Connecta amb nosaltres

Economia

El comerç es conjura per mantenir la vida pública

Les imatges d’espais públics buits pot esdevenir una normalitat perpètua si els veïns no tornen a apostar pels seus botiguers i restauradors de proximitat

Publicat

on

Que les fotografies de carrers buits passin a la història. Amb aquesta premissa el teixit comercial del Poble-sec ha començat a aixecar les persianes dels seus locals. Plens d’incertesa i pors, sí. Però ben conscients que havien de ser ells els qui donessin la primera passa. Sabien que no podien deixar morir un espai públic que ja ha viscut setmanes crítiques. “La gent ha de tornar a sortir als seus carrers i gaudir del seu barri, dels seus espais i dels seus comerços”, emfatitza el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort.

Segons distingeix el representant dels botiguers i restauradors, el confinament obligat per la crisi sanitària de la Covid-19 ha generat dos escenaris entre els associats. Per una banda, tota l’hostaleria i el comerç no essencial que ha patit “un desastre econòmic”; i per l’altra, el comerç que ha estat catalogat de primera necessitat “que ha treballat moltíssimes més hores per no deixar ningú sense les seves necessitats cobertes, i que ha viscut amb molta pena tota la crisi sanitària”, revela Manel Tort. El motiu: la proximitat entre venedor i client. “Són negocis que al final els porten veïns nostres; veïns que han pogut veure des de primera línia com alguns dels seus clients es posaven malalts o morien; això els ha deixat fet pols”.

L’oportunitat del confinament

Tot i el drama de les darreres setmanes, algunes veus autoritzades assenyalen que la crisi de la Covid-19 també ha deixat qüestions a valorar positivament. “Hi ha molta gent que ha descobert que al costat de casa tenia un comerç de proximitat que li ha brindat una atenció més personalitzada, amb uns productes de més qualitat respecte a les grans superfícies i que els generen major confiança”, destaca el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez.

Sota el punt de vista de Gázquez, la Covid-19 ha ajudat a fer pedagogia entre els veïns que optaven pels supermercats i que ara gaudeixen de “l’encertada proposta” dels itineraris segurs creats per l’Ajuntament, els quals permeten “fer que la compra sigui una acció més agradable”. “Com que tenim alguns carrers tallats, la gent també es queda a fer bona part de la compra al barri”, analitza Gázquez. Una bona dinàmica a la qual cal sumar el Mercat de la Terra. Segons la portaveu d’aquest mercat de pagès, Chiara Bombardi, ara els veïns que s’apropen fins al recinte omplen els carrets, quan abans “només anaven a fer el vermut i compraven un parell de coses”.

Compra de proximitat

En la mateixa línia de Gázquez, Bombardi considera que el confinament ha deixat lliçons molt positives. El seu exemple és simple però del tot clarificador: “El fet d’estar tancats ha provocat que la gent torni a cuinar”. “Això el que ha provocat és que part de la gent hagi tornat a pensar què havia de comprar i reflexionés sobre el que estava comprant, com s’havia produït i des d’on s’havia transportat”, afegeix.

Segons el seu criteri, la circumstància social ha ajudat a parlar més de l’habitual sobre “com de necessari és estimular el teixit local i la compra de proximitat”. “S’ha generat la idea entre les persones que s’ha de menjar d’una manera més sana, sostenible i controlada”, ressalta. Una bona direcció que espera que també recuperi a tots aquells veïns que s’han abocat a comprar per plataformes virtuals com Amazon: “Vull pensar que moltes d’aquestes persones s’han adonat com d’important és ajudar al comerç local de proximitat; aquí, al Poble-sec, ja ens queda molt poc comerç, és un desastre, però és ara el moment de donar suport al poc que ens queda”.

