Connecta amb nosaltres

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Societat

Tot el que trobaràs si passes el Nadal al Poble-sec

Les entitats i associacions del barri treballen conjuntament per impulsar campanyes solidàries

Publicat

on

Torna a ser desembre i, com cada any, el Poble-sec s’encén amb les llums de Nadal. Amb la mirada posada en la salut, el canvi climàtic i les relacions humanes, les vacances d’hiveran es presenten com un període d’autoavaluació, però també de gaudi. Les entitats del barri, liderades per la Coordinadora d’entitats del Poble-sec han organitzat una sèrie de campanyes i esdeveniments per assegurar que així sigui.

Nadal Solidari

Una de les propostes habituals és el Nadal Solidari. Juntament amb les Parròquies de Poble-sec, Càritas, Compartim Poble-sec, l’Associació Els Amics de la Plaça de Santa Madrona i Bona Voluntat en Acció, la Coordinadora dinamitza una recollida d’aliments bàsics, material escolar nou i productes d’higiene personal per a les famílies més necessitades del barri.

El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, explica que aquest és un moviment civil, “ho fem els veïns, ni la Generalitat ni l’Ajuntament”. L’objectiu és donar suport al miler de persones que, setmanalment, acudeixen a la ONG Bona Voluntat en Acció, per recollir un lot amb productes. Per a Reig, “tots plegats sumem”; ara que la gent torna a omplir els carrers, espera que la campanya sigui tot un èxit.

Els reis solidaris

A part de productes de primera necessitat, al Poble-sec també s’hi recolliran joguines. La Coordinadora d’Entitats fa una “crida a particulars i empreses” a col·laborar-hi. L’objectiu, com explica Antoni Reig, és “portar la felicitat i la il·lusió de cada any, als infants del barri”.

Les joguines han de ser noves i es poden portar als llocs de recollida fins el 28 de desembre. Algunes de les ubicacions són el Centre Cívic el Sortidor, la seu de Bona Voluntat en Acció, les parròquies del barri, el casal de la Concòrdia, la seu dels castellers i la de la pròpia coordinadora. Després, un centenar de voluntaris les classificarà en lots, organitzats segons edats i gènere, per a repartir entre 300 i 400 famílies amb infants del Poble-sec.

La patge reial 

L’activitat no s’atura aquí i és que a principis de gener ve el patge reial al Poble-sec. Aquest any, Reig explica que s’han “feminitzat” i que l’enviada especial dels Reis Mags d’Orient serà una dona.

El 4 de gener a la tarda, la patge Estel, com l’estel d’Orient, esperarà els infants a la plaça de Santa Madrona; el punt final de la rua de Nadal. Abans, però, se celebrarà la cavalcada del Poble-sec, amb carrosses, confeti i espectacle inclós. Pel president, aquest és un moment molt especial, “tot el barri se n’entera”. El darrer cop que es va celebrar aquesta cavalcada, el gener del 2020, la Coordinadora va fer desfilar 400 persones. Aquest any la previsió és tornar a moure la gent com aleshores.

Continua llegint

Societat

Premi a la lluita antimasclista

El projecte ‘Prenem la paraula’ rep una gratificació de 15.000 euros per poder educar en la identificació dels rols de gènere i la prevenció de les agressions masclistes

Publicat

on

Premi a la feina ben feta i en xarxa. La Comissió Jove del Pla Comunitari Poble-sec, que coordina l’Associació Cooperasec, ha rebut de mans de l’alcaldessa, Ada Colau, el premi 25N que organitza l’Ajuntament de Barcelona. Una condecoració dotada amb 15.000 euros que aniran destinats a millorar, perllongar i sofisticar el projecte Prenem la paraula, un programa on participen més d’una desena d’entitats de joves i adolescents del Poble-sec. La mateixa alcaldessa ha fet una crida a seguir treballant en la prevenció de les violències masclistes, moltes de les quals ha recordat que són “estructurals”.

Tal com explica la responsable del projecte i coordinadora tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari de Poble-sec, Esther Repullo, al projecte hi participen centenars de joves i adolescents,

vinculats d’una manera o d’una altra, a les desenes d’entitats i escoles adherides. Per dimensionar l’amplitud del programa cal tenir en compte que a la comissió hi treballen persones vingudes tant de l’Espai 12@16, fins als nois i noies amb qui treballen els educadors de carrer dels Serveis Socials, passant pels integrants de l’Espai Infància de la Coordinadora d’Entitats, el Sector Jove de la Coordinadora, l’associació Transductores o els Instituts Consell de Cent o Anna Ravell. Una agrupació de col·lectius als quals també es van sumar els tres equipaments de proximitat del barri: la Biblioteca Francesc Boix, el CC Albareda i el CC El Sortidor.

El projecte

Però en què treballen totes aquestes entitats plegades? “En organitzar un cicle d’activitats de caràcter feminista, les quals han de tractar d’identificar els rols de gènere i prevenir en última instància les violències masclistes entre els joves”, explica Repullo. Una tasca que aborden des de diferents vessants per fer-les més interessants als joves i adolescents, ja que les franges d’edat van des dels 12 anys fins als 30 anys: “Hi ha activitats que les fem a les aules de l’Institut Consell de Cent o de l’Anna Ravell, o d’altres que potser les duem a terme a l’Espai 12@16, però sempre al voltant de l’art i la cultura”. Segons exposa, aquesta és la manera més atractiva que han trobat per fer reflexionar al jovent sobre qüestions com els rols de gènere o les discriminacions.

