Compte enrere per al Pla de Barris al Poble-sec. Després de setmanes de procés participatiu, entrevistes i recollida d’idees entre el veïnat, al document definitiu només li manca tancar els darrers serrells per tirar els projectes endavant. Uns detalls a debatre en comissió de seguiment, però que no suposaran fer marxa enrere en cap dels grans projectes planificats. El motiu: el consens i la llarga reivindicació veïnal que envolta a alguns d’ells.

Les Hortes de Sant Bertran

La posada en marxa de la Llei de Barris al Poble-sec va permetre donar una nova imatge a tota la zona que va des del carrer Nou de la Rambla fins a Lleida. Una millora de la qualitat urbanística, però, que es va oblidar dels carrers més marítims. “És en aquest sector on ens trobem amb dos petits parcs en avançat estat d’abandonament; tenim un espai de gossos i un altre d’infantil, però des de fa temps estan en mal estat i s’han vist encara més afectats amb les obres del col·lector de Vila i Vilà”, analitza el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

Per tal de resoldre aquest cul de sac, on la il·luminació nocturna s’ha tornat més que deficient, veïnat i Ajuntament coincideixen en la necessitat de reurbanitzar aquest espai públic: “Ara hem de definir què volem: si un parc molt ben fet i molt car, o si volem reformar fins a la zona del mirador del Poble-sec o Walter Benjamin”, avança Serra, qui assegura que “aquesta serà la part del barri que més es transformarà” amb la partida econòmica extraordinària.

Un nou local per als joves

Mentre que el mandat passat va servir per definir el Pla d’Equipaments del Poble-sec, aquests quatre anys han de servir per començar a executar-lo. Més enllà de l’ampliació de la biblioteca a la Casa de la Premsa o la planificació d’un nou poliesportiu al Palau d’Esports, el Pla de Barris vol trobar un local més gran al casal de joves Espai 12@16. “L’actual del carrer de Concòrdia és molt petit (escassament té 100 metres quadrats), pel que es preveu traslladar-lo a un local més gran; ara cal acabar d’avaluar quin serà l’espai”, apunten fonts municipals.

Un trasllat que també aniria encarat a cobrir les darreres reivindicacions del jovent poblesequí, el qual fins i tot s’ha organitzat al voltant de l’associació Joves Units del Poble-sec. “Necessitem un punt de reunió on es puguin trobar els joves i on també se’ls pugui orientar tant acadèmicament com laboralment”, exigia en el darrer número del ZONA SEC el portaveu de l’entitat, Hatim Azahri.

Educació

No totes les partides del Pla de Barris suposaran inversió en pedra o espais verds. Una de les apostes per als propers anys serà dotar de nous professionals als centres educatius de gran diversitat i complexitat, com són l’Escola Jacint Verdaguer, l’Escola Poble-sec o l’Institut Consell de Cent. “Intentarem millorar l’oferta educativa de les escoles amb un reforç en la infraestructura, però sobretot volem que sigui en format de recursos humans”, exposa el regidor.

En paral·lel, des del Districte asseguren que ja han començat a treballar per portar en aquest mandat l’Institut de l’Esport de Barcelona al barri. Una aposta que tindria com a objectiu incrementar l’oferta formativa postobligatòria i dotar d’un edifici definitiu a aquest centre que provisionalment es troba a l’antic Institut Rubió i Tudurí de jardineria (Font de la Guatlla). “Suposarà una important inversió i permetrà que els joves del barri tinguin un futur en l’àmbit esportiu i puguin fer servir els grans equipaments infrautilitzats que hi ha a la muntanya”.

Economia i comerç

Després que la crisi de la Covid-19 hagi despullat les febleses del cultiu economicoturístic del barri, entitats comercials i administració pública començaran a treballar plegades per reorientar l’estructura econòmica dels carrers i places. Una diversificació que tindrà com a punta de llança el nou programa de Baixos de Protecció Oficial, després d’haver-se testat i complert les expectatives a Ciutat Vella. Però… com es reformularà el programa en un territori on escassament hi ha locals de titularitat municipal? “En la compra o lloguer de baixos en desús per ubicar projectes, per tal d’ajudar a diversificar l’economia i el comerç de barri”.

“Ens preocupa molt que, arran de la crisi, s’acumulin les persianes abaixades i es generin problemes de convivència”, avalua Serra. Per aquesta raó, des dels grups de treball del Pla de Barris consideren que el desplegament de Baixos de Protecció Oficial no només serviria per solucionar el problema econòmic, sinó que també pot ser un mecanisme de dinamització social i comunitària.

Medi ambient

Si bé és una realitat innegable que el casc urbà requereix d’intervencions, també ho és que la connexió i la integració amb un dels principals pulmons verds de la ciutat encara té molt camp per recórrer. Entre les desenes de projectes relacionats amb l’educació ambiental i l’alimentació sostenible que desenvoluparà el Pla de Barris a Montjuïc, hi ha un d’ells que pràcticament aplega tots els valors: l’ampliació de l’Hort de la Font Trobada.

Des de la seva posada en marxa, avui dia l’hort ja compta amb la participació d’un centenar de famílies que cultiven la seva parcel·la i desenvolupen diferents activitats pedagògiques. Un puntal de caràcter ecològic que, per evitar que mori d’èxit, comptarà amb l’adquisició d’una segona parcel·la de dimensions similars al llarg del mandat. Tot plegat, per tal que l’alimentació de proximitat avanci de la mà de la gestió ciutadana.

