Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns de les Hortes de Sant Bertran reclamen més atenció per part de l’Ajuntament

Publicat

on

Oriol Adán / Incivisme, brutícia i poca seguretat van ser les queixes principals del veïnat en una assemblea per recollir totes les problemàtiques i traslladar-les al consistori

El passat dilluns 20 de novembre, una seixantena de veïns de les Hortes de Sant Bertran es van reunir en assemblea al parc de les Tres Xemeneies per exposar les seves preocupacions, centrades principalment en l’incivisme i la manca de neteja i seguretat a la barriada, i plantejar possibles solucions.

Totes les demandes veïnals van ser recollides per Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec, qui les va exposar durant el darrer Consell de Barri del passat 27 de novembre i va entregar una acta de l’assemblea a la regidora del Districte, Laura Pérez, esperant una resposta per part del consistori.

Manca de neteja

Hortes_Sant_Bertran_165

Un moment de l’assemblea de veïns de les Hortes al parc de les Tres Xemeneies / El3cat

Una de les queixes principals dels veïns i veïnes de les Hortes de Sant Bertran és la manca de neteja a la zona. “Es neteja poc i malament”, criticava Gàzquez, explicant que el veïnat sent una certa deixadesa per part del Districte, ja que asseguren que hi ha força diferència entre els serveis i l’assistència que rep la barriada en comparació amb la resta del Poble-sec. També es va parlar del mal estat dels parcs infantils de la zona i de la presència de persones sense sostre.

Brunch in the park

Pel que fa a l’incivisme, un dels principals causants del malestar dels veïns de les Hortes de Sant Bertran és el Brunch in the Park, festa electrònica que se celebra tots els diumenges d’estiu, de 13h a 19h, als jardins de Joan Brossa. La baixada dels assistents a la festa genera problemes de soroll i brutícia al veïnat, sovint provocats per l’alcohol, raó per la qual van demanar més seguretat, ja sigui amb més presència d’agents cívics o de la Guàrdia Urbana, mentre se celebri el festival.

La regidora del Districte Laura Pérez, per la seva banda, va assegurar durant el darrer Consell de Barri que més enllà de posar un reforç policial per reduir les molèsties veïnals, el que cal discutir és si és adient o no el fet de celebrar aquests tipus d’activitats a la muntanya de Montjuïc.

Més comunicació

Sergi Gàzquez també explicava durant l’assemblea veïnal que des de les Hortes de Sant Bertran se senten oblidats per part de l’administració. “Sovint el que passa és que quan fem queixes, es contesten tard, de forma genèrica, o no es contesten”, va assegurar durant el Consell de Barri, demanant millorar la comunicació dels veïns amb l’administració.

Una mica d’història

Es coneix com a Hortes de Sant Bertran la zona més litoral del Poble-sec, des del carrer Nou de la Rambla fins al Port. Deu el seu nom a l’antiga ermita de Sant Bertran, destruïda per tropes napoleòniques a finals de la Guerra del Francès (1814), i a la important activitat agrícola que va sorgir a la zona en assecar-se la llacuna del Cagalell. Degut a la bona ubicació de la zona, les Hortes de Sant Bertran van esdevenir una de les àrees de cultiu més importants de la ciutat comtal, on s’hi conreaven cereals, fruites i hortalisses per als habitants de Barcelona. Cap el 1880 es va dur a terme el projecte per urbanitzar les Hortes de Sant Bertran. Aquest va consistir en allargar el carrer Nou de la Rambla més amunt del Paral·lel i la creació del carrer Vila i Vilà, que farien d’eixos principals, i al seu voltant s’hi van construir diverses illes de cases de dimensions variables, i altres carrers més estrets. Poc després, el 1883, la Sociedad Española de Electricidad es va instal·lar a la zona compresa entre els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Palaudàries, el que ara es coneix com el parc de les Tres Xemeneies. Aquest fet va suposar el final de l’activitat agrícola de les Hortes de Sant Bertran, deixant pas a la industrialització.

 

Societat

Més que Cures fa un any i busca noves sòcies

Participaran en la segona Fira d’Economia Social del barri

Publicat

on

Fa un any es va constituir Més que Cures en el si de la xarxa Cooperasec, que treballa per a la promoció de l’economia social i solidària al Poble-sec. Es tracta d’una associació de dones expertes en la cura i el benestar de les persones i ofereixen serveis de neteja de la llar, cangurs, acompanyament a persones grans i dependents i altres serveis domèstics. El projecte va néixer després d’haver fet un estudi de diversos sectors econòmics al barri, en el qual es va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats.

Obertes a noves sòcies

Al moment de constituir-se, Més que Cures estava format per 10 sòcies fundadores que van començar el projecte des de zero: “Vam reflexionar juntes sobre el nostre projecte i els seus valors, vam començar a donar-nos a conèixer i a participar en espais i debats”, expliquen. Actualment, són 7 sòcies i busquen noves persones que vulguin associar-se: “És un projecte d’autogestió col·lectiva obert a persones de l’àmbit del treball de la llar i del treball familiar (cuidadores), que podran treballar i gestionar-se la seva pròpia feina”, diuen des de l’entitat. A més dels serveis que ja ofereixen actualment, estan desenvolupant noves ofertes com ara la neteja ecològica i espais de cures a infants per a les entitats.

