Connecta amb nosaltres

Societat

Susoespai: art per trencar els estigmes i normalitzar els trastorns mentals

Publicat

on

Oriol Adán / Amb diversos tallers i visites a diferents museus de la ciutat, els participants treballen activament i els ajuda a millorar la seva autoestima

La primera pedra del que ara es coneix com a Susoespai, Creació i Salut Mental va sorgir molt abans de crear l’entitat actual. L’any 2000, el Museu Nacional D’Art de Catalunya va crear un programa per apropar l’art a aquells col·lectius més vulnerables, i en va fer responsable a la que ara és presidenta i creadora de Susoespai, la Fina Alert.

A finals de 2007, el MNAC va haver de deixar de dur a terme l’activitat, però la Fina Alert va optar per continuar el projecte creant una nova entitat.  “Quan el museu va deixar de desenvolupar aquesta tasca, vaig decidir crear l’associació Susoespai per seguir dedicant-me a aquesta proposta, que em sembla molt necessària”, explica Alert.

Projecte d’inclusió

L’objectiu bàsic amb el que neix Susoespai és el d’afavorir la inclusió de les persones que pateixen trastorns mentals dins la vida cultural i social de la ciutat. A través de diverses activitats artístiques totalment gratuïtes es proporcionen estímuls i motivacions als seus participants que ajuden a augmentar la seva socialització i millorar la seva autoestima. 

Susoespai_1

Una de les activitats consisteix en pintar un mural / Susoespai

El que es considera més important durant les activitats de Susoespai és el procés de treball, és a dir, tot allò que els participants viuen durant l’experiència. Així, com diu la Fina Alert, “una de les moltes coses que aporta la nostra tasca és intentar normalitzar al màxim el cercle vital d’aquestes persones que conviuen amb trastorns mentals”.

Diversos tallers

Amb un equip docent format per 7 professionals llicenciats en Belles Arts, Història de l’Art o Filologia, s’organitzen 3 tallers diferents cada setmana i un seminari-taller vinculat actualment a la Fundació Miró, la Fundació Tàpies i el MNAC, on després de visitar una exposició d’algun d’aquests museus es prepara una activitat vinculada amb allò que han vist i que els ha fet pensar, aprendre o reflexionar. Aquestes activitats es duen a terme al CC Albareda, i cada setmana hi participen prop de 130 persones en total.

Trencar estigmes

La majoria de les persones que pateixen trastorns mentals no poden dur una vida laboral regular, i això fa que sovint la societat els arribi a considerar com a persones no productives. Aquest estigma, però, no només és de la societat envers aquestes persones, sinó que, com explica Fina Alert, “a vegades també és d’ells cap a si mateixos, un auto-estigma que pot fer que visquin d’una forma molt apàtica”. Així, “el fet de dur les seves activitats al món dels museus i la cultura obre un nou món per a ells, un espai on ells no són estigmatitzats i on poden actuar activament, ajudant a que tinguin una imatge no tan estereotipada de si mateixos”, conclou Alert.

Sant Pere Claver i l’esport

Una de les entitats més compromeses amb la salut mental al barri és la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, amb una gran varietat d’iniciatives i activitats per fomentar la socialització i la integració de persones amb alguna problemàtica mental i/o en risc d’exclusió social. Si Susoespai treballa a través de l’Art, la iniciativa SportJove de la Fundació Sant Pere Claver ho fa a través de l’esport. A través del futbol sala, el bàsquet i el pàdel, es faciliten les relacions humanes en un context lúdic, incrementant l’autoestima, la capacitat de superació i el benestar físic i emocional dels participants. La iniciativa, subvencionada per l’Ajuntament de Barcelona, està destinada a joves d’entre 14 i 21 anys atesos als serveis públics de la xarxa de salut mental de tota l’àrea metropolitana. En aquest cas, les activitats esportives estan conduïdes per un tècnic esportiu especialitzat i una terapeuta ocupacional que afavoreix la socialització i les dinàmiques relacionals. Els entrenaments de bàsquet i futbol sala es fan cada dilluns i dijous a la Pista Poliesportiva de les Tres Xemeneies, i les sessions de pàdel s’organitzen
una vegada al mes.

Per inscriure-s’hi cal trucar al 93 431 71 62 o enviar un mail a sportjove@fhspereclaver.org.

