Connecta amb nosaltres

Economia

El comerç es conjura per mantenir la vida pública

Les imatges d’espais públics buits pot esdevenir una normalitat perpètua si els veïns no tornen a apostar pels seus botiguers i restauradors de proximitat

Publicat

on

Que les fotografies de carrers buits passin a la història. Amb aquesta premissa el teixit comercial del Poble-sec ha començat a aixecar les persianes dels seus locals. Plens d’incertesa i pors, sí. Però ben conscients que havien de ser ells els qui donessin la primera passa. Sabien que no podien deixar morir un espai públic que ja ha viscut setmanes crítiques. “La gent ha de tornar a sortir als seus carrers i gaudir del seu barri, dels seus espais i dels seus comerços”, emfatitza el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort.

Segons distingeix el representant dels botiguers i restauradors, el confinament obligat per la crisi sanitària de la Covid-19 ha generat dos escenaris entre els associats. Per una banda, tota l’hostaleria i el comerç no essencial que ha patit “un desastre econòmic”; i per l’altra, el comerç que ha estat catalogat de primera necessitat “que ha treballat moltíssimes més hores per no deixar ningú sense les seves necessitats cobertes, i que ha viscut amb molta pena tota la crisi sanitària”, revela Manel Tort. El motiu: la proximitat entre venedor i client. “Són negocis que al final els porten veïns nostres; veïns que han pogut veure des de primera línia com alguns dels seus clients es posaven malalts o morien; això els ha deixat fet pols”.

L’oportunitat del confinament

Tot i el drama de les darreres setmanes, algunes veus autoritzades assenyalen que la crisi de la Covid-19 també ha deixat qüestions a valorar positivament. “Hi ha molta gent que ha descobert que al costat de casa tenia un comerç de proximitat que li ha brindat una atenció més personalitzada, amb uns productes de més qualitat respecte a les grans superfícies i que els generen major confiança”, destaca el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez.

Sota el punt de vista de Gázquez, la Covid-19 ha ajudat a fer pedagogia entre els veïns que optaven pels supermercats i que ara gaudeixen de “l’encertada proposta” dels itineraris segurs creats per l’Ajuntament, els quals permeten “fer que la compra sigui una acció més agradable”. “Com que tenim alguns carrers tallats, la gent també es queda a fer bona part de la compra al barri”, analitza Gázquez. Una bona dinàmica a la qual cal sumar el Mercat de la Terra. Segons la portaveu d’aquest mercat de pagès, Chiara Bombardi, ara els veïns que s’apropen fins al recinte omplen els carrets, quan abans “només anaven a fer el vermut i compraven un parell de coses”.

Compra de proximitat

En la mateixa línia de Gázquez, Bombardi considera que el confinament ha deixat lliçons molt positives. El seu exemple és simple però del tot clarificador: “El fet d’estar tancats ha provocat que la gent torni a cuinar”. “Això el que ha provocat és que part de la gent hagi tornat a pensar què havia de comprar i reflexionés sobre el que estava comprant, com s’havia produït i des d’on s’havia transportat”, afegeix.

Segons el seu criteri, la circumstància social ha ajudat a parlar més de l’habitual sobre “com de necessari és estimular el teixit local i la compra de proximitat”. “S’ha generat la idea entre les persones que s’ha de menjar d’una manera més sana, sostenible i controlada”, ressalta. Una bona direcció que espera que també recuperi a tots aquells veïns que s’han abocat a comprar per plataformes virtuals com Amazon: “Vull pensar que moltes d’aquestes persones s’han adonat com d’important és ajudar al comerç local de proximitat; aquí, al Poble-sec, ja ens queda molt poc comerç, és un desastre, però és ara el moment de donar suport al poc que ens queda”.

Collar-se el cinturó

Des del darrere del taulell accepten de bon grat el suport que estan rebent aquests darrers dies, tot i que ja saben que, o es produeix un miracle, o hauran de fer mans i mànigues si no volen tancar per sempre. “En aquest barri tenim comerços que donen feina a poca gent, compten de mitjana amb dos o tres treballadors i sovint són familiars, pel que no tenen unes despeses desmesurades després de collar-se el cinturó amb l’anterior crisi”, explica Tort.

El mateix president de l’entitat comercial creu que molts podran assumir un nou forat al cinturó, sempre que els veïns segueixin confiant en els seus productes. Sinó, el rastre econòmic de la Covid-19 pot passar a ser igual de desolador que en els barris perimetrals. “Aquí no tenim constància que hagin hagut de tancar gaires comerços, però si creuem el Paral·lel, ens trobem amb una preocupant dada: el 30% ja han cessat la seva activitat comercial”.

