Connecta amb nosaltres

Societat

Susoespai: art per trencar els estigmes i normalitzar els trastorns mentals

Publicat

on

Oriol Adán / Amb diversos tallers i visites a diferents museus de la ciutat, els participants treballen activament i els ajuda a millorar la seva autoestima

La primera pedra del que ara es coneix com a Susoespai, Creació i Salut Mental va sorgir molt abans de crear l’entitat actual. L’any 2000, el Museu Nacional D’Art de Catalunya va crear un programa per apropar l’art a aquells col·lectius més vulnerables, i en va fer responsable a la que ara és presidenta i creadora de Susoespai, la Fina Alert.

A finals de 2007, el MNAC va haver de deixar de dur a terme l’activitat, però la Fina Alert va optar per continuar el projecte creant una nova entitat.  “Quan el museu va deixar de desenvolupar aquesta tasca, vaig decidir crear l’associació Susoespai per seguir dedicant-me a aquesta proposta, que em sembla molt necessària”, explica Alert.

Projecte d’inclusió

L’objectiu bàsic amb el que neix Susoespai és el d’afavorir la inclusió de les persones que pateixen trastorns mentals dins la vida cultural i social de la ciutat. A través de diverses activitats artístiques totalment gratuïtes es proporcionen estímuls i motivacions als seus participants que ajuden a augmentar la seva socialització i millorar la seva autoestima. 

Susoespai_1

Una de les activitats consisteix en pintar un mural / Susoespai

El que es considera més important durant les activitats de Susoespai és el procés de treball, és a dir, tot allò que els participants viuen durant l’experiència. Així, com diu la Fina Alert, “una de les moltes coses que aporta la nostra tasca és intentar normalitzar al màxim el cercle vital d’aquestes persones que conviuen amb trastorns mentals”.

Diversos tallers

Amb un equip docent format per 7 professionals llicenciats en Belles Arts, Història de l’Art o Filologia, s’organitzen 3 tallers diferents cada setmana i un seminari-taller vinculat actualment a la Fundació Miró, la Fundació Tàpies i el MNAC, on després de visitar una exposició d’algun d’aquests museus es prepara una activitat vinculada amb allò que han vist i que els ha fet pensar, aprendre o reflexionar. Aquestes activitats es duen a terme al CC Albareda, i cada setmana hi participen prop de 130 persones en total.

Trencar estigmes

La majoria de les persones que pateixen trastorns mentals no poden dur una vida laboral regular, i això fa que sovint la societat els arribi a considerar com a persones no productives. Aquest estigma, però, no només és de la societat envers aquestes persones, sinó que, com explica Fina Alert, “a vegades també és d’ells cap a si mateixos, un auto-estigma que pot fer que visquin d’una forma molt apàtica”. Així, “el fet de dur les seves activitats al món dels museus i la cultura obre un nou món per a ells, un espai on ells no són estigmatitzats i on poden actuar activament, ajudant a que tinguin una imatge no tan estereotipada de si mateixos”, conclou Alert.

Sant Pere Claver i l’esport

Una de les entitats més compromeses amb la salut mental al barri és la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, amb una gran varietat d’iniciatives i activitats per fomentar la socialització i la integració de persones amb alguna problemàtica mental i/o en risc d’exclusió social. Si Susoespai treballa a través de l’Art, la iniciativa SportJove de la Fundació Sant Pere Claver ho fa a través de l’esport. A través del futbol sala, el bàsquet i el pàdel, es faciliten les relacions humanes en un context lúdic, incrementant l’autoestima, la capacitat de superació i el benestar físic i emocional dels participants. La iniciativa, subvencionada per l’Ajuntament de Barcelona, està destinada a joves d’entre 14 i 21 anys atesos als serveis públics de la xarxa de salut mental de tota l’àrea metropolitana. En aquest cas, les activitats esportives estan conduïdes per un tècnic esportiu especialitzat i una terapeuta ocupacional que afavoreix la socialització i les dinàmiques relacionals. Els entrenaments de bàsquet i futbol sala es fan cada dilluns i dijous a la Pista Poliesportiva de les Tres Xemeneies, i les sessions de pàdel s’organitzen
una vegada al mes.

