Connecta amb nosaltres

Societat

El repte de ser mare al Poble-sec

Publicat

on

El Poble-sec s’erigeix com un barri de referència a Barcelona en criança compartida, un dels secrets: La Pepi, l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes

@molina_jordi / Ser mare o pare és l’aventura més meravellosa que es pot tenir a la vida. I segurament res pot impedir que, en circumstàncies volgudes, un fill no sigui un regal. Però hi ha aspectes socials, educatius i polítics que poden contribuir a que els primers anys de vida d’un infant es desenvolupin en un context propici o advers, tant per a la criatura com per als pares.

pepi_web

La Pepi, al fons, amb el seu grup de post-part

Un d’aquests elements és l’escola bressol, l’educació entre els 0 i els 3 anys. Avui en dia no és una etapa obligatòria, és decisió de les famílies escolaritzar els infants durant aquests primers anys de vida i depèn de la voluntat política fer una oferta pública de qualitat. En els darrers quatre anys, la inversió de l’Ajuntament de Barcelona en la bressol ha caigut en picat i el Poble-sec, com en d’altres barris de la ciutat –com Gràcia o l’Eixample, on hi ha més demanda, segons CCOO– només una de cada tres família que ho sol·licita té accés a una plaça pública. I els que en tenen es troben amb aules saturades, malgrat la bona feina dels educadors. Aquesta realitat ha dificultat la conciliació entre la vida familiar i la vida laboral i ha restat valor a la socialització dels infants en l’etapa 0-3.

Davant d’aquest panorama, al Poble-sec –amb les escoles bressol Forestier, La Gavina i Nic al límit— han proliferat associacions de comaternitat, com ara Babàlia, El Monstre de Paper o El Petit Molinet. Uns espais alternatius o complementaris al circuit públic i privat basats en una filosofia d’ensenyament lliure i que tenen l’embrió en la consulta de l’experimentada llevadora del CAP Les Hortes, Josefa Domínguez. “La criança ha de ser cooperativa, com sempre ho va ser fins que la societat patriarcal i de consum va condemnar a la dona a casa”. La Josefa, més coneguda com ‘la Pepi’, que també assisteix parts a casa, té consulta al CAP des de fa vuit anys, on han acudit moltes mares del barri, que amb el temps han impulsat aquests espais de criança compartida. “Molts dels espais que avui funcionen al barri són l’evolució natural dels grups de post-part”, explica. “Un cop ha nascut la criatura apareixen necessitats comunes entre moltes mares que se senten soles, i poc a poc es configura un grup amb autonomia i independència del sistema”.

De la Pepi a un altre model de criança

La Glòria i l’Alba són dues mares del Poble-sec que han passat per les mans de la Pepi i ara són companyes a l’espai de comaternitat Babàlia, que agrupa 40 famílies. Segons elles, una de les fortaleses de l’associació és la implicació dels pares i mares, que fan torns per reforçar l’atenció a les criatures. Un sistema que els permet tenir un adult per cada 5 infants, és a dir, una ràtio molt més assumible que la dels centres públics –una educadora per 13 infants a P-1, i una per cada 20 a P-2—. “Si pagues 320 euros i a sobre es pot donar el cas de tenir una sola educadora per 20 criatures de dos anys, és normal que molta gent opti per buscar alternatives més econòmiques i de més garanties en termes de qualitat”, comenta l’Alba.

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Infants del Monstre de Paper miren amb sorpresa la visita de ZONA SEC a l’aula / J.M

Una altra evolució dels grups de post-part de la Pepi és l’associació Monstre de Paper, un espai basat en la metodologia Waldorf, on els vincles afectius en la criança dels infants tenen un paper central. La Parròquia de Lourdes els cedeix l’espai i l’educadora Anna Vilarroig, i la seva auxiliar, es fan càrrec d’11 criatures. Una ràtio que, com a Babàlia, els permet treballar en un ambient de pau. De fet, l’Anna va deixar l’ensenyament privat i públic després de cinc anys perquè tenia la sensació que no estava donant el millor d’ella. “Durant els tres primers anys de vida els nens són com esponges, imiten tot el que veuen”. L’Anna ens explica que una de les diferències amb l’educació convencional és la barreja entre els nens de 0, 1 o 2 anys. Una forma per enfortir el sentiment de responsabilitat dels grans i que els petits tinguin referents.

