Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec es tenyeix de lila

Col·lectius, projectes culturals i grups socials treballen per eradicar la desigualtat i promoure una perspectiva feminista

Publicat

on

L’escletxa salarial entre homes i dones és del 26%. Això significa que les dones perceben gairebé 7.000 euros menys anualment que els homes. Al mateix temps, només un 31% dels càrrecs directius a les empreses estan ocupats per dones, mentre que aquestes representen un 57% del titulats universitaris. Pel que fa a les càrregues domèstiques, els homes destinen a la família i la llar un 92% menys de temps que les dones. I les dades més esfereïdores: l’any passat es van produir 97 feminicidis arreu de l’Estat, on cada vuit hores una dona denuncia un cas de violació. Aquestes són només algunes de les dades que revelen la indubtable necessitat de que el feminisme existeixi. “Des dels feminismes hem generat altres formes de relacionar-nos col·lectivament, posant en valor la fragilitat dels cossos i la necessitat d’organitzar-nos en allò quotidià, teixint xarxes entre nosaltres”. Són paraules de la Míriam, una de les impulsores de La Electrodoméstica: un grup de dones que volien tenir un espai on trobar-se, pensar i generar altres formes de relació comunitària. Des d’aquest grup donen suport a d’altres projectes feministes del barri i estan muntant un seminari sobre perspectives feministes a les ciutats.

Propostes interconnectades

Els grups feministes del barri mantenen una relació fluida entre ells. L’Electrodomèstica, per exemple, treballa sovint amb les companyes de La Tinta, un espai cultural intergeneracional i antiracista que s’ha convertit en un laboratori de creació i de pensament crític i autocrític. Amb seu al Centre Cívic el Sortidor, l’Associació Cúrcuma treballa des d’una perspectiva de gènere tot facilitant “processos de presa de consciència al voltant de les múltiples identitats, desitjos i maneres de fer, acollint la diversitat com a riquesa i la creativitat com a motor de creixement”.

La xarxa de projectes amb perspectiva feminista al barri és gairebé inabastable i existeixen grups que l’apliquen des de diversos àmbits. La Creatura, per exemple, és “una base de dades feminista que recull propostes d’ocupació i autoocupació basades en els principis de l’economia feminista i solidària”, tal com expliquen les seves creadores. El seu objectiu és el de visibilitzar i promoure la presència de dones, lesbianes i trans en àmbits laborals tradicionalment masculinitzats.

Transformació social des de l’antropologia

L’Etnogràfica va néixer al 2016 de la mà de les antropòlogues Irene Cardona, Marta Ruiz i Rosa Frasquet. Treballen fent formacions per a la inclusió efectiva de la perspectiva de gènere en projectes i entitats. El seu equip de treball està format per dones, organitzades de forma horitzontal i amb els valors i metodologies de l’economia social i solidària, posant al centre a les persones i el seu benestar. La seva relació amb el barri es basa sobretot en el projecte Gènere, Educació i Criança, a través del qual estan vinculades amb els grups de criança del Poble Sec. “També hem fet tallers sobre gènere i relacions de poder, des de la nostra perspectiva antropològica, per a diferents entitats, com els Castellers del Poble Sec”, explica la Rosa Frasquet.

Comissions feministes

El 2015, el Protocol contra les agressions sexistes a les festes del Poble-sec va guanyar el Premi 25 de Novembre. Actualment, les seves creadores volen fer un pas més enllà i estan treballant en una guia per unes festes feministes, que presentaran cap al juny. Precisament amb la Carla Alsina, una de les impulsores del Protocol, és amb qui la direcció de l’Insitut del Teatre (IT) ha contactat, amb la intenció de començar un treball per abordar les desigualtats de gènere i les violències masclistes a l’Institut. Aquesta decisió neix arran de la petició feta pel GAF, el Grup d’Acció Feminista de l’IT , que va néixer al novembre de 2016 per denunciar “dinàmiques que consideràvem masclistes però que estaven molt acceptades i naturalitzades dins la institució”, explica una de les seves components. Tot va començar amb una enganxada de cartells a l’institut que va generar bastantes reaccions. Després van fer la presentació del col·lectiu i van posar-se en contacte amb la direcció “per explicar-los la necessitat de tenir un protocol com a institució en contra de les agressions i les actituds masclistes”. Entre les accions que ja s’han dut a terme destaquen un taller de gènere i d’assetjament que va tenir molt bona rebuda. “A les arts escèniques, tant en el món professional com a l’acadèmia, hi ha actituds que, com que treballem molt amb el cos i estem molt exposades, no es qüestionen, però que no es considerarien naturals en altres àmbits”, resumeixen.