Fotografia | Ajuntament de BCN

La memòria d’un heroi, novament homenatjada. L’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de múltiples entitats i amb motiu de l’Any Boix, ha instal·lat davant de la biblioteca municipal un faristol que recupera la memòria de Francesc Boix, veí del Poble-sec, activista polític i documentalista gràfic de l’horror dels camps nazis.

Si bé l’homenatge pel centenari del seu naixement s’ha hagut de prorrogar gairebé un any pels efectes de la Covid-19, l’acte que finalment s’ha celebrat a la Sala de Plens de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc i retransmès per streaming no ha volgut oblidar que justament 75 anys enrere declarava davant del tribunal dels judicis de Nuremberg per incriminar als nazis. Pocs anys més tard, però, moriria exiliat a París.

La fotografia més personal

“Poques figures representen com ell el llegat i el deure ètic”, ha emfatitzat el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa. “Per mi Boix són vàries fotografies; la primera la del seu somriure, aquell somriure de l’esperança, de qui marxa a l’exili esperançat i pensant que vencerà al feixisme”. “En una altra fotografia, Boix és el dit acusador als judicis de Nuremberg, és l’actitud antifeixista i compromesa; quan assenyala els botxins, assenyala el nostre futur, el de l’antifeixisme”, ha confessat el mateix regidor.

La historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen, Rosa Toran, també ha volgut posar de relleu tots els anys que han hagut de passar perquè la gent “veies la seva llum”. De fet, no va ser fins al 2000 que no es va començar a recuperar la memòria d’aquest poblesequí, de la mà de CERHISEC. “El 27 de gener de 1941 va ser quan va entrar a Mauthausen, on no es va estalviar ni la pedrera, ni veure com la mort s’emportava a bona part dels seus companys”, ha recordat Toran. “Aleshores tenia 21 anys i un fort desig de viure, una actitud que va ser el factor clau de la seva supervivència”.

Patrimoni cultural

Va ser al camp nazi on Boix va capturar l’horror; uns negatius que finalment serien robats i salvaguardats per provar la criminalitat nazi, gràcies a la coordinació dels membres del Partit Comunista. “Les seves imatges han provat allò que els nazis van voler amagar de la història”, unes imatges del passat que ens arriben avui per formar part del nostre patrimoni cultural”, ha emfatitzat la membre de l’Amical de Mauthausen.

Per últim, destacar que el fill del carrer de Margarit, on el seu pare tenia la sastreria, també ha sigut homenatjat pels seus hereus i els artistes del barri, com ara la seva neboda, Anna Maria Salomó, el fill del bibliotecari de Mauthausen Joan Tarragó, Llibert Tarragó, o l’estudiant Ariadna Gómez, qui ha entonat les notes de diverses peces musicals amb la seva viola.

La sobirania tecnològica defensa la necessitat d’empoderar la societat en l’àmbit de les noves tecnologies. El moviment vol conscienciar a la ciutadania del seu ús i consum responsable, i crear alternatives autogestionades. Ara, amb l’arribada de la Covid-19, la sobirania tecnològica ha esdevingut una urgència.

El districte de Sants-Montjuïc té una llarga tradició en el desenvolupament d’aquest moviment global. Fa anys que la Lleialtat Santsenca és l’escenari del SOBTEC, el Congrés de Sobirania tecnològica, i al Casinet d’Hostafrancs es va celebrar el Mobile Social Congress al 2016. A partir aquestes arrels s’entén molt millor la rapidesa i el compromís de la comunitat en donar respostes a l’escletxa digital durant el confinament.

Va ser precisament a la tercera edició del SOBTEC, el 2018, que vaig escoltar per primera vegada la tesi de la filòsofa Marina Garcés sobre la quarta revolució industrial, qui va defensar el reforç d’allò comunitari, la generació de coneixement popular i el teixir xarxes com l’única forma de lluitar contra la desigualtat, l’atur i la pobresa que causa aquesta “revolució”.

La bretxa digital

La pandèmia mundial ha accentuat les escletxes cada vegada majors entre els que disposen de les eines digitals adequades i saben com fer-les servir, amb els que no. L’estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre La bretxa digital a la ciutat de Barcelona, presentat a finals de gener, recull dades tan reveladores com que més del 50% de persones en zones de renda baixa no van poder teletreballar i que un 27% dels nens i nenes menors de 16 anys no van poder seguir les classes telemàticament.

Front aquesta situació, grups de ciutadans organitzats van recollir dispositius, els van netejar, reparar i els van repartir als estudiants mitjançant les escoles, els serveis socials i les entitats veïnals. Al Poble-sec, el projecte digital de la Xarxa de Suport Mutu va repartir més de 100 ordinadors.

Suport per fer tràmits

Per reforçar i donar suport a totes aquestes noves iniciatives ciutadanes, des de l’Ajuntament vam engegar els Casals Comunitaris i gràcies a això l’entitat ha continuat la seva tasca i ja ha repartit 20 ordinadors més. El Casal Comunitari també ofereix suport per fer tràmits digitals online i està generant sinergies amb la resta de casals i altres col·lectius. Des del Districte, continuarem millorant la sobirania tecnològica amb el Pla de Barris del Poble-sec, perquè, com afirma la Marina Garcés, només protegint, reforçant i donant suport a les iniciatives comunitàries podem apoderar als barris i reduir les desigualtats agreujades per la pandèmia.

CAROLINA LÓPEZ, Consellera del Districte de Sants-Montjuïc