Connecta amb nosaltres

Economia

Comença el procés participatiu del pla d’usos del Paral·lel

El pla no inclou la regulació de terrasses ni podrà reduir les activitats ja existents

Publicat

on

El Pla d’usos del Poble-sec està vigent des de fa dos anys. La seva limitació s’intensifica en funció de la mida dels carrers i, a Blai i Vila i Vilà, la regulació és més estricta. El de Sant Antoni es troba en fase d’aprovació inicial i, pel que fa a Ciutat Vella, s’acaba d’aprovar el setè Pla d’usos. Això posa de relleu que el futur Pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel limita amb uns altres tres: “Hi ha temor de què el Paral·lel pugui acollir totes les activitats que els plans d’usos de l’entorn limiten i d’aquí neix la necessitat de crear-ne un de propi, perquè és una avinguda desprotegida”, explica la Lucía Zandigiacomi de la cooperativa d’urbanisme Raons Públiques, encarregada de dinamitzar el procés de participació per a l’elaboració del Pla.

Veïnat escèptic

El procés participatiu ha constat de quatre sessions en què el veïnat i les entitats han pogut informar-se sobre el sentit d’aquesta legislació i també han pogut fer propostes al respecte. No obstant, col·lectius com Som Paral·lel, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o el propi Raons Públiques asseguren que la participació ha estat molt escassa: “Els processos de participació tan fragmentats són esgotadors i nosaltres som una mica escèptics perquè el grau d’incidència real del Pla d’usos és molt limitat”, explica Xavier Latorre, de Som Paral·lel.

El futur Pla que, segons l’Ajuntament, “té com a objectiu harmonitzar les activitats de pública concurrència per garantir l’equilibri d’interessos”, en realitat és una eina que només afecta a les futures llicències de bars i restaurants, comerços d’alimentació, centres culturals i activitats musicals. És a dir, que no regula activitats com l’hostaleria, els comerços no alimentaris ni les terrasses, i tampoc no pot reduir les activitats ja existents, ja que “únicament pot limitar la concessió de noves llicències”, tal com expliquen des de l’Ajuntament.

El veïnat, mentrestant, segueix reivindicant que el Paral·lel es converteixi en un nexe d’unió entre barris i que no esdevingui una nova via de monocultiu, “com ja ha passat amb el carrer Blai”, comenta l’Enric Francés, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, qui afegeix que “quan el Pla estigui presentat farem les esmenes que considerem necessàries”.

Una avinguda amb identitat?
“No hi ha un sol Paral·lel. Els extrems estan sense acabar, la part de baix està enfocada a establiments culturals i d’oci nocturn –amb els problemes que comporta– i la part tocant a plaça Espanya té molta presència de bars i restaurants, mentre que la zona que va del Molino fins a la plaça dels Ocellets no té cap característica identitària”, així ho explica la Lucía de Raons Públiques, qui afegeix que una de les prioritats a l’hora de redactar el Pla d’usos és que es reflexioni sobre la identitat d’una avinguda que, per a molts, només és una frontera “que no se sap molt bé a qui pertany i, per tant, no genera interès”.

Pel que fa a l’escassa participació, la Lucía explica que estan buscant canals de participació alternatius que reflecteixin la diversitat de les diferents comunitats presents a la zona. “Per tirar endavant el projecte seria bo que la gent s’hi impliqui i comenci a veure el Paral·lel com a propi”, conclou.

Economia

El test de Turing més a prop que mai

Publicat

on

Per

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

Els rics de debò no paguen per Patrimoni

Un estudi demostra que l’impost del Patrimoni grava més a professionals d’ingressos alts que als titulars de grans fortunes

Publicat

on

Per

El 1978 es va crear l’Impost Extraordinari sobre el Patrimoni, que com el seu nom indica era transitori, però fa 46 anys que està en vigor. Dels 34 països de l’OCDE (els més desenvolupats del món), només s’aplica a l’Estat espanyol, Noruega i Suïssa. Amb dades d’Hisenda del 2021 (últim exercici tancat), aquest impost va recaptar 1,244,5 milions d’euros, dels quals 596,2 a Catalunya, el 49,7% del total, i a Madrid 1,2 milions, el 0,09%. Les comunitats de Madrid, Andalusia, Cantabria i Extremadura apliquen bonificacions del 100%. El 2022 el govern espanyol va crear l’Impost Temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes (que a finals del 2023 va esdevenir indefinit) per compensar la manca de recaptació de les comunitats governades per la dreta extrema del PP i Vox.

