El Poble-sec s’erigeix com un barri de referència a Barcelona en criança compartida, un dels secrets: La Pepi, l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes

@molina_jordi / Ser mare o pare és l’aventura més meravellosa que es pot tenir a la vida. I segurament res pot impedir que, en circumstàncies volgudes, un fill no sigui un regal. Però hi ha aspectes socials, educatius i polítics que poden contribuir a que els primers anys de vida d’un infant es desenvolupin en un context propici o advers, tant per a la criatura com per als pares.

La Pepi, al fons, amb el seu grup de post-part

Un d’aquests elements és l’escola bressol, l’educació entre els 0 i els 3 anys. Avui en dia no és una etapa obligatòria, és decisió de les famílies escolaritzar els infants durant aquests primers anys de vida i depèn de la voluntat política fer una oferta pública de qualitat. En els darrers quatre anys, la inversió de l’Ajuntament de Barcelona en la bressol ha caigut en picat i el Poble-sec, com en d’altres barris de la ciutat –com Gràcia o l’Eixample, on hi ha més demanda, segons CCOO– només una de cada tres família que ho sol·licita té accés a una plaça pública. I els que en tenen es troben amb aules saturades, malgrat la bona feina dels educadors. Aquesta realitat ha dificultat la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral i ha restat valor a la socialització dels infants en l’etapa 0-3.

Davant d’aquest panorama, al Poble-sec –amb les escoles bressol Forestier, La Gavina i Nic al límit— han proliferat associacions de comaternitat, com ara Babàlia, El Monstre de Paper o El Petit Molinet. Uns espais alternatius o complementaris al circuit públic i privat basats en una filosofia d’ensenyament lliure i que tenen l’embrió en la consulta de l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes, Josefa Domínguez. “La criança ha de ser cooperativa, com sempre ho va ser fins que la societat patriarcal i de consum va condemnar a la dona a casa”. La Josefa, més coneguda com ‘la Pepi’, que també assisteix parts a casa, té consulta al CAP des de fa vuit anys, on han acudit moltes mares del barri, que amb el temps han impulsat aquests espais de criança compartida. “Molts dels espais que avui funcionen al barri són l’evolució natural dels grups de post-part”, explica. “Un cop ha nascut la criatura apareixen necessitats comunes entre moltes mares que se senten soles, i poc a poc es configura un grup amb autonomia i independència del sistema”.

De la Pepi a un altre model de criança

La Glòria i l’Alba són dues mares del Poble-sec que han passat per les mans de la Pepi i ara són companyes a l’espai de comaternitat Babàlia, que agrupa 40 famílies. Segons elles, una de les fortaleses de l’associació és la implicació dels pares i mares, que fan torns per reforçar l’atenció a les criatures. Un sistema que els permet tenir un adult per cada 5 infants, és a dir, una ràtio molt més assumible que la dels centres públics –una educadora per 13 infants a P-1, i una per cada 20 a P-2—. “Si pagues 320 euros i a sobre es pot donar el cas de tenir una sola educadora per 20 criatures de dos anys, és normal que molta gent opti per buscar alternatives més econòmiques i de més garanties en termes de qualitat”, comenta l’Alba.

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Una altra evolució dels grups de post-part de la Pepi és l’associació Monstre de Paper, un espai basat en la metodologia Waldorf, on els vincles afectius en la criança dels infants tenen un paper central. La Parròquia de Lourdes els cedeix l’espai i l’educadora Anna Vilarroig, i la seva auxiliar, es fan càrrec d’11 criatures. Una ràtio que, com a Babàlia, els permet treballar en un ambient de pau. De fet, l’Anna va deixar l’ensenyament privat i públic després de cinc anys perquè tenia la sensació que no estava donant el millor d’ella. “Durant els tres primers anys de vida els nens són com esponges, imiten tot el que veuen”. L’Anna ens explica que una de les diferències amb l’educació convencional és la barreja entre els nens de 0, 1 o 2 anys. Una forma per enfortir el sentiment de responsabilitat dels grans i que els petits tinguin referents.

Un dels temors d’aquests tipus projectes és la persecució burocràtica del consistori, entossudit en el compliment normatiu. “Si no són capaços d’obrir cap nova plaça pública, com a mínim que ens donin suport als projectes que funcionem de forma autogestionada”, reflexiona la Glòria, de Babàlia. Els projectes comunitaris en l’àmbit de la criança estan proliferant arreu del territori i complementen avui l’oferta de la bressol. Un servei que, si és de qualitat, pot contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació femenina i, sobretot, per a l’educació de les generacions futures.

L’Executiu de Trias considera “car” invertir en l’etapa 0-3

La Pepi, llevadora, a la consulta del CAP Les Hortes

El setembre de 2011, quan tot just començava a rodar el Govern de Trias, ja es va deixar clar que no es faria ni una sola bressol pública més a Barcelona. De fet, el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va criticar la gestió de l’ensenyança 0-3 dels anteriors mandats i la va qualificar de “bomba de rellotgeria” pel cost que suposava. Abans, l’Ajuntament de PSC i ICV-EUiA havia duplicat entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.

Fonts de l’Ajuntament recorden que l’ensenyança entre els 0 i 3 anys no és obligatòria i que, en conseqüència, no pot comportar una despesa tan elevada com havia passat en anteriors mandats. Val a dir que Govern de CiU no només no ha impulsat cap nou centre de titularitat municipal, sinó que s’ha iniciat una política d’externalització dels serveis, creant competències salarials entre treballadors del mateix centre. La Plataforma 0-3 ha estat especialment crítica amb les polítiques municipals sobre infància dels darrers 4 anys.