Connecta amb nosaltres

Societat

Els rescats a les sales d’espectacles, en entredit

Publicat

on

David García Mateu / Som Paral·lel denuncia falta de transparència i contradiccions polítiques. La plataforma veïnal qüestiona el ‘modus operandi’ que fa servir l’àrea de Cultura de l’Ajuntament a l’hora de salvar els patis de butaques

El passeig dels artistes, l’avinguda de les llums, l’essència de la Barcelona farandulera… en declivi. O almenys així ho denoten les darreres notícies que genera l’escena cultural del Paral·lel. Tot i la nostàlgia que pugui suscitar el model que durant dècades va fer brillar les cartelleres i generava cues a les portes dels teatres, la realitat del 2017 és que a les bambalines d’algunes tresoreries es respiren aires dramàtics. 

Sí, el teatre i l’espectacle es basa a interpretar. I, com les llums d’El Molino que cada nit s’encenen, tot sembla que brilli. Si més no, rere la sensació de felicitat s’amaguen espais amb futur incert. Aparentar, que en diuen. Alguns encara obren la taquilla, mentre que d’altres saben que no els queda gaire líquid econòmic per continuar aixecant la persiana a les empreses privades que lloguen els seus espais. Però, abans que els patis de butaques quedin orfes, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat d’impulsar rescats financers. Alguns aplaudits, d’altres amb ombres.

Arnau_portada

Teatre Arnau, sempre en continu debat

‘De cop i volta’

Tal com denuncien des de la plataforma veïnal Som Paral·lel, d’aquestes operacions sovint només s’assabenten mitjançant la premsa. “Des de l’Ajuntament no ens fan arribar cap informació concreta ni transparent”, denuncia el portaveu de l’organització, Javier Rodrigo. De fet, va ser la pressió veïnal la que al final va fer canviar d’idea a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) respecte al Teatre Arnau. El que volien que fos un teatre infantil o un Museu de les Arts Escèniques finalment serà llar de treball comunitari i de les arts. Un projecte en el qual, al cap i a la fi, serà la comunitat veïnal la que hi posi el fil a l’agulla per tal d’evitar noves privatitzacions. Ara bé, no en tots els casos el veïnat ha dit la seva.

Si bé la intervenció de l’Arnau no va començar amb bon peu, en el cas del Tantarantana Rodrigo critica que s’efectués la seva compra “sense diàleg” directament. “D’un dia per l’altre ens van dir que rescataven el Tantarantana per 1,3 milions d’euros”. Anunci que, a més, mai va anar precedit “d’un debat entre més entitats o el món cultural per repensar el teatre”, assenyala. “L’operació es va basar a rescatar amb diners públics una empresa que havia fet fallida i que no podia pagar el lloguer”, conclou. Actualment, el Tantarantana continua gestionat per una empresa privada, tot i que l’edifici és de propietat municipal. De fet, el model és el mateix que el de la sala Barts.

Contradiccions polítiques

TANTARANTANA

Teatre Tantarantana, comprat per l’Ajuntament

Tal com denuncia Som Paral·lel, aquesta “manca de transparència” va “en contra de les polítiques que vol desenvolupar Barcelona en Comú als barris”. I d’on sorgeix aquesta contradicció? Segons Rodrigo, el fet que l’ICUB estigui controlat pels socialistes genera un biaix en la matèria cultural: “Només s’ha d’observar que el criteri d’indústria cultural i equipaments de ciutat pel turisme s’ha demostrat que des de fa anys és insostenible i no té sentit”. “Al cap i a la fi, la cultura és el punt que va deixar pendent el PSC en la seva Marca Barcelona, no estem dient res de nou”, sentència el portaveu.

L’Esplanada dels Museus

Ara, l’última alarma que ha saltat entre el veïnat organitzat és la recuperació del projecte de l’Esplanada dels Museus de Montjuïc. La idea, engendrada per l’anterior Govern municipal liderat per Xavier Trias, sempre ha sigut rebutjada pels socialistes. Si més no, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ja ha posat la primera pedra d’aquesta plaça. Tal com va anunciar el passat estiu, el palau Victòria Eugènia es remodelarà per destinar-se a usos expositius. Al cap i a la fi, “un nou punt d’atracció turística” a parer de Som Paral·lel, els quals diuen “no entendre com els comuns permeten el desenvolupament d’aquesta massificació i turistificació de la cultura”.