Collar-se el cinturó

Des del darrere del taulell accepten de bon grat el suport que estan rebent aquests darrers dies, tot i que ja saben que, o es produeix un miracle, o hauran de fer mans i mànigues si no volen tancar per sempre. “En aquest barri tenim comerços que donen feina a poca gent, compten de mitjana amb dos o tres treballadors i sovint són familiars, pel que no tenen unes despeses desmesurades després de collar-se el cinturó amb l’anterior crisi”, explica Tort.

El mateix president de l’entitat comercial creu que molts podran assumir un nou forat al cinturó, sempre que els veïns segueixin confiant en els seus productes. Sinó, el rastre econòmic de la Covid-19 pot passar a ser igual de desolador que en els barris perimetrals. “Aquí no tenim constància que hagin hagut de tancar gaires comerços, però si creuem el Paral·lel, ens trobem amb una preocupant dada: el 30% ja han cessat la seva activitat comercial”.

Economia

El futur de la medicina

Publicat

on

Per

La pandèmia que estem vivint portarà un abans i un després. Deia Albert Einstein que “les crisis són la millor benedicció que els pot succeir a les persones perquè porten progrés”. Podem afirmar que ens hem adonat de la fragilitat de l’èsser humà i del que suposa que els recursos siguin limitats. La crisi, gràcies a les vídeo-conferències (Zoom, Jitsi, Skype, Whereby, Hangouts…) i programaris col·laboratius com Slack, han trencat el mite que per a feines d’oficina s’hagi d’estar tancat en un local. Ens ha fet perdre la por al tele-treball. Però com afectarà aquesta transformació digital a la medicina, el principal sector en aquesta pandèmia? Hem vist la saturació dels serveis sanitaris. Els recursos són valuosos i limitats. La solució està en la tele-medicina i la intel·ligència artificial, però cal perdre de nou la por.

Una de les primeres empreses del món en crear un sistema d’intel·ligència artificial que fa diagnòstics clínics validats per estudis científics amb un encert del 91,1% és la barcelonina Mediktor (podeu usar la seva app gratuïta descarregant-la al vostre mòbil o a través de: www.mediktor.com). El cos humà és un sistema bio-químic que s’espatlla com ho pot fer un cotxe. Avui els mecànics endollen el cotxe a un ordinador i en treuen el diagnòstic. Amb medicina no és gaire diferent però sí molt més complexe.

Els metges recopilen i comparen símptomes amb el que han après i dedueixen la patologia per oferir la millor solució. Els sistemes basats en IA van més enllà, comparen els símptomes amb algoritmes, milers de milions de casos clínics reals, bases de dades de medicines i incompatibilitats, indicadors mèdics globals en temps real i ho creuen tot. Una tasca impossible de realitzar per un humà. Si volem mantenir la societat del ben estar haurem de donar més protagonisme a la tecnologia en la sanitat.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

L’endeutament, una sortida difícil

La Xina és el primer prestador mundial i l’Estat espanyol té un endeutament del 100% del PIB, un 20% en mans de la Xina

Publicat

on

Per

El món gasta més del que produeix i els estats passen a les generacions venidores el problema de l’endeutament públic, que no para d’augmentar cada any. A la UE, el Tractat de Maastricht fixava en el 60% del PIB el màxim d’endeutament acceptable dels països que volguessin formar part de l’euro. Avui la majoria dels 19 països de l’eurozona superen aquest nivell: 123% Itàlia, 181% Grècia, 200% Portugal i 500% Xipre. L’endeutament de l’Estat espanyol, de més d’un bilió d’euros, suposa a l’entorn del 100% del PIB, i més de 200.000 milions d’euros són en mans de la Xina. S’ha arribat a aquesta situació perquè les regulacions mundials i europees han saltat pels aires i són inoperants en front d’uns mercats privats desregulats, gairebé incontrolables i disposats a prestar a prestataris vulnerables amb risc d’insolvència.

