Connecta amb nosaltres

Societat

Els rescats a les sales d’espectacles, en entredit

Publicat

on

David García Mateu / Som Paral·lel denuncia falta de transparència i contradiccions polítiques. La plataforma veïnal qüestiona el ‘modus operandi’ que fa servir l’àrea de Cultura de l’Ajuntament a l’hora de salvar els patis de butaques

El passeig dels artistes, l’avinguda de les llums, l’essència de la Barcelona farandulera… en declivi. O almenys així ho denoten les darreres notícies que genera l’escena cultural del Paral·lel. Tot i la nostàlgia que pugui suscitar el model que durant dècades va fer brillar les cartelleres i generava cues a les portes dels teatres, la realitat del 2017 és que a les bambalines d’algunes tresoreries es respiren aires dramàtics. 

Sí, el teatre i l’espectacle es basa a interpretar. I, com les llums d’El Molino que cada nit s’encenen, tot sembla que brilli. Si més no, rere la sensació de felicitat s’amaguen espais amb futur incert. Aparentar, que en diuen. Alguns encara obren la taquilla, mentre que d’altres saben que no els queda gaire líquid econòmic per continuar aixecant la persiana a les empreses privades que lloguen els seus espais. Però, abans que els patis de butaques quedin orfes, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat d’impulsar rescats financers. Alguns aplaudits, d’altres amb ombres.

Arnau_portada

Teatre Arnau, sempre en continu debat

‘De cop i volta’

Tal com denuncien des de la plataforma veïnal Som Paral·lel, d’aquestes operacions sovint només s’assabenten mitjançant la premsa. “Des de l’Ajuntament no ens fan arribar cap informació concreta ni transparent”, denuncia el portaveu de l’organització, Javier Rodrigo. De fet, va ser la pressió veïnal la que al final va fer canviar d’idea a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) respecte al Teatre Arnau. El que volien que fos un teatre infantil o un Museu de les Arts Escèniques finalment serà llar de treball comunitari i de les arts. Un projecte en el qual, al cap i a la fi, serà la comunitat veïnal la que hi posi el fil a l’agulla per tal d’evitar noves privatitzacions. Ara bé, no en tots els casos el veïnat ha dit la seva.

Si bé la intervenció de l’Arnau no va començar amb bon peu, en el cas del Tantarantana Rodrigo critica que s’efectués la seva compra “sense diàleg” directament. “D’un dia per l’altre ens van dir que rescataven el Tantarantana per 1,3 milions d’euros”. Anunci que, a més, mai va anar precedit “d’un debat entre més entitats o el món cultural per repensar el teatre”, assenyala. “L’operació es va basar a rescatar amb diners públics una empresa que havia fet fallida i que no podia pagar el lloguer”, conclou. Actualment, el Tantarantana continua gestionat per una empresa privada, tot i que l’edifici és de propietat municipal. De fet, el model és el mateix que el de la sala Barts.

Contradiccions polítiques

TANTARANTANA

Teatre Tantarantana, comprat per l’Ajuntament

Tal com denuncia Som Paral·lel, aquesta “manca de transparència” va “en contra de les polítiques que vol desenvolupar Barcelona en Comú als barris”. I d’on sorgeix aquesta contradicció? Segons Rodrigo, el fet que l’ICUB estigui controlat pels socialistes genera un biaix en la matèria cultural: “Només s’ha d’observar que el criteri d’indústria cultural i equipaments de ciutat pel turisme s’ha demostrat que des de fa anys és insostenible i no té sentit”. “Al cap i a la fi, la cultura és el punt que va deixar pendent el PSC en la seva Marca Barcelona, no estem dient res de nou”, sentència el portaveu.

