Connecta amb nosaltres

Societat

Des dels ulls d’una dona

Les entitats socials demanen un canvi en determinades dinàmiques urbanístiques, tot i que insisteixen que la principal arrel del problema se situa en el germen masclista

Publicat

on

Tot i que la tendència s’ha començat a revertir, anar amb el carro de la compra, passejar amb el cotxet del nadó o buscar al fill a l’escola són activitats que majoritàriament encara fan les dones. “És clau començar a feminitzar l’espai des del punt de vista que són les dones les que fan aquestes rutes cícliques”, exposa la impulsora del pla de gènere als Castellers del Poble-sec, Marta Sau. El problema, al cap i a la fi, rau en el fet que han sigut els homes els que han dissenyat les ciutats, fent-les a la mida de les seves rutines i menystenint les de l’altre gènere.

En què consisteix la feminització de l’espai públic? En el fet que hagi la suficient llum per fer les nits visualment més segures, en l’eliminació d’espais sense sortida o en l’ampliació de voreres, entre altres qüestions. Ítems que potser fins ara no s’han tingut en compte als despatxos d’urbanisme, però que el Govern municipal ha començat a capgirar. Tal com exposa la regidora del Districte i de l’àrea de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, “l’urbanisme ha estat molt masculinitzat; l’han fet molts homes des dels despatxos i cal canviar això”. Com? Segons proposa, mitjançant tallers i formacions als tècnics i arquitectes municipals perquè incorporin als projectes noves idees i conceptes que ajudin a fer entorns més segurs per a les dones i per a tothom en general.

Percepció d’inseguretat

Essencialment, la percepció d’inseguretat té el seu origen en “la manca de control social d’un espai públic”, aporta des de Raons Públiques, Javi Fraga. Tal com il·lustra l’expert, no és el mateix un carrer on només hi ha equipaments esportius amb horari diürn, que un carrer on viuen persones, compta amb comerç de proximitat i permet l’obertura d’algun equipament. “Sense aquest control social, a partir de l’hora en què l’activitat desapareix d’una zona sense combinació d’usos, les persones que no són l’estereotip dominant són les que es poden veure més exposades a les seves pors”, assevera. De fet, és en aquest punt on “l’urbanisme ha de prendre rellevància i generar espais transparents, oberts i connectats a altres espais”, apunta.

Per tal de detectar aquells elements que, en cas de ser transformats, podrien ajudar a millorar el desenvolupament de la vida quotidiana, fa dos anys i mig el consistori va engegar tota una sèrie de mesures per feminitzar la via pública. De fet, la intencionalitat va recollir des del principi una proposta que fins avui dia ha resultat ser tot un èxit: les marxes exploratòries. Tal com desenvolupa la regidora Pérez, la idea s’ha focalitzat en generar grups de dones que passegin per diferents zones i així determinar “des de l’escala micro” quins canvis poden ajudar a incrementar la qualitat de vida de determinades places o carrers.

En aquest sentit, des de fa uns mesos les marxes exploratòries compten amb partides pressupostàries per poder dur a terme les transformacions que plantegen. Unes partides entre les quals destaca la consignada al grup que ha tractat de millorar l’espai públic del nucli de Santiveri. Fins a un milió d’euros s’ha destinat a fer realitat les millores que ha detectat el grup de dones que va visitar la colònia. Tal com argumenta Pérez, “el que no pot ser és que els demanem quins aspectes millorarien i que després nosaltres no ho implementem”.

Una visió extrapolable

Sobre aquesta manera de fer urbanisme, des de Raons Públiques asseguren que a la cooperativa “la perspectiva de gènere és un valor que ja tenim integrat en el nostre dia a dia” i celebren que l’Ajuntament treballi també en la mateixa línia. “No és només mirar la ciutat, sinó fer-ho acompanyat d’altres persones; fer recorreguts acompanyats de persones afectades per un tema específic i així aconseguir tenir una experiència vital més pròxima”, aprofundeix Fraga.

Sembla que aquesta forma de treballar l’urbanisme ha vingut per quedar-se. Tal com percep Pérez, entre les formacions polítiques “hi ha un consens” a l’hora de tirar endavant mesures d’aquestes característiques. Una qüestió que, segons opina Sau, servirà per “regar la llavor que els veïns i veïnes de Poble-sec Feminista vam plantar anys enrere”. Tota una transformació social que ja ha fet el salt del món abstracte a l’espai tangible de forma definitiva.

Qüestió d’actitud

Tot i que un carrer pot aportar més o menys sensació de seguretat, Fraga es mostra insistent en un punt: “El fet que no hi hagi violència o discriminació és una cosa que va relacionada amb les persones, no amb els espais”. En la mateixa línia, l’activista dels castellers deixa clar que el Poble-sec no és ni molt menys un barri insegur, sinó que són determinades actituds les que distorsionen la realitat. Tal com exemplifica, “el problema no se situa en el fet que hi hagi agressions a la muntanya de Montjuïc, sinó que n’hi hagi a qualsevol carrer, bar, casa o lloc de feina”.