Un dels temors d’aquests tipus projectes és la persecució burocràtica del consistori, entossudit en el compliment normatiu. “Si no són capaços d’obrir cap nova plaça pública, com a mínim que ens donin suport als projectes que funcionem de forma autogestionada”, reflexiona la Glòria, de Babàlia. Els projectes comunitaris en l’àmbit de la criança estan proliferant arreu del territori i complementen avui l’oferta de la bressol. Un servei que, si és de qualitat, pot contribuir a garantir la igualtat d’oportunitats per a l’ocupació femenina i, sobretot, per a l’educació de les generacions futures.

L’Executiu de Trias considera “car” invertir en l’etapa 0-3

La Pepi, llevadora, a la seva consulta del CAP Les Hortes (Nou de la Rambla 177) / J.M.

La Pepi, llevadora, a la consulta del CAP Les Hortes

El setembre de 2011, quan tot just començava a rodar el Govern de Trias, ja es va deixar clar que no es faria ni una sola bressol pública més a Barcelona. De fet, el regidor d’Educació, Gerard Ardanuy, va criticar la gestió de l’ensenyança 0-3 dels anteriors mandats i la va qualificar de “bomba de rellotgeria” pel cost que suposava. Abans, l’Ajuntament de PSC i ICV-EUiA havia duplicat entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.

Fonts de l’Ajuntament recorden que l’ensenyança entre els 0 i 3 anys no és obligatòria i que, en conseqüència, no pot comportar una despesa tan elevada com havia passat en anteriors mandats. Val a dir que Govern de CiU no només no ha impulsat cap nou centre de titularitat municipal, sinó que s’ha iniciat una política d’externalització dels serveis, creant competències salarials entre treballadors del mateix centre. La Plataforma 0-3 ha estat especialment crítica amb les polítiques municipals sobre infància dels darrers 4 anys.

Societat

Castellers del Poble-sec: 25 anys a la poblesequina

Publicat

on

Per

Els Castellers del Poble-sec fan 25 anys. El 25 de juliol de 1999 es van presentar oficialment com a colla. I la celebració que preparen estarà a l’alçada d’aquesta efemèride. Per això la temporada 2024 arriba carregada d’actuacions especials, col·laboracions amb altres entitats del barri i activitats i projectes singulars.

Només a tall d’exemple, la gran Diada del 25è aniversari (juliol) es farà al pati d’armes del Castell de Montjuïc. A l’octubre la colla actuarà en un marc tant excepcional com la sala oval del MNAC, justament l’edifici icònic que apareix a l’escut de la colla. També preparen un pilar subterrani, un documental, una gran festa de celebració o un cap de setmana de cultura popular al Poble-sec, entre d’altres. Tots els detalls del programa d’actes es presentaran en roda de premsa el dissabte 23 de març a les 12 hores al Centre Cívic El Sortidor (plaça del Sortidor 12, Barcelona).

“A la pobleseqina!”, el lema dels 25 anys 

Els bandarres han estat sempre una colla singular, amb un tarannà propi. El mateix malnom, bandarres, n’és una bona mostra. Creada per persones amb poc o cap coneixement casteller, des dels inicis han estat irreverents i originals. El calendari eròtic (2011) o l’escultura audiovisiual Castelloscopi (Premi Ciutat de Barcelona 2015) en són un exemple.

A més, com a entitat sempre ha mostrat una clara vocació social, treballant des de i per al barri. En aquest sentit destaquen la cessió del local social a diverses entitats durant la pandèmia o programes per la integració de persones nouvingudes com Tots Som Una Colla, amb més d’una dècada de trajectòria.

I a l’hora de fer castells també tenen un estil característic. Amb construccions tremoladisses però que resisteixen, capaços de defensar castells impossibles, s’han guanyat la fama de lluitadors.

Per tot això el lema dels 25 anys és ‘‘A la poblesequina!’’, que vol subratllar l’estil propi de la colla en tots els àmbits. Un lema escollit per àmplia majoria en una votació dels membres de la colla aquest passat febrer. Però la celebració tindrà lema i tindrà logotip, també obert a concurs. A la roda de premsa del 23 de març també s’anunciarà la imatge guanyadora. Salut i Castells!

PRESENTACIÓ DE 25 ANYS A LA POBLSEQUINA:

ON:  Centre Cívic El Sortidor, Plaça del Sortidor 12, Barcelona

QUAN:  Dissabte 23 de març, 12 h

CONTACTE:  cps@castellersdelpoblesec.cat

Preguem confirmació d’assistència. En cas d’interès en la informació, imatges o àudios de l’acte o de la colla podeu contactar amb nosaltres.