Per inscriure-s’hi cal trucar al 93 431 71 62 o enviar un mail a sportjove@fhspereclaver.org.

 

Societat

Francesc Boix torna al barri

L’Ajuntament, els amicals i tres instituts participen en la instal·lació del ‘stolpersteine’ que recorda al poblesequí represaliat a Mauthausen

Publicat

on

La memòria del jove fotògraf de Mauthausen ha tornat a recórrer els carrers i places del Poble-sec. L’entrada a l’antiga casa del fotògraf Francesc Boix Campo compta des del 25 de maig amb una stolpersteine. La llamborda daurada, ideada per l’artista alemany Günter Denmig durant els anys noranta, la qual pretén recuperar i recordar totes aquelles persones que van ser víctimes dels camps de concentració i d’extermini nazis. En el seu cas, el símbol instal·lat davant el portal del número 17 del carrer de Margarit on hi va viure, recull el nom del fotògraf, l’any del seu naixement (el 31 d’agost de 1920), la data de la deportació (el 27 de gener de 1941) i la seva condició final: “Alliberat”.

Un testimoni clau

Afiliat de ben jove a la Joventut Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Boix va treballar com a fotògraf a la revista Juliol fins que va anar a lluitar com a voluntari en la Guerra de 1936-1939 (a la 30a divisió de l’Exèrcit Popular de la República). La victòria del feixisme el va conduir a exiliar-se a la Catalunya Nord, on acabaria al camp de Vernet i posteriorment al de Sètfonts. Mesos després seria detingut i després d’estar empresonat a França, el traslladarien a Mauthausen el 27 de gener de 1941. La seva estada al camp d’extermini el va conduir a participar en el robatori de negatius, que després mostraria com a testimoni en el Tribunal Internacional de Nüremberg. El seu testimoni gràfic també seria clau en el Tribunal americà de Dachau. Degut a la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen, Francesc Boix perdria la vida a París el 7 de juliol de 1951.

Treball didàctic

A la ciutat ha sigut la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, en col·laboració amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, l’organisme que ha impulsat el projecte pilot Stolpersteine Barcelona. Una proposta que, a més, ha comptat amb la participació dels estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya del Guinardó, Quatre Cantons del Poblenou i XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla.

En aquest cas, els estudiants han dedicat diverses classes a treballar i indagar en el passat de diferents deportats als camps d’extermini al llarg del curs. Una feina de recerca que, a més, han nodrit amb entrevistes als familiars dels represaliats i amb visites als amicals. Tal com ha explicat a Betevé la professora de l’Institut XXV Olimpíada, Sandra Avellaneda, l’objectiu és “donar a conèixer una memòria històrica i de proximitat que no està escrita als llibres, ja que el que s’ha estudiat són les biografies de deportats, en la seva majoria, poc coneguts”.

Continua llegint

Societat

Una plataforma reclama que l’antiga Seguretat Social sigui per als veïns

Paral·lel 149, impulsora de la iniciativa, demana que l’oficina que porta anys tancada aculli activitats per al barri

Publicat

on

Són conscients que no serà fàcil ni tampoc ràpid, però volen intentar-ho. La constatació que el local on hi va haver les oficines de la Seguretat Social porta anys tancat i sense rastres d’activitat va empènyer uns quants veïns del Poble-sec a plantejar-se de fer-hi alguna cosa.

“Si fos un edifici de propietat privada, no faríem cap reivindicació. Però pensem que si és un local de propietat pública, no pot ser que estigui buit i sense ús”, argumenta Jordi Goñi, un dels impulsors de la iniciativa. Per ara, s’han constituït en una plataforma: Paral·lel 149, per l’adreça del local, situat a l’avinguda del Paral·lel.

Dins la plataforma hi ha les associacions de veïns del Poble-sec i de la França, Amics Plaça Santa Madrona, la Coordinadora d’Entitats, Casa de la Premsa, Escacs Comtal Club, Alerta Poble-sec, La Base, Joves Units, CERHISEC i Orgull Poblesequí. La idea és sumar encara més suports afegint més entitats i veïns a títol individual que vulguin implicar-s’hi, i així tenir més força. També han contactat amb diversos partits polítics municipals, tant del govern com de l’oposició, i en tots els casos ho han vist amb bons ulls.