El Molino, en ‘stand by’

El Molino encara brilla per fora. L’interior, en canvi, resta fosc i tancat al públic. Encara que la temporada hagi començat des de setmanes enrere, la mítica cartellera del Paral·lel no anuncia cap nou espectacle. Només té programat un concert a finals de novembre i un segon espectacle al febrer d’una única funció. Si bé resulta obvi que la sala de cabaret no ingressa taquilla, des de l’empresa que dirigeix Elvira Vázquez tampoc han donat cap explicació sobre la seva situació a aquest mitjà de comunicació. El silenci, de fet, sembla resultar còmplice amb l’ICUB. L’organisme cultural “ni confirma ni desmenteix” les informacions publicades pel diari Ara, les quals fan referència a un possible rescat de la sala d’espectacles per part de l’Ajuntament. Tal com assenyala aquell mitjà de comunicació, el consistori es planteja la gestió municipal del local, ja que la societat propietària acumularia un deute de sis milions d’euros amb el Banc Sabadell. Per la seva banda, des de Som Paral·lel ja han alçat la veu per tal de denunciar aquest coqueteig entre els actors implicats. “Aquest local només es pot salvar amb diners públics si hi ha un procés participatiu que condueixi a un equipament de proximitat i de gestió comunitària”, adverteix el seu portaveu, Javier Rodrigo. Una idea de base que, de fet, té com a objectiu “pal·liar els efectes gentrificadors i turistificadors que generen aquests negocis al barri”. Des de la plataforma veïnal consideren que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament “no està complint amb aquesta idea; el que cerquen és un model d’indústries culturals instal· lades en macro-equipaments”. “És d’una gran contradicció que se salvés l’Arnau amb un procés participatiu amb diners de l’ICUB i que a 300 metres es faci completament el contrari: negociar el rescat d’una empresa neoliberal”. A més, des de l’organització recorden que la propietat d’El Molino va “liderar l’antic projecte del Pla Paral·lel”, el qual va aturar l’actual Govern municipal.

Societat

El Poble-sec esdevé la Marina ‘cool’ de BCN

Els barcelonins es desplacen fins al barri, on han trobat una xarxa de locals d’oci amb més categoria que els del polígon de Sant Martí

Publicat

on

Soroll al Poble-sec

23.40 hores. A la boca del metro del Paral·lel hi ha una figura que gairebé ja comença a formar part de la iconografia nocturna de l’avinguda: el llauner. No cal donar ni 20 passes que, just a tocar de la cantonada del Bagdad, un primer home ofereix cerveses a un euro a tot aquell que passa per la zona. Sorprenentment, tant ell com la resta dels seus companys només ofereixen Estrella Damm (algun dia aquest detall mereixerà una investigació, però com diria Aragorn, hoy no es ese día). Al cap i a la fi, aquesta nit és per venir a viure i descriure el Poble-sec nocturn.

A banda i banda de l’avinguda que connecta el mar amb la rotonda més temuda de Barcelona, desenes de grups pugen i baixen amb o sense rumb. El que per a alguns sembla ser el final del dia (i fins i tot de la seva estada a Barcelona), altres tot just trepitgen el carrer a partir d’aquella hora. Una hora en què als contenidors del Pans & Company ja s’amuntega la brossa sense que ningú la reculli i sense que ningú li presti atenció. Almenys, aquesta és la sensació que dona per la seva terrassa plena a vessar i on alguns turistes ja carregen l’estómac abans d’entrar a la Sala Apolo.

Més endavant i gairebé amb les agulles a punt de tocar la mitjanit, la plaça del Molino presenta un ambient distès i fins i tot es podria dir que relaxat. Entre els pocs bancs que hi queden instal·lats (però tots ocupats), un grup de joves posa a punt els seus fetges amb dosis de Knebep i Negrita. Beuen i xerren tranquil·lament. El fet que les seves bosses verdes d’un tot alimentació els puguin delatar, no sembla preocupar-los gaire. Tot plegat… tampoc fan res gaire diferent de la imatge de pocs metres més enllà, en la que dos homes esgoten les seves cerveses en un bar de Salvà. Ara bé, hi són dins o estan fora? Doncs ni una cosa ni l’altra: els tamborets just queden ajustats a l’exterior, però sense sobresortir de la façana. Encara que pugui semblar fora de joc, és cervesa legal.

