Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec es tenyeix de lila

Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Publicat

on

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.

Societat

Millorant la qualitat de vida

La residència Pare Batllori ofereix un extens programa d’activitats

Publicat

on

Fa gairebé 16 anys que la residència Pare Batllori, de titularitat pública i ubicada al carrer de Vila i Vilà, 39, va obrir les seves portes. Gestionat per la Fundació Vella Terra, aquest espai atén a 90 residents i compta amb 32 places al seu Centre de Dia. És el màxim de persones que poden acollir però la llista d’espera per aconseguir-hi una plaça és considerable i va en augment, cosa natural si tenim en compte que el de les residències públiques és un dels sectors més perjudicats: només a Barcelona la llista d’espera per aconseguir plaça ascendeix a 3.162 persones, segons Afers Socials, i gairebé 4.000 segons l’Ajuntament.

Enfocament comunitari 

Amb un equip format per professionals de totes les àrees socials, la residència Pare Batllori té com a missió “proporcionar continuïtat, sentit i suport al projecte de vida de cada persona, tot fomentant valors com el respecte, la innovació i la personalització, oferint una cobertura integral a cada persona”, explica José Antonio Fernández, coordinador d’assistència del centre. A més d’oferir els tractaments i serveis habituals d’una residència, una de les particularitats de la Pare Batllori és el seu vincle amb el barri. Els residents realitzen diverses sortides per la zona, tenen cura d’un hort urbà i participen a programes com Baixem al carrer o En forma sobre rodes, dues propostes de la Coordinadora d’Entitats que potencien l’exercici i l’activitat física en la tercera edat. Una altra de les activitats que realitzen és un taller de costura al Centre Cívic El Sortidor en el qual, sota el nom de Iaies Cosidores, persones del barri i de la residència s’uneixen periòdicament per cosir i compartir una estona agradable.

Trobades amb escoles 

La residència Pare Batllori ofereix diverses classes de teràpies per als seus residents, una de les més exitoses és la teràpia canina, en la qual es treballa l’estimulació sensorial i cognitiva de les persones grans. També es fan activitats intergeneracionals amb els centres educatius Sant Pere Claver i l’Escola Poble-sec. En aquestes trobades els alumnes realitzen tallers amb els avis i els entrevisten per acostar-se a les seves històries de vida i aprendre sobre diferents perspectives de les etapes de la vida. Per últim, la residència proposa festes temàtiques segons la temporalitat, com la festa de la castanyada, Sant Jordi o el Carnestoltes, entre altres celebracions que sempre estan amenitzades amb actuacions musicals de grups de la zona.

Continua llegint

Societat

Un projecte d’acollida en femení

L’associació Mujeres Pa’lante ofereix un seguit d’eines per a les dones migrades i compta amb una cooperativa de serveis de cures

Publicat

on

Fa més d’una dècada que un grup de dones colombianes de Barcelona es van associar amb l’objectiu de formar un espai d’acompanyament per a dones nouvingudes. Des d’aleshores, Mujeres Pa’lante no ha parat de créixer i actualment ofereix tota mena de serveis: informació sobre com arreglar els papers a l’oficina d’estrangeria, idees i eines per trobar feina i tota una xarxa solidària on les dones poden intercanviar experiències i projectes de manera col·lectiva.

Els serveis de primera acollida que ofereix l’associació inclouen atenció psicològica, jurídica, sociolaboral i informàtica, així com cursos homologats de formació ocupacional i d’idiomes. A més d’atendre dones migrants, especialment de Llatinoamèrica, també organitzen esdeveniments, tallers i trobades on participen persones autòctones.

Cooperativa amb seu a Sant Antoni

Fa només uns mesos, l’associació va posar en marxa la cooperativa de treball de Serveis d’Atenció i Ajuda a Domicili (SAD) Mujeres Pa’lante, amb seu al carrer Villarroel, 10. Aquest projecte neix amb l’objectiu de “proveir de feina i millors condicions salarials a les persones migrades, tot oferint cures i atenció a persones que es troben en situació de dependència”, explica Norma Véliz, una de les sòcies de la cooperativa. Des d’aquest projecte aposten per una economia feminista i expliquen que volen “contribuir a la transformació social a través de la gestió horitzontal, la cooperació entre professionals, l’autogestió i la dignificació de les tasques de cures i acompanyaments que duem a terme”.

Un sector precaritzat

Entre els serveis que ofereix la cooperativa es troba l’atenció i ajuda al domicili, acompanyament hospitalari, acompanyament a la infantesa i a persones amb diversitat funcional, i serveis de càtering i de costura. Tots aquests serveis compten amb un pressupost que s’adapta a les necessitats de cada cas. En el marc del projecte, també promouen la formació en perspectiva de gènere, resolució de conflictes i gestió d’equips: cursos dirigits a entitats, institucions i ONGs.

Fa unes setmanes, Mujeres Pa’lante va liderar una manifestació pels drets laborals de les persones que es dediquen al sector de les cures, un sector molt precaritzat. Entre altres mesures, es demanava que es creï un sistema que controli les condicions laborals d’aquestes persones, tal com es fa en les inspeccions de treball.

Continua llegint

Societat

Reobre el funicular de Montjuïc

Publicat

on

Per

Des del 5 de novembre, el funicular de Montjuïc ha estat fora de servei per sotmetre’s a una gran inspecció que no haurà de tornar a passar fins d’aquí a 15 anys. L’aturada també s’ha aprofitat per dur a terme la part més important de la rehabilitació integral de les dues estacions, Paral·el i Parc de Montjuïc, on es continuarà treballant durant els propers mesos, fora de l’horari de funcionament del funicular.

Abans de tornar a posar en marxa el funicular, se n’ha fet rodatge en buit, proves a plena càrrega i proves de marxa. Aquesta és la primera gran inspecció que s’hi fa des del 1992, en haver superat les 22.500 hores de servei. Per reduir-ne l’impacte, es va dividir en dues fases: una primera al 2015-2016 i aquesta segona. Segons el pla de manteniment del funicular de Montjuïc, la propera gran inspecció tocarà d’aquí a 15 anys, quan s’hagin completat 15.000 hores més de servei.

El funicular de Montjuïc, que enllaça l’estació de metro de Paral·lel amb l’avinguda de Miramar, va ser construït per a l’Exposició Internacional de 1929 i es va reinaugurar el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Durant aquests mesos, la pujada o baixada de Montjuïc s’ha fet amb un bus especial que en cobria el recorregut, a més del bus 150 que uneix la plaça d’Espanya amb el Castell de Montjuïc.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.