Connecta amb nosaltres

Economia

El comerç es conjura per mantenir la vida pública

Les imatges d’espais públics buits pot esdevenir una normalitat perpètua si els veïns no tornen a apostar pels seus botiguers i restauradors de proximitat

Publicat

on

Que les fotografies de carrers buits passin a la història. Amb aquesta premissa el teixit comercial del Poble-sec ha començat a aixecar les persianes dels seus locals. Plens d’incertesa i pors, sí. Però ben conscients que havien de ser ells els qui donessin la primera passa. Sabien que no podien deixar morir un espai públic que ja ha viscut setmanes crítiques. “La gent ha de tornar a sortir als seus carrers i gaudir del seu barri, dels seus espais i dels seus comerços”, emfatitza el president de l’Associació de Comerciants del Poble-sec i Paral·lel, Manel Tort.

Segons distingeix el representant dels botiguers i restauradors, el confinament obligat per la crisi sanitària de la Covid-19 ha generat dos escenaris entre els associats. Per una banda, tota l’hostaleria i el comerç no essencial que ha patit “un desastre econòmic”; i per l’altra, el comerç que ha estat catalogat de primera necessitat “que ha treballat moltíssimes més hores per no deixar ningú sense les seves necessitats cobertes, i que ha viscut amb molta pena tota la crisi sanitària”, revela Manel Tort. El motiu: la proximitat entre venedor i client. “Són negocis que al final els porten veïns nostres; veïns que han pogut veure des de primera línia com alguns dels seus clients es posaven malalts o morien; això els ha deixat fet pols”.

L’oportunitat del confinament

Tot i el drama de les darreres setmanes, algunes veus autoritzades assenyalen que la crisi de la Covid-19 també ha deixat qüestions a valorar positivament. “Hi ha molta gent que ha descobert que al costat de casa tenia un comerç de proximitat que li ha brindat una atenció més personalitzada, amb uns productes de més qualitat respecte a les grans superfícies i que els generen major confiança”, destaca el portaveu de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec, Sergi Gázquez.

Sota el punt de vista de Gázquez, la Covid-19 ha ajudat a fer pedagogia entre els veïns que optaven pels supermercats i que ara gaudeixen de “l’encertada proposta” dels itineraris segurs creats per l’Ajuntament, els quals permeten “fer que la compra sigui una acció més agradable”. “Com que tenim alguns carrers tallats, la gent també es queda a fer bona part de la compra al barri”, analitza Gázquez. Una bona dinàmica a la qual cal sumar el Mercat de la Terra. Segons la portaveu d’aquest mercat de pagès, Chiara Bombardi, ara els veïns que s’apropen fins al recinte omplen els carrets, quan abans “només anaven a fer el vermut i compraven un parell de coses”.

Compra de proximitat

En la mateixa línia de Gázquez, Bombardi considera que el confinament ha deixat lliçons molt positives. El seu exemple és simple però del tot clarificador: “El fet d’estar tancats ha provocat que la gent torni a cuinar”. “Això el que ha provocat és que part de la gent hagi tornat a pensar què havia de comprar i reflexionés sobre el que estava comprant, com s’havia produït i des d’on s’havia transportat”, afegeix.

Segons el seu criteri, la circumstància social ha ajudat a parlar més de l’habitual sobre “com de necessari és estimular el teixit local i la compra de proximitat”. “S’ha generat la idea entre les persones que s’ha de menjar d’una manera més sana, sostenible i controlada”, ressalta. Una bona direcció que espera que també recuperi a tots aquells veïns que s’han abocat a comprar per plataformes virtuals com Amazon: “Vull pensar que moltes d’aquestes persones s’han adonat com d’important és ajudar al comerç local de proximitat; aquí, al Poble-sec, ja ens queda molt poc comerç, és un desastre, però és ara el moment de donar suport al poc que ens queda”.

