El Pla d’usos del Poble-sec està vigent des de fa dos anys. La seva limitació s’intensifica en funció de la mida dels carrers i, a Blai i Vila i Vilà, la regulació és més estricta. El de Sant Antoni es troba en fase d’aprovació inicial i, pel que fa a Ciutat Vella, s’acaba d’aprovar el setè Pla d’usos. Això posa de relleu que el futur Pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel limita amb uns altres tres: “Hi ha temor de què el Paral·lel pugui acollir totes les activitats que els plans d’usos de l’entorn limiten i d’aquí neix la necessitat de crear-ne un de propi, perquè és una avinguda desprotegida”, explica la Lucía Zandigiacomi de la cooperativa d’urbanisme Raons Públiques, encarregada de dinamitzar el procés de participació per a l’elaboració del Pla.

Veïnat escèptic
El procés participatiu ha constat de quatre sessions en què el veïnat i les entitats han pogut informar-se sobre el sentit d’aquesta legislació i també han pogut fer propostes al respecte. No obstant, col·lectius com Som Paral·lel, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o el propi Raons Públiques asseguren que la participació ha estat molt escassa: “Els processos de participació tan fragmentats són esgotadors i nosaltres som una mica escèptics perquè el grau d’incidència real del Pla d’usos és molt limitat”, explica Xavier Latorre, de Som Paral·lel.

El futur Pla que, segons l’Ajuntament, “té com a objectiu harmonitzar les activitats de pública concurrència per garantir l’equilibri d’interessos”, en realitat és una eina que només afecta a les futures llicències de bars i restaurants, comerços d’alimentació, centres culturals i activitats musicals. És a dir, que no regula activitats com l’hostaleria, els comerços no alimentaris ni les terrasses, i tampoc no pot reduir les activitats ja existents, ja que “únicament pot limitar la concessió de noves llicències”, tal com expliquen des de l’Ajuntament.

El veïnat, mentrestant, segueix reivindicant que el Paral·lel es converteixi en un nexe d’unió entre barris i que no esdevingui una nova via de monocultiu, “com ja ha passat amb el carrer Blai”, comenta l’Enric Francés, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, qui afegeix que “quan el Pla estigui presentat farem les esmenes que considerem necessàries”.

Una avinguda amb identitat?
“No hi ha un sol Paral·lel. Els extrems estan sense acabar, la part de baix està enfocada a establiments culturals i d’oci nocturn –amb els problemes que comporta– i la part tocant a plaça Espanya té molta presència de bars i restaurants, mentre que la zona que va del Molino fins a la plaça dels Ocellets no té cap característica identitària”, així ho explica la Lucía de Raons Públiques, qui afegeix que una de les prioritats a l’hora de redactar el Pla d’usos és que es reflexioni sobre la identitat d’una avinguda que, per a molts, només és una frontera “que no se sap molt bé a qui pertany i, per tant, no genera interès”.

Pel que fa a l’escassa participació, la Lucía explica que estan buscant canals de participació alternatius que reflecteixin la diversitat de les diferents comunitats presents a la zona. “Per tirar endavant el projecte seria bo que la gent s’hi impliqui i comenci a veure el Paral·lel com a propi”, conclou.