Connecta amb nosaltres

Societat

Els rescats a les sales d’espectacles, en entredit

Publicat

on

David García Mateu / Som Paral·lel denuncia falta de transparència i contradiccions polítiques. La plataforma veïnal qüestiona el ‘modus operandi’ que fa servir l’àrea de Cultura de l’Ajuntament a l’hora de salvar els patis de butaques

El passeig dels artistes, l’avinguda de les llums, l’essència de la Barcelona farandulera… en declivi. O almenys així ho denoten les darreres notícies que genera l’escena cultural del Paral·lel. Tot i la nostàlgia que pugui suscitar el model que durant dècades va fer brillar les cartelleres i generava cues a les portes dels teatres, la realitat del 2017 és que a les bambalines d’algunes tresoreries es respiren aires dramàtics. 

Sí, el teatre i l’espectacle es basa a interpretar. I, com les llums d’El Molino que cada nit s’encenen, tot sembla que brilli. Si més no, rere la sensació de felicitat s’amaguen espais amb futur incert. Aparentar, que en diuen. Alguns encara obren la taquilla, mentre que d’altres saben que no els queda gaire líquid econòmic per continuar aixecant la persiana a les empreses privades que lloguen els seus espais. Però, abans que els patis de butaques quedin orfes, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat d’impulsar rescats financers. Alguns aplaudits, d’altres amb ombres.

Arnau_portada

Teatre Arnau, sempre en continu debat

‘De cop i volta’

Tal com denuncien des de la plataforma veïnal Som Paral·lel, d’aquestes operacions sovint només s’assabenten mitjançant la premsa. “Des de l’Ajuntament no ens fan arribar cap informació concreta ni transparent”, denuncia el portaveu de l’organització, Javier Rodrigo. De fet, va ser la pressió veïnal la que al final va fer canviar d’idea a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) respecte al Teatre Arnau. El que volien que fos un teatre infantil o un Museu de les Arts Escèniques finalment serà llar de treball comunitari i de les arts. Un projecte en el qual, al cap i a la fi, serà la comunitat veïnal la que hi posi el fil a l’agulla per tal d’evitar noves privatitzacions. Ara bé, no en tots els casos el veïnat ha dit la seva.

Si bé la intervenció de l’Arnau no va començar amb bon peu, en el cas del Tantarantana Rodrigo critica que s’efectués la seva compra “sense diàleg” directament. “D’un dia per l’altre ens van dir que rescataven el Tantarantana per 1,3 milions d’euros”. Anunci que, a més, mai va anar precedit “d’un debat entre més entitats o el món cultural per repensar el teatre”, assenyala. “L’operació es va basar a rescatar amb diners públics una empresa que havia fet fallida i que no podia pagar el lloguer”, conclou. Actualment, el Tantarantana continua gestionat per una empresa privada, tot i que l’edifici és de propietat municipal. De fet, el model és el mateix que el de la sala Barts.

Contradiccions polítiques

TANTARANTANA

Teatre Tantarantana, comprat per l’Ajuntament

Tal com denuncia Som Paral·lel, aquesta “manca de transparència” va “en contra de les polítiques que vol desenvolupar Barcelona en Comú als barris”. I d’on sorgeix aquesta contradicció? Segons Rodrigo, el fet que l’ICUB estigui controlat pels socialistes genera un biaix en la matèria cultural: “Només s’ha d’observar que el criteri d’indústria cultural i equipaments de ciutat pel turisme s’ha demostrat que des de fa anys és insostenible i no té sentit”. “Al cap i a la fi, la cultura és el punt que va deixar pendent el PSC en la seva Marca Barcelona, no estem dient res de nou”, sentència el portaveu.

L’Esplanada dels Museus

Ara, l’última alarma que ha saltat entre el veïnat organitzat és la recuperació del projecte de l’Esplanada dels Museus de Montjuïc. La idea, engendrada per l’anterior Govern municipal liderat per Xavier Trias, sempre ha sigut rebutjada pels socialistes. Si més no, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ja ha posat la primera pedra d’aquesta plaça. Tal com va anunciar el passat estiu, el palau Victòria Eugènia es remodelarà per destinar-se a usos expositius. Al cap i a la fi, “un nou punt d’atracció turística” a parer de Som Paral·lel, els quals diuen “no entendre com els comuns permeten el desenvolupament d’aquesta massificació i turistificació de la cultura”.

El Molino, en ‘stand by’

El Molino encara brilla per fora. L’interior, en canvi, resta fosc i tancat al públic. Encara que la temporada hagi començat des de setmanes enrere, la mítica cartellera del Paral·lel no anuncia cap nou espectacle. Només té programat un concert a finals de novembre i un segon espectacle al febrer d’una única funció. Si bé resulta obvi que la sala de cabaret no ingressa taquilla, des de l’empresa que dirigeix Elvira Vázquez tampoc han donat cap explicació sobre la seva situació a aquest mitjà de comunicació. El silenci, de fet, sembla resultar còmplice amb l’ICUB. L’organisme cultural “ni confirma ni desmenteix” les informacions publicades pel diari Ara, les quals fan referència a un possible rescat de la sala d’espectacles per part de l’Ajuntament. Tal com assenyala aquell mitjà de comunicació, el consistori es planteja la gestió municipal del local, ja que la societat propietària acumularia un deute de sis milions d’euros amb el Banc Sabadell. Per la seva banda, des de Som Paral·lel ja han alçat la veu per tal de denunciar aquest coqueteig entre els actors implicats. “Aquest local només es pot salvar amb diners públics si hi ha un procés participatiu que condueixi a un equipament de proximitat i de gestió comunitària”, adverteix el seu portaveu, Javier Rodrigo. Una idea de base que, de fet, té com a objectiu “pal·liar els efectes gentrificadors i turistificadors que generen aquests negocis al barri”. Des de la plataforma veïnal consideren que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament “no està complint amb aquesta idea; el que cerquen és un model d’indústries culturals instal· lades en macro-equipaments”. “És d’una gran contradicció que se salvés l’Arnau amb un procés participatiu amb diners de l’ICUB i que a 300 metres es faci completament el contrari: negociar el rescat d’una empresa neoliberal”. A més, des de l’organització recorden que la propietat d’El Molino va “liderar l’antic projecte del Pla Paral·lel”, el qual va aturar l’actual Govern municipal.

