Connecta amb nosaltres

Societat

La Satalia s’oposa a l’equipament al seu barri

Publicat

on

Gil Toll / El procés participatiu entra en crisi després de molts mesos de treball

La protesta dels veïns de La Satalia fa entrar en crisi el procés participatiu per decidir els futurs equipaments del Poble-sec, que estava en les seves últimes passes. Una mostra és el resultat de les votacions al web Decidim Barcelona. Allà hi ha una proposta que planteja la No construcció de l’equipament de La Satalia, que ha obtingut 211 vots a la fi de la votació, per sobre de la resta. La qüestió es va plantejar al plenari del Districte el passat 4 de desembre i el portaveu del govern, Xavier Farré, va posar en dubte la representativitat dels veïns de La Satalia que protesten, mentre refermava que el plenari del Districte ja havia pres una decisió sobre la construcció d’un equipament esportiu al solar del passeig de l’Exposició número 29.

Tot va esclatar al Consell de Barri que es va celebrar el 27 de novembre, que es va convertir en una olla a pressió per les múltiples intervencions de veïns de La Satalia en contra de l’equipament que es preveu construir al seu barri. Al capdavant del grup que va intervenir hi ha la presidenta de l’Associació de Veïns del barri, Ana Menéndez, que també és presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Defensa de l’ecosistema

Els veïns van dir que volen conservar i augmentar la vegetació i la fauna de la muntanya i afirmen que la construcció de l’equipament seria un obstacle visual de gran magnitud. Remarquen que no estan en contra de fer equipaments al barri, però creuen que hi ha localitzacions alternatives, com ara el Palau d’esports o els baixos de la piscina de salts de Montjuïc.

En realitat, va dir Ana Menéndez, aquesta problemàtica estava latent des de l’aprovació de la rectificació del pla general de Montjuïc que va permetre legalitzar un conjunt d’habitatges del barri de La Satalia. L’aflorament, però, ha estat tardà, doncs el procés participatiu per decidir els equipaments que s’han de fer al Poble-sec es va iniciar a la primavera passada i des de llavors l’afer de La Satalia havia sortit en poques ocasions i sostingut per un nombre reduït de persones.

La_Satalia_maqueta

Una de les propostes per a l’equipament que es pretén construir a La Satalia

L’equipament que es pretén construir en aquest indret tindrà una superfície de 8.000 metres quadrats i és el més important dels que ara estan en joc, juntament amb la Casa de la Premsa, que no arribarà als 2.000 metres. A l’equipament de La Satalia aspiren a anar-hi els castellers del Poble-sec, que necessiten un local de grans dimensions per fer els seus assajos. Pol Aranda i altres membres d’aquest col·lectiu van intervenir durant el consell de barri reafirmant la seva aposta.

Veus a favor de la construcció

Altres veïns que han estat en el procés participatiu des del començament lamentaven que ara sembli que calgui començar de nou. Jordi Goñi evocava temps passats en què al barri no hi havia pràcticament res i remarcava la necessitat de més equipaments per donar servei al veïnat. Javier Velasco va assenyalar que el projecte de La Satalia no es pot qualificar de monstruós com fan alguns, doncs contempla una planta i dos pisos. En realitat, als documents del procés participatiu es pot trobar un estudi en el que es contemplen diverses alternatives d’edificabilitat i no hi ha res decidit.

El gerent del districte, Francesc Giménez, va argumentar a favor de la construcció de l’equipament dient que la situació té una gran centralitat en un barri que pateix de ser molt allargat. A més, va dir que amb aquesta obra es podrien fer uns accessos que posaria a l’abast de les persones discapacitades part de la muntanya. Va precisar que es farien rampes per les cadires de rodes i un ascensor.

Giménez també va dir que la construcció d’un equipament a La Satalia va ser clau en la requalificació d’aquesta àrea de zona verda a zona edificable que va permetre la legalització dels habitatges d’alguns dels veïns que ara protesten per un edifici que veuen com una amenaça.

La Comissió d’Entitats de la Casa de la Premsa va rebre amb perplexitat l’estrany final del procés participatiu, però hi predomina el convenciment que en el cas de l’edifici de la pròpia Casa s’han fet moltes passes i es poden considerar irreversibles.

Final del procés participatiu

Uns dies abans, una trentena de ciutadans havien acudit a l’última cita del procés participatiu, que es va fer al centre cívic Albareda. Allà hi havia un petit grup de veïns de La Satàlia que ja van expressar el seu desacord amb els plans, tot i que no havien comparegut en anteriors sessions del procés participatiu.

A l’Albareda, els tècnics municipals van presentar la seva anàlisi sobre les propostes fetes fins ara pels veïns que troben viables i les que descarten. Entre les descartades hi ha els baixos de la piscina de salts de Montjuïc, que allotja materials de manteniment potencialment tòxics i que té una estructura de columnes que en dificulta l’aprofitament. També es descarta l’edifici de les Tres Xemeneies per ser de propietat privada o la torre del passeig de Montjuïc, sobre el funicular, que allotja un meublé, òbviament privat.

