Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns de les Hortes de Sant Bertran reclamen més atenció per part de l’Ajuntament

Publicat

on

Oriol Adán / Incivisme, brutícia i poca seguretat van ser les queixes principals del veïnat en una assemblea per recollir totes les problemàtiques i traslladar-les al consistori

El passat dilluns 20 de novembre, una seixantena de veïns de les Hortes de Sant Bertran es van reunir en assemblea al parc de les Tres Xemeneies per exposar les seves preocupacions, centrades principalment en l’incivisme i la manca de neteja i seguretat a la barriada, i plantejar possibles solucions.

Totes les demandes veïnals van ser recollides per Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec, qui les va exposar durant el darrer Consell de Barri del passat 27 de novembre i va entregar una acta de l’assemblea a la regidora del Districte, Laura Pérez, esperant una resposta per part del consistori.

Manca de neteja

Hortes_Sant_Bertran_165

Un moment de l’assemblea de veïns de les Hortes al parc de les Tres Xemeneies / El3cat

Una de les queixes principals dels veïns i veïnes de les Hortes de Sant Bertran és la manca de neteja a la zona. “Es neteja poc i malament”, criticava Gàzquez, explicant que el veïnat sent una certa deixadesa per part del Districte, ja que asseguren que hi ha força diferència entre els serveis i l’assistència que rep la barriada en comparació amb la resta del Poble-sec. També es va parlar del mal estat dels parcs infantils de la zona i de la presència de persones sense sostre.

Brunch in the park

Pel que fa a l’incivisme, un dels principals causants del malestar dels veïns de les Hortes de Sant Bertran és el Brunch in the Park, festa electrònica que se celebra tots els diumenges d’estiu, de 13h a 19h, als jardins de Joan Brossa. La baixada dels assistents a la festa genera problemes de soroll i brutícia al veïnat, sovint provocats per l’alcohol, raó per la qual van demanar més seguretat, ja sigui amb més presència d’agents cívics o de la Guàrdia Urbana, mentre se celebri el festival.

La regidora del Districte Laura Pérez, per la seva banda, va assegurar durant el darrer Consell de Barri que més enllà de posar un reforç policial per reduir les molèsties veïnals, el que cal discutir és si és adient o no el fet de celebrar aquests tipus d’activitats a la muntanya de Montjuïc.

Més comunicació

Sergi Gàzquez també explicava durant l’assemblea veïnal que des de les Hortes de Sant Bertran se senten oblidats per part de l’administració. “Sovint el que passa és que quan fem queixes, es contesten tard, de forma genèrica, o no es contesten”, va assegurar durant el Consell de Barri, demanant millorar la comunicació dels veïns amb l’administració.

Una mica d’història

Es coneix com a Hortes de Sant Bertran la zona més litoral del Poble-sec, des del carrer Nou de la Rambla fins al Port. Deu el seu nom a l’antiga ermita de Sant Bertran, destruïda per tropes napoleòniques a finals de la Guerra del Francès (1814), i a la important activitat agrícola que va sorgir a la zona en assecar-se la llacuna del Cagalell. Degut a la bona ubicació de la zona, les Hortes de Sant Bertran van esdevenir una de les àrees de cultiu més importants de la ciutat comtal, on s’hi conreaven cereals, fruites i hortalisses per als habitants de Barcelona. Cap el 1880 es va dur a terme el projecte per urbanitzar les Hortes de Sant Bertran. Aquest va consistir en allargar el carrer Nou de la Rambla més amunt del Paral·lel i la creació del carrer Vila i Vilà, que farien d’eixos principals, i al seu voltant s’hi van construir diverses illes de cases de dimensions variables, i altres carrers més estrets. Poc després, el 1883, la Sociedad Española de Electricidad es va instal·lar a la zona compresa entre els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Palaudàries, el que ara es coneix com el parc de les Tres Xemeneies. Aquest fet va suposar el final de l’activitat agrícola de les Hortes de Sant Bertran, deixant pas a la industrialització.

 

Societat

En marxa les obres de pacificació del carrer de Piquer

El trànsit es veurà afectat durant el temps de la primera fase de les tasques

Publicat

on

Per

Final de mandat, obres a ple rendiment. Aquest darrer mes d’agost han començat les obres de pacificació del carrer de Piquer amb l’objectiu de “millorar la mobilitat i reduir el trànsit rodat al voltant de la via”, ha explicat l’Ajuntament. El tram afectat s’estén des del carrer de Palaudàries i el passeig de Montjuïc fins al carrer de Fontrodona. L’actuació, que s’emmarca en el Pla de Barris, compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i es preveu tenir-la enllestida a l’abril.