Blai, un altre món
Ara, com quan un s’apropa a la silueta dels estadis un dissabte a la nit, cada cop que les cames avancen direcció Blai els decibels pugen progressivament. És en aquell moment que sorgeix la diferència entre l’aparent soroll i el soroll real. Qui marca la intensitat? La mateixa aglomeració humana que apareix tot just en girar la cantonada. De fet, si no parlen alt, entre ells no són capaços d’escoltar-se. L’acústica de la via fa la resta. Primera terrassa, plena; segona terrassa, plena; tercera terrassa, dos llocs buits. Un ja es pot imaginar l’ambient. Són les 23.55 hores i tot apunta al fet que la tapa i l’estrella a taula tenen nit per endavant.

Un detall, però: la majoria de les finestres dels veïns, tancades. Tot i això, o a Blai un es munta una cabina de ràdio insonoritzada per poder dormir, o clama paciència. Sobre el terreny, per cada 20 metres que s’avancen, la banda sonora canvia de registre. Una melomania que té com a origen els interiors dels locals, amb els bafles a tota pastilla i les portes obertes per no deixar escapar a cap vianant amb ganes de gresca.

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Joves passen la nit en un bar del carrer de Blai / DGM

Majoria de barcelonins
No és fins al punt de les 24 hores quan alguns cambrers ja comencen a advertir que han de plegar la terrassa, mentre que altres ja comencen a lligar les cadires. És ara quan la festa hauria de passar a l’interior? En teoria sí, però la majoria opta per quedar-se al carrer fent-la petar o fumant una cigarreta. “Vols un got de plàstic?”, pregunta un restaurador a un turista. A la poca estona aquest ja té un nou recipient per arrepenjar-se sobre una façana i escapar de la calor i el soroll del local.

Abans es deia ‘anar a Marina’
En aquest sentit, resulta gairebé impossible caure en el tòpic, però si per un motiu és fàcil distingir a un hoste estranger d’un veí del barri o de la resta de la ciutat, és pel tipus de consumició. En aquest cas, la sangria és la prova del cotó. Aquesta, però, és minoritària. Així que al contrari del que s’acostuma a advertir des de determinats sectors polítics, el gruix dels clients són catalans; veïns del Poble-sec i de la ciutat. Persones amb ganes de sortir a la nit i que en comptes d’optar pel que abans se’ns deia ‘‘anar a Marina’’, prefereixen tastar un oci on el detall kitsch substitueix l’essència rockera de la reconeguda zona de Sant Martí. El malson veïnal, però, és gairebé calcat. Queda tot un estiu per endavant.

Una molèstia perjudicial per a la salut
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el soroll és el segon factor mediambiental més perjudicial a Europa i se situa només per darrere de la contaminació atmosfèrica. Si bé fins ara les investigacions en la matèria no han anat gaire més enllà de la seva relació amb els efectes directes sobre l’audició, alguns darrers estudis vinculen la problemàtica amb molèsties, trastorns de la son, problemes cognitius i fins i tot amb malalties cardiovasculars.

Segons argumenten els especialistes, quan el soroll altera la son, implícitament es veu afectat el metabolisme del cos. Com que el metabolisme de la glucosa es veu interromput, s’acaben per desregular els horaris del desig d’alimentar-se de l’afectat. Davant d’aquesta circumstància, si l’exposició al soroll és reiterada, el cos es podria començar a alterar de manera crònica, de manera que desembocaria en malalties cardiovasculars o en diabetis i obesitats, expliquen.

Continua llegint

Societat

Llançament d’ous a la plaça de les Navas

Joves es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics” mentre els veïns intenten dormir

Publicat

on

Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS - GABRIEL GUILLÉN

A parer de l’Associació de Veïns de la plaça de Les Navas, aquesta pateix “un mal endèmic”. On situen l’origen del problema? A partir de la seva reforma. “Ja estem a ple estiu i cada nit grups de salvatges no deixen dormir als veïns; ahir eren les dues de la nit i fins que no van rebentar d’esgotament no van marxar a dormir”, descriu un dels veïns. De fet, sobta que aquest ja prefereixi quedar en l’anonimat, després de donar la cara en múltiples ocasions “per no-res”, comenta.

