L’any 1946 un aragonès conegut com el maño Gascón va llogar el local on es va instal·lar la famosa Bodega Apolo. Al cafè Arnau hi havia al pis superior un ball-taxi i l’encarregat, Manuel Puga, amic de Gascón, el va assessorar en el tema de la Bodega. Primer van formar una mena de societat però va acabar per esdevenir Puga l’únic encarregat.

La Bodega es va dedicar a les varietats i actuaven artistes passats de moda i també afeccionats. Per allà van desfilar molts artistes de tota mena, els preus del menjar i de les consumicions eren molt barats i un record molt viu de la gent gran és aquell gran taulell ple d’entrepans i menges diverses. Hi van actuar gent com Mirko, la Niña de Vallecas, el tenor Manuel de Mozos i molts altres que avui hem gairebé oblidat però que van tenir públic i seguidors.

Puga era molt ocurrent i enginyós, anunciava que en aquell lloc tots els artistes, bons i dolents, podien menjar opíparament per pocs diners i que allà uns artistes naixien i uns altres morien. L’escenari es va muntar amb uns bocois i uns taulons al damunt. En previsió d’algun accident, Puga va haver de donar d’alta de la Seguretat Social els artistes més habituals. L’any 1990 la bodega va desaparèixer, en enderrocar-se els antics edificis, i alguns dels artistes encara van actuar a la Bodega Bohèmia del carrer Lancaster.

La dona d’un meu cosí que cantava molt bé cobla andalusa va actuar en una ocasió, amb unes amigues, de forma espontània, a la Bodega. Ho va fer tan bé que va trobar qui la volia contractar, però en aquella època estava molt mal vist allò de dedicar-se a la faràndula.

L’associació Els Amics de la plaça de Santa Madrona es va fundar l’any 1992 amb la finalitat d’organitzar actes per tal de millorar la convivència veïnal i la cohesió social de l’entorn de la plaça de Santa Madrona i del Poble-sec.

Els anys previs a la celebració dels Jocs Olímpics foren durs per a la ciutat, però molt especialment per al nostre barri. S’havien bolcat molts diners en el condicionament de Montjuïc i millorar-ne els accessos; però el Poble-sec restava molt postergat, respecte a les millores fetes en altres barris.

El problema de les drogues era molt present als nostres carrers, i afectava molt severament la zona de la plaça de Santa Madrona. En aquells moments, no hi havia cap zona de vianants, més que la part central; és a dir, el carrer de l’Olivera tenia circulació de vehicles entre Grasses i Font Honrada. La zona es va convertir en punt de distribució de drogues, en tenir accés per aquest dos carrers i pel mateix de l’Olivera.

Llavors, els veïns van decidir lluitar per redreçar la situació; i la manera que tingueren de fer-ho fou organitzant activitats al carrer, per controlar i atabalar els distribuïdors habituals, que es varen veure obligats a deixar la zona. Les festes a la plaça, per a totes les edats, els sopars al carrer i l’augment de la coneixença entre els veïns foren determinants per aconseguir-ho. I, davant la solidesa del bloc veïnal, les autoritats varen ordenar que la vigilància policial també s’incrementés.

Un cop aconseguida la normalització, els anys següents, els blocs d’activitats que es feien en el cicle anual se centraven en quatre moments: la Diada castellera de Santa Madrona, la Festa Major per Sant Jaume, la Castanyada i el Nadal, amb el seu cagatió.

Tal com comentàvem en el número anterior, el juliol de 2002 es va inaugurar la remodelació de la plaça, que és tal com avui la podem trobar: tota per a vianants. I en això també havia donat el seu fruit la lluita veïnal, encapçalada pels Amics de la plaça.

Avui dia, tot i que la vida comercial s’hi ha vist força minvada, amb la desaparició de diversos establiments, els Amics continuen dinamitzant la vida del veïnat. Actualment, les activitats més notables són: la Diada de Santa Madrona, les Sardanes a la Fresca –amb l’Associació d’Amics de la Sardana del Poble-sec–, la Festa Major i la Marató de TV3, amb la parròquia de Lurdes. I el Amics continuen potenciant les activitats, per tal de mantenir la cohesió i el bon ambient entre els veïns de la plaça i dels carrer adjacents. De la creació dels Amics de la plaça de Santa Madrona, ara fa 30 anys.

Més d’un visitant queda parat quan, admirant l’interior de Santa Maria del Mar, aixeca la vista i pensa que té una al·lucinació. I això passa quan la vista es clava en un escut del FC Barcelona amagat en una de les vidrieres de la basílica. La realitat és que la presència de l’emblema blaugrana no té res a veure amb el barcelonisme del temple, sinó que cal buscar-lo en un dels episodis de destrucció que ha viscut al llarg de la història l’anomenada Catedral del Mar.

Una donació de 100.000 pessetes de l’època

L’escut es troba al peu d’un dels finestrals del segon pis, a l’esquerra, segons es mira cap a l’altar. Va ser col·locat allà a finals de la dècada dels 60 del segle passat, quan es va decidir restaurar els vitralls, que havien resultat molt danyats com a conseqüència de l’incendi que va patir la basílica el 17 de juliol de 1936, just el dia abans de l’inici de la Guerra Civil. El Barça va col·laborar amb 100.000 pessetes de l’època i en agraïment a aquesta donació es va posar el seu escut en una vidriera.

L’escut de vidre emplomat del Barça fa 50 x 40 cms i va ser realitzat per Pere Cánovas Aparicio, el gran mestre vitraller, mort el 2020, i que comptava amb més de seixanta anys d’ofici a les espatlles.