Connecta amb nosaltres

Política

Política de base veïnal, política de foc lent

El moviment veïnal denuncia la manca de velocitat a l’hora de tirar endavant projectes, tot i que admet responsabilitats en afers com el Pla d’Equipaments

Publicat

on

Rellotge marxa enrere. Poc més d’un any perquè els barcelonins tornin a les urnes. A les seves mans: concedir quatre anys més als Comuns al capdavant de l’executiu o passar pàgina. Al cap i a la fi, serà analitzant l’obra de Govern com els electors decidiran. En aquest cas, al Poble-sec el rastre que ha deixat l’actuació de l’equip d’Ada Colau ha sigut més aviat de microcirurgia. Sense grans projectes. I si d’aquests se n’ha de destacar algun; no serà per l’empenta que n’han dipositat, diuen des del moviment veïnal.

“Al barri s’estan duent a terme una sèrie de plans que naturalment l’afecten i el remenen, però no ens consta cap de gruixut; tot el que s’hi fa és més aviat local com les obres als carrers Concòrdia o Radas”, apunta el president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Antoni Reig. Actuacions locals, però, que al seu parer no resolen el que precisa el territori: “Un pla integral”. En aquest sentit, la plataforma municipal decidim.barcelona dóna pistes sobre el progrés del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del Poble-sec. Si bé el portal virtual engloba en aquest apartat els PERI d’Hostafrancs, la Font de la Guatlla i del Polvorí, el percentatge d’actuació que revela el mateix consistori resulta revelador: només s’ha efectuat el 25%.

Ara li toca al Poble-sec?

“El barri necessita inversions prioritàries, com han tingut altres barris en èpoques determinades”, apunta Reig. A què es refereix? A una injecció econòmica que ajudi a oxigenar “una zona on vivim milers de persones atapeïdes al peu de la muntanya”. En aquest sentit, des de la Coordinadora observen com “es mouen coses, però amb concrecions difícils de veure”; motiu pel qual entenen que “s’haurien de definir uns objectius i posar dates”. “Entenem que resulta complex, però la tendència és dilatar-ho tot en el temps”, considera.

Objectiu proper mandat? És possible que els Comuns busquin establir els fonaments del seu projecte pel Poble-sec en aquests quatre anys. Tot i això, el moviment veïnal tampoc s’està de criticar aspectes com el retard en posar fil a l’agulla al Pla d’Equipaments. “Tot es cou a foc lent; no hi ha voluntat de deixar coses concretes en aquest mandat i parlen de fer alguna cosa, l’estudien i si genera conflicte, l’aturen…”, resumeix Reig.

Una forma d’actuar que el teixit associatiu agraeix per la participació al qual se li sotmet, però que en paral·lel observa com passen els mesos. “Potser la idea que tenen és fer-ho tot en el proper mandat, però com que cada quatre anys hi ha eleccions, vés tu a saber si els que poden venir tindran una opinió diferent i tota aquesta feina de discussió queda en no-res”, sentència Reig.

L’exemple més evident de tot plegat pot resultar l’execució dels dos extrems del Paral·lel. La polèmica i inacabada obra sembla que en aquest mandat tampoc tindrà final feliç. “Sí que és cert que és un tema complex perquè abraça tres districtes”, admet el president de la Coordinadora, però “per què posar-lo ara novament sobre la taula, quan tots sabem que es troba en fase absolutament inicial i ja no queda temps material”. I si se’n disposa com en l’afer de les terrasses de Blai, el tribunal ho tomba. “Ara, a més, sembla que les pressions del Gremi de Restauració han fet que l’Ajuntament prengui una nova postura”, critica el representant veïnal.

“Són qüestions que afecten les àrees més conflictives pel que fa a la mobilitat o a la convivència, aspectes essencials per a la vida dels veïns del barri, però sembla que totes les planificacions que hi ha són puntuals”, conclou Reig. En aquest sentit, de la seva lectura fins i tot se’n desprèn una segona interpretació numèrica: de totes les idees engegades des de la plataforma decidim de l’Ajuntament, només s’ha liquidat al 100% una a tot el Poble-sec en tres anys: la millora de la periodicitat del Mercat de la Terra.

La Casa de la Premsa

Un d’aquells projectes que millor il·lustra les passes de pardal de l’executiu és el desenvolupament de la Casa de la Premsa. Símbol de la reivindicació veïnal i una de les prioritats del número 104 de la Creu Coberta, els seus actuals inquilins no han pogut tirar endavant més enllà del 20% del projecte fins a dia d’avui. Si més no, el president de l’associació que vetlla per la seva recuperació, Jordi Goñi, resta responsabilitats a l’equip de la regidora Laura Pérez i recorda que “s’ha endarrerit no pel Districte, sinó per la Generalitat”.