“Ajuda que siguin espais amb llum i moviment? Evidentment, però no considero que Montjuïc sigui un espai insegur en si”, complementa Sau. Al seu parer, “el problema no és la inseguretat, sinó el masclisme i les seves actituds que es poden donar en qualsevol espai”. Lexpert en urbanisme afegeix la següent idea: “El darrer ítem que genera la situació d’inseguretat no és l’espai, sinó les persones que estan allà; aquestes són les que fan un ús indegut de la seva posició de força i se n’aprofiten”. “Potser l’urbanisme no ha de generar espais perillosos, però després tots també tenim una responsabilitat”, recorda.

Per últim, Sau posa de relleu que “el feminisme al final cerca generar espais on tothom estigui còmode”, defensa. Un benestar que incompatibilitza amb determinades actituds, com ara “l’ús de determinades paraules i comentaris”. “Ha arribat un punt en què ja no ens hem de per què sentir incòmodes; les dones volem poder anar per qualsevol carrer sense que ens hagin de xiular, escoltar determinades coses o fins i tot veure com ens toquen; són coses que ja no podem permetre”, subratlla.

Societat

Francesc Boix torna al barri

L’Ajuntament, els amicals i tres instituts participen en la instal·lació del ‘stolpersteine’ que recorda al poblesequí represaliat a Mauthausen

Publicat

on

La memòria del jove fotògraf de Mauthausen ha tornat a recórrer els carrers i places del Poble-sec. L’entrada a l’antiga casa del fotògraf Francesc Boix Campo compta des del 25 de maig amb una stolpersteine. La llamborda daurada, ideada per l’artista alemany Günter Denmig durant els anys noranta, la qual pretén recuperar i recordar totes aquelles persones que van ser víctimes dels camps de concentració i d’extermini nazis. En el seu cas, el símbol instal·lat davant el portal del número 17 del carrer de Margarit on hi va viure, recull el nom del fotògraf, l’any del seu naixement (el 31 d’agost de 1920), la data de la deportació (el 27 de gener de 1941) i la seva condició final: “Alliberat”.

Un testimoni clau

Afiliat de ben jove a la Joventut Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Boix va treballar com a fotògraf a la revista Juliol fins que va anar a lluitar com a voluntari en la Guerra de 1936-1939 (a la 30a divisió de l’Exèrcit Popular de la República). La victòria del feixisme el va conduir a exiliar-se a la Catalunya Nord, on acabaria al camp de Vernet i posteriorment al de Sètfonts. Mesos després seria detingut i després d’estar empresonat a França, el traslladarien a Mauthausen el 27 de gener de 1941. La seva estada al camp d’extermini el va conduir a participar en el robatori de negatius, que després mostraria com a testimoni en el Tribunal Internacional de Nüremberg. El seu testimoni gràfic també seria clau en el Tribunal americà de Dachau. Degut a la seva deteriorada salut a conseqüència del seu pas per Mauthausen, Francesc Boix perdria la vida a París el 7 de juliol de 1951.

Treball didàctic

A la ciutat ha sigut la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, en col·laboració amb les amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, l’organisme que ha impulsat el projecte pilot Stolpersteine Barcelona. Una proposta que, a més, ha comptat amb la participació dels estudiants de 4t d’ESO i 1r de batxillerat dels instituts Francisco de Goya del Guinardó, Quatre Cantons del Poblenou i XXV Olimpíada de la Font de la Guatlla.

En aquest cas, els estudiants han dedicat diverses classes a treballar i indagar en el passat de diferents deportats als camps d’extermini al llarg del curs. Una feina de recerca que, a més, han nodrit amb entrevistes als familiars dels represaliats i amb visites als amicals. Tal com ha explicat a Betevé la professora de l’Institut XXV Olimpíada, Sandra Avellaneda, l’objectiu és “donar a conèixer una memòria històrica i de proximitat que no està escrita als llibres, ja que el que s’ha estudiat són les biografies de deportats, en la seva majoria, poc coneguts”.

Continua llegint

Societat

Una plataforma reclama que l’antiga Seguretat Social sigui per als veïns

Paral·lel 149, impulsora de la iniciativa, demana que l’oficina que porta anys tancada aculli activitats per al barri

Publicat

on

Són conscients que no serà fàcil ni tampoc ràpid, però volen intentar-ho. La constatació que el local on hi va haver les oficines de la Seguretat Social porta anys tancat i sense rastres d’activitat va empènyer uns quants veïns del Poble-sec a plantejar-se de fer-hi alguna cosa.

“Si fos un edifici de propietat privada, no faríem cap reivindicació. Però pensem que si és un local de propietat pública, no pot ser que estigui buit i sense ús”, argumenta Jordi Goñi, un dels impulsors de la iniciativa. Per ara, s’han constituït en una plataforma: Paral·lel 149, per l’adreça del local, situat a l’avinguda del Paral·lel.

