Connecta amb nosaltres

Cultura

Arriba la primera edició del FESTIE

Es tracta d’un festival de teatre independent que se celebra des del 27 de desembre fins el 13 de gener a la Sala Barts

Publicat

on

La directora de la Sala Barts, Sílvia Berna, explica que “fa uns mesos, un article on diverses companyies independents manifestaven la seva inquietud per la manca d’oportunitats de fer el salt a teatres de gran format, ens va inspirar la idea de crear un espai dins la nostra programació on aquestes companyies poguessin mostrar els seus treballs a un públic més ampli”. D’aquesta manera es va començar a gestar el FESTIE, un festival de teatre independent que dona forma a una programació amb tres reptes: “La presència de dones, tant en la dramatúrgia, la direcció i sobre l’escenari, un to de comèdia reivindicatiu i l’ús de diferents llenguatges teatrals”, diu Berna.

La proposta té lloc des del passat 27 de desembre fins al 13 de gener a la Sala Barts del Paral·lel i acollirà tres propostes teatrals de la mà de tres companyies emergents. Amb el lema Fes l’indie, l’objectiu del festival és donar una oportunitat perquè aquestes companyies surtin del circuit de sales de petit format i arribin a nous espectadors i, alhora, el públic habitual de les sales grans tingui accés a propostes innovadores.

The Mamzelles, Les Cot i LAminimAL

El FESTIE acull tres espectacles: Mafia de The Mamzelles, París de Les Cot i Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de PHILLLIPE THE SIXTH de LAminimAL. A Mafia, The Mamzelles posen en qüestió el sistema patriarcal a través de la història de quatre filles d’un capo de la màfia calabresa. Guanyadora del Primer Premi de la Beca DespertaLab i el Singlot Pro, aquesta tragicomèdia està interpretada per Paula Malia, Bàrbara Mestanza, Paula Ribó i Júlia Molins. La segona proposta, París, és una comèdia negra musical, plena de realisme màgic, i amb la música en directe a tres veus de Les Cot-Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral, creada per Óscar Peñarroya.

L’humor és el protagonista d’aquest musical dirigit per Paul Berrondo en què tres amigues emprenen un viatge contrarellotge que les obliga a enfrontar-se amb elles mateixes, els seus fantasmes i les seves pors. Per últim, la companyia LAminimAL recrea a PHILLLIPE THE SIXTH el moment en què el think tank de la monarquia es reuneix d’urgència per escriure el discurs més important de la carrera del rei després que una comarca escocesa s’ha declarat insubmisa a l’autoritat monàrquica. Dirigida per Daniela De Vecchi, aquesta comèdia palatina està interpretada per Eloi Benet, Cris Codina, Esperança Crespí, Carles Cruces i Toni Figuera.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Cultura

Shakespeare en cadira de rodes

És el segon espectacle de la companyia T de Tullido

Publicat

on

T de Tullido és una companyia de teatre diferent. Va néixer el 2017 amb la intenció de generar un teatre definit a partir de dualitats: “En T de Tullido no hi ha normalitat o anormalitat, no hi ha res correcte o incorrecte. A través de l’humor negre i la ironia vol provocar una incomoditat constant, que és, al cap i a la fi, l’única cosa normal que tots sentim o generem en els altres”, diuen des de la companyia.

El projecte va començar amb l’espectacle Cristian, una obra autobiogràfica sobre la vida de Cristian Gènova i protagonitzada per ell mateix. Cristian és el conserge de l’Institut del Teatre i pateix paràlisi cerebral. En aquell primer espectacle es mostraven diverses escenes basades en anècdotes de la seva vida, sempre des de l’humor intel·ligent i la ironia.

Cristian i Ricard III 

T de Tullido té per objectiu que “l’espectador s’emocioni, que reflexioni sobre els temes que es tracten als espectacles i donar-li eines perquè obri la seva ment respecte a la diversitat funcional avui dia en la nostra societat”, tal com expliquen ells mateixos.

Ara, estrenen el seu segon espectacle, que porta per títol Cristian III “Algo” entre Shakespeare y yo i està basat en el personatge de Shakespeare Ricard III. La peça ofereix una visió contemporània i gamberra sobre els prejudicis, la manipulació i la hipocresia que pateix la societat actual. És una història explicada en primera persona pel seu protagonista, Cristian, en clau d’humor i a partir d’experiències pròpies: “Cristian ens farà partícips dels pros i contres que té viure en una cadira de rodes avui en dia, si és que té algun pro. Un apropament al món shakespirià enfocat en el personatge tollit per antonomàsia, Ricard III”, expliquen des de la companyia.

