Connecta amb nosaltres

Societat

Els veïns de les Hortes de Sant Bertran reclamen més atenció per part de l’Ajuntament

Publicat

on

Oriol Adán / Incivisme, brutícia i poca seguretat van ser les queixes principals del veïnat en una assemblea per recollir totes les problemàtiques i traslladar-les al consistori

El passat dilluns 20 de novembre, una seixantena de veïns de les Hortes de Sant Bertran es van reunir en assemblea al parc de les Tres Xemeneies per exposar les seves preocupacions, centrades principalment en l’incivisme i la manca de neteja i seguretat a la barriada, i plantejar possibles solucions.

Totes les demandes veïnals van ser recollides per Sergi Gàzquez, de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec, qui les va exposar durant el darrer Consell de Barri del passat 27 de novembre i va entregar una acta de l’assemblea a la regidora del Districte, Laura Pérez, esperant una resposta per part del consistori.

Manca de neteja

Hortes_Sant_Bertran_165

Un moment de l’assemblea de veïns de les Hortes al parc de les Tres Xemeneies / El3cat

Una de les queixes principals dels veïns i veïnes de les Hortes de Sant Bertran és la manca de neteja a la zona. “Es neteja poc i malament”, criticava Gàzquez, explicant que el veïnat sent una certa deixadesa per part del Districte, ja que asseguren que hi ha força diferència entre els serveis i l’assistència que rep la barriada en comparació amb la resta del Poble-sec. També es va parlar del mal estat dels parcs infantils de la zona i de la presència de persones sense sostre.

Brunch in the park

Pel que fa a l’incivisme, un dels principals causants del malestar dels veïns de les Hortes de Sant Bertran és el Brunch in the Park, festa electrònica que se celebra tots els diumenges d’estiu, de 13h a 19h, als jardins de Joan Brossa. La baixada dels assistents a la festa genera problemes de soroll i brutícia al veïnat, sovint provocats per l’alcohol, raó per la qual van demanar més seguretat, ja sigui amb més presència d’agents cívics o de la Guàrdia Urbana, mentre se celebri el festival.

La regidora del Districte Laura Pérez, per la seva banda, va assegurar durant el darrer Consell de Barri que més enllà de posar un reforç policial per reduir les molèsties veïnals, el que cal discutir és si és adient o no el fet de celebrar aquests tipus d’activitats a la muntanya de Montjuïc.

Més comunicació

Sergi Gàzquez també explicava durant l’assemblea veïnal que des de les Hortes de Sant Bertran se senten oblidats per part de l’administració. “Sovint el que passa és que quan fem queixes, es contesten tard, de forma genèrica, o no es contesten”, va assegurar durant el Consell de Barri, demanant millorar la comunicació dels veïns amb l’administració.

Una mica d’història

Es coneix com a Hortes de Sant Bertran la zona més litoral del Poble-sec, des del carrer Nou de la Rambla fins al Port. Deu el seu nom a l’antiga ermita de Sant Bertran, destruïda per tropes napoleòniques a finals de la Guerra del Francès (1814), i a la important activitat agrícola que va sorgir a la zona en assecar-se la llacuna del Cagalell. Degut a la bona ubicació de la zona, les Hortes de Sant Bertran van esdevenir una de les àrees de cultiu més importants de la ciutat comtal, on s’hi conreaven cereals, fruites i hortalisses per als habitants de Barcelona. Cap el 1880 es va dur a terme el projecte per urbanitzar les Hortes de Sant Bertran. Aquest va consistir en allargar el carrer Nou de la Rambla més amunt del Paral·lel i la creació del carrer Vila i Vilà, que farien d’eixos principals, i al seu voltant s’hi van construir diverses illes de cases de dimensions variables, i altres carrers més estrets. Poc després, el 1883, la Sociedad Española de Electricidad es va instal·lar a la zona compresa entre els carrers Cabanes, Vila i Vilà i Palaudàries, el que ara es coneix com el parc de les Tres Xemeneies. Aquest fet va suposar el final de l’activitat agrícola de les Hortes de Sant Bertran, deixant pas a la industrialització.

 

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024