L’obra té com a repte millorar “la qualitat de l’espai públic, donar més protagonisme als vianants i potenciar i facilitar l’activitat del comerç de proximitat que hi ha a la zona”. A més, per afavorir els desplaçaments a peu, es generaran plataformes úniques a les cruïlles amb els carrers de Lafont i Cabanes. Les voreres actuals també es rehabilitaran i s’eixamplaran fins als 3,20 i 2,90 metres, ja que només es mantindrà una de les dues franges d’aparcaments actuals (anirà variant de banda a cada tram entre cruïlles).

Per tal de millorar l’espai d’ombres, es plantarà nou arbrat a totes dues voreres i es reubicarà l’existent, mentre que a les nits el veïnat disposarà d’un nou enllumenat (col·locat en un dels dos costats de carrer entre arbres). A més, també s’aprofitarà per fer millores en el col·lector que circula sota el carrer de Piquer.

Afectacions

Les tasques de la primera fase de les obres han comportat un primer tall total de la circulació al tram comprès entre els carrers de Palaudàries i Cabanes (restringit només per a veïns, veïnes i serveis). De fet, el trànsit es desviarà cap al passeig de Montjuïc i als carrers de Blesa i de Vila i Vilà. Passarà el mateix amb la línia de bus 121, que s’ha desviat pel passeig de Montjuïc entre els carrers de Palaudàries i Cabanes, reincorporant-se després al seu itinerari habitual. Així mateix, la parada de bus del carrer de Piquer, la 2068, s’ha traslladat a la cruïlla del passeig de Montjuïc amb el carrer de Mata. La circulació per les interseccions de Piquer amb Mata i Palaudàries no comportaran afectacions a la circulació. En canvi, el carrer de Cabanes quedarà dividit per les obres deixant en atzucac els trams d’aquest carrer fins a Blesa i Vila i Vilà.

La inversió

La reforma del carrer de Piquer és una de les actuacions previstes al Pla de Barris, el qual té com a objectiu revertir les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat de Barcelona i que incideix, entre d’altres, en intervencions transformadores a l’espai públic. La intervenció busca promoure els eixos cívics i accessibles que connecten els equipaments i extrems del barri, a la vegada que incorpora la mirada de gènere en la millora de l’espai públic i la pacificació d’entorns escolars.

Continua llegint

Societat

El Pla de Barris activa un programa d’activitats extraescolars artístiques i cientifico-tecnològiques

Publicat

on

Per

Continua llegint

Societat

Un salt en el temps

Publicat

on

Per

Aquest estiu, sense excessiva repercussió ni bombos ni platerets, l’astronomia ha fet un salt tecnològic històric saltant a una nova era. El famós telescopi espacial Hubble (orbitant a uns 500 kms d’alçada), ha estat substituït pel nou James Webb (JWST), i aquest ja ha assolit el ple funcionament. La diferència és abismal i totalment tecnològica. Mentre Hubble funcionava captant llum visible a través de potents lents de 2,5 metres de diàmetre, el nou  radiotelescopi està format per un conjunt de miralls i lents de 6 metres de diàmetre i que capten llum infraroja, la llum que emeten amb més força estels i galàxies. Aquest espectre de la llum resulta invisible pels nostres ulls, però el JWST el transforma en imatges visibles. La distància també és un factor importantíssim, JWST està més allunyat, a 1,5 milions de Kms de la terra. Amb aquest nou sistema podem veure objectes estel·lars i zones de l’univers abans inobservables com ara nebuloses de pols o galàxies llunyanes. Els resultats no han trigat a arribar i han estat més espectaculars del que esperàvem.

Cercant l’origen de l’univers

L’objectiu del telescopi, però, no és només identificar noves galàxies i estels. La gran missió és viatjar en el temps i investigar l’origen de l’univers. La immensitat del cosmos és tal que la velocitat en què viatja la llum resulta extremadament lenta per recórrer aquestes distàncies. Per aquest motiu, el telescopi i també nosaltres mirant el cel nocturn, estem veient la llum que aquests objectes van emetre fa milions d’anys, és a dir, estem veient el seu passat. D’aquesta manera, utilitzant la gran potència del radiotelescopi es vol intentar captar llum i imatges d’objectes emeses poc després del Big Bang, és a dir, imatges properes a l’origen de l’univers per saber més sobre ell i el seu origen, fa 13.800 milions d’anys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021