Connecta amb nosaltres

Societat

Des dels ulls d’una dona

Les entitats socials demanen un canvi en determinades dinàmiques urbanístiques, tot i que insisteixen que la principal arrel del problema se situa en el germen masclista

Publicat

on

Tot i que la tendència s’ha començat a revertir, anar amb el carro de la compra, passejar amb el cotxet del nadó o buscar al fill a l’escola són activitats que majoritàriament encara fan les dones. “És clau començar a feminitzar l’espai des del punt de vista que són les dones les que fan aquestes rutes cícliques”, exposa la impulsora del pla de gènere als Castellers del Poble-sec, Marta Sau. El problema, al cap i a la fi, rau en el fet que han sigut els homes els que han dissenyat les ciutats, fent-les a la mida de les seves rutines i menystenint les de l’altre gènere.

En què consisteix la feminització de l’espai públic? En el fet que hagi la suficient llum per fer les nits visualment més segures, en l’eliminació d’espais sense sortida o en l’ampliació de voreres, entre altres qüestions. Ítems que potser fins ara no s’han tingut en compte als despatxos d’urbanisme, però que el Govern municipal ha començat a capgirar. Tal com exposa la regidora del Districte i de l’àrea de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “l’urbanisme ha estat molt masculinitzat; l’han fet molts homes des dels despatxos i cal canviar això”. Com? Segons proposa, mitjançant tallers i formacions als tècnics i arquitectes municipals perquè incorporin als projectes noves idees i conceptes que ajudin a fer entorns més segurs per a les dones i per a tothom en general.

Percepció d’inseguretat

Essencialment, la percepció d’inseguretat té el seu origen en “la manca de control social d’un espai públic”, aporta des de Raons Públiques, Javi Fraga. Tal com il·lustra l’expert, no és el mateix un carrer on només hi ha equipaments esportius amb horari diürn, que un carrer on viuen persones, compta amb comerç de proximitat i permet l’obertura d’algun equipament. “Sense aquest control social, a partir de l’hora en què l’activitat desapareix d’una zona sense combinació d’usos, les persones que no són l’estereotip dominant són les que es poden veure més exposades a les seves pors”, assevera. De fet, és en aquest punt on “l’urbanisme ha de prendre rellevància i generar espais transparents, oberts i connectats a altres espais”, apunta.

Per tal de detectar aquells elements que, en cas de ser transformats, podrien ajudar a millorar el desenvolupament de la vida quotidiana, fa dos anys i mig el consistori va engegar tota una sèrie de mesures per feminitzar la via pública. De fet, la intencionalitat va recollir des del principi una proposta que fins avui dia ha resultat ser tot un èxit: les marxes exploratòries. Tal com desenvolupa la regidora Pérez, la idea s’ha focalitzat en generar grups de dones que passegin per diferents zones i així determinar “des de l’escala micro” quins canvis poden ajudar a incrementar la qualitat de vida de determinades places o carrers.

En aquest sentit, des de fa uns mesos les marxes exploratòries compten amb partides pressupostàries per poder dur a terme les transformacions que plantegen. Unes partides entre les quals destaca la consignada al grup que ha tractat de millorar l’espai públic del nucli de Santiveri. Fins a un milió d’euros s’ha destinat a fer realitat les millores que ha detectat el grup de dones que va visitar la colònia. Tal com argumenta Pérez, “el que no pot ser és que els demanem quins aspectes millorarien i que després nosaltres no ho implementem”.

Una visió extrapolable

Sobre aquesta manera de fer urbanisme, des de Raons Públiques asseguren que a la cooperativa “la perspectiva de gènere és un valor que ja tenim integrat en el nostre dia a dia” i celebren que l’Ajuntament treballi també en la mateixa línia. “No és només mirar la ciutat, sinó fer-ho acompanyat d’altres persones; fer recorreguts acompanyats de persones afectades per un tema específic i així aconseguir tenir una experiència vital més pròxima”, aprofundeix Fraga.

Sembla que aquesta forma de treballar l’urbanisme ha vingut per quedar-se. Tal com percep Pérez, entre les formacions polítiques “hi ha un consens” a l’hora de tirar endavant mesures d’aquestes característiques. Una qüestió que, segons opina Sau, servirà per “regar la llavor que els veïns i veïnes de Poble-sec Feminista vam plantar anys enrere”. Tota una transformació social que ja ha fet el salt del món abstracte a l’espai tangible de forma definitiva.

Qüestió d’actitud

Tot i que un carrer pot aportar més o menys sensació de seguretat, Fraga es mostra insistent en un punt: “El fet que no hi hagi violència o discriminació és una cosa que va relacionada amb les persones, no amb els espais”. En la mateixa línia, l’activista dels castellers deixa clar que el Poble-sec no és ni molt menys un barri insegur, sinó que són determinades actituds les que distorsionen la realitat. Tal com exemplifica, “el problema no se situa en el fet que hi hagi agressions a la muntanya de Montjuïc, sinó que n’hi hagi a qualsevol carrer, bar, casa o lloc de feina”.

