Connecta amb nosaltres

Societat

En busca d’una participació ciutadana real

Publicat

on

Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional

@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.

15_assembla_barri

El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone

En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.

L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.

Coordi_barri_ok

La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone

La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.

La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.

 

Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”.  I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.

 Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.

Asamblea_barri_ok

L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone

La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.

S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.

Societat

El Raval s’acomiada de Maria Casas

Il·lustradora, activista i apassionada de la cultura popular, va ser guardonada aquest any amb la Medalla d’Honor de la Ciutat

Publicat

on

El passat 3 d’octubre va morir Maria Casas, una veïna coneguda i molt apreciada al Raval, el barri que la va veure néixer i on va desenvolupar la seva tasca com a difusora de la cultura i els moviments veïnals, convertint-se en part de la història del barri i de la ciutat: “La Maria unia el passat amb el present, era la flama viva de la força de les xarxes de solidaritat que han construït el barri. I també era el nus de l’ordit entre entitats, entre veïnat, el punt que equilibrava i unia”, recorda Enric Canet, del Casal dels Infants.

Feia només uns mesos que havia rebut la Medalla d’Honor de la Ciutat per la seva implicació en la vida social del Raval i per la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica del barri, a través de projectes com El meu Raval, memòria fotogràfica o Raval, 6.000 anys d’història, sobre el passat neolític del barri i dels seus primers pobladors.

Tot un referent del Raval

En l’àmbit personal, veïns i entitats del barri la recorden com “una bona amiga dels veïns, voluntariosa, perseverant, encuriosida… En definitiva, una persona especial que feia batre amb molta força el cor del Raval”, tal com expliquen des del Casal de Barri Folch i Torres, entitat on va deixar una forta empremta. Maria Casas també era la presidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval, des d’on la defineixen com “una dona lluitadora i defensora dels veïns del Raval, que va denunciar les mancances de qualitat de vida d’aquells que viuen al barri”. La Maite Roca, d’aquesta associació, també remarca el seu tarannà tranquil i pacient i diu que “era escoltada per la majoria de polítics, als quals els demanava que es reconegués la memòria històrica del Raval i que fos visible per als veïns i per a la resta de la ciutat”.

Treballadora incansable, era autora de la columna Històries del Raval al diari del barri, des d’on se la recorda com “una amiga que feia una tasca de difusió fantàstica”, tal com explica el seu director, Javier Alegría. Les persones que la van conèixer la presenten com una persona humil i lluitadora, que es va convertir “en la custòdia de la memòria del barri, gràcies a la seva bonica mania d’anar recopilant fotografies i retalls de premsa que permetessin explicar com va ser el Raval des dels records i les històries de les famílies del barri”, com diu Juan Pedro Diotaiuti, de la fundació Tot Raval.

Continua llegint

Societat

El Poble-sec per la Marató

Publicat

on

Per

Els Amics de la Plaça Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec organitzem, per onzè any consecutiu, diverses activitats per tal de col·laborar amb la Marató de TV3, enguany dedicada a la investigació contra el càncer.

Dijous dia 13
Centre Cívic El Sortidor, plaça del Sortidor, 12, a les 20 hores, concert del grup vocal The SoundDreamers.

Divendres dia 14
Escola Mossèn Jacint Verdaguer, carrer Lleida, 32, a les 20 hores, espectacle de màgia amb el Màgic Andreu.

Dissabte dia 15
Parròquia de Santa Madrona, carrer Tapioles, 10, a les 18.00 hores, actuació de diversos grups corals.

Diumenge dia 16
A la plaça Santa Madrona, A partir de les 11 hores, hi haurà un munt d’activitats: xocolatada, jocs infantils, sardanes, country, colla de diables, tabalers, botifarrada popular, balls tradicionals… i la Tómbola Solidària, amb productes cedits pels comerciants del barri i altres entitats col·laboradores i també amb manualitats elaborades pel veïnat. Tothom tindrà premi! Us hi esperem!!!

Amics de la Plaça de Santa Madrona

Continua llegint

Societat

EDITORIAL: La marxa pel clima

Publicat

on

Per

Colom / Lali Masriera - Flickr

El moviment per la Justícia Climàtica, format per més d’una cinquantena d’entitats i moviments socials, ha celebrat aquest passat dissabte 10 de novembre una manifestació davant de l’Arc de Triomf sota el lema “Canviem el sistema, no el clima”. En aquest sentit, cal posar de relleu que tot i que el moviment ecologista ja ha aconseguit conscienciar al gruix de la població sobre la necessitat d’un canvi de model, és de celebrar que les entitats treguin múscul i exigeixin des dels carrers la necessitat d’unes polítiques més agosarades tant a nivell local com a escala nacional.

Tal com assenyalen els moviments organitzats, frenar el canvi climàtic és un gran repte que implica canvis estructurals. Una nova dinàmica en què les societats dels països del primer món juguen un paper clau, no només pel fet d’investigar noves formes de generar energia, sino per ser les pioneres en retirar els combustibles fòssils de la seva vida. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte que la població més vulnerable serà sempre la que patirà les conseqüències.

El primer esglaó al qual castigarà (i ja està castigant) el canvi climàtic són les societats dependents de l’agricultura. La FAO ja ha advertit dels perills que pot comportar la fam i les migracions forçades. De fet, el Banc Mundial calcula que 143 milions de persones de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es veuran obligades a desplaçar-se internament abans del 2050. En paral·lel, l’ACNUR eleva aquesta xifra a entre 200 i 250 milions desplaçats al món, també fora de les seves fronteres (d’aquests, 50 milions seran del continent africà).

Tot plegat, per l’augment de la temperatura global. Si bé es calcula que l’increment serà d’uns tres graus aquest segle, s’ha de tenir en compte que del que portem de s. XXI la humanitat ja ha pogut contemplar les conseqüències de les pujades de nivell del mar, la pèrdua de sòl fèrtil, les desforestacions i les salinitzacions de terres i aigües dolces. A més, Creu Roja denuncia que el canvi climàtic fa encara més difícil el treball humanitari.

En què han quedat les cimeres internacionals sobre el clima? En acords com el de París (2015) ja s’han contemplat mesures per pal·liar les pujades de temperatures. Tot i això, en el cas de Paris, els responsables polítics van fixar dos graus d’increment tèrmic i (encara que es complissin els acords), sabien que la pujada arribaria als 3,2 graus. El pitjor és que ni els acords signats a la trobada s’han començat a complir.

Un exemple d’aquesta irresponsabilitat? A la cimera els països rics es van comprometre a posar 100.000 milions de dòlars anuals en un fons perquè els països empobrits poguessin fer front als efectes del canvi climàtic. De moment només han arribat 48.000 milions. A més, Oxfam Intermón ja ha denunciat que més de la meitat d’aquests diners no són ajudes per mitigar el canvi climàtic, sinó fons de programes generals de desenvolupament. Per aquest motiu, ara és més important que mai que organitzacions per a la justícia global que integren plataformes com La Fede, recuperin el protagonisme que mereixen i es nodreixin de nous ciutadans sensibilitzats per la necessitat de canvi en transport, consum i dinàmiques de vida.

Fotografia | Lali Masriera – Flickr

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.