Connecta amb nosaltres

Societat

Els rescats a les sales d’espectacles, en entredit

Publicat

on

David García Mateu / Som Paral·lel denuncia falta de transparència i contradiccions polítiques. La plataforma veïnal qüestiona el ‘modus operandi’ que fa servir l’àrea de Cultura de l’Ajuntament a l’hora de salvar els patis de butaques

El passeig dels artistes, l’avinguda de les llums, l’essència de la Barcelona farandulera… en declivi. O almenys així ho denoten les darreres notícies que genera l’escena cultural del Paral·lel. Tot i la nostàlgia que pugui suscitar el model que durant dècades va fer brillar les cartelleres i generava cues a les portes dels teatres, la realitat del 2017 és que a les bambalines d’algunes tresoreries es respiren aires dramàtics. 

Sí, el teatre i l’espectacle es basa a interpretar. I, com les llums d’El Molino que cada nit s’encenen, tot sembla que brilli. Si més no, rere la sensació de felicitat s’amaguen espais amb futur incert. Aparentar, que en diuen. Alguns encara obren la taquilla, mentre que d’altres saben que no els queda gaire líquid econòmic per continuar aixecant la persiana a les empreses privades que lloguen els seus espais. Però, abans que els patis de butaques quedin orfes, l’Ajuntament de Barcelona no ha deixat d’impulsar rescats financers. Alguns aplaudits, d’altres amb ombres.

Arnau_portada

Teatre Arnau, sempre en continu debat

‘De cop i volta’

Tal com denuncien des de la plataforma veïnal Som Paral·lel, d’aquestes operacions sovint només s’assabenten mitjançant la premsa. “Des de l’Ajuntament no ens fan arribar cap informació concreta ni transparent”, denuncia el portaveu de l’organització, Javier Rodrigo. De fet, va ser la pressió veïnal la que al final va fer canviar d’idea a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) respecte al Teatre Arnau. El que volien que fos un teatre infantil o un Museu de les Arts Escèniques finalment serà llar de treball comunitari i de les arts. Un projecte en el qual, al cap i a la fi, serà la comunitat veïnal la que hi posi el fil a l’agulla per tal d’evitar noves privatitzacions. Ara bé, no en tots els casos el veïnat ha dit la seva.

Si bé la intervenció de l’Arnau no va començar amb bon peu, en el cas del Tantarantana Rodrigo critica que s’efectués la seva compra “sense diàleg” directament. “D’un dia per l’altre ens van dir que rescataven el Tantarantana per 1,3 milions d’euros”. Anunci que, a més, mai va anar precedit “d’un debat entre més entitats o el món cultural per repensar el teatre”, assenyala. “L’operació es va basar a rescatar amb diners públics una empresa que havia fet fallida i que no podia pagar el lloguer”, conclou. Actualment, el Tantarantana continua gestionat per una empresa privada, tot i que l’edifici és de propietat municipal. De fet, el model és el mateix que el de la sala Barts.

Contradiccions polítiques

TANTARANTANA

Teatre Tantarantana, comprat per l’Ajuntament

Tal com denuncia Som Paral·lel, aquesta “manca de transparència” va “en contra de les polítiques que vol desenvolupar Barcelona en Comú als barris”. I d’on sorgeix aquesta contradicció? Segons Rodrigo, el fet que l’ICUB estigui controlat pels socialistes genera un biaix en la matèria cultural: “Només s’ha d’observar que el criteri d’indústria cultural i equipaments de ciutat pel turisme s’ha demostrat que des de fa anys és insostenible i no té sentit”. “Al cap i a la fi, la cultura és el punt que va deixar pendent el PSC en la seva Marca Barcelona, no estem dient res de nou”, sentència el portaveu.

L’Esplanada dels Museus

Ara, l’última alarma que ha saltat entre el veïnat organitzat és la recuperació del projecte de l’Esplanada dels Museus de Montjuïc. La idea, engendrada per l’anterior Govern municipal liderat per Xavier Trias, sempre ha sigut rebutjada pels socialistes. Si més no, el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ja ha posat la primera pedra d’aquesta plaça. Tal com va anunciar el passat estiu, el palau Victòria Eugènia es remodelarà per destinar-se a usos expositius. Al cap i a la fi, “un nou punt d’atracció turística” a parer de Som Paral·lel, els quals diuen “no entendre com els comuns permeten el desenvolupament d’aquesta massificació i turistificació de la cultura”.