Una carrera de fons

Ara mateix la situació encara és “incipient”, admet Goñi. El ritme de la reivindicació també és tranquil: han fet tres reunions en els últims quatre mesos. Es tracta d’anar fent un treball de fons perquè el local acabi sent per als veïns. “El primer que vam fer va ser assegurar-nos si era un espai públic o privat, i hem constatat que és un espai públic”, explica Goñi. També han buscat el local al cadastre, i han vist que és un espai amb molts metres quadrats i que pot tenir moltes possibilitats.

Però no es tracta d’un local municipal, sinó propietat de l’estat espanyol. Per això són conscients que no serà senzill. Saben que el Districte ho veu amb bons ulls, però amb això no n’hi ha prou, perquè caldrà que s’avinguin a fer alguna cessió, de la qual encara no han estudiat com es podria fer. “Per ara, anem agafant tota la informació possible, i quan la tinguem, ja plantejarem una entrevista amb els responsables”, avança el membre de la plataforma Paral·lel, 149.

Possibles usos

Entre els possibles usos que se li podria donar, un podria ser el d’un espai per a les entitats. “El barri està mancat d’espais per a col·lectius i entitats”, defensa Goñi. També s’ha parlat d’un centre de dia –de fet, a la Taula de Gent Gran una de les reivindicacions era tenir un espai per acollir activitats per a persones grans– o fins i tot una escola de música. I si algú té alguna altra idea, també es podrà escoltar.

“La qüestió és que hi hagi alguna cosa, perquè no pot ser que estigui sense res”, reflexiona. I, si al capdavall, l’estat decidís tornar-hi a fer ús administratiu, no hi veurien problema, perquè voldria dir que se li torna a donar ús. “Les entitats i veïns del Poble-sec que vulguin afegir-s’hi seran benvinguts a la propera reunió”, els convida Goñi. Aquesta serà el dimecres 29 de juny a les 19 hores a l’Associació de Veïns La França.

Continua llegint

Societat

La llosa de la Ronda de Sant Antoni es retirarà aquest any

Deixar passar busos o restringir-ho als vianants: el debat segueix obert

Publicat

on

Al maig es van complir quatre anys de la reobertura del Mercat de Sant Antoni. Quedava en desús el mercat provisional de la Ronda de Sant Antoni, entre Urgell i Casanova. La carpa va marxar, però va deixar com a empremta dels nou anys de provisionalitat una gran llosa de formigó. Encara avui, fins i tot segueixen dempeus les baranes i rampes d’accés.

“Jo mateixa vaig fer el projecte i el vaig aturar el 2018”, ha admès la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. El motiu: “Hi havia entitats que demanaven que tingués coherència amb el que passava al barri”. En efecte, s’estava implantant la superilla de Sant Antoni. Ara, Sanz també vol que tingui “coherència” amb la resta de Rondes que envolten Ciutat Vella.

Però si la suspensió s’ha dilatat és per la falta de consens entre entitats sobre el model que ha de tenir la urbanització. Al 2018, contemplaven un carril per a autobusos i taxis en cada sentit, un carril bici bidireccional i un carril de servei de càrrega i descàrrega.

Sense consens

El debat s’ha dividit entre els que creuen que, després de 13 anys sense trànsit, ja no cal que torni, i els que consideren que s’ha de recuperar el pas de vehicles, encara que només siguin autobusos en un sol sentit. Per als últims, un gran argument és acabar amb els problemes de convivència, que han minvat des que la Guàrdia Urbana hi és permanentment. I és que la Ronda fa frontera entre el Raval i Sant Antoni, i les desigualtats han aflorat amb la creació d’aquesta nova zona de convivència.

“Hi ha un compromís claríssim de començar la retirada de la llosa abans de final d’aquest mateix any”, anunciava el maig passat Sanz. En retirar-la hi ha consens. Però “si retirem la llosa, el projecte ha de venir ben ràpid”, assegura la tinent d’alcaldia. Per això, volen posar fil a l’agulla per trobar un acord: “Cal definir on volem el verd, on volem les bicicletes, la càrrega i descàrrega, si volem asfalt o pedra natural…”, detalla. També ha recordat que al Raval hi falten espais per al joc infantil

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021