Malgrat que setmanes abans del seu traspàs, el general Franco encara firmava sentències de mort, cal tenir en compte que el període més intens en execucions van ser els primers vint anys. De fet, el punt d’inflexió cal situar-lo amb la signatura dels acords entre el president nord-americà Eisenhower i el dictador, que tanquen el període de postguerra i acaben amb tota esperança de restauració de la república.
En els primers anys del franquisme, la repressió sobre els republicans va cristal·litzar-se en multitud d’execucions. La més coneguda és la del president de la Generalitat, Lluís Companys, que, detingut per la Gestapo a París, va ser dut a Barcelona i jutjat per un tribunal militar. Sense respectar cap llei ni convenció, Companys va ser condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc, al fossar de Santa Eulàlia, el 15 d’octubre de 1940.
Però la repressió i les execucions van arribar a qualsevol membre de partit, sindicat o organització que es considerés fidel a la República. Qualsevol podia ser detingut, dut a la presó Model, ser acusat en un consell de guerra i, si el jutge militar sentenciava pena de mort, prèvia ratificació per part del Caudillo, el pres era conduït al Camp de la Bota, entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona, on era executat. Posteriorment, els cossos eren enterrats en una fossa comuna a una antiga pedrera de Montjuïc, la pedrera Moragas, al vessant sud de la muntanya. Precisament, l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya ha xifrat en 1717 les execucions d’antifranquistes entre 1939 i 1953. Tot homenatge als morts també restaria prohibit.
Un cop mort el dictador, el 1976 es va fer el primer acte en memòria dels enterrats al Fossar de la Pedrera i l’associació Pro-Memòria va iniciar una campanya perquè no s’hi enterrés a ningú més. A més, també van reclamar a l’Ajuntament que es comprometés a dignificar l’espai i instal·lés un monument en memòria de les víctimes enterrades. En darrer lloc, es va demanar el trasllat de les restes del president Companys.
Així, el 27 d’octubre de 1985, es va inaugurar la remodelació i dignificació de l’espai, L’obra, a càrrec de l’arquitecta Beth Galí, comprèn un conjunt de columnes amb els noms de les víctimes, una gran zona enjardinada amb làpides singularitzades i el mausoleu de Lluís Companys. A les inscripcions de l’entrada, hi ha els noms dels qui van morir immolats després de la guerra, tant si van ser enterrats allà com si no. Dins d’aquest conjunt, també hi trobem un homenatge, que consta de deu pedres, en record de cada camp de concentració nazi. Per últim, destacar el monument als Immolats: una pietat de composició clàssica, on es confronta mort amb vida.
De la reforma del Fossar de la Pedrera, ara fa 40 anys.