Connecta amb nosaltres

Economia

Comença el procés participatiu del pla d’usos del Paral·lel

El pla no inclou la regulació de terrasses ni podrà reduir les activitats ja existents

Publicat

on

El Pla d’usos del Poble-sec està vigent des de fa dos anys. La seva limitació s’intensifica en funció de la mida dels carrers i, a Blai i Vila i Vilà, la regulació és més estricta. El de Sant Antoni es troba en fase d’aprovació inicial i, pel que fa a Ciutat Vella, s’acaba d’aprovar el setè Pla d’usos. Això posa de relleu que el futur Pla d’usos de l’avinguda del Paral·lel limita amb uns altres tres: “Hi ha temor de què el Paral·lel pugui acollir totes les activitats que els plans d’usos de l’entorn limiten i d’aquí neix la necessitat de crear-ne un de propi, perquè és una avinguda desprotegida”, explica la Lucía Zandigiacomi de la cooperativa d’urbanisme Raons Públiques, encarregada de dinamitzar el procés de participació per a l’elaboració del Pla.

Veïnat escèptic

El procés participatiu ha constat de quatre sessions en què el veïnat i les entitats han pogut informar-se sobre el sentit d’aquesta legislació i també han pogut fer propostes al respecte. No obstant, col·lectius com Som Paral·lel, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec o el propi Raons Públiques asseguren que la participació ha estat molt escassa: “Els processos de participació tan fragmentats són esgotadors i nosaltres som una mica escèptics perquè el grau d’incidència real del Pla d’usos és molt limitat”, explica Xavier Latorre, de Som Paral·lel.

El futur Pla que, segons l’Ajuntament, “té com a objectiu harmonitzar les activitats de pública concurrència per garantir l’equilibri d’interessos”, en realitat és una eina que només afecta a les futures llicències de bars i restaurants, comerços d’alimentació, centres culturals i activitats musicals. És a dir, que no regula activitats com l’hostaleria, els comerços no alimentaris ni les terrasses, i tampoc no pot reduir les activitats ja existents, ja que “únicament pot limitar la concessió de noves llicències”, tal com expliquen des de l’Ajuntament.

El veïnat, mentrestant, segueix reivindicant que el Paral·lel es converteixi en un nexe d’unió entre barris i que no esdevingui una nova via de monocultiu, “com ja ha passat amb el carrer Blai”, comenta l’Enric Francés, vicepresident de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, qui afegeix que “quan el Pla estigui presentat farem les esmenes que considerem necessàries”.

Una avinguda amb identitat?
“No hi ha un sol Paral·lel. Els extrems estan sense acabar, la part de baix està enfocada a establiments culturals i d’oci nocturn –amb els problemes que comporta– i la part tocant a plaça Espanya té molta presència de bars i restaurants, mentre que la zona que va del Molino fins a la plaça dels Ocellets no té cap característica identitària”, així ho explica la Lucía de Raons Públiques, qui afegeix que una de les prioritats a l’hora de redactar el Pla d’usos és que es reflexioni sobre la identitat d’una avinguda que, per a molts, només és una frontera “que no se sap molt bé a qui pertany i, per tant, no genera interès”.

Pel que fa a l’escassa participació, la Lucía explica que estan buscant canals de participació alternatius que reflecteixin la diversitat de les diferents comunitats presents a la zona. “Per tirar endavant el projecte seria bo que la gent s’hi impliqui i comenci a veure el Paral·lel com a propi”, conclou.

Economia

Els coworkings i la recuperació de la història local

Publicat

on

Coworking Ca l'Agustí / DGM

Si per alguna cosa es distingeixen els coworkings del barri del Pobles-ec és pel seu esperit hipster en el disseny. De fet, tots tres han respectat la memòria dels seus avantpassats del local i mantenen algun tret distintiu de l’època. Ara, però, els que més han preservat aquell passat són els impulsors de La Vaca Coworking, un espai que no porta aquest particular nom per casualitat. Tal com explica la seva manager, Meghan Corte, els impulsors del centre ja buscaven un espai “amb història” i la van encertar. 

“Fins als setanta això era una vaqueria on venien crema i llet a peu de carrer i a la planta de sota tenien vaques”, relata Meghan Corte. La prohibició de tenir animals d’aquestes característiques a la ciutat, però, tampoc va frenar la vinculació del local situat al número 19 del carrer de la Creu dels Molers amb el món boví. De fet, la lleteria va passar llavors a ser un espai d’especejament per a carnisseries. Ara, ja sense rastre d’animals vius o morts, el que queden són els residents que han adoptat el nom de vaquers.