Dins la plataforma hi ha les associacions de veïns del Poble-sec i de la França, Amics Plaça Santa Madrona, la Coordinadora d’Entitats, Casa de la Premsa, Escacs Comtal Club, Alerta Poble-sec, La Base, Joves Units, CERHISEC i Orgull Poblesequí. La idea és sumar encara més suports afegint més entitats i veïns a títol individual que vulguin implicar-s’hi, i així tenir més força. També han contactat amb diversos partits polítics municipals, tant del govern com de l’oposició, i en tots els casos ho han vist amb bons ulls.

Una carrera de fons

Ara mateix la situació encara és “incipient”, admet Goñi. El ritme de la reivindicació també és tranquil: han fet tres reunions en els últims quatre mesos. Es tracta d’anar fent un treball de fons perquè el local acabi sent per als veïns. “El primer que vam fer va ser assegurar-nos si era un espai públic o privat, i hem constatat que és un espai públic”, explica Goñi. També han buscat el local al cadastre, i han vist que és un espai amb molts metres quadrats i que pot tenir moltes possibilitats.

Però no es tracta d’un local municipal, sinó propietat de l’estat espanyol. Per això són conscients que no serà senzill. Saben que el Districte ho veu amb bons ulls, però amb això no n’hi ha prou, perquè caldrà que s’avinguin a fer alguna cessió, de la qual encara no han estudiat com es podria fer. “Per ara, anem agafant tota la informació possible, i quan la tinguem, ja plantejarem una entrevista amb els responsables”, avança el membre de la plataforma Paral·lel, 149.

Possibles usos

Entre els possibles usos que se li podria donar, un podria ser el d’un espai per a les entitats. “El barri està mancat d’espais per a col·lectius i entitats”, defensa Goñi. També s’ha parlat d’un centre de dia –de fet, a la Taula de Gent Gran una de les reivindicacions era tenir un espai per acollir activitats per a persones grans– o fins i tot una escola de música. I si algú té alguna altra idea, també es podrà escoltar.

“La qüestió és que hi hagi alguna cosa, perquè no pot ser que estigui sense res”, reflexiona. I, si al capdavall, l’estat decidís tornar-hi a fer ús administratiu, no hi veurien problema, perquè voldria dir que se li torna a donar ús. “Les entitats i veïns del Poble-sec que vulguin afegir-s’hi seran benvinguts a la propera reunió”, els convida Goñi. Aquesta serà el dimecres 29 de juny a les 19 hores a l’Associació de Veïns La França.

Continua llegint

Societat

La llosa de la Ronda de Sant Antoni es retirarà aquest any

Deixar passar busos o restringir-ho als vianants: el debat segueix obert

Publicat

on

Al maig es van complir quatre anys de la reobertura del Mercat de Sant Antoni. Quedava en desús el mercat provisional de la Ronda de Sant Antoni, entre Urgell i Casanova. La carpa va marxar, però va deixar com a empremta dels nou anys de provisionalitat una gran llosa de formigó. Encara avui, fins i tot segueixen dempeus les baranes i rampes d’accés.

“Jo mateixa vaig fer el projecte i el vaig aturar el 2018”, ha admès la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz. El motiu: “Hi havia entitats que demanaven que tingués coherència amb el que passava al barri”. En efecte, s’estava implantant la superilla de Sant Antoni. Ara, Sanz també vol que tingui “coherència” amb la resta de Rondes que envolten Ciutat Vella.

Però si la suspensió s’ha dilatat és per la falta de consens entre entitats sobre el model que ha de tenir la urbanització. Al 2018, contemplaven un carril per a autobusos i taxis en cada sentit, un carril bici bidireccional i un carril de servei de càrrega i descàrrega.

Sense consens

El debat s’ha dividit entre els que creuen que, després de 13 anys sense trànsit, ja no cal que torni, i els que consideren que s’ha de recuperar el pas de vehicles, encara que només siguin autobusos en un sol sentit. Per als últims, un gran argument és acabar amb els problemes de convivència, que han minvat des que la Guàrdia Urbana hi és permanentment. I és que la Ronda fa frontera entre el Raval i Sant Antoni, i les desigualtats han aflorat amb la creació d’aquesta nova zona de convivència.

“Hi ha un compromís claríssim de començar la retirada de la llosa abans de final d’aquest mateix any”, anunciava el maig passat Sanz. En retirar-la hi ha consens. Però “si retirem la llosa, el projecte ha de venir ben ràpid”, assegura la tinent d’alcaldia. Per això, volen posar fil a l’agulla per trobar un acord: “Cal definir on volem el verd, on volem les bicicletes, la càrrega i descàrrega, si volem asfalt o pedra natural…”, detalla. També ha recordat que al Raval hi falten espais per al joc infantil

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021