Collar-se el cinturó

Des del darrere del taulell accepten de bon grat el suport que estan rebent aquests darrers dies, tot i que ja saben que, o es produeix un miracle, o hauran de fer mans i mànigues si no volen tancar per sempre. “En aquest barri tenim comerços que donen feina a poca gent, compten de mitjana amb dos o tres treballadors i sovint són familiars, pel que no tenen unes despeses desmesurades després de collar-se el cinturó amb l’anterior crisi”, explica Tort.

El mateix president de l’entitat comercial creu que molts podran assumir un nou forat al cinturó, sempre que els veïns segueixin confiant en els seus productes. Sinó, el rastre econòmic de la Covid-19 pot passar a ser igual de desolador que en els barris perimetrals. “Aquí no tenim constància que hagin hagut de tancar gaires comerços, però si creuem el Paral·lel, ens trobem amb una preocupant dada: el 30% ja han cessat la seva activitat comercial”.

Economia

Comerços i entitats a les xarxes

Publicat

on

Per

Aquest mes dedicarem la secció a algunes entitats i comerços del barri del Poble-sec que dia rere dia publiquen contingut, no només per promocionar els seus establiments o organitzacions, sinó que van més enllà i promouen la cultura i el coneixement.

Comencem per una de les associacions més reconegudes del barri, el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC). Des del seu compte d’Instagram @cerhisec, publiquen tot tipus d’informació històrica del barri, així com fotografies i vídeos inèdits. És com fer un salt en el temps a través del ciberespai. Una altra associació sense ànim de lucre i de promoció del barri és Orgull Poblesequí @poblesequi. Des d’aquest actiu compte van informant de tota l’activitat del barri del Poble-sec. Per conèixer totes les novetats també ho podem fer a través de l’Associació de Veïns i el seu compte @avvpoblesec.

Però els comerços no es queden enrere. Si bé la majoria ja disposen de les seves pròpies xarxes, alguns mereixen una especial menció per la seva alta activitat que va més enllà de l’autopromoció. Un bon exemple és la Drogueria La Campanera del carrer Elkano. Han fet el salt a les xarxes i en el seu compte d’Instagram @drogueriacampanera informen de manera molt simpàtica i educativa sobre els seus productes, com funcionen i quins són els més òptims per a cada tipus de problema domèstic. Tot una font d’informació fonamental.

Ara que som a l’estiu i bé de gust una bona cervesa fresca, no podem deixar de passar-nos per @abirradero, la cerveseria que va substituir el mític restaurant Abrevadero del carrer Vila i Vilà. En el seu compte a les xarxes, els propietaris informen com elaboren les seves pròpies cerveses, expliquen interessants històries sobre aquesta beguda i promocionen concerts i cates.

Finalment, s’ha de fer una menció especial als cracks de @fast_byte_informatica del barri de la Bordeta, prop de plaça Espanya, on Toni Rebolledo i els seus companys no tenen límits a l’hora de publicar gairebé a diari trucs i eines tecnològiques o, fins i tot, alguna que altra simpàtica història estrafolària que els passa en el seu dia a dia. És un compte també molt recomanable.

Esperem que aquest modest llistat ajudi a conèixer millor alguns dels serveis del barri i a promoure el seu impacte mes enllà dels seus límits físics.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Quo vadis turisme?

El turisme pot ser molt beneficiós, però sense una regulació integral la massificació turística només conduirà a l’empobriment

Publicat

on

Per

Al món hi ha 1.300 milions de turistes cada any. És un fenomen social global. Però el turisme, com tota indústria, té pros i contres. A Catalunya, genera el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació; i a Barcelona, el 7,3% i el 8,6%, respectivament. A les Balears, el 40% del PIB i el 22% de l’ocupació. Els inconvenients en són uns quants: degradació ambiental, ocupació de l’espai públic, contaminació acústica, augment de preus, carestia i manca d’habitatges, i atracció de la delinqüència. Si es superen certs límits hi ha massificació, contra la qual s’ha convocat una manifestació a Barcelona el 6 de juliol. La massificació origina turistificació, que el Termcat defineix com “el procés de convertir en turística una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social, un producte”, i també genera turismofòbia, però ull viu!: alguns turismofòbics hipòcrites acaben de cap de setmana a Praga o de vacances a Tailàndia.