Economia

El Pla de Barris invertirà 11,4 ME al Poble-sec

La injecció econòmica al nucli urbà busca frenar les creixents desigualtats entre els poblesequins de tota la vida i els nouvinguts europeus

Publicat

on

“Al Poble-sec tenim una dualització de l’estructura social: si mires la renda mitjana dels últims cinc o deu anys veus que aquesta ha pujat, però si ens fixem en els indicadors de desigualtats, també observem que n’hi ha més”, analitza el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra. Un fet provocat per l’arribada de nous veïns europeus, “amb bons sous, i que d’entrada ja han generat una pujada dels preus del lloguer”. Com provarà l’executiu de frenar aquesta creixent desigualtat al veïnat? Mitjançant la posada en marxa del primer Pla de Barris al Poble-sec, el qual comportarà una injecció econòmica d’11,4 milions d’euros en els tres propers anys.

Si bé els Pla de Barris tradicionalment s’han posat en marxa a nuclis urbans on imperen les baixes rendes, aquesta serà una de les primeres ocasions que es posarà en marxa per revertir les desigualtats i frenar la gentrificació. Com? “Mitjançant polítiques innovadores, que suposin la implicació de la ciutadania”, respon Serra. En aquest sentit, el Govern ja ha segmentat el pressupost en tres grans blocs: inversions (7,5 ME), rehabilitació d’edificis (1,4 ME) i despesa ordinària, com pot suposar la contractació de tècnics per escoles (2,5 ME).

Les actuacions

Tot i que caldrà esperar al desembre per conèixer els projectes definitius que es tiraran endavant, des de l’administració pública ja s’han dibuixat diferents eixos d’actuació que van des de la millora dels espais escolars i els seus entorns, fins a l’elaboració d’un pla de rehabilitació de finques d’alta vulnerabilitat i des d’on frenar l’especulació dels fons voltor que compren edificis sencers. A més també es contempla possibilitat d’exportar de Ciutat Vella la iniciativa de baixos de protecció oficial i aconseguir millorar l’espai públic del sector que hi ha entre el carrer Nou de la Rambla fins a les Drassanes.

A dia d’avui el consistori ja ha començat a fer el recull de les propostes on invertir la partida pressupostària i ja a partir de la segona quinzena de novembre s’estudiarà la viabilitat de cadascuna amb la idea de tenir un programa tancat a principis de desembre. “No volem fer un procés participatiu molt llarg, ja que partim dels debats del PAD que tancarem quan la situació de la pandèmia ens ho permeti”, considera el regidor. A més, assegura que la posada en marxa de les inversions no tindrà cap vinculació a l’aprovació, o no, dels pressupostos que el Govern de la ciutat presenti pel 2021.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Economia

Hortes 4, un lloguer enverinat

La PAH i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic critiquen amb duresa l’actitud dels propietaris d’apartaments turístics

Publicat

on

Tot just un mes i mig després que els Mossos d’Esquadra desallotgessin les famílies que okupaven el bloc d’apartaments turístics del carrer de les Hortes, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha llogat els sis habitatges de la propietat per destinar-los a persones que recentment han estat desnonades. “No tenia sentit que això quedés tapiat fins que recuperés l’activitat turística”, ha afirmat al ZONA SEC el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra.

L’acord que finalment s’ha tancat tindrà la vigència d’un any i contempla el lloguer dels habitatges més petits d’una habitació per 700 euros al mes, mentre que els mitjans de dues habitacions es llogaran per 900 euros. Preus que a parer de Serra són “molt bons”, ja que complirien els barems de preus de l’Ajuntament i quedarien lleugerament per sota de l’índex de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya.

“Ara aquests pisos es llogaran a través dels Serveis Socials a persones que havien passat per un procés de desnonament i estan en un allotjament d’emergència a l’espera que els assignin un pis definitiu de la Mesa d’Emergència”, destaca el regidor. Per tant, no són habitatges on les famílies desnonades es quedaran a viure de forma definitiva, sinó que seran immobles provisionals que vindran a substituir els albergs i pensions on se’ls acostuma a derivar.

Els pisos tornaran a tenir una funció turística

Malgrat que la intenció del Govern de l’alcaldessa Ada Colau és “generar un efecte contagi entre els promotors perquè cedeixin els apartaments turístics a l’Ajuntament” degut a les garanties de pagament que ofereix l’administració, la realitat és que la propietat del bloc d’Hortes reserva l’opció a retornar a l’activitat turística d’aquí a només dotze mesos. “Encara que després puguin recuperar aquests habitatges, potser ens trobem amb propietaris que en comptes d’apostar pels dines fàcils, aposten pel lloguer social perquè els hi dona menys feina i més estabilitat”, valora Serra. “Sempre tenen l’opció de prorrogar el contracte en cas que no recuperin l’activitat turística”, afegeix.