Tal com denuncien, ja han arribat a comptar fins a una trentena de joves que es dediquen a “fer soroll, cridar, jugar partits de futbol i córrer amb patinets elèctrics”. Una activitat que, com resulta senzill d’imaginar, deixa el seu rastre l’endemà. “La major part són menors d’edat i des del Districte ho saben, però no fan res; a les 5 del matí algun dia han arribat a tirar una traca de petards i han despertat a tota la plaça i fins i tot als carrers del voltant”, destaca.

Què genera tota aquesta situació? Doncs que més enllà de les deixalles, alguns matins la plaça es llevi amb les restes d’ous que han llençat alguns veïns. “És desesperant”, confessa la mateixa font, qui ja s’ha resignat a no dir-los res “perquè a sobre són violents”. “Si els hi dius res, alguns se t’encaren”, assegura sobre una situació que més enllà de generar malestar, també desperta preocupació.

A més, els veïns posen de relleu que, a diferència d’altres zones del barri, aquesta plaça no és territori de turistes: “El que ens emprenya és que el Govern ara vulgui donar la culpa als turistes, quan el problema són els incívics del barri i dels voltants; cada any són els mateixos”, lamenten. “Si la situació hagués millorat, també ho diríem, però la veritat és que cada any estem igual i no hi ha cap perspectiva de què sigui diferent l’any vinent o el següent”, lamenta.

FOTOGRAFIA | Plaça de les Navas / GOOGLE MAPS – GABRIEL GUILLÉN

Continua llegint

Societat

Una assignatura que marca la diferència

L’Institut Consell de Cent celebra l’èxit de l’optativa d’Emprenedoria

Publicat

on

Educació

L’Institut Consell de Cent està considerat per part de la Generalitat com un centre d’alta complexitat, una etiqueta que es posa als centres en els quals –ja sigui per la procedència de l’alumnat o pel comportament disruptiu d’aquest– l’educació que es pot donar no és la normalitzada en altres centres. En termes generals, els alumnes d’aquestes escoles “tenen una molt complicada sortida en el món laboral perquè molts d’ells no acaben els estudis”, tal com explica Robert Martínez, un dels professors del Consell de Cent.

Bons resultats

Des de fa tres anys, aquest centre va posar en marxa una nova assignatura optativa, Emprenedoria, amb l’objectiu de què els alumnes de tercer de l’ESO posessin un primer peu en el món de l’empresa. Aquest curs, però, l’assignatura s’ha fet per primera vegada al llarg de tot el curs i amb els estudiants de quart de l’ESO, que tenen entre 15 i 16 anys. Per cursar aquesta matèria, els joves que l’han triat s’han organitzat en grups tutoritzats i amb la col·laboració de l’empresa d’assessorament empresarial SECOT. La sorpresa, per part de SECOT i del propi institut, ha estat que els resultats han estat millors en aquest centre d’alta complexitat que no pas en altres de la zona alta de Barcelona.

Engrescar l’alumnat

“Hem observat que aquesta assignatura els està encaminant i que té una alta acceptació entre els nostres alumnes”, explica, orgullós, Robert Martínez, el professor d’Emprenedoria. L’assignatura ha constat de tres sessions d’una hora a la setmana i, al llarg del curs, els alumnes han après a preparar un pla d’empresa d’una companyia fictícia, sempre sota el seguiment dels tutors, i a final de curs l’han presentat i defensat davant d’un jurat.

“Els alumnes han sintonitzat moltíssim amb els tutors i, quan han acabat el curs, a més del títol de l’ESO, també se’ls ha atorgat un diploma conforme han cursat aquesta assignatura d’Emprenedoria”, diu Martínez, qui afegeix que està convençut que, arran d’haver-la cursat, “molts alumnes s’han engrescat a estudiar i a optar per estudis relacionats amb l’empresa, perquè tenien una motivació especial per aquesta assignatura malgrat tenir un baix rendiment acadèmic en altres matèries”, conclou.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.