La Vaca Coworking / DGM

La Vaca Coworking / DGM

En el cas de Ca l’Agustí, el coworking ha recuperat la vitalitat d’un local que va restar tancat durant quatre anys, després que l’històric Forn La Muntanya abaixés la persiana definitivament. Situat al 48 del Poeta Cabanyes, el seu promotor, Roger Llimós, encara conserva l’obertura del vell forn de pa que va trobar amagat rere una paret del local. El forn complet, però, sembla que va ser arrasat amb la construcció de l’edifici annex i on també ha obert un segon local que presta el servei de taller.

Per últim, el CREC Coworking ocupa directament una de les naus industrials situades al cor del Poble-sec. On abans hi havia la impremta i l’espai d’exposicions del carrer de Blesa 27, ara hi ha multitud de taules i cadires. Al cap i a la fi, l’ambient que es percep és el d’una biblioteca dissenyada per a treballadors professionals.

Continua llegint

Economia

Silicon Valley, en versió Poble-sec

La perpetuació de la crisi entre els treballadors autònoms ha consolidat un model de negoci que ofereix serveis i socialització al costat de casa

Publicat

on

La Vaca Coworking / DGM

Diversos equips de música, una Play Station, el Mario Bros, vegetació a cada cantonada, una taula de DJ, cafeteres… I taules, moltes taules i cadires. El model de treball de les companyies de Silicion Valley ha aterrat al Poble-sec a través de tres coworkings que allotgen a desenes de professionals autònoms, emprenedors i petites empreses. Però… què és un coworking i perquè s’està posant tant de moda al Poble-sec? 

Abans de tot, cal tenir el concepte, el significat: un coworking (en català: centre de co-treball) és un espai de feina compartit entre diferents professionals que paguen una quota pel lloguer d’una taula i els diferents serveis (aigua, internet, neteja…). L’objectiu final és estalviar despeses, tal com explica el coworker del CREC, Oriol Peñalver: ”Sempre serà més econòmic llogar-te una taula en comptes de fer un despatx on s’ha de pintar, contractar la llum, posar l’aire condicionat… i si no es vol continuar, marxar”, detalla qui acumula 12 anys de re-lloguers.

En aquest sentit, cal vincular l’èxit del model de negoci al context econòmic de quan es van començar a implementar a la ciutat: el de la crisi econòmica. La facilitat de fer diners amb la compra d’un espai i llogar-lo per taules sembla una bona opció per a inversors, però… És tan fàcil de posar en marxa? Segons relata l’impulsor del coworking Ca l’Agustí, Roger Llimós, no: “Un cop està constituït i establert amb unes determinades dinàmiques és més fàcil, perquè l’activitat es retroalimenta, però el primer any va costar moltíssim d’arrencar”. Ell assegura no obtenir beneficis de l’espai.

CREC Coworking / DGM

CREC Coworking / DGM

L’oficina, al costat de casa

Cal tenir present que el 50% dels inquilins d’aquests espais del Poble-sec són veïns de tota la vida. Si bé la mateixa manager de La Vaca Coworking, Meghan Corte, assenyala que “el concepte és molt més conegut als Estats Units o als països del nord d’Europa, la gent autòctona que voreja els 30 anys ja acostuma a buscar aquests espais per desenvolupar els seus projectes”. Uns usuaris que conviuen amb desenes de coworkers internacionals. Segons explica Luca Castiglioni, resident a Ca l’Agustí, “tot just arribar a Barcelona vaig voler separar la meva feina com a e-commerce d’allò que feia a casa; a més, m’encantava la idea de conèixer altres persones”.

De fet, la interacció amb altres companys d’altres disciplines s’ha traduït en la creació de noves empreses, com la que està gestant amb Llimós: “Ha sigut el coworking el que ha generat la possibilitat d’obrir noves aliances”, explica l’italià. Una forma de progressar que des de la gran majoria d’espais de co-treball intenten potenciar. Tal com relata el coordinador del CREC Coworking, Alfredo Vera, “nosaltres sempre intentem que els nostres coworkers puguin expandir des d’aquí mateix les seves carteres de clients”.

Alta rotació

Si més no, gairebé cada dia el nombre d’allotjats muta. Ja sigui perquè alguns marxen a altres coworkings que els semblen més interessants o perquè es traslladen a altres països per temporades (com si es tractessin de nòmades digitals), sempre hi ha un percentatge que abandona per manca de recursos. “Són persones amb poc capital, per això els fem tarifes a mesura que paguen cada mes i si no els hi va bé, la poden canviar”, assenyala Corte.