El Molino, en ‘stand by’

El Molino encara brilla per fora. L’interior, en canvi, resta fosc i tancat al públic. Encara que la temporada hagi començat des de setmanes enrere, la mítica cartellera del Paral·lel no anuncia cap nou espectacle. Només té programat un concert a finals de novembre i un segon espectacle al febrer d’una única funció. Si bé resulta obvi que la sala de cabaret no ingressa taquilla, des de l’empresa que dirigeix Elvira Vázquez tampoc han donat cap explicació sobre la seva situació a aquest mitjà de comunicació. El silenci, de fet, sembla resultar còmplice amb l’ICUB. L’organisme cultural “ni confirma ni desmenteix” les informacions publicades pel diari Ara, les quals fan referència a un possible rescat de la sala d’espectacles per part de l’Ajuntament. Tal com assenyala aquell mitjà de comunicació, el consistori es planteja la gestió municipal del local, ja que la societat propietària acumularia un deute de sis milions d’euros amb el Banc Sabadell. Per la seva banda, des de Som Paral·lel ja han alçat la veu per tal de denunciar aquest coqueteig entre els actors implicats. “Aquest local només es pot salvar amb diners públics si hi ha un procés participatiu que condueixi a un equipament de proximitat i de gestió comunitària”, adverteix el seu portaveu, Javier Rodrigo. Una idea de base que, de fet, té com a objectiu “pal·liar els efectes gentrificadors i turistificadors que generen aquests negocis al barri”. Des de la plataforma veïnal consideren que l’àrea de Cultura de l’Ajuntament “no està complint amb aquesta idea; el que cerquen és un model d’indústries culturals instal· lades en macro-equipaments”. “És d’una gran contradicció que se salvés l’Arnau amb un procés participatiu amb diners de l’ICUB i que a 300 metres es faci completament el contrari: negociar el rescat d’una empresa neoliberal”. A més, des de l’organització recorden que la propietat d’El Molino va “liderar l’antic projecte del Pla Paral·lel”, el qual va aturar l’actual Govern municipal.

Societat

Les Hortes de Sant Bertran i el Parc del Mirador es fusionen en un únic espai

El resultat del parc és fruit del procés participatiu amb veïns i alumnat de la zona

Publicat

on

Per

Aquest divendres 31 de gener han obert al públic els nous Jardins de les Hortes de Sant Bertran al Poble-sec i el Parc del Mirador del Poble-sec. Una transformació impulsada des del Pla de Barris del Poble-sec.

En total s’hi ha invertit 3,2 milions d’euros, inclosos els 500 mil euros pel nou sobreeixidor del col·lector de Vila i Vilà. La configuració del parc va sorgir del procés de participació veïnal i de les escoles i instituts de l’entorn. 

D’entrada, s’ha creat un parc urbà amb espais per a usos esportius i culturals, així com nous jocs infantils; s’ha traslladat l’antiga l’àrea de gossos al Parc del Mirador i hi ha nous d’espais esportius i lleure a les quatre terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Alhora s’ha creat un nou pas de vianants elevat al passeig de Montjuïc que millora les condicions d’accessibilitat i seguretat.

La intervenció en l’àmbit dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran ha consistit en la creació un parc urbà de més de 4.500 metres quadrats. L’acció també ha integrat el tram del carrer Carrera entre el Passeig de Montjuïc i el carrer Vila i Vilà, de manera que pràcticament s’han fusionat ambdós jardins.

S’ha mantingut la vegetació mediterrània que ja hi havia, sobretot pins i alzines, i s’ha aportat nou arbrat. D’aquesta manera, les obres han permès refer sencers els dos espais verds, que fins ara havien estat separats pel carrer de Carrera i els ha convertit en un sol jardí. A parc del Mirador s’hi ha creat quatre espais diversos amb jocs infantils amb gronxadors, tobogans i troncs, i també elements de cal·listènia amb barres connectades. En aquest cas, s’ha mantingut l’arbrat existent.