Continua llegint

Societat

L’Escola Poble-sec: un far de benestar i cultura per als alumnes

Amb una filosofia centrada en el benestar dels alumnes i una dedicació a l’aprenentatge holístic, l’escola Poble-sec ha esdevingut un far per a l’educació inclusiva i la promoció de la cultura

Publicat

on

L’Escola Poble-sec (passeig de l’Exposició, 1) té en la seva biblioteca un dels espais més emblemàtics. “Definiríem l’escola com acollidora, centrada en el benestar dels alumnes i oberta al barri”, comenta l’Elisabet Egea, directora del centre i una de les figures claus de l’equip educatiu. L’Escola Poble-sec destaca per la seva singularitat, amb característiques distintives com la seva biblioteca, que és més que un simple recull de llibres: és un espai de descobriment i imaginació. Amb més de 17.000 llibres catalogats, aquest és el cor de l’escola, on els alumnes se submergeixen per fomentar les seves competències i la passió per la lectura. A més, una comissió prepara cistelles de llibres temàtics, alineats amb els temes que es treballen a les aules. “Tenim una gran sort de disposar d’una comissió que ens prepara cistelles de llibres, tots ells temàtics respecte dels aspectes que es treballen a l’aula a cada moment”, comenta Egea.

Reconeixement i compromís amb la comunitat

La visita de les conselleres d’Educació i Cultura el darrer 4 de desembre va ser un moment clau per a l’escola. Es va reconèixer la importància de la campanya que promouen “Fas 6 anys, tria un llibre”, que té com a objectius que els infants descobreixin les llibreries amb un adult, i que aprenguin a donar valor a la lectura. Aquesta interacció no només va reforçar el compromís de l’escola amb l’educació, sinó que també va inspirar la comunitat a seguir endavant amb iniciatives que enriqueixen el teixit social i cultural.

Visibilitzar l’art i la música a través del Festival d’Hivern

La gestió del Festival d’Hivern a la sala Paral·lel 62 va ser un esdeveniment que va unir l’escola i la comunitat en una celebració de l’art i la música. Aquesta iniciativa va destacar el protagonisme de l’expressió artística i musical com a part integral de l’experiència educativa. “La primera vegada que es va fer el festival va anar bé, però aquest any ha estat millor, ja que han vingut els pares dels alumnes, la banda de pop de l’escola Consell de Cent i vam gaudir de la música emblemàtica que ens ofereix la Cecilia Bellorín. El festival és un dia dedicat a les criatures. Tot el que fem és per a ells i la seva felicitat”, valora l’Elisabet.

Promoció del benestar mental i prevenció de conflictes

El centre està compromès amb el benestar emocional dels seus alumnes. Mitjançant eines com el mindfulness i programes per contribuir a la resolució de conflictes, l’escola crea un entorn segur i inclusiu on els estudiants poden aprendre i créixer. Els resultats d’aquestes iniciatives són evidents, ja que contribueixen a millorar l’estat emocional dels alumnes i els ofereix mecanismes per gestionar l’angoixa i l’estrès. “Nosaltres volem treballar amb la resolució de conflictes des d’un punt de vista de prevenció. La convivència és molt bona, no hi ha problemes, i si hi ha, el 90% d’ells se solucionen amb la intervenció dels pares”, expressa Egea mentre aborda també la rellevància que ha tingut el mindfulness, una tècnica cada cop més recomanada pels experts en salut mental.

Innovació i creativitat: nous projectes i un gran futur

Mirant cap al futur, l’Escola Poble-sec continua impulsant la innovació i creativitat a través de programes i actes educatius inspiradors. Des de projectes artístics fins a iniciatives que promouen la consciència global, busquen donar vida a l’aprenentatge de manera significativa i estimulant. “Treballem amb projectes de manera transversal, que ens ajuden a millorar dia darrer dia. Durant el segon trimestre, aquests sempre són artístics. Enguany el projecte és musical. Cada cicle ha escollit un tema, i a partir d’aquí treballem. Els més petits, de 3 a 5 anys, estan amb el gresol cultural, gràcies al suport de la Fundació Joan Miró, ja que exploren la cultura a través dels ulls de Miró. Els alumnes del cicle inicial, treballen tots els països dels nens que hi són a la classe. Per exemple, cada setmana ve un familiar d’un alumne i ens explica la cultura del seu país. Respecte els del cicle mitjà, ells s’han enfocat en la rumba, amb l’ajut de Carabutsí, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu fundacional la dinamització, difusió i preservació de la cultura de la comunitat gitana resident a Catalunya. Amb el suport d’aquesta entitat, els alumnes han conegut més a fons el barri, la seva història i els artistes que hi ha al Poble-sec. Els alumnes de 4rt de primària, a més, han relacionat aquest aspecte amb l’Olimpíada de Barcelona; així doncs fan la gresolada olímpica. Finalment, els més grans, estan fent el projecte enfocat al jazz. Treballen el seu origen, moviment migratori, història…”, conclou amb gran orgull la directora del centre.