Calen solucions integrals
Una derivada n’és la gentrificació a molts barris, una transformació econòmica que n’expulsa els que hi han viscut sempre. Certament, s’han posat alguns pegats, com la moratòria hotelera a Barcelona, però alhora s’obrien albergs per a motxillers que promovien botellades a les platges. En canvi, els jubilats americans amb calers s’allotgen en hotels de cinc estrelles, gasten molt, sopen d’hora, se’n van a dormir aviat com les gallines i fan poc soroll. El mercat ha respost donant ales als pisos turístics (10.101 de legals, però 18.321 anunciats a Barcelona, segons Inside Airbnb), que ara es volen suprimir. Calen solucions integrals que impliquin totes les administracions, no pegats. Les Balears ja no tenen solució: en una o dues dècades, amb la degradació progressiva, i sense activitats alternatives, s’empobriran molt.

Polítiques destructives
Les eleccions europees han mostrat com de destructives són certes polítiques. El benestar social sorgit a Occident després de la segona guerra mundial està en retrocés. El patró és el mateix arreu: les ajudes públiques són per als vulnerables (majoritàriament estrangers), però Europa ha importat tants vulnerables que els no-vulnerables, que tenen tan dret a rebre ajudes com els vulnerables, no en reben i, a més, veuen perillar la identitat dels seus països, d’aquí que avanci la dreta. A nivell local, molts independentistes s’han abstingut perquè no hi ha cap partit que els representi. Alhora, cert vot captiu d’alguns partits perilla, perquè el sàtrapa del Marroc projecta crear un partit d’àmbit europeu per reunir tot el vot islàmic, un sistema social feixista, misogin, homofòbic, i antidemocràtic. D’altra banda, les cadires fan tornar daltònics als que veien línies vermelles en el Hard Rock, de manera que a l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat hi podria haver el mateix color polític: partit únic com a la Xina. Alegria pels del “Bajo Llobregat” com diria el senyor Illa, però el principi de la fi de Catalunya.

Josep Maria Torremorell

Continua llegint

Economia

El test de Turing més a prop que mai

Publicat

on

Per

Qui no recorda pel·lícules com 2001 Odissea a l’Espai (1968) o Blade Runner (1982) on les intel·ligències artificials es comporten com humans…

De fet, el matemàtic britànic Alan Turing (1912) va idear el famós test de Turing que es basava en intentar detectar una conversa humana d’una conversa generada per un ordinador (llavors eren escrites). Fins a la data, malgrat els avenços, encara es considera que cap IA ha passat el test de forma completa. Tot i així, la fita sembla propera.

Estem immersos en plena revolució de la intel·ligència artificial i això ho canviarà tot igual que ho va canviar la revolució industrial o l’aparició d’Internet. Des de fa un any que cada dos per tres apareix alguna tecnologia innovadora derivada de la IA que ens deixa bocabadats i el fet sembla no tenir fi. La darrera ha estat aquest passat mes de maig. OpenAI, l’empresa creadora del famós ChatGPT, ha tret una nova versió que es denomina ChatGPT 4o. La lletra “o” es refereix a Omnicanal, és a dir, que no només xateja si no que pot treballar amb imatges, sons o vídeos.

El fet és que amb aquesta nova versió la IA pot dialogar verbalment amb nosaltres com ho faria un humà qualsevol. No hi ha decalatge entre converses, hi ha una entonació totalment humana i realista. Li podem ensenyar imatges o vídeos, parlar sobre elles i que ens doni detalls que per a nosaltres passen desapercebuts. Si veieu la demostració que circula per internet us en fareu creus. Si Turing fos viu ploraria d’emoció: el que ell pronosticava com una fita inassolible als anys 50, ara és a punt d’assolir-se.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024