Tot i que la tendència s’ha començat a revertir, anar amb el carro de la compra, passejar amb el cotxet del nadó o buscar al fill a l’escola són activitats que majoritàriament encara fan les dones. “És clau començar a feminitzar l’espai des del punt de vista que són les dones les que fan aquestes rutes cícliques”, exposa la impulsora del pla de gènere als Castellers del Poble-sec, Marta Sau. El problema, al cap i a la fi, rau en el fet que han sigut els homes els que han dissenyat les ciutats, fent-les a la mida de les seves rutines i menystenint les de l’altre gènere.

En què consisteix la feminització de l’espai públic? En el fet que hagi la suficient llum per fer les nits visualment més segures, en l’eliminació d’espais sense sortida o en l’ampliació de voreres, entre altres qüestions. Ítems que potser fins ara no s’han tingut en compte als despatxos d’urbanisme, però que el Govern municipal ha començat a capgirar. Tal com exposa la regidora del Districte i de l’àrea de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “l’urbanisme ha estat molt masculinitzat; l’han fet molts homes des dels despatxos i cal canviar això”. Com? Segons proposa, mitjançant tallers i formacions als tècnics i arquitectes municipals perquè incorporin als projectes noves idees i conceptes que ajudin a fer entorns més segurs per a les dones i per a tothom en general.

Percepció d’inseguretat

Essencialment, la percepció d’inseguretat té el seu origen en “la manca de control social d’un espai públic”, aporta des de Raons Públiques, Javi Fraga. Tal com il·lustra l’expert, no és el mateix un carrer on només hi ha equipaments esportius amb horari diürn, que un carrer on viuen persones, compta amb comerç de proximitat i permet l’obertura d’algun equipament. “Sense aquest control social, a partir de l’hora en què l’activitat desapareix d’una zona sense combinació d’usos, les persones que no són l’estereotip dominant són les que es poden veure més exposades a les seves pors”, assevera. De fet, és en aquest punt on “l’urbanisme ha de prendre rellevància i generar espais transparents, oberts i connectats a altres espais”, apunta.

Per tal de detectar aquells elements que, en cas de ser transformats, podrien ajudar a millorar el desenvolupament de la vida quotidiana, fa dos anys i mig el consistori va engegar tota una sèrie de mesures per feminitzar la via pública. De fet, la intencionalitat va recollir des del principi una proposta que fins avui dia ha resultat ser tot un èxit: les marxes exploratòries. Tal com desenvolupa la regidora Pérez, la idea s’ha focalitzat en generar grups de dones que passegin per diferents zones i així determinar “des de l’escala micro” quins canvis poden ajudar a incrementar la qualitat de vida de determinades places o carrers.

En aquest sentit, des de fa uns mesos les marxes exploratòries compten amb partides pressupostàries per poder dur a terme les transformacions que plantegen. Unes partides entre les quals destaca la consignada al grup que ha tractat de millorar l’espai públic del nucli de Santiveri. Fins a un milió d’euros s’ha destinat a fer realitat les millores que ha detectat el grup de dones que va visitar la colònia. Tal com argumenta Pérez, “el que no pot ser és que els demanem quins aspectes millorarien i que després nosaltres no ho implementem”.

Una visió extrapolable

Sobre aquesta manera de fer urbanisme, des de Raons Públiques asseguren que a la cooperativa “la perspectiva de gènere és un valor que ja tenim integrat en el nostre dia a dia” i celebren que l’Ajuntament treballi també en la mateixa línia. “No és només mirar la ciutat, sinó fer-ho acompanyat d’altres persones; fer recorreguts acompanyats de persones afectades per un tema específic i així aconseguir tenir una experiència vital més pròxima”, aprofundeix Fraga.

Sembla que aquesta forma de treballar l’urbanisme ha vingut per quedar-se. Tal com percep Pérez, entre les formacions polítiques “hi ha un consens” a l’hora de tirar endavant mesures d’aquestes característiques. Una qüestió que, segons opina Sau, servirà per “regar la llavor que els veïns i veïnes de Poble-sec Feminista vam plantar anys enrere”. Tota una transformació social que ja ha fet el salt del món abstracte a l’espai tangible de forma definitiva.

Qüestió d’actitud

Tot i que un carrer pot aportar més o menys sensació de seguretat, Fraga es mostra insistent en un punt: “El fet que no hi hagi violència o discriminació és una cosa que va relacionada amb les persones, no amb els espais”. En la mateixa línia, l’activista dels castellers deixa clar que el Poble-sec no és ni molt menys un barri insegur, sinó que són determinades actituds les que distorsionen la realitat. Tal com exemplifica, “el problema no se situa en el fet que hi hagi agressions a la muntanya de Montjuïc, sinó que n’hi hagi a qualsevol carrer, bar, casa o lloc de feina”.

“Ajuda que siguin espais amb llum i moviment? Evidentment, però no considero que Montjuïc sigui un espai insegur en si”, complementa Sau. Al seu parer, “el problema no és la inseguretat, sinó el masclisme i les seves actituds que es poden donar en qualsevol espai”. Lexpert en urbanisme afegeix la següent idea: “El darrer ítem que genera la situació d’inseguretat no és l’espai, sinó les persones que estan allà; aquestes són les que fan un ús indegut de la seva posició de força i se n’aprofiten”. “Potser l’urbanisme no ha de generar espais perillosos, però després tots també tenim una responsabilitat”, recorda.

Per últim, Sau posa de relleu que “el feminisme al final cerca generar espais on tothom estigui còmode”, defensa. Un benestar que incompatibilitza amb determinades actituds, com ara “l’ús de determinades paraules i comentaris”. “Ha arribat un punt en què ja no ens hem de per què sentir incòmodes; les dones volem poder anar per qualsevol carrer sense que ens hagin de xiular, escoltar determinades coses o fins i tot veure com ens toquen; són coses que ja no podem permetre”, subratlla.