En aquest cas, els col·lectius d’entitats encara negocien amb l’Ajuntament i l’equip d’arquitectes encarregat d’elaborar l’avantprojecte sobre com s’han de distribuir els espais interiors. Entre la llista de peticions de les entitats, Goñi destaca noves sales per a la gent gran, un gran espai expositiu per desestressar el Sortidor i l’Albareda, aules per a tallers i activitats, un buc d’assaig per a bandes locals, un espai per a la memòria històrica (sigui de la muntanya de Montjuïc, l’exposició del 29 o la mateixa premsa), una cantina per socialitzar al mateix edifici i una zona destinada a l’economia col·laborativa i cooperativa.

Impuls econòmic en entredit

En aquest darrer cas, dotar a l’edifici d’un espai per allotjar projectes econòmics engegats pels veïns podria ajudar al consistori a complir amb l’encàrrec que es va autoadjudicar al decidim i que encara no ha completat al Poble-sec: “Condicionar i cedir espais municipals per al cotreball, vivers d’empreses i tallers d’oficis per a joves”. De la proposta només s’ha dut a terme el 25%. “Al cap i a la fi, com que el barri és molt viu i hi tenim gent amb empenta, aquest punt s’ha vist maquillat sobretot per les constants cooperatives i tallers d’oficis que sorgeixen”, sintetitza Reig qui també admet “incentius” del sector públic, però no una clara aposta amb nous espais municipals.

 

Continua llegint

Política

José Antonio Calleja (PP): “El Poble-sec ha de ser prioritari”

Publicat

on

Per

Ha passat més d’un any des de que Jaume Collboni és alcalde de Barcelona i moltes coses continuen igual: la inseguretat continua sent el problema que més preocupa i no s’ha pogut fer front a la multi reincidència. Cal més policia al barri i a la muntanya de Montjuïc, tot l´any i per la nit. En aquest sentit, aprofito per condemnar i lamentar l´agressió que van patir dues persones i una nena petita a Montjuïc fa un mes.

L’incivisme també és un greu problema que anat a més amb els patinets i les bicicletes. Una qüestió que persisteix en actituds com no respectar el descans veïnal, orinar al carrer, no fer servir papereres, etc.. Cal fomentar el respecte als altres per aconseguir una bona convivència al barri. Es pot millorar prevenció i sensibilització, però també amb fermesa sancionadora i policial.

L’accés a l´habitatge, ja sigui de lloguer o de compra, continua sent una importantíssima assignatura pendent. Tant s’ha parlat dels habitatges públics que s´han de fer a la Fira i ara resulta que segurament no començaran a construir-se abans de 2033.
La cessió a l´Ajuntament del local de la Seguretat Social de l´avinguda del Paral·lel, 149 pot ajudar a mitigar la manca d´espais que pateixen entitats com l´Associació Veïns de la França Xica. A més, cal definir ja d’una vegada el futur del Palau dels Esports del carrer de Lleida i trobar una alternativa al Pavelló d’Itàlia.

També cal incrementar l’oferta dels patis oberts que ofereixen algunes escoles durant el curs i a l’estiu. Els nanos necessiten llocs on poder jugar, en comptes de fer-ho a les places on de vegades molesten, com passa a la plaça de las Navas. En la qüestió educativa també cal reprendre les obres interrompudes des del juliol del 2023 a les Piscines Municipals de Montjuïc i finalitzar l’Institut de l´Esport de Barcelona.

Cal garantir que la recuperació de la Casa de la Premsa sigui una realitat l’any 2029 amb motiu del centenari de l´Exposició Internacional. Que sigui un espai d’ús veïnal sense la biblioteca. Tant l’ampliació de la biblioteca com la construcció d´un segon equipament haurien de fer-se en un altre lloc.

Respecte a la reobertura del Molino, aquesta és una molt bona notícia que ha d’ajudar a millorar els entorns de la plaça de la Bella Dorita i, amb la propera recuperació de l’Arnau, revifar el Paral·lel. Però els compromisos adquirits per part de l´Ajuntament al mandat anterior s’han de complir: el Molino ha de tenir una terrassa a la plaça i les entitats han de poder utilitzar-lo per fer actes públics i activitat diària.

Resta pendent la urbanització dels extrems del Paral·lel amb un pla de millora integral. Respecte a l´execució del projecte del Parc de les Tres Xemeneies, per quan? La plusvàlua de 6,2 milions d´euros s’ha de quedar al barri. Els projectes vinculats no poden seguir esperant.

Per últim, destacar que encara queda molta feina per fer, com el control del soroll, la mobilitat, el Parc de Montjuïc, reduir les molèsties dels coloms o solucionar la problemàtica del solar de Piquer, 10 (a la fotografia).

José Antonio Calleja Clavero, Conseller de Districte del PP

Continua llegint

Política

EDITORIAL | Desnonar a ‘The District’

Publicat

on

Per

Aquest 25, 26 i 27 de setembre Barcelona s’ha tornat a convertir en el niu dels fons voltor. La celebració a la Fira de Barcelona del congrés internacional del capital immobiliari, The District, ha tornat a evidenciar la complicitat de les institucions públiques. En comptes de collar la Fira de Barcelona perquè declini la celebració d’aquests tipus de congressos, se’ls ha tornat a posar la catifa vermella i se’ls ha pagat amb l’erari públic el servei de seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra.

