Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec es tenyeix de lila

Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Publicat

on

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.

Societat

El repte de l’accessibilitat

El barri presenta tota una sèrie de dificultats a resoldre a mig termini per tal de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes amb mobilitat reduïda

Publicat

on

Viure en cadira de rodes al Poble-sec pot esdevenir un maldecap / DGM

El Poble-sec d’edificis humils, rampes pronunciades i carrers estrets, s’ha convertit en un maldecap per una part rellevant de la seva població. Sortejar les vies empinades i els elements que poden obstaculitzar la vorera no resulta cap mena de problema si es gaudeix d’una bona salut. Ara bé, tan bon punt es pateix d’algun imprevist que afecti la mobilitat personal, el barri pot convertir-se en una veritable trampa. Més enllà de la idea generalitzada de la Barcelona plana, no s’ha d’oblidar que també existeix una Barcelona que viu entre pendents i trencacames.

Si bé el nucli urbà que es va aixecar a la falda de Montjuïc no és un dels més pronunciats de la ciutat (El Carmel sempre serà el TOP-1), resulta interessant posar de relleu com la combinació de tota una sèrie de factors poden generar certa angoixa als inquilins més vulnerables. De fet, s’ha de tenir en compte que, per piràmide demogràfica, aquests no deixaran de créixer (si abans no han de marxar). Quins són els factors que en destaquen les entitats especialitzades en la matèria? La disposició de les terrasses a la via pública, l’aparcament de ciclomotors i cotxes i la darrera moda urbanística: la implementació de plataformes úniques.

COTXES MÉS AMPLES QUE LES VORERES
La densa trama urbana del Poble-sec dibuixa sobre la seva superfície un cas que resulta més habitual del que sembla al conjunt de la ciutat. En alguns carrers, l’amplada que ocupen els cotxes estacionats supera amb escreix l’espai que disposen els vianants per passejar. Tot i això, tal com assenyala José Ángel Carrey des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), la legislació estableix que una vorera ha de deixar un pas lliure superior a 1,80 metres per permetre la lliure circulació dels veïns. “En principi en les zones estretes, on la circulació de persones és complexa, s’hauria d’eliminar l’estacionament”, apunta Carrey.

A més, des de la Plataforma Carrers per Tothom posen de relleu que, quan es parla de mobilitat, no s’ha de tenir en compte només a aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes: “No ens hem d’oblidar de les persones invidents”, assenyala l’afectada Lucia Melchor. Pel que fa a la situació d’aquest col·lectiu, Melchor denuncia “l’horror” que suposa haver d’anar superant amb el bastó les motos que aparquen sobre la vorera. A parer del president de Catalunya Camina, Joan Estevaordal, el consistori ha d’acabar amb els entrebancs que suposa un vehicle que “es pot aparcar fàcilment, còmodament, sense limitació, de forma gratuïta i a la porta de casa”. “S’ha de fer complir la llei”, resumeix.

LA PLATAFORMA ÚNICA
Ajuda la plataforma única a resoldre la mobilitat? Aparentment sí, però en opinió de les entitats consultades: no. Ans al contrari. Tal com assenyala Melchor, “les coses a mitges mai acaben bé”, motiu pel qual rebutja l’ús compartit del carrer amb vehicles motoritzats i aposta única i exclusivament per la peatonalització total de les vies estretes. “Hem de recordar que la desaparició de les voreres com a tal ens priva d’orientació de seguretat a les persones cegues”, afegeix Carrey.

Com regular la proliferació d’aquest model de ciutat? “Proposem que la plataforma única només es pugui implantar a carrers inferiors a 7,10 metres; si bé en carrer de 5 metres cap avall preferim la conversió en zona de vianants absoluta, en les vies de 5 a 7,10 metres amb ús mixt de vehicles-vianants demanem la senyalització amb punts tàctils per poder saber quines són les zones de perill”, plantegen des de l’ACIC.

