Pregunteu a qualsevol basc de qualsevol ideologia que en pensa del cupo. Tots el defensen. Amb el cupo paguen la part dels serveis que l’estat els presta: bàsicament la casa reial i Defensa. Ni un cèntim per al que l’estat anomena eufemísticament “solidaritat interterritorial”. Quines conseqüències tindria per a Catalunya un dèficit fiscal nul? En un acte celebrat a mitjan abril a la Llotja de Mar, Junts va exposar les conseqüències d’aquest supòsit. Deixant al marge ideologies o repartiments alternatius dels recursos, hi ha dades objectives amb les que els experts presents van fer un diagnòstic unànime: com més s’allargui aquesta agonia més en pagaran les conseqüències les finances públiques. Em refereixo a Germà Bel (Universitat de Barcelona), Joan Casas (ex-degà del Col·legi d’Economistes), Mònica Roca (Cambra de Comerç de Barcelona), i Guillem López Casasnovas (Universitat Pompeu Fabra).

Doblar el pressupost

El pressupost de la Generalitat va ser de 28.835 milions d’euros el 2017 i el d’enguany de 41.025, però sense dèficit fiscal hauria estat de 59.675 milions, és a dir, més del doble del 2017. Rebaixar l’IRPF un 12%, bonificar el 99% l’impost de successions i eliminar el de patrimoni costaria 3.000 milions, i en restarien més de 17.000 per destinar bàsicament a les grans mancances que tenim en sanitat, educació i infraestructures. Catalunya és la segona comunitat que aporta a l’estat més recursos per habitant, però la catorzena en rebre’n. Com a conseqüència, el consum per habitant a Catalunya ha augmentat de tan sols un 1,7% entre el 2000 i el 2019, que contrasta amb una mitjana d’un 8,6% a l’estat espanyol. Penseu-hi!

L’acord de claredat

I mentrestant, per allargar la legislatura com un xiclet, apareix del barret el conill de l’acord de claredat, absent del programa electoral d’ER i rebutjat pel Parlament. A més, s’ha creat un grup d’experts, tots ells excepte un vinculats a la revista Idees de la Fundació Josep Irla, vinculada a ER. La presència d’Astrid Barrio en aquest grup, que va dir que el referèndum “és un fet violent” (2017) o que “no hi ha presos polítics ni exiliats” (2019) ha despertat un gran rebuig. Joan Vall Clara, director d’El Punt Avui, ha escrit que “s’ha de tenir molt fetge” i Vicent Partal, director de Vilaweb, ho ha qualificat, en expressió de Josep Pla, de “collonada còsmica”. Això contrasta amb les personalitats amb prestigi acadèmic i independents dels partits que van fer el Llibre Blanc de la Transició Nacional previ a l’1-O. Sí, per a la justícia europea, els independentistes catalans són un GOI (grup objectivament identificable) però, cada vegada més, governats per un altre GOI (govern objectivament inútil).

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista

Actualment vivim en una societat extremadament digitalitzada. Sense tecnologia no podríem accedir a bancs, compres d’aliments o serveis bàsics com llum, gas i aigua. En altres paraules, la tecnologia s’ha convertit en una part integral de la nostra vida diària i depenem completament d’ella.

Però, què passaria si hi hagués una fallada generalitzada i prolongada a les xarxes electròniques? Això podria causar un caos mundial i ens traslladaria a una època passada, com els Amish que viuen amb carros i cavalls i fan servir llums de gas.

Aquest escenari no és impossible. De fet, en èpoques passades ja han ocorregut fallades en les xarxes de telecomunicacions i electricitat, però les conseqüències van ser poques pel menor grau de tecnificació. Per exemple, l’1 de setembre de 1859, la xarxa de telecomunicacions més important del món, el telegrama, va deixar de funcionar entre Europa i els Estats Units. Van saltar espurnes i es van incendiar varies estacions de telecomunicacions. També, més recentment, al març de 1989, tot el Quebec es va quedar sense electricitat durant nou hores per l’incendi de grans centrals elèctriques. I el novembre de 2003, un dels països amb millors infraestructures tecnològiques del món, Suècia, es va quedar en la seva totalitat a les fosques durant 1 hora.

