Josep M Torremorell / És un escàndol que el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE sigui més elevat que el de qualsevol altre país
A primers de desembre, el departament d’Economia de la Generalitat ocupada va donar a conèixer que el dèficit fiscal amb l’administració central de l’Estat ocupant va ser de 15.493 milions d’euros el 2013 i de 16.570 milions el 2014, xifres que representen, respectivament, el 8% i el 8,4% del PIB català. Unes dades escandaloses que no van tenir el ressò mediàtic que mereixien. Sembla que és “normal” l’espoli que pateix el nostre país, però esperem que tenir presos polítics ostatges de l’Estat espanyol no acabi esdevenint també un fet “normal”.
Una aportació del 0,8%
Però hi ha un altre dèficit no menys escandalós. Recentment, el Ministerio de Economía ha fet públic que el 2014 Catalunya va aportar a la Unió Europea (UE) 1.699 milions més dels que va rebre (el 0,8% del PIB). Crida l’atenció que aquest dèficit el 2012 era de 859 milions d’euros, així com que l’Estat és un receptor net d’ajudes, que representen el 0,5% del PIB espanyol. És un escàndol que el dèficit fiscal de Catalunya amb la UE sigui més elevat que el de qualsevol altre país. La nostra aportació del 0,8% del PIB és més gran que la dels països que més aporten: Holanda (0,4% del PIB), Alemanya (0,3%), Suècia (0,3%) i Regne Unit (0,2%). És l’Estat espanyol qui reparteix les ajudes i així resulta, per exemple, que dels 5.000 milions d’ajudes agràries, 1.600 milions són per Andalusia, 900 per Castella i Lleó, 750 per Castella-La Manxa, 530 per a Extremadura, 450 per a Aragó, 325 per a Astúries i 310 per a Catalunya. Si ho mirem per treballador del sector primari, els catalans reben 7.661 euros/any, a Castella-La Manxa reben 21.360 euros/any per treballador, 19.458 a Extremadura i 15.493 a Madrid. A més, la UE es troba contínuament amb fraus, com el de l’empresari agrícola de Castella-La Manxa que rebia subvenció per terrenys cultivables que eren en realitat una pista de motocròs.
Premsa espanyola tòxica
En un altre ordre de coses, si heu estat capaços de llegir recentment la premsa espanyola sense caure malalts enverinats per la toxicitat que conté, es constata que els arguments que utilitza contra Catalunya són exactament els mateixos que esgrimia a finals del segle XIX contra la independència de Cuba. Fixeu-vos què li deia Miguel d’Unamuno, un basc no nacionalista, a José Martínez Ruíz, “Azorín”, l’escriptor valencià en llengua castellana, en una carta que li va adreçar el 14 de maig del 1907: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)”. 111 anys després, pels voltants de la Zarzuela i de la Moncloaca hi continuen vivint els mateixos Homo neanderthalensis, incapaços d’evolucionar.