L’Esplanada dels Museus

Ara, l’última alarma que ha saltat entre el veïnat organitzat és la recuperació del projecte de l’Esplanada dels Museus de Montjuïc. La idea, engendrada per l’anterior Govern municipal liderat per Xavier Trias, sempre ha sigut rebutjada pels socialistes. Si més no, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ja ha posat la primera pedra d’aquesta plaça. Tal com va anunciar el passat estiu, el palau Victòria Eugènia es remodelarà per destinar-se a usos expositius. Al cap i a la fi, “un nou punt d’atracció turística” a parer de Som Paral·lel, els quals diuen “no entendre com els comuns permeten el desenvolupament d’aquesta massificació i turistificació de la cultura”.

El Molino, en ‘stand by’

El Molino encara brilla per fora. L’interior, en canvi, resta fosc i tancat al públic. Encara que la temporada hagi començat des de setmanes enrere, la mítica cartellera del Paral·lel no anuncia cap nou espectacle. Només té programat un concert a finals de novembre i un segon espectacle al febrer d’una única funció. Si bé resulta obvi que la sala de cabaret no ingressa taquilla, des de l’empresa que dirigeix Elvira Vázquez tampoc han donat cap explicació sobre la seva situació a aquest mitjà de comunicació. El silenci, de fet, sembla resultar còmplice amb l’ICUB. L’organisme cultural “ni confirma ni desmenteix” les informacions publicades pel diari Ara, les quals fan referència a un possible rescat de la sala d’espectacles per part de l’Ajuntament. Tal com assenyala aquell mitjà de comunicació, el consistori es planteja la gestió municipal del local, ja que la societat propietària acumularia un deute de sis milions d’euros amb el Banc Sabadell. Per la seva banda, des de Som Paral·lel ja han alçat la veu per tal de denunciar aquest coqueteig entre els actors implicats. “Aquest local només es pot salvar amb diners públics si hi ha un procés participatiu que condueixi a un equipament de proximitat i de gestió comunitària”, adverteix el seu portaveu, Javier Rodrigo. Una idea de base que, de fet, té com a objectiu “pal·liar els efectes gentrificadors i turistificadors que generen aquests negocis al barri”. Des de la plataforma veïnal consideren que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament “no està complint amb aquesta idea; el que cerquen és un model d’indústries culturals instal· lades en macro-equipaments”. “És d’una gran contradicció que se salvés l’Arnau amb un procés participatiu amb diners de l’ICUB i que a 300 metres es faci completament el contrari: negociar el rescat d’una empresa neoliberal”. A més, des de l’organització recorden que la propietat d’El Molino va “liderar l’antic projecte del Pla Paral·lel”, el qual va aturar l’actual Govern municipal.

Societat

El violador era un jove de 17 anys

L’imputen altres agressionas a Horta

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han identificat el menor de 17 anys que presumptament hauria estat l’autor de les darreres violacions al Poble-sec i dels voltants de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En el cas de les que van tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, aquestes són les tres que van tenir lloc entre finals d’octubre i principis de desembre. En total se l’imputen sis agressions sexuals a la via pública. Tal com ha comunicat la policia catalana, no constaven antecedents en el seu registre penal.

Un dels ítems que va posar en alerta a la unitat d’investigació va ser que, si bé entre el primer i el segon atac a Montjuïc va transcórrer un mes, després l’adolescent va actuar amb major celeritat. De fet, les quatre violacions restants es van comptabilitzar amb pocs dies de diferència. El seu modus operandi, però, sempre era similar: actuava en qualsevol franja horària i abordava al carrer les seves víctimes, dones d’edat mitjana i avançada, per agredir-les sexualment.