El projecte està molt enxarxat, treballen amb altres cooperatives i col·lectius afins, com la xarxa comunitària del barri. En el marc de la segona Fira d’Economia Social del Poble-sec, que tindrà lloc el 5 d’octubre a la plaça del Sortidor, organitzen un debat i crearan un espai de trobada per a totes les iniciatives que tenen coses en comú amb Més que Cures, com Sindillar, Mujeres Pa’lante o Baixem al Carrer.

Continua llegint

Societat

El cervell de la nova extrema dreta italiana, convidat a fer cerveses

Regentada per un ultra, la Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on Diego Fusaro ha intentat convèncer als veïns de les seves tesis neofeixistes

Publicat

on

Històricament els bars i les tavernes eren els espais des d’on els líders polítics oferien els seus mítings. Entre cerveses i copes, el discurs es feia més proper, directe i convincent. Una tàctica que, si bé pot semblar llunyana, algunes formacions polítiques han recuperat en les darreres campanyes electorals. Ara bé, fins ara mai cap local del Poble-sec havia acollit una conferència d’un ideòleg d’extrema dreta (almenys, que hagi transcendit a l’esfera pública). Més ben dit, fins al passat 19 de setembre.

La Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on el cervell de la nova extrema dreta italiana, Diego Fusaro, ha tractat d’expandir entre el veïnat les seves tesis neofeixistes. Mentre que la conferència va rebre l’innocent nom de No només de pa viu l’home. Ser, aliment i producció, rere la seva organització hi havia el propietari de la cerveseria i responsable d’Agrocerveart, la corporació de cervesa artesana que opera al local.

En aquest sentit, EL TEMPS ha revelat que la persona que regenta l’Abirradero és Nereo Garbin, un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l’extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Salvini. De fet, l’any 1987 Garbin ja va participar com a fundador de la Union del Popolo Veneto (antecedent llunyà de la Lega).

Fusaro – Salvini

Tot i que a Espanya és pràcticament desconegut, a Itàlia Diego Fusaro és una de les veus més mediàtiques de l’extrema dreta propera a l’ultradretà Matteo Salvini. De fet, Fusaro acostuma a signar articles a la revista de l’organització neofexista Casa Pound, la qual va servir de referència als neonazis de la capital de l’Estat per crear l’Hogar Social Madrid. Ara bé, quina és l’arma que fa servir per convèncer a les classes populars? Una barreja dels ideals marxistes i anarquistes, però bastits amb la ideologia de l’extrema dreta. Dit d’una altra manera, Fusaro es dedica a impregnar de feixisme els discursos de la classe treballadora per fer-lo més digerible.

Continua llegint

Societat

Aturat el desnonament de sis famílies al Bloc Llavors del carrer Lleida

L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona

Publicat

on

El passat dijous 10 d’octubre es va aturar el quart intent de desnonament de les sis famílies que ocupen l’anomenat Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38. Una vuitantena de persones van passar la nit anterior atrinxerades a l’edifici, ja que sabien que a primera hora es produiria l’actuació dels Mossos. Segons expliquen fonts del Sindicat de Barri del Poble-sec –un dels col·lectius que van liderar l’acció de resistència veïnal– a les 6.10 h del matí van arribar sis furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), bloquejant la zona mentre desenes de ciutadans (gairebé 200 persones en total) miraven d’impedir el desnonament. Unes hores més tard, van arribar cinc furgons més de la policia i aleshores es van produir càrregues i moments de tensió que es van saldar amb la detenció d’una activista del Sindicat d’Habitatge del Raval. La noia ja ha estat alliberada i des del Sindicat denuncien que la detenció va ser “per motius racistes i sense cap mena de fonament”. Unes hores més tard, es va aturar el desnonament per una ordre judicial i els veïns que formaven part de la resistència ho van celebrar al crit de “sí, se puede”.

Què és el Bloc Llavors?

El 30 de juliol de 2017 es va dur a terme l’okupació dels sis pisos del carrer de Lleida, 38 amb el suport del col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge Obra Social Barcelona. L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona. Actualment, al Bloc hi viuen sis famílies, dues de les quals són mares solteres amb fills al seu càrrec i totes elles en situació de manca d’alternativa habitacional.

Des del Sindicat de Barri del Poble-sec diuen que, en aquests moments, no hi ha prevista una nova data de desallotjament de l’edifici, però que probablement es produirà en unes setmanes “si no hi intervé l’administració pública”. Una de les possibilitats que temen és que aquesta vegada pugui ser un desnonament amb data oberta.

Fotografia | Sindicat de Barri

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.