“Ajuda que siguin espais amb llum i moviment? Evidentment, però no considero que Montjuïc sigui un espai insegur en si”, complementa Sau. Al seu parer, “el problema no és la inseguretat, sinó el masclisme i les seves actituds que es poden donar en qualsevol espai”. Lexpert en urbanisme afegeix la següent idea: “El darrer ítem que genera la situació d’inseguretat no és l’espai, sinó les persones que estan allà; aquestes són les que fan un ús indegut de la seva posició de força i se n’aprofiten”. “Potser l’urbanisme no ha de generar espais perillosos, però després tots també tenim una responsabilitat”, recorda.

Per últim, Sau posa de relleu que “el feminisme al final cerca generar espais on tothom estigui còmode”, defensa. Un benestar que incompatibilitza amb determinades actituds, com ara “l’ús de determinades paraules i comentaris”. “Ha arribat un punt en què ja no ens hem de per què sentir incòmodes; les dones volem poder anar per qualsevol carrer sense que ens hagin de xiular, escoltar determinades coses o fins i tot veure com ens toquen; són coses que ja no podem permetre”, subratlla.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

El violador era un jove de 17 anys

L’imputen altres agressionas a Horta

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han identificat el menor de 17 anys que presumptament hauria estat l’autor de les darreres violacions al Poble-sec i dels voltants de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En el cas de les que van tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, aquestes són les tres que van tenir lloc entre finals d’octubre i principis de desembre. En total se l’imputen sis agressions sexuals a la via pública. Tal com ha comunicat la policia catalana, no constaven antecedents en el seu registre penal.

Un dels ítems que va posar en alerta a la unitat d’investigació va ser que, si bé entre el primer i el segon atac a Montjuïc va transcórrer un mes, després l’adolescent va actuar amb major celeritat. De fet, les quatre violacions restants es van comptabilitzar amb pocs dies de diferència. El seu modus operandi, però, sempre era similar: actuava en qualsevol franja horària i abordava al carrer les seves víctimes, dones d’edat mitjana i avançada, per agredir-les sexualment.

Internament en un centre

Segons el cos policial, l’autor sempre protegia el seu rostre amb l’objectiu d’evitar que el poguessin identificar i, en dos dels casos, també ho va aprofitar per robar a les seves víctimes. A més, els seus assalts sempre anaven acompanyats de violència i amenaces reiterades. Finalment, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van aconseguir arrestar-lo pels fets d’Horta el passat 7 de desembre i el jutjat de menors va decretar l’internament en un centre tancat. Dies després, els experts van trobar que el seu ADN coincidia amb el que s’havia localitzat als fets del Poble-sec.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Agenda d’actes dels 150 anys del Poble-sec

Ja s’ha presentat el logo i la web

Publicat

on

El passat dissabte 2 de febrer es va engegar el tret de sortida dels actes que es faran duran tot el 2019 per commemorar els 150 anys del Poble-sec. Desenes de veïns, representants d’entitats i grups de cultura popular es van reunir a la  Casa de la Premsa, on es va presentar la comissió d’organització dels esdeveniments i Josep Guzmán, que forma part d’aquesta, va explicar que es tracta d’una “organització assembleària i oberta a tothom que vulgui participar”. En aquesta presentació va veure la llum el logotip de la commemoració: una imatge del contorn de la muntanya de Montjuïc acompanyada de les dates 1869-2019 i amb un text que remarca “150 anys del Poble-sec”.

També es va presentar una pàgina web creada especialment per a l’ocasió on es troba tota la informació sobre les activitats que s’aniran fent al llarg de l’any, a més d’una introducció sobre la història del barri i un apartat sobre tots els col·laboradors que formen part de la comissió. Després de l’acte a la Casa de la Premsa, els grups de tabalers del barri van posar el ritme per encaminar els assistents cap al pati de l’escola Jacint Verdaguer, on va continuar la festa amb una xocolatada i les actuacions de diferents grups de cultura popular.

Activitats programades 

Entre els actes que s’organitzaran per commemorar l’efemèride trobem xerrades, teatre, poesia, trobades de col·leccionisme, sortides culturals i històriques i moltes altres propostes per a adults i canalla. Les activitats tindran lloc a diversos espais del barri, com la Casa de la Premsa, la Biblioteca Francesc Boix, algunes escoles de la zona i també a places i espais públics. La primera trobada és una taula rodona al voltant de l’escriptor Juan Gallardo Muñoz “Curtis Garland” el 27 de febrer a la biblioteca.

Més info a: www.poblesec150.cat

Continua llegint

Societat

El puzle comença a prendre forma

Per primera vegada, l’Ajuntament i les entitats es posen d’acord en determinar quin ha de ser el futur de la muntanya. La norma servirà per reforçar l’MPGM del 2014

Publicat

on

A foc lent. Així s’ha cuinat el Pla d’Actuació de la muntanya de Montjuïc. Després de gairebé 15 mesos de reunions, negociacions i taules de participació, finalment els tècnics municipals han començat a posar ordre als acords tancats. Una tasca que aglutina 232 idees i que es presentarà el proper mes de març. Si bé el plat encara no ha sortit del forn, als seus tècnico-redactors ja els fa bona olor.