Internament en un centre

Segons el cos policial, l’autor sempre protegia el seu rostre amb l’objectiu d’evitar que el poguessin identificar i, en dos dels casos, també ho va aprofitar per robar a les seves víctimes. A més, els seus assalts sempre anaven acompanyats de violència i amenaces reiterades. Finalment, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van aconseguir arrestar-lo pels fets d’Horta el passat 7 de desembre i el jutjat de menors va decretar l’internament en un centre tancat. Dies després, els experts van trobar que el seu ADN coincidia amb el que s’havia localitzat als fets del Poble-sec.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Agenda d’actes dels 150 anys del Poble-sec

Ja s’ha presentat el logo i la web

Publicat

on

El passat dissabte 2 de febrer es va engegar el tret de sortida dels actes que es faran duran tot el 2019 per commemorar els 150 anys del Poble-sec. Desenes de veïns, representants d’entitats i grups de cultura popular es van reunir a la  Casa de la Premsa, on es va presentar la comissió d’organització dels esdeveniments i Josep Guzmán, que forma part d’aquesta, va explicar que es tracta d’una “organització assembleària i oberta a tothom que vulgui participar”. En aquesta presentació va veure la llum el logotip de la commemoració: una imatge del contorn de la muntanya de Montjuïc acompanyada de les dates 1869-2019 i amb un text que remarca “150 anys del Poble-sec”.

També es va presentar una pàgina web creada especialment per a l’ocasió on es troba tota la informació sobre les activitats que s’aniran fent al llarg de l’any, a més d’una introducció sobre la història del barri i un apartat sobre tots els col·laboradors que formen part de la comissió. Després de l’acte a la Casa de la Premsa, els grups de tabalers del barri van posar el ritme per encaminar els assistents cap al pati de l’escola Jacint Verdaguer, on va continuar la festa amb una xocolatada i les actuacions de diferents grups de cultura popular.

Activitats programades 

Entre els actes que s’organitzaran per commemorar l’efemèride trobem xerrades, teatre, poesia, trobades de col·leccionisme, sortides culturals i històriques i moltes altres propostes per a adults i canalla. Les activitats tindran lloc a diversos espais del barri, com la Casa de la Premsa, la Biblioteca Francesc Boix, algunes escoles de la zona i també a places i espais públics. La primera trobada és una taula rodona al voltant de l’escriptor Juan Gallardo Muñoz “Curtis Garland” el 27 de febrer a la biblioteca.

Més info a: www.poblesec150.cat

Continua llegint

Societat

El puzle comença a prendre forma

Per primera vegada, l’Ajuntament i les entitats es posen d’acord en determinar quin ha de ser el futur de la muntanya. La norma servirà per reforçar l’MPGM del 2014

Publicat

on

A foc lent. Així s’ha cuinat el Pla d’Actuació de la muntanya de Montjuïc. Després de gairebé 15 mesos de reunions, negociacions i taules de participació, finalment els tècnics municipals han començat a posar ordre als acords tancats. Una tasca que aglutina 232 idees i que es presentarà el proper mes de març. Si bé el plat encara no ha sortit del forn, als seus tècnico-redactors ja els fa bona olor.

Què és aquest pla d’actuació? Doncs la norma que servirà per posar ordre a les activitats i elements que configuren i operen a l’espai natural. S’ha de tenir en compte que des de principis del 2000 els successius governs municipals han provat d’endreçar la muntanya. Les intencions, però, mai han tingut l’èxit desitjat. Fins al 2014 que els grups municipals no es van posar d’acord per aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM); un text que a l’urbanisme seria una espècie de Los Pilares de la Tierra.

La posada en marxa d’aquest MPGM va servir per complir amb quatre aspectes fonamentals que el veïnat reclamava des de feia anys enrere. Per una banda, la recuperació de Montjuïc com un espai verd per a la ciutat i el bloqueig a noves construccions. I després, la desafectació del barri de La Satalia, de manera que els seus veïns deixaven de viure sota una espasa de Dàmocles. El motiu: en un principi les seves llars havien d’anar a terra. Per últim, la modificació del mapa de la muntanya també serviria per impulsar la seva renaturalització. O dit d’una altra manera: eliminar vials secundaris i aprimar les autopistes de l’antic circuit. La idea era ben bàsica: replantar arbres d’on se’ls va treure.

