Gil Toll / El procés participatiu entra en crisi després de molts mesos de treball
La protesta dels veïns de La Satalia fa entrar en crisi el procés participatiu per decidir els futurs equipaments del Poble-sec, que estava en les seves últimes passes. Una mostra és el resultat de les votacions al web Decidim Barcelona. Allà hi ha una proposta que planteja la No construcció de l’equipament de La Satalia, que ha obtingut 211 vots a la fi de la votació, per sobre de la resta. La qüestió es va plantejar al plenari del Districte el passat 4 de desembre i el portaveu del govern, Xavier Farré, va posar en dubte la representativitat dels veïns de La Satalia que protesten, mentre refermava que el plenari del Districte ja havia pres una decisió sobre la construcció d’un equipament esportiu al solar del passeig de l’Exposició número 29.
Tot va esclatar al Consell de Barri que es va celebrar el 27 de novembre, que es va convertir en una olla a pressió per les múltiples intervencions de veïns de La Satalia en contra de l’equipament que es preveu construir al seu barri. Al capdavant del grup que va intervenir hi ha la presidenta de l’Associació de Veïns del barri, Ana Menéndez, que també és presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).
Defensa de l’ecosistema
Els veïns van dir que volen conservar i augmentar la vegetació i la fauna de la muntanya i afirmen que la construcció de l’equipament seria un obstacle visual de gran magnitud. Remarquen que no estan en contra de fer equipaments al barri, però creuen que hi ha localitzacions alternatives, com ara el Palau d’esports o els baixos de la piscina de salts de Montjuïc.
En realitat, va dir Ana Menéndez, aquesta problemàtica estava latent des de l’aprovació de la rectificació del pla general de Montjuïc que va permetre legalitzar un conjunt d’habitatges del barri de La Satalia. L’aflorament, però, ha estat tardà, doncs el procés participatiu per decidir els equipaments que s’han de fer al Poble-sec es va iniciar a la primavera passada i des de llavors l’afer de La Satalia havia sortit en poques ocasions i sostingut per un nombre reduït de persones.
Una de les propostes per a l’equipament que es pretén construir a La Satalia
L’equipament que es pretén construir en aquest indret tindrà una superfície de 8.000 metres quadrats i és el més important dels que ara estan en joc, juntament amb la Casa de la Premsa, que no arribarà als 2.000 metres. A l’equipament de La Satalia aspiren a anar-hi els castellers del Poble-sec, que necessiten un local de grans dimensions per fer els seus assajos. Pol Aranda i altres membres d’aquest col·lectiu van intervenir durant el consell de barri reafirmant la seva aposta.
Veus a favor de la construcció
Altres veïns que han estat en el procés participatiu des del començament lamentaven que ara sembli que calgui començar de nou. Jordi Goñi evocava temps passats en què al barri no hi havia pràcticament res i remarcava la necessitat de més equipaments per donar servei al veïnat. Javier Velasco va assenyalar que el projecte de La Satalia no es pot qualificar de monstruós com fan alguns, doncs contempla una planta i dos pisos. En realitat, als documents del procés participatiu es pot trobar un estudi en el que es contemplen diverses alternatives d’edificabilitat i no hi ha res decidit.
El gerent del districte, Francesc Giménez, va argumentar a favor de la construcció de l’equipament dient que la situació té una gran centralitat en un barri que pateix de ser molt allargat. A més, va dir que amb aquesta obra es podrien fer uns accessos que posaria a l’abast de les persones discapacitades part de la muntanya. Va precisar que es farien rampes per les cadires de rodes i un ascensor.
Giménez també va dir que la construcció d’un equipament a La Satalia va ser clau en la requalificació d’aquesta àrea de zona verda a zona edificable que va permetre la legalització dels habitatges d’alguns dels veïns que ara protesten per un edifici que veuen com una amenaça.
La Comissió d’Entitats de la Casa de la Premsa va rebre amb perplexitat l’estrany final del procés participatiu, però hi predomina el convenciment que en el cas de l’edifici de la pròpia Casa s’han fet moltes passes i es poden considerar irreversibles.
Final del procés participatiu
Uns dies abans, una trentena de ciutadans havien acudit a l’última cita del procés participatiu, que es va fer al centre cívic Albareda. Allà hi havia un petit grup de veïns de La Satàlia que ja van expressar el seu desacord amb els plans, tot i que no havien comparegut en anteriors sessions del procés participatiu.
A l’Albareda, els tècnics municipals van presentar la seva anàlisi sobre les propostes fetes fins ara pels veïns que troben viables i les que descarten. Entre les descartades hi ha els baixos de la piscina de salts de Montjuïc, que allotja materials de manteniment potencialment tòxics i que té una estructura de columnes que en dificulta l’aprofitament. També es descarta l’edifici de les Tres Xemeneies per ser de propietat privada o la torre del passeig de Montjuïc, sobre el funicular, que allotja un meublé, òbviament privat.
Cartell reivindicatiu que manifesta el rebuig a la construcció de l’equipament per part de veïns de La Satalia
Més propostes i conclusions
Entre les propostes que els tècnics van considerar viables hi ha la recuperació de la Casa de la Premsa, la rehabilitació d’un local de la plaça Margarida Xirgu i la construcció del nou equipament de La Satalia. En aquests edificis i en els actuals centres cívics s’haurien de fer les activitats considerades viables, com una ampliació de la ludoteca, un equipament per a joves, l’ampliació del casal de gent gran, espai perquè les entitats puguin emmagatzemar els seus estris, espai per a exposicions, per a teatre, per als castellers, per a la cultura tradicional, un espai esportiu, una escola d’adults, espai per a estudi assistit, de treball compartit i de promoció de l’economia comunitària.
La sessió va concloure amb la ubicació pels participants d’aquestes activitats en els equipaments actuals i previstos utilitzant uns pòsters enganxats a la paret. Els tècnics van afirmar que reunirien aquestes conclusions en un informe que farien arribar en el termini d’un parell de setmanes i que l’informe final es preveia per a començaments d’any.
Ana Menéndez /
En defensa de la muntanya de Montjuïc
La muntanya de Montjuïc porta una deriva de pèrdua contínua de superfície verda i d’usos indeguts que des del barri s’han denunciat al llarg de molts anys. Per això, es va reclamar un pla d’usos que finalment va acabar en un pla urbanístic, la MPGM de Montjuïc. El missatge va ser rotund: es blindava la muntanya, ja massa carregada d’equipaments i es potenciava la seva condició de parc central, protegint els valors naturals i també els històrics. Però a instància de serveis tècnics del Districte de Sants-Montjuïc la parcel·la polèmica del parc va ser qualificada d’equipament. Incongruentment, a la vora hi han grans equipaments en desús: les piscines de salts, el Palau d’esports o l’edifici de la FECSA a Tres Xemeneies. I també d’altres petites peces de menor volum a disposició, de les que no s’ha informat gaire. La sensibilitat en la defensa de la natura és compartida per una gran part del veïnat del Poble-sec, que sentim la muntanya com a un bé comú i escàs que cal preservar. Així ho defensa també el primer objectiu del Compromís per la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona en el punt número 1: la renaturalització de la ciutat. I per això l’alarma està encesa i la proposta més votada, per més del doble de vots, recollits en tan sols dos dies, ha estat la de no construir aquest monstre de 8.000 metres quadrats, que és la superfície que ocupa, per exemple, l’Institut Cartogràfic, al final del carrer Lleida. Quin Montjuïc deixarem a les generacions futures si continuem mossegant el verd que ens permet respirar?