“La feina no només es fa des del pla teòric, sinó que l’enfoquem des de diferents perspectives pràctiques, com ara la redacció d’una cançó de rap”, relata. De fet, és a través de la música com més joves s’adonen de com són de masclistes les seves lletres: “Això succeeix perquè, quan les escolten, no s’aturen a pensar el que realment estan dient; amb un grup de noies vingudes a través de Serveis Socials hem estat treballant les lletres del reggaeton i com aquestes cosifiquen a les dones, per exemple”. Un abordatge, però, que sempre es fa des del punt de vista més empatitzador possible: “En aquest cas no se les ha de culpabilitzar perquè els hi agradin i ballin aquestes cançons, però si està bé dotar-les d’eines perquè siguin crítiques, les analitzin i reflexionin”, emfatitza Repullo.

Unes reflexions que, precisament ara, es plasmaran en una exposició al Centre Cívic El Sortidor fins al dia 12 de desembre. “Cal que escoltem què ens diuen els joves i els adolescents, perquè tenen molt a dir-nos i d’una manera molt clara, quan sovint els adults els tenim estigmatitzats i pràcticament no els hi donem veu”, destaca la coordinadora.

Dignificar les activitats

Si bé amb els escassos recursos que han pogut aportar les entitats ja han pogut teixir una xarxa d’activitats educatives i pedagògiques per identificar els rols de gènere i prevenir les violències, ara amb els 15.000 euros amb què els ha premiat l’Ajuntament pretenen professionalitzar el cicle. “Teníem previst continuar treballant com hem fet fins ara, però potser amb menys recursos o renunciant a algunes activitats. Ara, gràcies a la dotació del premi, podrem seguir treballant amb alguns grups de joves que tenim molt motivats amb la producció d’algun videoclip que fins ara no podíem gravar o dignificar determinats tallers de pintura”, detalla Repullo.

Tot plegat, per fer un canvi de xip entre el jovent en matèria de gènere. “La ciutadania cada vegada està més conscienciada, només hem de veure com han crescut les manifestacions feministes del 8M i el 25N amb més dones joves, grans i vingudes d’arreu”. Una dinàmica on, en canvi, troba a faltar més als homes: “Sí que és cert que cada vegada hi ha més homes que donen suport a la lluita de les dones i s’ha generat un canvi positiu, però encara queda molta feina per fer”.

Continua llegint

Societat

L’organització Cuidem Montjuïc neteja la muntanya cada mes

Una altra recollida de residus i brutícia el 21 de novembre

Publicat

on

L’organització Cuidem Montjuïc ja ha recollit 969 quilograms de residus des de la seva creació, el març de 2021. La iniciativa està promulgada per les veïnes del Poble-sec, que s’autodenominen ecologistes urbanes. Actualment, Chiara Pasotti, Chantal Hubert, Elinor Ridler i Justine Roux en són les coordinadores i s’encarreguen de dinamitzar recollides mensuals de residus a la muntanya de Montjuïc.

El seu objectiu és conscienciar la població i revisar les pràctiques de consum habituals. Fins al moment, ja han realitzat quatre neteges, d’una hora cadascuna, i tenen programada una cinquena; el diumenge 21 de novembre a l’esplanada del camp de futbol de la Satalia. En aquestes sessions, es troben fins a un màxim de 60 persones, per recollir tots aquells objectes que no formen part del medi natural. La majoria de residus provenen del plàstic, però estan tan desgastats que ja no poden reciclar-se. La resta es divideix segons la tipologia, es pesa per tenir un registre i es bolca en els contenidors pertinents. Aquells objectes que poden rebre una segona vida es regalen.

Un moviment comunitari

Les persones que hi participen són variades, hi abunden famílies amb infants, però també hi ha joves i persones grans. Majoritàriament són veïnes i veïns del barri, cosa que respon a un dels objectius de l’organització. “Volem crear comunitat i creiem que és molt important que la gent que viu en un espai, el cuidi”. Així ho expressa una de les impulsores, Chiara Pasotti, que afegeix: “les nostres neteges comencen amb la conscienciació de com és d’important reduir els residus. Reciclar hauria de ser l’últim pas, quan ja no saps què més pots fer amb l’objecte que tens”.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Catalunya genera 4 milions de tones de residus municipals cada any. Aquesta dada, registrada el 2019, s’està incrementant exponencialment des del 2013 i significa que, cada dia, una persona produeix 1,4 kg de brossa. Per Chiara, els hàbits de consum estan desproporcionats: “Venim d’un segle amb molta pobresa, fruit de la guerra, i ara estem ansiosos per tenir més i més”.

A més consciència, menys residu

La solució que es proposa des de Cuidem Montjuïc és la conscienciació. Les organitzadores tenen present que molta de la brossa generada prové de turistes i botellades però, tot i això, creuen que tothom és responsable de l’espai en què viu pel que agraeixen la participació del veïnat.

En la tercera Fira d’Economia Social, Solidària i Sostenible del Poble-sec (2 d’octubre), l’organització va realitzar un taller de creació de cartells. Fets amb fusta, aquests incorporen frases i dibuixos d’alerta que apel·len a tenir cura de l’entorn. L’objectiu és generar consciència; una consciència que també volen apropar a les escoles del barri. Chiara Pasotti destaca la importància de revisar la manera que tenim de consumir i creu que és imprescindible que això comenci amb els infants i els joves.

Per inscriure’s en la cinquena recollida, només cal enviar un correu a cuidem.montjuic@gmx.es i assistir a la trobada, si pot ser, amb uns guants de jardineria. Com explica la Chiara, “amb què arribem a una persona més en cada neteja i que aquesta es plantegi canviar quelcom en la seva rutina ja és un èxit brutal”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2021 Zona Sec.