The District és la cita anual de bancs, empreses immobiliàries i actors financers de tot el món per trobar-se i analitzar noves dinàmiques d’explotació del mercat immobiliari. Dit d’una altra manera, busquen i pacten estratègies per extreure encara més beneficis d’un bé de primera necessitat com és l’habitatge. Una festa que, com resulta fàcil d’imaginar, en darrer terme la paguen les classes populars amb preus cada vegada més descontextualitzats respecte de l’economia real.

Que ni l’executiu de l’Ajuntament de Barcelona, ni el nou Govern de la Generalitat hagin criticat la celebració d’aquesta mena de congressos en plena crisi habitacional denota com l’interès polític en cap cas gira entorn la voluntat de canviar el model immobiliari actual. Amb maquillatge polític, com és la promesa de construir habitatge públic, no es podrà canviar ni a curt ni a mitjà termini un problema estructural. 

Lladres de coll blanc com els que s’han trobat a la Fira són els que fan insuportable i inviable poder viure a Barcelona. Són ells els responsables de convertir les cases de la ciutadania en actius financers, on l’interès econòmic enterra el benestar comunitari. 

De fet, des del servei de premsa del congrés es destaca precisament que una de les noves tendències entre els inversors és el ‘living’. Què s’amaga darrere d’aquest concepte? La potenciació del lloguer de pisos compartits. Segons la mateixa font oficial, fins el 50% dels inversors que van assistir al congrés explora la possibilitat d’incrementar l’aposta per aquest tipus de lloguer en els pròxims tres anys. Un lloguer que fracciona els habitatges en habitacions i que esborra la possibilitat a les famílies de poder viure amb les mínimes condicions en un pis. Tot plegat, perquè als especuladors resulta més rendible (de mitjana a Barcelona una habitació ja costa 550 euros, mentre que un pis sencer ronda els 1.200 euros). 

O es deixa clar als especuladors que no són benvinguts, o la violència immobiliària acabarà amb la ciutat

Continua llegint

Política

Les actuacions del Pla de Barris es definiran a partir de setembre

L’Ajuntament torna a incloure el Poble-sec entre els barris que rebran una injecció econòmica extraordinària

Publicat

on

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha confirmat que el Poble-sec continuarà dins del programa Pla de Barris 2025 – 28. Una permanència que suposarà el manteniment de les inversions extraordinàries al territori per revertir les desigualtats i la degradació de determinades zones del nucli urbà. Si bé el regidor del Pla de Barris, Lluís Rabell, ha assegurat que des del Govern municipal ja existeix un esbós de quines intervencions es volen executar al llarg del mandat, també ha exposat que aquestes actuacions es definiran a partir dels propers mesos de setembre i octubre en sessions amb el veïnat.

“Tenim una idea bastant aproximada dels projectes, però els construirem i els acabarem de dissenyar amb els actors dels barris”, ha detallat Rabell. Sota el seu punt de vista, totes aquestes actuacions han de ser “molt participades i assumides pels beneficiaris i protagonistes”. Tal com ha posat de relleu, l’objectiu de l’executiu és tenir el ventall de projectes tancat abans d’acabar l’any: “És cert que serà un procés viu i que es podran afegir idees, però els grans projectes han d’estar definits perquè el gener de 2025 arrenqui amb força el Pla de Barris”.

L’Ajuntament posa l’accelerador
El mateix regidor ha explicat que aquestes presses deriven del fet de com funciona l’administració: “Com són inversions, s’hauran de fer processos de licitació, exposició, etc., pel que com abans tinguem la definició feta, abans podrem començar”. “Volem un Pla de Barris plenament executable”, ha afegit en relació amb la voluntat dels socialistes de dur a terme totes les propostes dins de l’actual mandat.

Sense concretar quins programes s’aterraran al Poble-sec, des del Govern municipal s’ha assenyalat que la voluntat del nou Pla de Barris és entroncar els àmbits educatius i d’espai públic. Respecte a la primera qüestió, Rabell ha recordat que “és impossible anar a l’arrel de les desigualtats sense abordar l’àmbit educatiu”, motiu pel qual ha avançat que es treballarà amb projectes de suport directe a l’esforç educatiu i que generin comunitat, com els programes Menja Llibres, el Prometeus o l’Extra Extra.

Pel que fa al segon gran eix del Pla de Barris, el mateix regidor ha apuntat que un gruix de les partides aniran destinades a dignificar l’espai públic, els equipaments i a millorar l’accessibilitat: “Necessitem autoestima, monumentalitat, equipaments dels quals sentir-se orgullosos”, ha expressat.

Per últim, Collboni ha assenyalat que programes com el Pla de Barris tenen com a objectiu “equilibrar i redistribuir la riquesa a la ciutat a través de la inversió pública i de la despesa social”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024