Connecta amb nosaltres

Economia

Comença el procés participatiu del pla d’usos del Paral·lel

El pla no inclou la regulació de terrasses ni podrà reduir les activitats ja existents

Publicat

on

El Pla d’usos del Poble-sec està vigent des de fa dos anys. La seva limitació s’intensifica en funció de la mida dels carrers i, a Blai i Vila i Vilà, la regulació és més estricta. El de Sant Antoni es troba en fase d’aprovació inicial i, pel que fa a Ciutat Vella, s’acaba d’aprovar el setè Pla d’usos. Això posa de relleu que el futur Pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel limita amb uns altres tres: “Hi ha temor de què el Paral·lel pugui acollir totes les activitats que els plans d’usos de l’entorn limiten i d’aquí neix la necessitat de crear-ne un de propi, perquè és una avinguda desprotegida”, explica la Lucía Zandigiacomi de la cooperativa d’urbanisme Raons Públiques, encarregada de dinamitzar el procés de participació per a l’elaboració del Pla.

Veïnat escèptic

El procés participatiu ha constat de quatre sessions en què el veïnat i les entitats han pogut informar-se sobre el sentit d’aquesta legislació i també han pogut fer propostes al respecte. No obstant, col·lectius com Som Paral·lel, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o el propi Raons Públiques asseguren que la participació ha estat molt escassa: “Els processos de participació tan fragmentats són esgotadors i nosaltres som una mica escèptics perquè el grau d’incidència real del Pla d’usos és molt limitat”, explica Xavier Latorre, de Som Paral·lel.

El futur Pla que, segons l’Ajuntament, “té com a objectiu harmonitzar les activitats de pública concurrència per garantir l’equilibri d’interessos”, en realitat és una eina que només afecta a les futures llicències de bars i restaurants, comerços d’alimentació, centres culturals i activitats musicals. És a dir, que no regula activitats com l’hostaleria, els comerços no alimentaris ni les terrasses, i tampoc no pot reduir les activitats ja existents, ja que “únicament pot limitar la concessió de noves llicències”, tal com expliquen des de l’Ajuntament.

El veïnat, mentrestant, segueix reivindicant que el Paral·lel es converteixi en un nexe d’unió entre barris i que no esdevingui una nova via de monocultiu, “com ja ha passat amb el carrer Blai”, comenta l’Enric Francés, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, qui afegeix que “quan el Pla estigui presentat farem les esmenes que considerem necessàries”.

Una avinguda amb identitat?
“No hi ha un sol Paral·lel. Els extrems estan sense acabar, la part de baix està enfocada a establiments culturals i d’oci nocturn –amb els problemes que comporta– i la part tocant a plaça Espanya té molta presència de bars i restaurants, mentre que la zona que va del Molino fins a la plaça dels Ocellets no té cap característica identitària”, així ho explica la Lucía de Raons Públiques, qui afegeix que una de les prioritats a l’hora de redactar el Pla d’usos és que es reflexioni sobre la identitat d’una avinguda que, per a molts, només és una frontera “que no se sap molt bé a qui pertany i, per tant, no genera interès”.

Pel que fa a l’escassa participació, la Lucía explica que estan buscant canals de participació alternatius que reflecteixin la diversitat de les diferents comunitats presents a la zona. “Per tirar endavant el projecte seria bo que la gent s’hi impliqui i comenci a veure el Paral·lel com a propi”, conclou.

Economia

Pensions viables i sostenibles en el temps

Hi ha un interès per part de les elits espanyoles i de la banca per fer-nos creure que les pensions públiques no són viables

Publicat

on

Per

El Tribunal de Comptes publicava l’agost un informe sobre la Seguretat Social que assenyalava la “insuficiencia de los ingresos de naturaleza contributiva” y, per tant, un “problema de sostenibilidad financiera de carácter estructural”. Tendenciós, com gairebé tot el que publica aquest organisme polititzat d’endollats de l’elit madrilenya. D’altra banda, el mes passat, el Banc d’Espanya va publicar un càlcul segons el qual els pensionistes reben de mitjana 1,74 euros per cada euro aportat, suposant que han cotitzat durant 40 anys i que rebran pensió durant altres 21 anys, fet que suposa un rendiment anual del 3,5%, per damunt dels plans de pensions en les darreres dècades i més alt –diuen– que els dels bons de l’Estat (fet fals perquè els anys 90 donaven una rendibilitat mitjana del 6,6%). En resum, un exercici d’economia-ficció perquè els treballadors no fan cap inversió: el que aporten cada any es reparteix entre els jubilats que hi ha en cada moment. Per cert, per què només han d’aportar els treballadors? Els que no tenen fills, no contribueixen a l’educació? I els que no tenen cotxe no paguen impostos per fer carreteres?