Cartell reivindicatiu que manifesta el rebuig a la construcció de l’equipament per part de veïns de La Satalia

Cartell reivindicatiu que manifesta el rebuig a la construcció de l’equipament per part de veïns de La Satalia

Més propostes i conclusions

Entre les propostes que els tècnics van considerar viables hi ha la recuperació de la Casa de la Premsa, la rehabilitació d’un local de la plaça Margarida Xirgu i la construcció del nou equipament de La Satalia. En aquests edificis i en els actuals centres cívics s’haurien de fer les activitats considerades viables, com una ampliació de la ludoteca, un equipament per a joves, l’ampliació del casal de gent gran, espai perquè les entitats puguin emmagatzemar els seus estris, espai per a exposicions, per a teatre, per als castellers, per a la cultura tradicional, un espai esportiu, una escola d’adults, espai per a estudi assistit, de treball compartit i de promoció de l’economia comunitària.

La sessió va concloure amb la ubicació pels participants d’aquestes activitats en els equipaments actuals i previstos utilitzant uns pòsters enganxats a la paret. Els tècnics van afirmar que reunirien aquestes conclusions en un informe que farien arribar en el termini d’un parell de setmanes i que l’informe final es preveia per a començaments d’any.

Ana Menéndez / 

En defensa de la muntanya de Montjuïc

La muntanya de Montjuïc porta una deriva de pèrdua contínua de superfície verda i d’usos indeguts que des del barri s’han denunciat al llarg de molts anys. Per això, es va reclamar un pla d’usos que finalment va acabar en un pla urbanístic, la MPGM de Montjuïc. El missatge va ser rotund: es blindava la muntanya, ja massa carregada d’equipaments i es potenciava la seva condició de parc central, protegint els valors naturals i també els històrics. Però a instància de serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc la parcel·la polèmica del parc va ser qualificada d’equipament. Incongruentment, a la vora hi han grans equipaments en desús: les piscines de salts, el Palau d’esports o l’edifici de la FECSA a Tres Xemeneies. I també d’altres petites peces de menor volum a disposició, de les que no s’ha informat gaire. La sensibilitat en la defensa de la natura és compartida per una gran part del veïnat del Poble-sec, que sentim la muntanya com a un bé comú i escàs que cal preservar. Així ho defensa també el primer objectiu del Compromís per la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona en el punt número 1: la renaturalització de la ciutat. I per això l’alarma està encesa i la proposta més votada, per més del doble de vots, recollits en tan sols dos dies, ha estat la de no construir aquest monstre de 8.000 metres quadrats, que és la superfície que ocupa, per exemple, l’Institut Cartogràfic, al final del carrer Lleida. Quin Montjuïc deixarem a les generacions futures si continuem mossegant el verd que ens permet respirar?

Societat

“Que no ens robin el descans”

El veïnat es torna a enfrontar a un estiu amb una agenda farcida de macroesdeveniments a tocar de casa

Publicat

on

Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Continua llegint

Societat

La Font Màgica tornarà a brollar tres anys després

Publicat

on

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Continua llegint

Societat

Expropiada una nau de Blesa per fer-hi un espai cultural

Publicat

on

Per

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat l’acord d’expropiació de la finca del carrer Blesa, 7-29, amb una inversió de 9,45 milions d’euros procedents tant de fons municipals com de la recalificació de les Tres Xemeneies. Aquesta operació permetrà disposar d’un nou equipament públic de referència, amb un sostre edificable de fins a 9.000 metres quadrats dedicats a usos culturals, com una biblioteca, un centre de cultura popular i la nova seu dels Castellers del Poble Sec, colla que ja hi assajava des de fa anys.

La finca, que data de 1936, ocupa més de 4.200 metres quadrats construïts repartits en diverses edificacions, amb façana al carrer Blesa i al passeig de Montjuïc. Està qualificada urbanísticament per a equipaments públics i es tracta d’una aspiració llargament reivindicada pel teixit veïnal i recollida als processos participatius i al pla d’equipaments municipals fins al 2030.

L’edifici passarà a ser de titularitat municipal abans de l’estiu de 2026, segons el calendari acordat amb la propietat. El projecte preveu acollir la futura biblioteca de barri (reclamada des de fa temps pel veïnat), un espai ampli per a entitats i associacions locals i la seu definitiva dels Castellers del Poble Sec. La regidora de Sants–Montjuïc, Raquel Gil, ha destacat que l’operació permet garantir la continuïtat i estabilitat de les entitats, donar resposta a un dèficit d’espais col·lectius i suposa una molt bona notícia per a la cultura popular del barri.

Des de la colla castellera, es valora que l’acord posa fi a una reivindicació històrica i obre una nova etapa centrada en la gestió cívica de l’equipament, que es vol compartit i al servei de tot el barri. El projecte s’executarà a partir del 2027 i permetrà, també, repensar els usos futurs de la Casa de la Premsa, que inicialment havia d’acollir la nova biblioteca.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024