i portem a terme un projecte comunitari i de suport mutu”. La propietat ha intentat desallotjar els ocupants oferint-los diners perquè marxessin però els habitants del Bloc asseguren que no marxaran, que seguiran lluitant per una causa tan important com és el dret a viure al barri.

Cartells davant del Bloc Llavors

Cartells davant del Bloc Llavors

Una història de masoveria al Poble-sec

A la zona de Santa Madrona hi viuen, des de fa quatre anys, un grup de joves que practiquen la masoveria urbana al pis d’un particular: “És una finca petita i molt desgastada i vam negociar amb la propietat quedar-nos-hi a canvi de fer reformes”, explica l’Esteve, un dels masovers. “Vam tirar les parets que queien, vam fer el terra nou i també les instal·lacions elèctriques i d’aigua noves”. Tot això després d’haver signat un contracte de masoveria urbana –amb la mediació d’una advocada– que els cedeix l’espai durant 5 anys i els fixa les etapes de la reforma que han d’anar complint. L’Esteve creu que la masoveria és un model d’habitatge que beneficia les dues parts: “El particular té pocs recursos i no podia reformar la casa. D’aquesta manera deixa de tenir-la abandonada i compta amb algú que en té cura i la reforma. Nosaltres, a canvi, vivim allà i hem aprés a treballar amb les nostres mans”, explica.

Cooperatives d’habitatge de cessió d’ús

Si parlem l’habitatge alternatiu no podem deixar d’esmentar un model que està en expansió i que a països com Dinamarca ja s’ha consolidat com la principal opció més enllà de la compra o el lloguer. Ens referim a les cooperatives d’habitatge de cessió d’ús, un tipus de cooperativa en què la propietat de l’immoble no es divideix de manera horitzontal i, per tant, no es pot comprar i vendre al mercat. En Lorenzo Ávila forma part del Sindicat de Barri del Poble-sec i està fent un doctorat sobre aquest tipus de cooperatives. Explica que “hi ha una llista d’espera tant per entrar com per sortir de la cooperativa i s’entra aportant una quota inicial que fa que el propietari adquireixi un capital social per ser membre cooperatiu”. Cada mes es paga una quantitat a fons perdut per l’ús de l’habitatge i, si es decideix marxar, el capital inicial es retorna. Quina és, doncs, la diferència entre aquest model i un model de lloguer habitual? “Com que la propietat és col·lectiva, explica en Lorenzo, tens la possibilitat de gestionar l’habitatge. A més, el contracte és indefinit i pots decidir sobre el disseny, els espais comuns… Fas les pròpies regles i no t’has de preocupar per la relació amb el propietari perquè tu n’ets el propietari”. Aquest expert afegeix que es tracta d’un model recomanable a nivell macroeconòmic ja que genera un parc d’habitatge que no depèn de les fluctuacions del mercat. A més, per a la gent que hi viu és més econòmic que comprar i a la llarga més barat que el lloguer. “Però ha de quedar clar que no és una inversió, sinó un pagament a canvi de l’ús i l’estabilitat”, conclou en Lorenzo.

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.