Connecta amb nosaltres

Societat

Un niu de solidaritat a Sant Antoni

L’ONG De Veí a Veí impulsa nombrosos projectes per empoderar les persones en risc d’exclusió i promoure xarxes entre veïns

Publicat

on

Fa set anys, un grup de gent de Sant Antoni van veure una veïna del barri a la qual coneixien que estava buscant
menjar als contenidors amb els seus fills. Això els va fer pensar que calia fer alguna cosa i van decidir crear
l’ONG De Veí a Veí (Rocafort, 7), una entitat que, en els seus orígens, s’encarregava només d’oferir alimentació
fresca a les persones més necessitades. Amb el temps, però, el projecte va anar canviant i, a part d’oferir menjar
fresc i sec als seus usuaris, van percebre que la higiene personal i de la llar també s’havia de cobrir. Aleshores
van decidir fer un pas més i van pensar que la millor manera d’empoderar a les persones en risc d’exclusió era donant-los l’oportunitat de comprar allò que necessitaven.

Ho van fer generant una moneda virtual que s’anomena Tonet, com el gegant del barri: “Els usuaris, que venen derivats pels serveis socials, tenen uns tonets assignats i escullen allò que necessiten”, explica Rafael Martínez, president de l’ONG. Actualment, l’entitat atén uns 130 usuaris: persones soles o famílies que tenen la seva xarxa de proximitat esgotada. “Nosaltres donem menjar però tenim molt clar que aquí no ens morim de gana, aquí ens morim de soledat. El que hem de generar són connexions entre les persones”, diu Martínez.

Fer pinya i alegrar a grans i petits

De Veí a Veí té diversos projectes en marxa per aconseguir finançament, com el seu propi cava o els productes que fan les cosidores, una eina social molt interessant ja que reuneix voluntàries i usuàries que teixeixen relacions entre elles al mateix temps que cusen. Però el projecte estrella de la casa és el dels Reis Macos, que compta amb més voluntaris que usuaris: “Els nens demanen el regal que vulguin per valor de 30 euros d’una botiga de joguines del barri. Quan els Reis Mags han passat pel barri, surten sis equips de Reis Macos cap a les cases i tres es queden a l’Espai Veïnal Calàbria 66, on atenen a les famílies que prefereixen no rebre els reis a casa”, explica el president de l’entitat. També se’ls regala material escolar, llibres i entrades per a les atraccions de la Festa Major.

D’altra banda, els voluntaris que apadrinen una carta o fan un donatiu també reben un detall, que enguany estarà fet pels estudiants dels Salesians i del Centre de Formació CEIR-ARCO del carrer Villarroel. A més, el 5 de gener els Reis Macos van a veure la gent gran del barri al centre de dia l’Onada, on fan una festa amb ball, cava i pastís.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Punt i seguit, la vida després d’un adéu

L’Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya celebra aquest 2019 el seu 40è aniversari de vida

Publicat

on

Sigui per qüestions naturals com per afers personals, arriba un moment en què les parelles passen de ser un tàndem a diluir-se. Un punt traumàtic en què moltes persones són capaces d’entomar el seu nou camí de forma individual, però en el qual sempre entren tota una sèrie de circumstàncies que esdevenen hàndicaps. Relacions d’amistat que es veuen truncades, soledat, pèrdua de motivació…

Per poder reendreçar aquesta situació fa 40 anys que va néixer l’Associació Mixta de Separats i Vidus de Catalunya, amb seu a l’avinguda del Paral·lel, 97 (a tocar del carrer de Margarit). Tal com explica la seva presidenta, Anna Hernández, l’espai pretén ser un punt de trobada “per a persones que tenen una motxilla similar i que es volen tornar a desenvolupar com a persones i generar noves amistats”.

Combatre la soledat

“Les persones joves no acostumen a tenir gaires dificultats en refer el seu camí i les seves amistats, però les persones que ja voregen els 50 anys es troben en una certa soledat, ja que no els sembla tot tan fàcils”, emfatitza Henrández. Davant d’aquesta dicotomia, l’entitat aposta per activitats centrades en el dinamisme: “L’objectiu és que tornin a parlar amb la gent, fer grups, fer activitats i passar-s’ho bé; Ara tenim tallers de psicologia, creixement personal, sortides de tot el dia, grups de teatre, cinefòrums, dinars i fins i tot actuacions musicals”, explica.

Es pot trobar una nova parella a l’associació? D’entrada Hernández sempre recomana aparcar aquesta possibilitat a l’hora d’associar-se al col·lectiu: “Aquest és un punt per refer-se com a persones”, assenyala. Tot i això, també admet que entre les parets del local s’ha desafermat l’amor: “Si bé aquest és un espai per relacionar-se i entretenir-se, sempre és inevitable que dues persones es puguin enamorar”, sentència.

Fotografia | Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya

Continua llegint

Societat

Disminueixen les molèsties de l’oci nocturn al ‘triangle lúdic’

Primers brots verds de la mesura municipal

Publicat

on

El triangle lúdic que conformen els carrers Paral·lel, Nou de la Rambla i Vilà i Vilà es desinfla (tot i que la festa continua). És aquesta la conclusió a la qual han arribat els responsables del Districte de Sants-Montjuïc després d’analitzar la mesura que van posar en marxa aproximadament fa un any. Segons les dades que ha presentat en el darrer Consell de Barri la referent de prevenció del Districte, Ariadna Ros, les trucades a la Guàrdia Urbana i les molèsties que es generen al voltant dels locals han disminuït prop d’un 66%.

Cal recordar que l’origen d’aquesta mesura està en un programa de col·laboració de l’administració municipal amb els 23 locals que tenen activitat econòmica en aquests tres carrers. A més, el pla també ha contemplat la presència d’agents cívics que tenien com a objectiu conscienciar i fer pedagogia entre els clients dels bars perquè no generessin molèsties al veïnat en sortir al carrer. Segons sembla, la seva presència ha resultat determinant.

El resultat

El principal indicador que demostra que el programa ha funcionat en la seva primera edició és el fet que les nits que ha estat el servei d’agents cívics en funcionament (les nits de dijous, divendres i dissabte entre les 00.00 hores fins a les 05.00 hores), les trucades a la Guàrdia Urbana han baixat substancialment. Es calcula que ha disminuït l’impacte en la via pública i les molèsties que generen els locals al voltant d’un 66% respecte al període de juny a octubre del 2018.

Per contra, des del mateix Districte de Sants-Montjuïc s’ha reconegut que els dies intersetmanals que no hi ha hagut el servei d’agents cívics s’han incrementat les molèsties respecte a l’any anterior. Més concretament, entre els dies laborals les nits de dimecres són les que acumulen un nombre més elevat de requeriments policials. Segons els responsables del pla, aquest fet exemplifica la necessitat de fer “un treball transversal amb la Guàrdia Urbana i el servei d’inspeccions i vincular-los amb els equips de col·laboració cívica al carrer”. El pressupost destinat a aquests dispositiu va ser de 270.000 euros.

Continua llegint

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.