Amb una dedicació inquebrantable amb la seva missió educativa, l’Escola Poble-sec continua sent un far d’esperança i inspiració per a la comunitat local i més enllà. El compromís amb l’excel·lència acadèmica i el benestar dels seus estudiants és un testimoni del poder transformador de l’educació quan es basa en valors de comprensió, col·laboració i empatia.

Continua llegint

Societat

Neix l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona

L’entitat vol que el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc aculli una exposició permanent de vehicles col·lectius històrics

Publicat

on

Gairebé un segle després de la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, un grup d’amants del transport s’ha constituït en l’associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona perquè el Palau de Comunicacions i Transports (el pavelló 1), pugui tornar a exercir les seves funcions originals. És a dir, que sigui un espai per allotjar tota mena de tramvies, trens i autobusos que han circulat per Barcelona i que avui dia resten en estat de pseudo-abandonament.

El col·lectiu, que s’ha presentat oficialment a la societat a l’Espai Bombers del carrer de Lleida, fa anys que participa en els grups de treball al voltant del projecte de transformació de Montjuïc. Ara bé, segons han denunciat reiteradament, en cap moment del procés participatiu Repensem la Fira se’ls va prestar cap atenció. Un fet que mai han acabat d’entendre, ja que l’únic que volen és que Barcelona, com la resta de capitals europees, compti amb un museu on preservar el llegat dels transports públics locals.

Una entitat amb actors històrics

L’entitat, majoritàriament, està conformada per persones que anys enrere ja integraven el Consell Assessor del Patrimoni Històric que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) organitzava de forma periòdica. Unes trobades, però, que de poca cosa van servir, ja que la companyia mai es va prestar a mantenir i exhibir els vehicles retirats de la circulació diària. “Som una conseqüència no desitjada de la seva mala praxi; estem fent una feina que hauria de fer TMB”, ha sostingut en la roda de premsa de la presentació l’activista Manuel Marina. Tal com ha relatat Marina, ell mateix ja ha obert converses tant amb Bombers de Barcelona, que custodia vehicles històrics a la Vall d’Hebron, com amb FCC, que compta amb un petit museu privat de vehicles de la neteja antics. En tots dos casos, ha relatat, estarien disposats a cedir material a un futur museu. “Fa gairebé 50 anys que Barcelona és un referent del transport públic i resulta que no tenim res que ho recordi”, ha asseverat. La idea en general seria exposar en un espai interactiu tota una col·lecció que aplegaria des de transports en superfície, com tramvies, troleibusos i autobusos, fins a ferroviaris, com vehicles històrics del metro o marítims.

A la cerca de la “voluntat política”

Malgrat l’impuls a la iniciativa que ha fet Marina, la nova entitat seria impossible d’explicar sense tenir en compte la trajectòria del seu primer president, Joan Termes. Aquest electricista jubilat de 82 anys és un referent en el món del transport públic a Barcelona i el principal impulsor de trobar un espai d’exhibició. “Tothom ens ha dit que els agrada la idea; ara l’objectiu és buscar el suport de la ciutadania”, ha exposat. En aquest sentit, però, és conscient que necessiten la complicitat de l’Ajuntament i dels seus regidors. Fonts municipals exposen que reben positivament la iniciativa però consideren que és difícil trobar un espai i que l’encàrrec s’ha d’entomar des d’instàncies supramunicipals. És a dir, de la mà de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Malgrat tot, des de la nova entitat recorden a les administracions que aquest museu pot ser fins i tot una oportunitat formativa per a la ciutadania. Sota el seu parer, podria servir per obrir una línia de formació professional vinculada a la restauració de vehicles històrics.

Un espai ideal

En opinió de l’arquitecte i membre fundador de l’entitat, Joaquim Borràs, els 16.000 metres quadrats del pavelló 1 de Montjuïc són ideals per allotjar un projecte que presentaria una gran connectivitat per fer-hi visites: “Estaria ubicat en un punt de fàcil accés per a tothom, i a la muntanya de Montjuïc, que és una muntanya museística, i que n’hi hagi un més és important”, ha sintetitzat.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024