Societat
En busca d’una participació ciutadana real
Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional
@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.
El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone
En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.
L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.
La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone
La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.
La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.
Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”. I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.
Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.
L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone
La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.
S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.
-
Entrevistesfa 2 mesos
Paco Pàmies: “Todo lo que he ido haciendo en la vida ha sido por los contactos”
-
Hemerotecafa 2 mesos
Paral·lel OH! 82
-
Economiafa 1 mes
Un paradís per als lletraferits
-
Històriafa 2 mesos
Mobiliari urbà desaparegut
-
Entrevistesfa 2 setmanes
Juani de Lucia: “El Bagdad es la cuna del porno en España”
-
Entrevistesfa 2 mesos
Joan Ximénez: “A Barcelona hi ha tres coses: la sardana, l’escudella i la rumba catalana”
-
Entrevistesfa 1 mes
‘‘Ser mujer y ser migrante significa doble opresión’’
-
Economiafa 2 mesos
Colau posa ordre a l’avinguda del Paral·lel
-
Hemerotecafa 1 mes
ZONA SEC 180