Els megarrics paguen menys

Jordi Galí, catedràtic de la UPF, i Èlia Capella han publicat un estudi titulat Qui (no) paga l’Impost sobre el Patrimoni a Catalunya? que demostra que els rics de debò no paguen pas, o no tant com haurien de fer-ho. Els perfils més baixos, sovint de professionals d’alta qualificació, amb propietats immobiliàries i inversions productives basades en les rendes del treball, paguen en concepte de patrimoni més que no pas els megarrics, uns perfils més del gran capital o de nissagues empresarials. Aquesta regressivitat s’explica per una sèrie d’exempcions i límits a la quota que afavoreixen les grans fortunes i, d’altra banda, com la quota de Patrimoni sumada a la de l’IRPF no pot superar el 60% de les bases imposables de la renda, els professionals d’alts ingressos rarament compleixen el requisit, mentre que les fortunes que “no treballen” i viuen d’altres rendiments els permet rebaixes de fins el 80% del total imposable. Els autors de l’estudi proposen que s’apliquin les receptes de l’economista francès Gabriel Zucman, que amb la mateixa recaptació faria que es passés dels més de 87.700 pagadors catalans actuals als 3.113 més rics.

Més pobre, més de VOX

Després d’una campanya electoral adulterada, no tant perquè un candidat competia en inferioritat de condicions, sinó per la interferència del psicodrama de Pedro Sánchez i per l’habitual tupinada amb el vot exterior, seguim sense saber qui presidirà la Generalitat. Però la qüestió de fons és sempre la mateixa: en un país normal hi ha un eix multicolor dreta-esquerra, però en un país ocupat es combina amb l’eix ocupants-autòctons. En els barris més pobres de Barcelona, que haurien de ser feu de l’esquerra, Vox ha tret un 18% a Torre Baró o un 13% a Trinitat Vella: vot ètnic espanyol i anticatalà. Poc abans, el paràsit de La Zarzuela havia atorgat el títol de reial a la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà, una llengua imaginaria: una irrupció com un elefant en una cristalleria. Ja son pare rebia el nom clau de Elefante Blanco en el cop d’estat del 23F, pres del nom del prostíbul madrileny que solia freqüentar. Aquest és el panorama.

Josep Maria Torremorell
Economista

Continua llegint

Economia

La Font del Gat tornarà a tenir restaurant a partir d’aquest estiu

Després de 4 anys, l’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat la gestió del local al grup La Confiteria

Publicat

on

La Font del Gat, situada als Jardins de Laribal, a la muntanya de Montjuïc, tornarà a tenir un restaurant. Tal com ha pogut conèixer aquest mitjà de comunicació, obrirà aquest estiu i continuarà anomenant-se Font del Gat. Després d’un temps en silenci, finalment el grup La Confiteria s’ha fet càrrec de la gestió d’aquest espai emblemàtic, que mantindrà l’essència original del local.

Segons el Lito Baldovinosles, copropietari juntament amb l’Enric Rebordosa del grup La Confiteria, encara no han començat les obres, però tenen present que el disseny del restaurant serà antic i modernista. A més, volen que l’experiència gastronòmica ofereixi tapes catalanes típiques però amb un toc contemporani.

Una gran programació 

Tot i això, el més destacat de la nova Font del Gat serà el seu enfocament cultural. Es planeja convertir el local en un punt de trobada important per a esdeveniments culturals, com ara projeccions de cinema a l’aire lliure, concerts, nits de rumba i sessions de piano. La intenció és crear un espai vibrant que atregui tant locals com visitants, i que es converteixi en un punt de referència cultural a la ciutat.

Tot i que l’obertura està prevista per al mes de juny que ve, el ritme de les obres i els permisos necessaris podrien influir en la data exacta. A més, cal destacar que, contrari al que alguns mitjans han suggerit, La Font del Gat no serà només una destinació estacional. Tot i que s’espera que durant l’estiu s’ofereixi una programació més àmplia a causa de les possibilitats que ofereix la terrassa, el restaurant també té la intenció d’obrir les portes durant els mesos d’hivern, encara que sigui únicament els caps de setmana.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024