Entrevista a Marc Crehuet, director i guionista

Marc Crehuet (Santander, 1978) actualment es troba en un moment prolífic de la seva carrera. Entre d’altres, ha escrit i dirigit la sèrie “Pop ràpid” de la que s’acaba d’emetre la 2a temporada a TV3 i, després de l’èxit aconseguit a la sala Flyhart, arriba al teatre BARTS amb l’obra escrita i dirigida per ell mateix, “El rei borni”. Una comèdia negra sobre l’encontre casual a un sopar d’un mosso antiavalots i un noi al que va deixar borni després de llançar-li una pilota de goma durant una manifestació.

Marc Creuhet/ Eva Macia

Com ha estat el teu camí en el sector audiovisual i teatral, que tantes dificultats està passant darrerament?

És una lluita constant, porto anys picant pedra, perquè costa. Jo vaig començar com a guionista de la sèrie “Àngels i Sants”. Va ser una mica com la meva mili. En realitat mai he deixat de tenir o de buscar-me encàrrecs. El que passa és que, el sector teatral el conec menys, però l’audiovisual és difícil. És bastant tancat. Potser ara s’està obrint una mica més, però no massa i això salta a la vista. Han hagut una sèrie de productores que han treballat molt i no hi havia una manera clara d’entrar. Cadascú ha fet  una mica el que ha pogut. En el meu cas ha estat baixant de categoria per poder fer lo meu i poder-me fer un book, una sèrie de projectes que ensenyar i aprendre jo mateix. En el cas dels programes per la Xarxa de Televisions Locals, com hi havia pocs diners, t’obligava a fer de tot. Jo escrivia el guió, dirigia els actors, i al mateix temps muntava i feia les músiques, la qual cosa et dóna una visió global: des de la idea i fins a la distribució.

En que t’agrada més treballar, en la direcció o el guió?

En el cas d’escriure ho he fet tota la vida. Sempre m’ha agradat i m’ho passo bé. I la direcció també. És igual de vocacional, perquè als 12 anys ja volia fer cine. Malgrat que sigui l’únic que no he fet encara. He fet curtmetratges, però no he fet cap peli. Però el que m’agrada realment és explicar històries. Cada format exigeix unes coses i et dóna uns satisfaccions o unes altres, però de fons és el mateix: fer ficció, explicar històries, crear nous mons.

Dius que no has fet cap llargmetratge, però en tens un en projecte

Sí, tinc en ment una idea potent i haig de trobar temps per escriure-la i després recursos per fer-la.

Fer una sèrie a televisió obliga a tenir uns terminis de treball ajustats, molt diferents als del cinema o el teatre.

A mi em va bé tenir terminis i he tingut la sort de tenir-los sempre. M’agrada tenir un timing, però també veig que està bé tenir temps i poder pensar les coses. Ja no només pels resultats sinó per tu, per poder viure-les amb una certa tranquil·litat.

Però està bé posar-se terminis, perquè sinó no acabaríem mai de voler-ho perfeccionar. I és un error perquè, i això ho he viscut, si s’allarguen molt les coses, pots canviar-ho absolutament tot, perquè tu vas canviant. El temps va passant, i hi ha inputs de fora diferents. A més, un cop l’has escrit hi ha un altre procés d’escriptura, què és el treball amb els actors. En el fons és reescriure matisos, personatges. En l’audiovisual no tens tant temps durant el rodatge, però sí el tens en el muntatge i reescrius també.

Quina és la teva relació amb l’humor, tan present en les teves obres?

La reflexió que he fet últimament és que no pretenc fer humor, és que necessito la distància irònica per acostar-me als temes. Quan vaig començar a escriure amb llibertat em sortia el gènere humorístic. Fins i tot quan pretenia fer coses més serioses. Havia de posar algun tipus de broma, havia de distanciar-me del que estava dient, sinó no m’ho acabava de creure. “El rei borni” és la cosa més dramàtica que he escrit, tot i ser una comèdia i que la gent rigui molt, però té un rere fons cru, que no s’amaga.

Fas que el públic reflexioni sobre el nostre sistema.

Crec que estem en un moment en que està agonitzant un tipus de sistema i necessitem replantejar-nos les coses i l’obra és una invitació a pensar respostes.

Creus que el cas de l’Esther Quintana ha contribuït a l’èxit d’espectadors de l’obra?

Doncs no ho sé. Jo la vaig escriure abans. “El rei borni” és una comèdia negra, però que no vol passar per sobre de les emocions dels personatges. La intenció no és frivolitzar i crec que ho hem aconseguit. Em feia por ferir la sensibilitat de gent que hagués patit aquests casos, però em va venir a veure una persona que li havia passat el mateix: havia perdut un ull a una manifestació, i l’obra li va agradar molt.

Escriure-la ha fet canviar el teu punt de vista sobre el conflicte?

En algun punt, però no massa. Això passa perquè la indignació, com deia Stéphane Hessel, és un sentiment que s’aguanta en el temps. Quan la vaig escriure, vaig començar molt des de la indignació i després em vaig anar calmant i fent un treball més racional d’intentar entendre, o com a mínim mirar, quin són els altres punts de vista. Un dels protagonistes és un antiavalots. El primer que em va venir al cap és què pensa un antiavalots quan fa això a aquesta persona. Té algun tipus de càrrec de consciència? No vaig poder parlar amb cap antiavalots, ho vaig intentar, però no ho vaig aconseguir, però si que pots fer un treball d’imaginació per intentar entendre què és el que passa; i evidentment és un personatge, no són tots els antiavalots. Però és un personatge i té una feina molt concreta que marca molt una personalitat.

Marc Crehuet/ Eva Macia

Quins són els teus referents?

A nivell de teatre m’agrada molt Dario Fo. A nivell de sèries Larry David, Ricky Gervais, Louis C. K… fan comèdia actual, a nivell de sitcom. Però sóc molt obert i molt eclèctic. Va variant molt les coses en les que em fixo.

Com és treballar a la sala Barts?

Molt còmode. La porten els de la Casa Terrat, amb els que fa temps que tinc relació per coses que mai havien acabat de quallar. Estic molt content de per fi poder fer alguna cosa en col·laboració amb ells. I el Barts em sembla molt bé com a espai. Em sento còmode perquè m’agraden les noves propostes, i el fet d’inaugurar la dramatúrgia a aquest teatre on s’han fet sobre tot monòlegs i altres espectacles.

 Marta Tell0

Articles relacionats:

“El rei borni” inaugurarà la temporada teatral de casa Terrat a la Sala Barts (Ara)