L’espectacle s’ha finançat a través d’una exitosa campanya de micromecenatge i es podrà veure el pròxim 17 de març a les 19.30 h al Centre Cultural Albareda. L’entrada és gratuïta.

Continua llegint

Cultura

Esmolant els ullals de Perucho

Julià Guillamon ha reescrit el seu assaig ‘Joan Perucho i la literatura fantàstica’

Publicat

on

Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Perucho (1920-2003), un escriptor i crític d’art català que treballava de jutge –una biografia que ens pot recordar a la de l’alemany E.T.A. Hoffmann, el qual també solia dedicar, com Perucho, la seva ploma al terreny de la literatura fantàstica–. L’autor barceloní era un mestre a l’hora d’amarar les seves obres amb unes bones dosis d’ironia i elements avantguardistes, que convivien, en el discurs ficcional, amb una erudició poques vegades igualada.

Entre la seva extensa producció, podem destacar Les històries naturals (1960), una novel·la on conviuen els carlins amb una trama de vampirs que va veure la llum en una època on la vessant realista triomfava en el camp literari. D’alguna manera, podríem dir que Perucho va realitzar un veritable pastitx postmodern amb aquesta obra. Recordem al lector que ja vam dedicar una columna a aquesta obra fa uns quants anys (ZONA SEC número 106, setembre de 2012).

Sense moure’ns de l’àmbit més fantàstic de Perucho, volíem aprofitar aquest escrit per aplaudir la reedició (de fet, hem de parlar d’una veritable reescriptura, ja que no trobarem cap pàgina igual entre la recent edició i la de 1985) de l’assaig de Julià Guillamon, Joan Perucho i la literatura fantàstica, trenta anys després de la primera edició. Guillamon emprarà qualsevol eina cultural al seu abast (des de la història cultural a la narratologia, passant per la literatura comparada i l’auge de la cultura pop de les dècades dels cinquanta i els seixanta del segle passat), per mostrar-nos com Perucho mereix estar al costat dels clàssics de la literatura fantàstica. Reivindiquem-lo, doncs, com cal i gaudim d’aquest Any Perucho que, pel que sé, ens portarà moltes més sorpreses.

Continua llegint

Cultura

Però… Què són els CDR?

Milian Nebot ens explica en aquest llibre què són els CDR, més enllà de prejudicis i tergiversacions

Publicat

on

Xavier Milian Nebot (Reus, 1984) és llicenciat en Història i en Periodisme. El seu nom va passar a ser conegut gràcies a la feina que va realitzar, juntament amb David Vidal, per investigar un presumpte cas de corrupció política vinculat amb un hòlding que tenia el seu epicentre a Reus, el denominat cas Innova.

En aquesta columna, però, volem fer esment del seu llibre El poder del poble. L’autoorganització veïnal dels CDR (Sembra Llibres). En aquest assaig, Milian Nebot ens explica com es van gestar els “Comitès de Defensa del Referèndum”, quins són els seus antecedents, quina diferència podem trobar entre aquest moviment local i assambleari i l’associacionisme veïnal de tota la vida, etc.

Aquest historiador fa un breu repàs per les darreres dècades de la nostra història per poder explicar l’emergència dels CDR, ubicar aquest moviment popular dins de la dinàmica de l’independentisme català, intentar fer memòria del paper que aquests peons van tenir en el taulell polític, per tal de preveure cap a on pot evolucionar aquest moviment veïnal, que pot esdevenir l’espurna definitiva d’una transformació que vagi molt més enllà. Tot dependrà de les decisions que es prenguin, assambleariament, en el si de cada CDR local. Perquè, com diu el llibre, la resposta és a les seves mans.

Sigui com sigui, en la situació política i social actual, el que és segur és que ens calen moviments autoorganitzats des de baix, a cada poble i barri, que esdevinguin un espai de trobada de diferents lluites (l’habitatge, els drets socials i laborals, etc.), un indret que esdevingui un veritable subjecte de construcció democràtica, en el qual siguem capaços de crear sinergies que ens ajudin a bregar contra l’actual sistema neoliberal i ens ajudin a construir un món on tothom tingui reconegut el dret a viure una vida digna.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.