TERRASSES
Tot i que el Govern de Barcelona ha recollit part de l’essència de l’anterior bateria d’idees, hi ha una qüestió fonamental en què sembla haver mirat cap a un altre costat. A parer de les entitats, “la nova normativa de terrasses elimina absolutament les distàncies mínimes de pas i diu que aquestes s’establiran amb criteris orientatius a desenvolupar posteriorment”. “Sí que diu que es respectaran les normes d’accessibilitat, però com a declaració d’intencions, ja que després elimina criteris d’espai de pas i permetrà terrasses enganxades a les façanes, les quals són la nostra referència”, avança el portaveu de l’ACIC.

De fet, ell mateix critica el fet que en el Llibre Blanc del Gremi de Restauració s’assenyalés la possibilitat de no haver d’obligar als empresaris a adaptar els seus lavabos per poder disposar de terrassa. “Per nosaltres és una barbaritat i una discriminació; les coses avançarien molt si la gent és poses en la pell d’aquell que no pot accedir a un lloc perquè hi ha un esglaó”, considera Carrey. “Si la gent reflexionés des d’aquest punt de vista, seria molt més fàcil aconseguir determinades coses, però aquells que no estan afectats ho acostumen a veure tot en termes econòmics i no com un dret”, sintetitza.

Continua llegint

Societat

Superilla, la solució?

Publicat

on

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

La idea d’implementar una superilla al Poble-sec ha encès el debat entre diverses entitats del territori. És viable aquest model urbanístic al barri? Tal com assenyala el president de Catalunya Camina, Joan Estevadeordal, “és un canvi de paradigma que no és nou”. Ell mateix recordaq ue “els anglesos als anys 70 i 80 ja les van començar a treballar, pel que a Barcelona hem adoptat una estratègia que no és innovadora”.

En aquest sentit, el que planteja la superilla és un canvi en la mobilitat: anar més a peu, fer servir el transport públic o utilitzar més la bicicleta en detriment del cotxe. Tot plegat, sense oblidar que “la pacificació d’aquest entorn respon al problema de contaminació que tenim: la mateixa llei ens està obligant a generar aquests canvis a escala europea”, emfatitza Estevaordal.

“A Barcelona semblava que la superilla seria benvinguda, però hi ha hagut una oposició molt radical per part de diversos col·lectius”, consideren des de Catalunya Camina, els quals confessen que “no ens hauríem imaginat mai aquesta oposició a la pacificació dels entorns”. “Evidentment que si és només un bolet al Poblenou, no té sentit; ha de ser una taca que es vagi estenent”, assumeixen.

Tor i això, des de l’entitat entenen que s’han d’adoptar noves mesures per avançar en la seva implementació, ja que “millorarà molt la qualitat dels seus veïns”. Què passa, però, amb la desviació d’una part del trànsit? “Ningú vol cotxes davant de casa, però tothom vol anar en cotxe; potser aquí és on hem de fer el canvi”, planteja el president del col·lectiu. D’altra banda, des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs (ACIC), José Ángel Carrey avança que aquest estiu elaboraran una guia que inclourà els criteris a seguir a l’hora d’implementar una superilla segura per les persones amb visió reduïda.

Continua llegint

Societat

L’ascensor ja és obligatori

Publicat

on

Ascensor / Oiluj Samall Zeid

Des del passat 4 de desembre de 2017, la instal·lació de l’ascensor en aquelles comunitats de veïns que no en disposen és obligatòria, sempre i quan algú ho demani (sigui propietàri o llogater). Així ho estableix la llei, la qual té com a objectiu fer que l’entorn físic deixi de ser un obstacle per a persones amb discapacitat. D’aquesta manera, les votacions en junta veïnal deixen de tenir cap mena de validesa (fins ara la instal·lació d’elevadors podia quedar en res si la majoria de veïns no el volia).

Què passa si la finca no té suficient espai interior per poder fer passar la cabina? Doncs tal com determina la legisalció, si fos necessari s’hauria de dur a terme una expropiació. De fet, ja s’han donat casos en què s’ha procedit a l’expropiació d’uns pocs metres quadrats a locals comercials i/o als habitatges dels veïns. Si bé aquests no es poden negar, cal tenir en compte que tenen el dret de ser indemnitzats. Tal com destaca des de l’Associació Catalana per la Integració dels Cecs, José Ángel Carrey, la norma suposa “un pas endavant important, perquè moltes vegades la gent havia d’abandonar casa seva, ja que no podia continuar vivint allà per qüestions de mobilitat personal”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.