Continua llegint

Societat

La propietària de Font Honrada, 38 desnona una família amb tres menors

Publicat

on

Quinze anys al mateix pis. En plena onada de fred, la Fàtima i la seva família han estat desnonats de la seva vivenda a la Font Honrada, 38. Aquesta era la segona vegada que la comitiva judicial intentava desallotjar-los, després que el primer intent fos aturat el desembre gràcies a la pressió veïnal.

El desnonament ha tingut lloc aquest 15 de gener a les 10 del matí. Una desena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra davant l’edifici i tots els veïns concentrats en protesta. Amb una pancarta que clamava “S’ha acabat, renovació de contractes ja!”, els manifestants han intentat frenar l’acció, però els agents han aconseguit accedir a l’edifici i fer fora la família un per un, fins a deixar la Fàtima, l’Ahmed i les tres menors sense casa en un moment complicat per les baixes temperatures.

Segons fonts de l’entorn dels afectats, els serveis socials es van tancar a donar-los una pensió perquè repetien que “no en quedaven”. No va ser fins que els veïns van amenaçar-los en fer pública la seva resposta, que van accedir a facilitar-los una, expliquen.

La família, amb tres filles de 3, 6 i 9 anys, pagava un lloguer mensual i havia demanat un lloguer social per poder quedar-se al pis. Almenys fins que les petites acabessin el curs escolar. Tot i això, la propietària de l’edifici es va negar a renovar el contracte de lloguer, que va caducar el 2022, expliquen.

Des del Sindicat de Barri denuncien que la llogatera té la intenció de desallotjar tots els veïns de l’edifici per convertir els pisos en apartaments turístics o en lloguers de temporada. A través de les xarxes socials, han acusat la propietària d’estar duent a terme un clar cas d’assetjament immobiliari. De fet, quatre dels 14 habitatges de l’edifici ja han quedat buits com a resultat d’aquest procés de pressió als residents. Adverteixen que aquest no és un cas aïllat i que lluitaran per garantir el dret a l’habitatge dels veïns.

Aquest no ha estat l’únic desnonament al barri el mes de gener. El passat dijous 27 en Muhammed i la seva família van haver d’abandonar el pis de Grases, 11, després que el propietari no volgués renovar-los el contracte de lloguer amb la intenció “d’especular” amb l’habitatge, expliquen des del Sindicat de Barri. De fet, apunten, ja ha dut a terme la mateixa operació amb altres immobles del mateix edifici.

Un cop expulsats del pis mitjançant un gran dispositiu policial, els activistes prohabitatge van haver d’adreçar-se a Serveis Socials per a què se’ls dotés d’un sostre provisional digne.

Continua llegint

Societat

L’INS Consell de Cent acaba les obres de millora

El centre espera una segona tongada d’inversions per arreglar les persianes

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat ha experimentat una millora progressiva després d’un inici de curs marcat per dificultats significatives. Fa uns mesos, el centre es trobava en una situació complicada, principalment per la manca d’un conserge i l’estat arquitectònic de l’espai educatiu.

L’institut ha experimentat diverses millores en la seva infraestructura. Segons explica el director del centre, Jesús Martín, a finals de novembre es va recuperar la pintura i, a partir de Nadal, es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’entrada del centre. “Ens ve molt bé per a les portes obertes i l’entrada es veu més bonica”, assenyala el director. Aquestes accions han contribuït a millorar la imatge del centre i a oferir un espai més acollidor per a l’alumnat i els docents.

Tot i aquests avenços, encara queden reptes per afrontar. La façana i les persianes també necessiten una renovació, però aquestes últimes no estan incloses en el pressupost actual. “Moltes estan cremades pel sol. Han de desmuntar-les per pintar-les i, en molts casos, no es podran tornar a posar. Serà una segona fase”, explica Martín.

Pla Clima

En paral·lel, destacar que l’Ajuntament ja treballa per climatizar l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer amb aerotermia i plaques de cara al curs 2025-26.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024