Què és aquest pla d’actuació? Doncs la norma que servirà per posar ordre a les activitats i elements que configuren i operen a l’espai natural. S’ha de tenir en compte que des de principis del 2000 els successius governs municipals han provat d’endreçar la muntanya. Les intencions, però, mai han tingut l’èxit desitjat. Fins al 2014 que els grups municipals no es van posar d’acord per aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM); un text que a l’urbanisme seria una espècie de Los Pilares de la Tierra.

La posada en marxa d’aquest MPGM va servir per complir amb quatre aspectes fonamentals que el veïnat reclamava des de feia anys enrere. Per una banda, la recuperació de Montjuïc com un espai verd per a la ciutat i el bloqueig a noves construccions. I després, la desafectació del barri de La Satalia, de manera que els seus veïns deixaven de viure sota una espasa de Dàmocles. El motiu: en un principi les seves llars havien d’anar a terra. Per últim, la modificació del mapa de la muntanya també serviria per impulsar la seva renaturalització. O dit d’una altra manera: eliminar vials secundaris i aprimar les autopistes de l’antic circuit. La idea era ben bàsica: replantar arbres d’on se’ls va treure.

Participació

Cal tenir en compte que el fet de tenir aquest document aprovat ha resultat insuficient fins aquest 2019. Tot, perquè no posava ordre a altres esferes que formen part del món social. Ni regulava les activitats de la muntanya, ni fixava criteris en aspectes relacionats amb la convivència. Davant d’aquesta circumstància, el Govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau va decidir tornar a posar en marxa el Consell del Parc de la Muntanya, que portava prop de tres anys en stand-by. La idea: “Reactivar les propostes al voltant del parc i elaborar un pla hereu d’aquell MPGM”, ha explicat a ZONA SEC el tècnic Responsable del Parc de Montjuïc del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Masip.

Després d’una primera fase en què les diferents àrees tècniques de l’Ajuntament van actualitzar les dades i van diagnosticar quins aspectes s’haurien de millorar respecte l’MPGM, els actors culturals, econòmics i les entitats veïnals van cedir a seure en diferents taules i negociar el futur. “A diferència del que es podria imaginar, sorprenentment operadors i veïns van arribar a molts punts d’acord”, ha revelat Masip. La raó: “Tampoc s’estava demanant a la muntanya cap nou equipament o esdeveniment, només es volia posar ordre bàsicament”. És a dir, evitar les trepitjades entre uns i altres.

232 idees a ordenar

De tot el procés participatiu que en la seva darrera fase es va obrir als veïns, han sorgit fins a un total de 232 idees que ara els tècnics hauran d’encaixar en un únic dossier. Posteriorment, seran les formacions polítiques les que avalin el document en el qual el consens ha sigut una qüestió primordial. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que seran les formacions que integrin el futur govern de la ciutat les que posin en marxa el pla en el proper mandat. “El document no només estarà pensat per executar-se en una legislatura, sinó que suposarà deures per als propers governs que puguin venir”, ha emfatitzat el màxim responsable tècnic.

Tal com consta al document, mentre que algunes accions es podrien posar en marxa en un curt termini, com ara una plana web informativa, d’altres podrien trigar anys a executar-se. “Hi ha projectes com la reducció de la circulació del vehicle privat que abans ha de suposar un enfortiment del transport públic a la zona”, ha avançat Masip. Actuacions i accions que, en aquest cas sí, tinguin un fort component polític.

Les peticions dels veïns

Tot i que a les taules participatives han participat operadors i entitats dels diferents barris limítrofs a l’elevació natural, des de l’administració local han detectat diferents qüestions que, segons el nucli urbà, se’ls ha donat més o menys rellevància. En el cas del Poble-sec, asseguren que l’interés per la renaturalització i la permeabilització de l’entramat urbà amb el parc han sigut dos dels tòtems que en cap moment les associacions han volgut deixar de banda: “Hi ha un gran interès a poder accedir més fàcilment a peu”, han destacat des de la direcció del procés participatiu.

La seguretat a la zona també ha sigut tema de discussió, sobretot després de les agressions sexuals que s’han produït. En aquest sentit, tot i que la detenció del presumpte agressor sembla haver relaxat la tensió, fonts municipals asseguren que es continuarà treballaran al respecte.

Els veïns de la Font de la Guatlla han reclamat aspectes vinculats amb la convivència i l’activitat turística de la muntanya. Un fenomen lligat als grans esdeveniments que es tractaran de reendreçar i reduir en nombre. Xifra que també es podria extrapolar al nombre de cotxes que hi circulen. Tal com han denunciat des de La Marina, l’actual xarxa viària serveix a molts conductors com a drecera per entrar a Barcelona en comptes de fer servir la Ronda Litoral.

Al seu parer, l’Ajuntament ha de treballar per revertir aquesta situació. Segons l’administració, però, peticions relacionades amb la mobilitat formen part d’aquelles que es podrien allargar més del desitjat, perquè aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’un reforç en el transport públic, com ara autobusos o noves estacions de Bicing “que no es poden implementar d’un dia per l’altre”, han confessat.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.