L’any 1905 es va inaugurar el Teatre Còmic, als números 87 i 89 del Paral·lel. L’espai era molt gran, anava des del carrer Poeta Cabanyes al de Tapioles. Gràcies a la seva extensió, a més a més del teatre, hi havia el Gran Cafè del Teatre Còmic i una zona enjardinada, pel costat del carrer de Tapioles, que permetia fer espectacles a la fresca. El projecte de l’edifici era obra de l’arquitecte Raspall.

Al principi va estar dedicat a la sarsuela i a partir dels anys vint va acollir moltes revistes musicals, com les de Manolo Sugrañes, que sempre havien de tenir títols de sis lletres: Yes-yes, Mis-mis… També s’hi van fer campionats de boxa i concursos de ball de resistència, que avui ens semblarien cruels i absurds.

Moltes companyies madrilenyes actuaven al Còmic. Durant els anys cinquanta van ser molt populars les elegants revistes dels Vienesos. Artistes emblemàtics com Carmen de Lirio, Antonio Amaya, Alady o Mary Santpere van actuar al teatre, que va estar en actiu fins l’any 1962. Estava en mal estat i calia fer molts arranjaments. El tancament definitiu va esdevenir el 17 de maig de 1962, després d’alguns espectacles amb poc públic i que la venda d’entrades també es restringia a causa de l’estat de l’edifici. L’especulació immobiliària i els canvis en les tendències d’oci van contribuir al seu trist final.

El gran Alady es va voler fer una fotografia amb el teatre buit, abans no s’enderroqués.  El darrer empresari, Joaquim Gasa, va recuperar la revista, amb títols com ara: ¡Taxi… al Cómico!, Delirio en el Cómico, Todos al Cómico… L’Alameda era tot un reclam, a l’estiu, ja que s’hi estava molt bé, s’hi feien varietats, ball i passis de cinema.

El 28 de febrer de 1998 s’havia col·locat la primera pedra i s’iniciaven les obres de la primera fase del centre de serveis del Sortidor, que s’inaugurava el primer de maig de 1999. El llavors nou equipament, situat a la plaça del Sortidor, entre els carrers de Magalhaes i Blasco de Garay, oferia serveis socioculturals als veïns del Poble-sec. Dues plantes estaven destinades a la infància, amb un gimnàs i una ludoteca, amb una sala d’usos comuns per als ciutadans en general.

L’edifici havia costat 100 milions de pessetes, uns 600.000 euros, i ocupava 1.280 metres quadrats, en tres plantes, semisoterrani, entresol i planta baixa, sense barreres arquitectòniques. L’Ajuntament de Barcelona va estar representat per Pere Alcober i Imma Moraleda. Tot, amb una festa popular, amb la participació de les corals La Nova Lira i els Moderns del Poble-sec, els Castellers del Poble-sec i el grup de dansa Renaixença.

Cogestió de l’equipament

Gairebé quatre anys després, l’abril de 2003, es varen acabar les obres de la segona fase, que suposaren la plena consecució del Centre Cívic El Sortidor, que és com el coneixem tots avui dia. Es va fer llavors una redistribució d’espais, que tampoc correspon a l’actual, atès que conforme es van desenvolupant activitats, al llarg dels vints anys de l’equipament, els espais es van adequant a les necessitats i les demandes de cada moment. Des de 2004, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec cogestiona l’equipament amb l’Ajuntament de la ciutat.

L’antic centre de Blai

El Centre Cívic El Sortidor venia a omplir un buit que sempre havia tingut el Poble-sec. El vell edifici del carrer de Blai, 34, fet el 1889, on avui dia tenim la Biblioteca Francesc Boix, que havia estat inicialment escola de La Salle; durant la guerra civil, local del Sindicat de la Fusta i menjador social; seu de la Falange, en els anys del franquisme; va acollir el Centre Cívic de Blai, entre 1991 i 1997. Però, la limitació d’espai era un element que encotillava el creixement d’un espai social cada cop més demanat i necessari per als poble-sequins i poble-sequines. Poc després del tancament d’aquest efímer centre cívic, s’iniciaven les obres del nou edifici de la plaça del Sortidor, 12.

De l’obertura de la primera fase del centre de serveis del Sortidor, ara fa 20 anys.

A finals de 1948, el pare jesuïta Lluís Artigues es fa càrrec de la nova parròquia de Sant Pere Claver, al carrer de Vila i Vilà, 14. La demarcació abastava la zona compresa del carrer Roser fins al port, i des del Paral·lel fins al castell de Montjuïc, en una muntanya amb més de 3.500 barraques. El mossèn aviat prengué consciència de la gravetat de la situació; i les mesures de caràcter social i assistencial foren sempre les prioritàries. Els problemes de salut, generats per la manca de nutrició i higiene, obligaren a crear un petit dispensari. El 1949 es fundà l’Obra Mèdico Social Claveriana i el gener següent, entrà en servei un dispensari dotat amb dos metges i tres infermeres, de forma voluntària i gratuïta.

Hospital al servei de la gent

El 1953 es posà la primera pedra del nou hospital, quan hi cooperaven 12 metges i 19 infermeres. El maig de l’any següent, s’inaugurà l’Hospital de Sant Pere Claver. L’octubre de 1956 començà a funcionar la tercera planta de l’hospital, construïda amb fons d’una campanya de Ràdio Nacional d’Espanya. El 1964 es crea el servei de Psiquiatria, amb el doctor Font al capdavant. L’any següent mor en accident de trànsit mossèn Artigues. El 1968 fou l’any de la desvinculació per a la laïcitat de l’Hospital, de manera que el 1969 es constituïa la Fundació Hospital Sant Pere Claver, segregada de la parròquia.

El 1974 es produí una crisi que portà al tancament de l’hospital; però el relleu de les monges que hi col·laboraven suposà l’arribada de sor Antònia Larrea, qui va gestionar la renovació dels equips materials. A més, els metges plantejaren al bisbat un pla de viabilitat i finalment autoritzà la reobertura i el manteniment del centre.

El nou equipament

El 1982 els doctors més joves plantejaren una reorientació de la institució; i un any després es féu la cessió d’ús del solar on es construiria el nou hospital. El 1986 se signà un conveni amb l’Institut Català de la Salut (ICS), de manera que la Fundació s’inserí al pla general d’hospitals, cosa que a la llarga va suposar el tancament de l’hospital com a tal el 1986. El 1990 s’enderroca l’edifici de Vila i Vilà, cantonada amb Puig i Xoriguer; l’any següent, es posa la primera pedra del nou hospital i el maig de 1992 s’inaugura l’equipament. En l’actualitat, romanen els serveis d’al·lèrgia, proves complementàries, odontologia, dermatologia, oftalmologia i salut mental. De la creació de l’Obra Medico Social Claveriana, ara fa 70 anys.