Una flexibilitat, però, que no sempre és suficient. Tal com destaca la resident al Coworking La Vaca, Jara Oikonomitou, “només fa un any que estic en aquest espai i ja he vist a molta gent que li ha passat això: tenen un projecte, però quan ja no poden pagar més, acaben marxant”. Al cap i a la fi, “més enllà de pagar l’estada, molts també han de pagar impostos com els autònoms”, afegeix. Però… Pagar compensa? Segons els residents: sí. “El més important és que, com treballem sempre sols, almenys tenim una vida social”, conclou Oikonomitou.

Continua llegint

Economia

Conrear un trosset de terra al Poble-sec

Totes les parcel·les estan ocupades des del primer dia i hi ha llista d’espera

Publicat

on

Horts urbans

Quan, fa 41 anys, en Josep Pérez va arribar al Poble-sec, anava sovint a buscar aigua a la Font Trobada, on anys enrere hi havia hagut un històric hort que es nodria dels recursos naturals que ofereix la muntanya de Montjuïc. “Quan hi anava, sempre pensava que era una llàstima que l’espai estigués abandonat perquè era el lloc ideal per fer-hi un hort”, explica. No va ser fins molt més tard quan es va posar mans a l’obra per aconseguir recuperar el projecte del que avui és president honorífic. Després de molts anys de reivindicacions, el districte de Sants-Montjuïc va cedir aquest espai de 800 metres quadrats a l’Associació de la Font Trobada, van fer-hi unes tanques i van adequar la zona amb una inversió de 60.000 euros. Avui, un any i mig després de la seva reobertura, l’hort compta amb 120 parcel·les individuals de 3 per 1,5 metres i 15 col·lectives de 6 per 1,5 metres, per a associacions i escoles. En total, més de 150 persones –la majoria d’elles veïnes del barri– treballen el seu trosset de terra i una vintena estan apuntades a la llista d’espera, que existeix des del primer moment en què es van sortejar les parcel·les. 

Tomàquets, herbes i hortalisses

En Mikel Gutiérrez és un dels usuaris més veterans de l’hort. Des del primer dia en què es van repartir els trossos de terra, va formar part del projecte: “Jo no tenia res d’agricultor però vaig engrescar-me més pel plaer de cultivar que per treure’n productes”. No obstant, els seus tomàquets han passat per moltes cases del barri, “de vegades en recullo tants que n’he de regalar”, explica, satisfet, aquest pagès de ciutat que va gairebé cada dia a l’hort i també conrea pebrots, enciams, piparra i carabassó. Quan la Sary va arribar de Finlàndia va ser la seva amiga qui la va convèncer per apuntar-se a l’hort. Des del maig tenen una parcel·la compartida on planten tomàquets de diverses classes, albergínies i carabassons. “La idea de tenir un trosset d’hort em va entusiasmar quan la meva amiga me la va proposar. Paguem 20 euros anuals i tenim eines comuns, és molt pràctic i les persones que van començar abans que nosaltres ens han aconsellat sobre els productes que millor creixen”, explica. Més enllà d’algun entrebanc, com la plaga de rates que hi ha hagut a l’estiu originada per la planta compostadora i que ja està eradicada, l’hort és un pulmó verd on la convivència veïnal i les verdures creixen dia a dia.

Un sistema i un reglament molt ben estudiats

L’hort de la Font Trobada compta amb un reglament intern que estipula, entre d’altres qüestions, que cal aplicar tractaments ecològics per tenir cura de les plantes i combatre plagues; tot evitant l’ús de productes químics. Pel que fa al sistema de conreu, treballen amb les parades en Crestall, un sistema per obtenir hortalisses ecològiques que va néixer a l’illa de Mallorca i que sorprèn per la seva eficàcia i la seva senzillesa, amb un mínim espai de terra, un mínim consum d’aigua i un mínim treball de sembra i manteniment. Per seguir aquest sistema, és imprescindible que hi hagi humitat constant, que no es trepitgi la terra i que aquesta s’alimenti amb compost. Pel que fa a l’organització interna de l’hort, compten amb cinc comissions: la tècnica i agrícola, la de comunicació, la de secretaria i tresoreria, la d’activitats i festes i la de gestió i seguiment. A més, celebren assemblees cada mes on presenten propostes per seguir millorant un espai que, per a molts, és un petit paradís dins del districte de Sants-Montjuïc i a tocar del centre d’una ciutat com Barcelona.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.