Societat

El futur de la Francesc Boix a l’aire

Publicat

on

El 2017, més de 500 veïns del Poble-sec van participar en l’elaboració i valoració del Pla d’Equipaments, on es va posar en evidència que la biblioteca del Poble-sec, la Francesc Boix, s’havia quedat petita, que calia ampliar la seva oferta literària i que no estava preparada per acollir tots els estudiants que necessitaven preparar-se per als exàmens. Des d’aleshores, tot han estat especulacions sobre quin seria el lloc més idoni per traslladar la biblioteca.

Possible trasllat a la Casa de la Premsa

Gran part del veïnat, així com bona part dels grups polítics amb representació al Districte, creuen que seria un error que la biblioteca perdés la seva centralitat (recordem que es troba en una ubicació immillorable al centre del carrer Blai), però també des del Districte pensen que seria una bona opció que s’establís a la Casa de la Premsa. Des d’aquest equipament insisteixen en què ells no han demanat mai que la biblioteca s’instal·li a la Casa de la Premsa: “Aquest vol ser un espai comunitari per a entitats i veïns i sí que volem comptar amb una zona on es pugui llegir, però no creiem que sigui bona idea que la biblioteca s’ampliï aquí, perquè això limitaria molt el nostre espai comunitari i caldria molta musculatura per poder atraure la gent fins aquí”, expliquen.

Més espai i serveis

Des de la mateixa Biblioteca, el seu director, Joan Delgado, reitera la necessitat d’ampliació de l’espai: “És una de les biblioteques de barri més petites de Barcelona per a una població de més de 40.000 persones. És evident que calen més metres quadrats i més serveis”. Al mateix temps, però, afirma que des d’aquesta institució no saben res amb claredat: “Si hi ha un trasllat, la idea des del Districte és que es faci a la Casa de la Premsa, però no sabem ni quan ni si finalment es farà efectiu aquest trasllat”. Així doncs, el futur de la Biblioteca, segueix, de moment, a l’aire.

Continua llegint

Societat

El malson dels carteristes

Des de fa més de 12 anys aquesta veïna del barri dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies

Publicat

on

Un xiulet, un esprai de defensa i un telèfon mòbil per fer fotografies són les úniques armes que la veïna del Poble-sec Eliana Guerrero necessita per convertir-se en la justiciera del metro de Barcelona. Des de fa més de 12 anys dedica gran part del seu temps a patrullar pels vagons i les andanes de les línies 5 i 3, alertant als viatgers de la presència de carteristes i increpant als lladres perquè marxin del suburbà.

Grup de resistència ciutadana

Durant uns mesos, Eliana ha patrullat acompanyada per unes 30 persones que van decidir formar un grup combatiu contra la delinqüència al metro. Aquest grup sorgeix d’una iniciativa anomenada Organització de Residents Contra els Robatoris (ROAR per les seves sigles en anglès), que –segons explica Eliana– “està formada per estrangers que viuen a Barcelona i estan farts de ser víctimes de robatoris i no poder fer-hi res”. En aquests moments, però, ROAR ha aturat la seva acció al metro fins que coneguin els límits legals de la seva actuació.

Llenguatge corporal 

Guerrero assegura que en aquests moments de “temporada alta” pot haver-hi entre 300 i 400 carteristes operant només a la línia verda. “La majoria d’ells són estrangers. També n’hi ha de nacionals però molt pocs, perquè saben que els trobarien i els portarien a judici més fàcilment. Molts venen a fer la temporada a Barcelona i després tornen al seu país, saben que aquí es pot robar amb impunitat”, afirma. Com coneix aquesta informació? “Ho sé perquè fa molts anys que patrullo i perquè tinc les meves fonts. Abans de baixar a l’andana ja sé quins carteristes em trobaré”, respon.

La pregunta és inevitable: no podria donar-se el cas que s’assenyalés sense proves a la persona equivocada? Eliana ho té clar: “Si no estic 100% segura, adverteixo als passatgers i no assenyalo directament, però molts cops són ells mateixos que es delaten quan intenten agredir-me en baixar del vagó”. També explica que va estudiar programació neurolingüística (PNL) i que la clau per saber si algú està a punt de delinquir és el seu llenguatge corporal.

Relació amb la policia

Eliana i la seva patrulla treballen de forma totalment altruista tot i que molts usuaris s’han ofert a donar-los diners o a pagar-los el bitllet de metro.  També mantenen una relació fluida amb els cossos de seguretat del metro: “Quan està la secreta, a vegades em demanen que no intervingui i no ho faig, marxo a una altra línia”. Diu que l’únic que volen és que la gent visqui més segura i que es recuperi l’article del Codi Penal que preveia entre un i tres anys de presó per a delinqüents multireincidents.

Continua llegint

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.