Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec es tenyeix de lila

Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Publicat

on

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.

Societat

Les Hortes de Sant Bertran i el Parc del Mirador es fusionen en un únic espai

El resultat del parc és fruit del procés participatiu amb veïns i alumnat de la zona

Publicat

on

Per

Aquest divendres 31 de gener han obert al públic els nous Jardins de les Hortes de Sant Bertran al Poble-sec i el Parc del Mirador del Poble-sec. Una transformació impulsada des del Pla de Barris del Poble-sec.

En total s’hi ha invertit 3,2 milions d’euros, inclosos els 500 mil euros pel nou sobreeixidor del col·lector de Vila i Vilà. La configuració del parc va sorgir del procés de participació veïnal i de les escoles i instituts de l’entorn. 

D’entrada, s’ha creat un parc urbà amb espais per a usos esportius i culturals, així com nous jocs infantils; s’ha traslladat l’antiga l’àrea de gossos al Parc del Mirador i hi ha nous d’espais esportius i lleure a les quatre terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Alhora s’ha creat un nou pas de vianants elevat al passeig de Montjuïc que millora les condicions d’accessibilitat i seguretat.

La intervenció en l’àmbit dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran ha consistit en la creació un parc urbà de més de 4.500 metres quadrats. L’acció també ha integrat el tram del carrer Carrera entre el Passeig de Montjuïc i el carrer Vila i Vilà, de manera que pràcticament s’han fusionat ambdós jardins.

S’ha mantingut la vegetació mediterrània que ja hi havia, sobretot pins i alzines, i s’ha aportat nou arbrat. D’aquesta manera, les obres han permès refer sencers els dos espais verds, que fins ara havien estat separats pel carrer de Carrera i els ha convertit en un sol jardí. A parc del Mirador s’hi ha creat quatre espais diversos amb jocs infantils amb gronxadors, tobogans i troncs, i també elements de cal·listènia amb barres connectades. En aquest cas, s’ha mantingut l’arbrat existent.

Continua llegint

Societat

La propietària de Font Honrada, 38 desnona una família amb tres menors

Publicat

on

Quinze anys al mateix pis. En plena onada de fred, la Fàtima i la seva família han estat desnonats de la seva vivenda a la Font Honrada, 38. Aquesta era la segona vegada que la comitiva judicial intentava desallotjar-los, després que el primer intent fos aturat el desembre gràcies a la pressió veïnal.

El desnonament ha tingut lloc aquest 15 de gener a les 10 del matí. Una desena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra davant l’edifici i tots els veïns concentrats en protesta. Amb una pancarta que clamava “S’ha acabat, renovació de contractes ja!”, els manifestants han intentat frenar l’acció, però els agents han aconseguit accedir a l’edifici i fer fora la família un per un, fins a deixar la Fàtima, l’Ahmed i les tres menors sense casa en un moment complicat per les baixes temperatures.

Segons fonts de l’entorn dels afectats, els serveis socials es van tancar a donar-los una pensió perquè repetien que “no en quedaven”. No va ser fins que els veïns van amenaçar-los en fer pública la seva resposta, que van accedir a facilitar-los una, expliquen.

La família, amb tres filles de 3, 6 i 9 anys, pagava un lloguer mensual i havia demanat un lloguer social per poder quedar-se al pis. Almenys fins que les petites acabessin el curs escolar. Tot i això, la propietària de l’edifici es va negar a renovar el contracte de lloguer, que va caducar el 2022, expliquen.

Des del Sindicat de Barri denuncien que la llogatera té la intenció de desallotjar tots els veïns de l’edifici per convertir els pisos en apartaments turístics o en lloguers de temporada. A través de les xarxes socials, han acusat la propietària d’estar duent a terme un clar cas d’assetjament immobiliari. De fet, quatre dels 14 habitatges de l’edifici ja han quedat buits com a resultat d’aquest procés de pressió als residents. Adverteixen que aquest no és un cas aïllat i que lluitaran per garantir el dret a l’habitatge dels veïns.

Aquest no ha estat l’únic desnonament al barri el mes de gener. El passat dijous 27 en Muhammed i la seva família van haver d’abandonar el pis de Grases, 11, després que el propietari no volgués renovar-los el contracte de lloguer amb la intenció “d’especular” amb l’habitatge, expliquen des del Sindicat de Barri. De fet, apunten, ja ha dut a terme la mateixa operació amb altres immobles del mateix edifici.

Un cop expulsats del pis mitjançant un gran dispositiu policial, els activistes prohabitatge van haver d’adreçar-se a Serveis Socials per a què se’ls dotés d’un sostre provisional digne.

Continua llegint

Societat

L’INS Consell de Cent acaba les obres de millora

El centre espera una segona tongada d’inversions per arreglar les persianes

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat ha experimentat una millora progressiva després d’un inici de curs marcat per dificultats significatives. Fa uns mesos, el centre es trobava en una situació complicada, principalment per la manca d’un conserge i l’estat arquitectònic de l’espai educatiu.

L’institut ha experimentat diverses millores en la seva infraestructura. Segons explica el director del centre, Jesús Martín, a finals de novembre es va recuperar la pintura i, a partir de Nadal, es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’entrada del centre. “Ens ve molt bé per a les portes obertes i l’entrada es veu més bonica”, assenyala el director. Aquestes accions han contribuït a millorar la imatge del centre i a oferir un espai més acollidor per a l’alumnat i els docents.

Tot i aquests avenços, encara queden reptes per afrontar. La façana i les persianes també necessiten una renovació, però aquestes últimes no estan incloses en el pressupost actual. “Moltes estan cremades pel sol. Han de desmuntar-les per pintar-les i, en molts casos, no es podran tornar a posar. Serà una segona fase”, explica Martín.

Pla Clima

En paral·lel, destacar que l’Ajuntament ja treballa per climatizar l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer amb aerotermia i plaques de cara al curs 2025-26.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024