Els qui també s’han sumat a la perspectiva de gènere són els castellers del Poble-sec, tot creant una comissió mixta que va sorgir a partir de que la colla s’adherís al Protocol contra les agressions masclistes. La intenció, explica la Marta Sau dels Bandarres, és “aplicar aquest protocol a les Diades i les festes i també als assajos si sorgís la necessitat”. En el si de l’entitat han dut a terme activitats i tallers sobre diferències de gènere i estereotips, tant per a les dones i homes de la colla com per a la canalla i els adolescents. “La idea és ser transversals a la colla i que totes les idees del grup passin per la comissió i pel feminisme”, conclouen.

La cultura en el mes de la dona

Si parlem de projectes feministes al Poble-sec, no podem oblidar un dels grans punts de trobada de dones, lesbianes i trans: La Raposa que, tal com explica una de les seves sòcies, l’Alba, “va néixer per la necessitat de compaginar oci amb reflexió política al voltant del transfeminisme i l’antiespecisme i també per la necessitat de trobar un espai propi on sentir-se segura, on estar i compartir, on habitar i viure”. Es tracta d’una cooperativa al carrer de Tapioles que gestiona un bar vegà i una llibreria feminista i que ja s’ha convertit també en un grup quotidià per a grups de criança del barri. I, si seguim parlant de llibres, no podem deixar de banda dos punts del barri vitals en la divulgació cultural, i que, tot i no definir-se pròpiament com a feministes, aquest mes acullen activitats i xerrades vinculades a la dona: La Carbonera i La Bibliomusicineteca. Pel que fa a la llibreria del carrer Blai, celebren el Març Lila amb tallers, vermuts literaris amb autores, conta-contes, un vermut poètic que tindrà lloc el proper 18 de març amb la Maria Sevilla i la Silvia Bel i la presentació d’Els Desposseïts d’Ursula K Le Guin, el 20 de març. Pel que fa a l’espai cultural La Bibliomusicineteca, han inaugurat l’exposició col·lectiva de fotografia i pintura La mirada de la mujer migrante. També han fet un recital de poesia eròtica amb la participació de 15 poetesses i, dos dimecres al mes, organitzen l’activitat Sororidad y Literatura, on conviden a totes les dones a que hi vagin a llegir, parlar i escoltar sobre dones i literatura.

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Continua llegint

Societat

El veïnat decidirà com serà el Parc de Montjuïc

L’Ajuntament engega una pluja d’idees perquè siguin els ciutadans els darrers en aportar les que s’han d’incorporar al pulmó verd

Publicat

on

Després de diferents períodes en què els Governs de Barcelona han tractat d’ordenar el Parc de la muntanya de Montjuïc sense èxit, l’Ajuntament ha presentat el darrer pla per deixar de donar batzegades i consolidar els fonaments sobre què ha de ser el parc. Tal com ha anunciat al darrer Consell de Barri del Poble-sec el nou responsable municipal de la zona verda, Xavi Martín, des d’aquest novembre la ciutadania ja pot aportar les seves idees per acabar de perfilar aquest pulmó de la ciutat.

La plataforma on s’abocarà la pluja d’idees serà la plana web decidim.barcelona, el portal digital que en un passat ja va ajudar a l’executiu a definir el full de ruta que havia de guiar les seves polítiques. Ara, en la pestanya/procés que s’ha obert amb el nom Montjuïc, un parc per a Barcelona, els veïns i veïnes podran proposar idees sobre què volen que incorpori la muntanya i quins elements s’haurien de transformar o directament suprimir. Posteriorment també seran els mateixos veïns els que votin les idees dels seus conciutadans per dotar-les de més empenta pública.

Operadors, entitats i tècnics, reunits pel consens

Després que l’any 2014 s’aprovés la reforma del PGM de la muntanya que blindava l’espai verd i apostava per la reducció de la circulació, fa escasses setmanes el nou òrgan que reunia a entitats veïnals, operadors i tècnics va tancar les quatre taules de treball. Un espai privat on consensuar què havia de ser la muntanya i que segons Martín, ha servit per fer sorgir idees que podrien “encaixar”. Els resultats d’aquesta taula de participació, però, ara s’hauran de complementar amb el que els veïns i veïnes proposin.

A data de tancar aquest article, el portal virtual ja ha recollit nou propostes en menys de dues setmanes. Entre aquestes, les que més suports han recollit han sigut una primera que demana “mantenir com a parc el solar del passeig de l’Exposició, 25”, una segona que incideix en la idea d’incrementar “el bosc natural, els horts i els camins” amb la idea d’estendre “el verd als barris limítrofs” i una tercera que la complementa, “naturalitzar Montjuïc: menys ciment, més pistes de sorra i menys cotxes”.

Menció a banda mereix la proposta presentada per l’organització del Brunch In The Park, la qual demana “mantenir i garantir les activitats culturals i socials a la muntanya de Montjuïc”. Respecte a aquesta activitat, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja va denunciar el passat mes de maig les molèsties que causa als veïns el festival de música, fet que va aprofitar per qüestionar l’ús privatiu que es fa de l’espai públic, en aquest cas, dels Jardins Joan Brossa.

Continua llegint

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.