David García Mateu / Som Paral·lel denuncia falta de transparència i contradiccions polítiques. La plataforma veïnal qüestiona el ‘modus operandi’ que fa servir l’àrea de Cultura de l’Ajuntament a l’hora de salvar els patis de butaques

El passeig dels artistes, l’avinguda de les llums, l’essència de la Barcelona farandulera… en declivi. O almenys així ho denoten les darreres notícies que genera l’escena cultural del Paral·lel. Tot i la nostàlgia que pugui suscitar el model que durant dècades va fer brillar les cartelleres i generava cues a les portes dels teatres, la realitat del 2017 és que a les bambalines d’algunes tresoreries es respiren aires dramàtics. 

Sí, el teatre i l’espectacle es basa a interpretar. I, com les llums d’El Molino que cada nit s’encenen, tot sembla que brilli. Si més no, rere la sensació de felicitat s’amaguen espais amb futur incert. Aparentar, que en diuen. Alguns encara obren la taquilla, mentre que d’altres saben que no els queda gaire líquid econòmic per continuar aixecant la persiana a les empreses privades que lloguen els seus espais. Però, abans que els patis de butaques quedin orfes, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat d’impulsar rescats financers. Alguns aplaudits, d’altres amb ombres.

Teatre Arnau, sempre en continu debat

‘De cop i volta’

Tal com denuncien des de la plataforma veïnal Som Paral·lel, d’aquestes operacions sovint només s’assabenten mitjançant la premsa. “Des de l’Ajuntament no ens fan arribar cap informació concreta ni transparent”, denuncia el portaveu de l’organització, Javier Rodrigo. De fet, va ser la pressió veïnal la que al final va fer canviar d’idea a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) respecte al Teatre Arnau. El que volien que fos un teatre infantil o un Museu de les Arts Escèniques finalment serà llar de treball comunitari i de les arts. Un projecte en el qual, al cap i a la fi, serà la comunitat veïnal la que hi posi el fil a l’agulla per tal d’evitar noves privatitzacions. Ara bé, no en tots els casos el veïnat ha dit la seva.

Si bé la intervenció de l’Arnau no va començar amb bon peu, en el cas del Tantarantana Rodrigo critica que s’efectués la seva compra “sense diàleg” directament. “D’un dia per l’altre ens van dir que rescataven el Tantarantana per 1,3 milions d’euros”. Anunci que, a més, mai va anar precedit “d’un debat entre més entitats o el món cultural per repensar el teatre”, assenyala. “L’operació es va basar a rescatar amb diners públics una empresa que havia fet fallida i que no podia pagar el lloguer”, conclou. Actualment, el Tantarantana continua gestionat per una empresa privada, tot i que l’edifici és de propietat municipal. De fet, el model és el mateix que el de la sala Barts.

Contradiccions polítiques

Teatre Tantarantana, comprat per l’Ajuntament

Tal com denuncia Som Paral·lel, aquesta “manca de transparència” va “en contra de les polítiques que vol desenvolupar Barcelona en Comú als barris”. I d’on sorgeix aquesta contradicció? Segons Rodrigo, el fet que l’ICUB estigui controlat pels socialistes genera un biaix en la matèria cultural: “Només s’ha d’observar que el criteri d’indústria cultural i equipaments de ciutat pel turisme s’ha demostrat que des de fa anys és insostenible i no té sentit”. “Al cap i a la fi, la cultura és el punt que va deixar pendent el PSC en la seva Marca Barcelona, no estem dient res de nou”, sentència el portaveu.

L’Esplanada dels Museus

Ara, l’última alarma que ha saltat entre el veïnat organitzat és la recuperació del projecte de l’Esplanada dels Museus de Montjuïc. La idea, engendrada per l’anterior Govern municipal liderat per Xavier Trias, sempre ha sigut rebutjada pels socialistes. Si més no, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ja ha posat la primera pedra d’aquesta plaça. Tal com va anunciar el passat estiu, el palau Victòria Eugènia es remodelarà per destinar-se a usos expositius. Al cap i a la fi, “un nou punt d’atracció turística” a parer de Som Paral·lel, els quals diuen “no entendre com els comuns permeten el desenvolupament d’aquesta massificació i turistificació de la cultura”.

El Molino, en ‘stand by’

El Molino encara brilla per fora. L’interior, en canvi, resta fosc i tancat al públic. Encara que la temporada hagi començat des de setmanes enrere, la mítica cartellera del Paral·lel no anuncia cap nou espectacle. Només té programat un concert a finals de novembre i un segon espectacle al febrer d’una única funció. Si bé resulta obvi que la sala de cabaret no ingressa taquilla, des de l’empresa que dirigeix Elvira Vázquez tampoc han donat cap explicació sobre la seva situació a aquest mitjà de comunicació. El silenci, de fet, sembla resultar còmplice amb l’ICUB. L’organisme cultural “ni confirma ni desmenteix” les informacions publicades pel diari Ara, les quals fan referència a un possible rescat de la sala d’espectacles per part de l’Ajuntament. Tal com assenyala aquell mitjà de comunicació, el consistori es planteja la gestió municipal del local, ja que la societat propietària acumularia un deute de sis milions d’euros amb el Banc Sabadell. Per la seva banda, des de Som Paral·lel ja han alçat la veu per tal de denunciar aquest coqueteig entre els actors implicats. “Aquest local només es pot salvar amb diners públics si hi ha un procés participatiu que condueixi a un equipament de proximitat i de gestió comunitària”, adverteix el seu portaveu, Javier Rodrigo. Una idea de base que, de fet, té com a objectiu “pal·liar els efectes gentrificadors i turistificadors que generen aquests negocis al barri”. Des de la plataforma veïnal consideren que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament “no està complint amb aquesta idea; el que cerquen és un model d’indústries culturals instal· lades en macro-equipaments”. “És d’una gran contradicció que se salvés l’Arnau amb un procés participatiu amb diners de l’ICUB i que a 300 metres es faci completament el contrari: negociar el rescat d’una empresa neoliberal”. A més, des de l’organització recorden que la propietat d’El Molino va “liderar l’antic projecte del Pla Paral·lel”, el qual va aturar l’actual Govern municipal.