Connecta amb nosaltres

Societat

En busca d’una participació ciutadana real

Publicat

on

Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional

@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.

15_assembla_barri

El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone

En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.

L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.

Coordi_barri_ok

La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone

La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.

La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.

 

Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”.  I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.

 Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.

Asamblea_barri_ok

L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone

La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.

S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.

Societat

Persones amb discapacitat recuperen un quiosc del Paral·lel

La cooperativa Diverscoop torna a dotar de vida comercial a l’establiment ubicat al número 91 de l’avinguda del Paral·lel

Publicat

on

Després de restar anys tancat, el quiosc ubicat al número 91 l’avinguda del Paral·lel (a tocar del Teatre Condal) ha tornat a aixecar la persiana. Un fet que no és fruit de l’aposta de cap capital privat, sinó que forma part d’una iniciativa capitanejada per l’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Diverscoop. La seva intenció: dotar d’una nova vida a una desena d’establiments de premsa repartits per tota Barcelona des d’una vessant social, integradora i sostenible.

Per aconseguir-ho, el primer que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha estat formar a onze persones que estaven a l’atur perquè fossin capaces de posar en marxa una cooperativa amb caràcter social i integrador. Una empresa “en la que en tot moment hem sigut acompanyats per l’Ajuntament, ja que cap de nosaltres estàvem relacionats amb entitats de persones amb discapacitat, ni coneixem el món cooperatiu”, ha explicat al ZONA SEC el portaveu de Divercoop, Josep Giménez.

Un cop formats en la matèria al llarg de sis mesos, el consistori els ha cedit els dos primers quioscos: un ubicat al carrer de Ramon Albó i un segon a l’avinguda del Paral·lel. Tot plegat amb la previsió de finalitzar l’any amb cinc establiments més i poder obrir els restants al llarg del 2021. “Ara mateix som onze cooperativistes els que hem començat a gestionar aquests espais, però més endavant segurament ens caldrà contractar a més persones en situació d’inserció laboral per donar les mateixes oportunitats que ens han donat a nosaltres”, ha assenyalat Giménez.

Economia circular

La qüestió social del projecte no només resideix en apostar en persones en risc d’exclusió laboral. Com que tots els membres del projecte són conscients que el model tradicional de premsa a dia d’avui està esgotat, des de la cooperativa apostaran per oferir una nova gamma de productes. “La nostra intenció és col·laborar amb les entitats del territori que elaborin productes sostenibles en els seus tallers ocupacionals i posar-los a la venda al quiosc, com podria ser el cas de les xocolates artesanals”, emfatitza el portaveu.

A més, el projecte no només té la intenció de situar aquest nou quisoc a l’epicentre de les noves dinàmiques socials i sostenibles del Poble-sec, sinó que també té com a objectiu recuperar un element del paisatge urbà que amb els anys ha anat desapareixent. De fet, la reobertura d’aquests establiments suposa un punt d’inflexió en la dinàmica de la ciutat, ja que només en la darrera dècada han tancat fins el 35% dels establiments.

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.