Participació

Cal tenir en compte que el fet de tenir aquest document aprovat ha resultat insuficient fins aquest 2019. Tot, perquè no posava ordre a altres esferes que formen part del món social. Ni regulava les activitats de la muntanya, ni fixava criteris en aspectes relacionats amb la convivència. Davant d’aquesta circumstància, el Govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau va decidir tornar a posar en marxa el Consell del Parc de la Muntanya, que portava prop de tres anys en stand-by. La idea: “Reactivar les propostes al voltant del parc i elaborar un pla hereu d’aquell MPGM”, ha explicat a ZONA SEC el tècnic Responsable del Parc de Montjuïc del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Masip.

Després d’una primera fase en què les diferents àrees tècniques de l’Ajuntament van actualitzar les dades i van diagnosticar quins aspectes s’haurien de millorar respecte l’MPGM, els actors culturals, econòmics i les entitats veïnals van cedir a seure en diferents taules i negociar el futur. “A diferència del que es podria imaginar, sorprenentment operadors i veïns van arribar a molts punts d’acord”, ha revelat Masip. La raó: “Tampoc s’estava demanant a la muntanya cap nou equipament o esdeveniment, només es volia posar ordre bàsicament”. És a dir, evitar les trepitjades entre uns i altres.

232 idees a ordenar

De tot el procés participatiu que en la seva darrera fase es va obrir als veïns, han sorgit fins a un total de 232 idees que ara els tècnics hauran d’encaixar en un únic dossier. Posteriorment, seran les formacions polítiques les que avalin el document en el qual el consens ha sigut una qüestió primordial. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que seran les formacions que integrin el futur govern de la ciutat les que posin en marxa el pla en el proper mandat. “El document no només estarà pensat per executar-se en una legislatura, sinó que suposarà deures per als propers governs que puguin venir”, ha emfatitzat el màxim responsable tècnic.

Tal com consta al document, mentre que algunes accions es podrien posar en marxa en un curt termini, com ara una plana web informativa, d’altres podrien trigar anys a executar-se. “Hi ha projectes com la reducció de la circulació del vehicle privat que abans ha de suposar un enfortiment del transport públic a la zona”, ha avançat Masip. Actuacions i accions que, en aquest cas sí, tinguin un fort component polític.

Les peticions dels veïns

Tot i que a les taules participatives han participat operadors i entitats dels diferents barris limítrofs a l’elevació natural, des de l’administració local han detectat diferents qüestions que, segons el nucli urbà, se’ls ha donat més o menys rellevància. En el cas del Poble-sec, asseguren que l’interés per la renaturalització i la permeabilització de l’entramat urbà amb el parc han sigut dos dels tòtems que en cap moment les associacions han volgut deixar de banda: “Hi ha un gran interès a poder accedir més fàcilment a peu”, han destacat des de la direcció del procés participatiu.

La seguretat a la zona també ha sigut tema de discussió, sobretot després de les agressions sexuals que s’han produït. En aquest sentit, tot i que la detenció del presumpte agressor sembla haver relaxat la tensió, fonts municipals asseguren que es continuarà treballaran al respecte.

Els veïns de la Font de la Guatlla han reclamat aspectes vinculats amb la convivència i l’activitat turística de la muntanya. Un fenomen lligat als grans esdeveniments que es tractaran de reendreçar i reduir en nombre. Xifra que també es podria extrapolar al nombre de cotxes que hi circulen. Tal com han denunciat des de La Marina, l’actual xarxa viària serveix a molts conductors com a drecera per entrar a Barcelona en comptes de fer servir la Ronda Litoral.

Al seu parer, l’Ajuntament ha de treballar per revertir aquesta situació. Segons l’administració, però, peticions relacionades amb la mobilitat formen part d’aquelles que es podrien allargar més del desitjat, perquè aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’un reforç en el transport públic, com ara autobusos o noves estacions de Bicing “que no es poden implementar d’un dia per l’altre”, han confessat.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.