 

Societat

‘Nou Montjuïc’, el full de ruta de la muntanya màgica

Publicat

on

Per

L’alcalde Jaume Collboni ha presentat el projecte ‘Nou Montjuïc’, que inclou diverses actuacions amb efectes directes al Poble-sec. Entre els canvis destacats hi ha la creació d’un nou barri entre el Paral·lel i Rius i Taulet, amb 500 habitatges públics, un poliesportiu municipal (veure pàgina 3) i un nou CAP que donarà servei al Poble-sec i la Font de la Guatlla. Aquesta iniciativa, dins d’un pla de 460 milions d’euros, es desenvoluparà durant la pròxima dècada.

La connectivitat també millorarà amb l’ampliació de l’L2 fins a Montjuïc, que connectarà el Poble-sec amb l’Anella Olímpica i la Marina del Prat Vermell. Fins que s’executi, la nova línia d’autobús X3, amb parada al Paral·lel, i el Montjuïc Bus (actual línia 150) facilitaran l’accés. A més, un nou carril bici de 6,6 quilòmetres unirà el Poble-sec amb la Font Màgica.

El Pla de Barris invertirà 15 milions d’euros al Poble-sec per a la renovació urbana, mentre que l’eix cultural del Paral·lel es reforçarà com a corredor de lleure connectat amb Montjuïc. La transformació del Morrot, amb un passeig per a vianants i bicicletes, i la renovació dels jardins històrics completen un pla que busca integrar el barri amb la muntanya.

Val a dir, però, que el pla ‘Nou Montjuïc’ més aviat condensa múltiples projectes ja en marxa o en procés de redacció.

Continua llegint

Societat

El repte del Pla Endreça

Publicat

on

El barri del Poble-sec es convertirà en un dels punts calents del Pla Endreça, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per transformar l’espai públic. Però darrere d’aquest gran anunci de millores, alguns veïns asseguren que s’amaga també el fantasma del col·lapse: més obres, sorolls i molèsties. 

El pla tindrà com a punt calent el Poble-sec. Les reformes inclouran la millora de l’enllumenat al passeig de Montjuïc, la renovació dels semàfors al carrer de Vila i Vilà o l’optimització del sistema de reg als parcs.

Actualitzacions, però, que generen desconcert. D’una banda, celebren la modernització: “Fa anys que patim carrers foscos. Qualsevol millora és benvinguda”, diu la Maria Fernández, veïna des de fa més de dues dècades. Però no tothom comparteix aquest entusiasme. “Estic farta d’obres eternes que mai acaben. Segur que quan les acabin ja caldrà tornar-les a fer”, es queixa la Rosa Vila, una altra resident.

El comerç local també es veu amenaçat per la situació. En Pere Solé pateix que el trànsit de vianants es redueixi dràsticament durant les reformes. “Estem farts d’obres que mai acaben. Qui vindrà a comprar si tot està en obres?”, lamenta.

El Pla Endreça forma part d’una estratègia de l’Ajuntament per posar a punt la ciutat, però, podria ser una operació de maquillatge amb conseqüències imprevisibles? El dubte plana sobre el veïnat.

Continua llegint

Societat

Els arqueòlegs documenten el refugi antiaeri 292, tancat al públic durant 80 anys

De seixanta metres de longitud, té accés pel carrer de Piquer, però no es pot visitar

Publicat

on

El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha finalitzat la documentació del refugi 292, situat al carrer Piquer. Construït el 1938 durant la Guerra Civil, aquest refugi ha estat inaccessible durant més de vuitanta anys. Ara, gràcies als treballs d’excavació i estudi, s’ha pogut recuperar informació sobre la seva estructura i funció històrica.

El refugi, de seixanta metres de longitud, conserva cinc cartells originals amb instruccions per als veïns que hi buscaven protecció durant els bombardejos. Aquests missatges, escrits en català i castellà, indiquen normes com la de contribuir econòmicament al manteniment de l’espai i la cessió de seients a dones i infants. També, un dels cartells mostra una inscripció afegida a mà que evidencia el desacord d’alguns ciutadans amb el pagament obligatori.

Malgrat la importància històrica del refugi, encara no s’ha decidit si es podrà obrir al públic. “Encara s’ha de valorar si es podrà visitar”, expliquen fonts de l’ICUB a ZONA SEC. Tot i aquesta incertesa, la documentació de l’espai aporta més informació sobre la xarxa de refugis antiaeris de Barcelona.

Les tasques de documentació han comptat amb la direcció de l’arqueòleg Marc Larumbe Gallardo, de l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024