Connecta amb nosaltres

Societat

En busca d’una participació ciutadana real

Publicat

on

Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional

@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.

15_assembla_barri

El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone

En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.

L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.

Coordi_barri_ok

La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone

La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.

La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.

 

Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”.  I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.

 Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.

Asamblea_barri_ok

L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone

La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.

S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.