Un sistema equilibrat

Les pensions de jubilació no són responsables del dèficit de la Seguretat Social. El ministre del ram, José Luís Escrivà, ha reconegut que hi ha 22.000 milions d’euros de “gastos impropios”. Efectivament, tothom hi fica mà: d’aquí surten 11.305 milions en pensions no contributives (viudetat i orfandat), 2.953 milions d’ajudes a la maternitat per fills, 1.818 milions de polítiques actives d’ocupació i 5.713 milions en concepte de “otros” (entre els que hi ha prestacions d’atur). Sense tot això, resulta que el sistema està equilibrat i no té dèficit. També es diu que les pensions espanyoles són molt altes, però respecte al PIB representen el 10,9%, per sota de la mitjana de la UE (12,4 %), i molt lluny de les d’Itàlia (16,2%) o Àustria (14,0%). Els cacics de la màfia que governa l’Estat –inclosa la banca– ens vol vendre una privatització de les pensions i maniobra per afavorir els plans privats.

La Gürtel ja porta 14 morts

I parlant de màfia, el passat 10 de setembre va morir José Luís Huerta Valbuena, un dels pilars del cas Púnica. Amb aquest ja són 14 els morts de la trama Gürtel (deu de mort suposadament natural, dos en estranys accidents i altres dos per presumpte suïcidi). Son coses que passen al reialme del feixista Felip VI, que tres anys després del seu vomitiu discurs del 3 d’octubre de 2017, en el que beneïa les garrotades contra els votants (fet únic en la història de la humanitat, fins i tot en les dictadures), encara no s’ha retractat, mentre els seus sequaços togats segueixen derrocant presidents de Catalunya.

JOSEP MARI TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Gamifiquem?

Publicat

on

Per

L’Ajuntament ha anunciat que en els propers anys implantarà un canvi tecnològic amb contenidors de reciclatge intel·ligents on els ciutadans, identificant-nos amb una tarja magnètica, rebrem bonificacions segons el volum de reciclatge que fem. Aquest sistema ja està en prova a poblacions com El Papiol amb força èxit i l’objectiu és incrementar la taxa de reciclatge (estancada en un 38%) a un 50% o 60% fins arribar a les taxes exigides per la UE. Aquest mètode de motivació s’anomena gamificació (de l’anglès game, joc). Els que tenim certa edat ja ho fèiem quan baixàvem al súper amb ampolles de vidre buides i les canviàvem per 5 pessetes.  Ara, gràcies a la tecnologia, veurem aquest sistema de forma més habitual.

La gamificació es basa en aplicar en àmbits no lúdics mecanismes usats en els jocs per motivar les persones a aconseguir de forma divertida uns objectius. En el cas de l’educació trobem el famós Kahoot que permet als professors crear jocs de preguntes i respostes amb rànquings per tenir als alumnes motivats i aprenent de forma divertida.

A l’empresa tenim les targetes de fidelització de les cafeteries, per exemple, on per cada consumició et posen un segell i la desena et surt gratuïta o les targetes de punts dels establiments comercials. En empreses innovadores podem veure grans pantalles penjades de forma visible amb rànquings de vendes per regió (equip) o per venedor.

El sector dels electrodomèstics tampoc està absent. Cada cop podem veure mes rentadores, neveres o termòstats amb pantalles més grans i colorides que es volen allunyar dels incomprensibles displays digitals minimalistes. En aquest cas la gamificació s’utilitza per facilitar la vida als usuaris, guanyar-se la seva simpatia i, òbviament, incrementar les vendes i guanys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.