Les causes de la situació

Podem identificar tres causes de tot plegat: 1) La Xina és avui el major prestador mundial, amb un volum que equival al 2% del PIB mundial, més del doble del que presten l’FMI i el Banc Mundial junts, sense posar condicions, a països que li proporcionen les matèries primeres que necessita. 2) Han aparegut nous gestors no bancaris que no respecten els límits establerts pel Banc de Pagaments Internacionals en els Acords de Basilea, de manera que incompleixen els criteris de solvència. I 3) Els principals bancs centrals mantenen tipus d’interès zero o negatius per tractar d’evitar una recessió mundial, i això fa que el cost del deute sigui baix, a la vegada que emparen polítiques fiscals expansives d’emissió de deute per estats i empreses. Tot plegat fa que les perspectives de creixement de l’economia mundial no siguin bones, cosa ben vista pels ecologistes, defensors de frenar el creixement per evitar la degradació del planeta, però que preocupa els governs, temorosos que un menor creixement agreugi l’atur i la inestabilitat social.

Euskadi i la Seguretat Social

Més a prop, el País Basc ha aconseguit la transferència de la gestió  de la Seguretat Social (funcionaris i administració) però no dels fons, que no els interessen perquè les pensions que paga l’Estat als bascos de la caixa comuna sumen més que les cotitzacions que es recapten a Euskadi. Un dia d’aquests, els bascos diran Agur, Patxi! –versió èuscara del Hasta luego, Lucas! de Chiquito de la Calzada–, apagaran el llum i se n’aniran. Mentrestant, la taula de negociació Catalunya-Espanya, que ha costat més de muntar que una d’Ikea, s’ha iniciat com era de preveure, perquè –tot i que s’ha d’intentar– els colons de l’Estat la veuen com una eina antiindependentista, i només ens ofereixen penjolls de vidre, com als indis americans.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Suplantació digital de persones i de cares

Publicat

on

Per

El passat mes de gener, al Sant Jordi Club, va actuar i amb un ple total l’artista japonesa Hatsune Miku. Hatsune mai ha estudiat música, ni cant, ni ball, però és que ni tan sols existeix, almenys en carn i ossos. Hatsune va néixer en un ordinador de Crypton Future Media, una empresa multimèdia nipona, però canta i balla a dalt d’un escenari com una estrella del pop més, fins i tot embogint als seus fans (podeu veure aquí una de les seves actuacions (http://tiny.cc/zonasec-hatsune). Fins ara havíem vist la resurrecció d’artistes desapareguts com Freddy Mercury o Maria Callas però és el primer cop que un artista fictici, totalment creat per ordinador, fa una gira com a protagonista de l’espectacle i davant de públic real.

Les imatges generades per ordinador (CGI) avancen a passos gegants permetent-nos excentricitats creatives com aquesta; però també ja estan suplantant identitats humanes. Des que el 1993 Spielberg va substituir els dinosaures mecànics per CGI, la indústria del cinema ha anat incorporant aquestes tècniques fins a substituir, tot i que encara de forma un pel vetusta, actors ja morts com Peter Cushing i Carrie Fisher a Rogue One –la spin-off de Star Wars– o actors actuals com Arnold Schwarzenegger a Terminator Génesis.

Les Deep Fakes substitueixen les cares

Fins aquí no ens hem d’amoïnar ja que tot és art. El problema ve quan hi ha mala fè i, a més a més, la virtualitat es converteix pràcticament en realitat. Així van néixer els Deep Fakes, una tècnica que substitueix la cara d’un personatge d’un vídeo per la d’una altra persona de forma molts cops inapreciable (almenys per a humans). Els Deep Fakes podrien fàcilment mostrar-nos un vídeo de Donald Trump declarant l’exterminació del virus de la SIDA gràcies a “Deu i a ell mateix” (podeu veure el vídeo que va enganyar a milers de persones en aquest enllaç (http://tiny.cc/zonasec-trump) o, pitjor encara, declarant la guerra a la Xina. Si fins ara ja ens costava creure segons quines notícies, a partir d’ara i degut als avenços tecnològics, la credibilitat de les notícies no verificades i de segons quins mitjans de comunicació poc fiables anirà desapareixent fins a la seva desaparició.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.