Tots aquests incidents tenen un element en comú: el Sol. La nostra estrella emet constantment vents solars que són pluges de protons i electrons a tota velocitat. Els vents podrien arrasar el planeta si no fos per la magnetosfera que ens protegeix. Però no sempre és així, de vegades sorgeixen erupcions solars molt potents, que son les flamarades que hem vist en fotografies. Aquestes tempestes poden traspassar la magnetosfera i les podem veure en forma d’aurora boreal.

Quan una tempesta solar arriba a la Terra i traspassa la magnetosfera, segons la seva potència, les seves repercussions poden ser incontrolables. El 1859 les aurores boreals van il·luminar gairebé tot el planeta i, fins i tot, es deia que permetien llegir el diari en plena nit.

Però només fa deu anys, una d’aquestes tempestes solars va estar a punt de causar un desastre sense precedents. Per sort la tempesta va passar de llarg i no va afectar el nostre planeta. Si hagués arribat a la Terra, els experts creuen que les conseqüències haurien estat catastròfiques i hauríem trigat gairebé deu anys a recuperar-nos.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Des de l’any 2016 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) publica el Salari de Referència Metropolità (SRM), també conegut com a “salari de vida”, que és un indicador que estableix el llindar d’ingressos a partir del qual una persona treballadora i la seva família poden viure dignament. Enguany s’ha publicat el referit a 2022. Pel conjunt de l’AMB calen 1.447,49 euros mensuals, però al municipi de Barcelona en són 1.552,08. Aquestes xifres mínimes no diuen gran cosa perquè hi ha moltes tipologies familiars. Em centraré en Barcelona i en aquestes tipologies, per copsar les diferents necessitats, perquè hi ha una gran dispersió de dades. Així, una persona sola necessita 1.735,54 euros, i si viu amb fills 2.502,75 euros; dos adults que viuen junts, 1.191,44 euros per persona; a una parella sense fills li calen 1.178,94 euros/persona, i si tenen un fill 1.466,89 euros/adult, i si en tenen dos o més 1.802,93 euros/adult; en les llars de tres adults sense fills s’apanyen amb 967,55 euros/persona i si són tres adults amb fills els calen 1.255.46 euros/adult.

Xifres i percentatges

L’evolució temporal del SRM mostra que ha augmentat un 36% des del 2016, molt per damunt de l’increment dels salaris. I per tipus de despesa, les de l’habitatge (lloguer o hipoteca) representaven el 2022 en mitjana el 38% del total, però variaven entre el 51% per a una persona sola al 27% per a una llar de tres adults amb fills. L’alimentació s’endú el 20% del pressupost, variant entre el 14% d’una persona sola i el 24% de les llars amb tres adults. Aquestes xifres i percentatges deixen entreveure els problemes de fons i les carències: el pes de l’habitatge per la insuficient oferta pública, la inflació o l’elevat cost de tenir fills, que s’adiu amb la baixa natalitat i la manca de polítiques demogràfiques i migratòries.

S’acosten eleccions

I parlant de l’AMB, ara que s’acosten les eleccions municipals, ¿us heu fixat que l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 636 km2 i 3,30 milions d’habitants té 36 alcaldes i que Madrid, amb 604 km2 i 3,28 milions d’habitants, només en té un? Sembla que les cadires són més importants que “allò que preocupa els ciutadans”… I mentrestant el gobierno ha aprovat destinar 16.080 milions en els propers anys al eix ferroviari de l’Atlàntic, vuit vegades més que la inversió executada al corredor mediterrani d’ençà del 2018. Un detall: el corredor atlàntic, que entra per Irún des del nord d’Europa, hauria de passar per Cantàbria, Astúries, Galícia i entrar a Portugal seguint la costa, però resulta que des de Bilbao es desvia directament cap a Madrid, una capital creada pels Àustries, perquè era on hi tenien el vedat de caça, i que els Borbons han inflat artificialment. Això sí, tenen vistes al Mediterrani i a l’Atlàntic.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Economista