Aquest possibilisme, però, no agrada pas a les entitats que defensen el dret a l’habitatge i es mostren contràries a la turistificació de la ciutat. Sota el punt de vista del membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, Daniel Pardo, l’acord que ha tancat l’Ajuntament amb la propietat dels apartaments turístics no fa més que regalar una bombolla d’oxigen al sector: “No crec que sigui l’objectiu de l’Ajuntament, però amaga una part perversa; els operadors turístics podran seguir esperant a col·laborar en l’expulsió de les mateixes capes socials que ara semblen ajudar”. “Han signat aquest acord perquè al final els suposa un mal menor respecte a la davallada brutal del turisme que viu la ciutat”, sintetitza Pardo.

Rentat de cara

“Comparat amb el que l’Ajuntament de Barcelona paga als albergs i pensions per allotjar a les famílies que han patit un desnonament… clar que surt més barat, però no hem d’oblidar que ara qui se n’aprofita d’aquesta cessió d’apartaments turístics segueixen sent els mateixos operadors”, recorda a aquest mitjà de comunicació la portaveu de la Plataforma d’Afectat per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado.

“És un pas important el que s’ha donat amb aquest acord, però nosaltres com a moviment social hem d’exigir altres alternatives, allotjaments dignes i preus que no superin els del mercat privat”, apunta. “Hem de tenir en compte que ara mateix tenim 9.000 pisos que estan buits, sense aprofitar-se i sense generar cap euro d’ingressos perquè no hi ha turistes, pel que ens sembla una broma que només n’hagin cedit una vintena a tota la ciutat”, il·lustra Delgado. En el cas del Poble-sec, l’Ajuntament en té comptabilitzades prop de 600 llicències i només s’ha aconseguit el lloguer municipal d’aquests sis apartaments del carrer de les Hortes.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Economia

No hi ha duros a quatre pessetes

Les estafes piramidals tornen a ser notícia: cal no deixar-se enganyar ni pels mags de les finances, però tampoc pels mags de la política

Publicat

on

Per

Les grans xifres de l’economia no ens fan perdre de vista les petites, en les que ens movem els comuns dels mortals. De les primeres ja sabem –ho diuen els organismes internacionals– que els pitjors efectes econòmics de la pandèmia de covid-19 els patirà l’Estat espanyol, perquè està gestionat per polítics altament ineptes. Pel que fa als petits estalviadors, cal que anem amb cura amb els “gurus” de la borsa. Ho dic pel cas d’un broker que impartia cursos de borsa a Barcelona fins aquest setembre. Era una persona “encantadora” que vivia com un milionari i exhibia tota mena de luxes, com dos cotxes d’alta gamma (un Maserati i un Ferrari) amb els què sortia fotografiat a les xarxes socials. Com a esquer per atraure inversors prometia una rendibilitat d’un 5% trimestral. Ara, l’estafador ha fugit amb més de 2 milions d’euros que li havien confiat una cinquantena dels seus alumnes, i sembla que l’import total pot arribar als 10 milions. La forma d’operar era la típica de l’estafa piramidal, on amb les noves aportacions es pagava el rendiment de les antigues. Però no hi ha duros a quatre pessetes.

Degradació de la ciutat

La mateixa frase cal aplicar al nostre Ajuntament, que vol emular el Mago Pop fent desaparèixer els cotxes de Barcelona, però sense substituir-los per cotxes elèctrics (al contrari del que fan altres ciutats europees). No és ocofòbia (pànic als cotxes), ni amaxofòbia (temor a conduir-los), sinó motorfòbia, que és l’aversió malaltissa i irracional a qualsevol vehicle a motor que, en el cas del nostre Ajuntament, es combina amb la pressumpta ingesta de substàncies psicotròpiques que han donat com a resultat la despesa de 9 milions d’euros en pintures psicodèliques i infantiloides als carrers, en el que suposa una degradació sistemàtica i continuada de la ciutat que caldrà revertir. Fins i tot, alguna regidora teletubbi del nostre consistori es va alegrar públicament del tancament de Nissan! Però no hi ha duros a quatre pessetes i els cotxes circularan pels ara estrets carrers de Barcelona, òbviament contaminant més, a no ser que abans sigui destruïda per la irracionalitat en coloraines. Ai si Ildefons Cerdà aixequés el cap!

L’absolució del Mossos

I per acabar, em congratulo per l’absolució de la cúpula dels Mossos d’Esquadra, que ha demostrat al món que la (in)justícia espanyola és una (in)justícia quàntica, perquè com en l’experiment del gat de Schrödinger, on un gat tancat en una capsa és alhora viu i mort, els mateixos fets duen a la condemna o a l’absolució. Han inventat un nou dret quàntic, literalment de bojos. No hi ha duros a quatre pessetes.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.