Connecta amb nosaltres

Societat

En busca d’una participació ciutadana real

Publicat

on

Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional

@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.

15_assembla_barri

El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone

En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.

L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.

Coordi_barri_ok

La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone

La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.

La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.

 

Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”.  I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.

 Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.

Asamblea_barri_ok

L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone

La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.

S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.

Societat

El violador era un jove de 17 anys

L’imputen altres agressionas a Horta

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han identificat el menor de 17 anys que presumptament hauria estat l’autor de les darreres violacions al Poble-sec i dels voltants de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En el cas de les que van tenir lloc a la muntanya de Montjuïc, aquestes són les tres que van tenir lloc entre finals d’octubre i principis de desembre. En total se l’imputen sis agressions sexuals a la via pública. Tal com ha comunicat la policia catalana, no constaven antecedents en el seu registre penal.

Un dels ítems que va posar en alerta a la unitat d’investigació va ser que, si bé entre el primer i el segon atac a Montjuïc va transcórrer un mes, després l’adolescent va actuar amb major celeritat. De fet, les quatre violacions restants es van comptabilitzar amb pocs dies de diferència. El seu modus operandi, però, sempre era similar: actuava en qualsevol franja horària i abordava al carrer les seves víctimes, dones d’edat mitjana i avançada, per agredir-les sexualment.

Internament en un centre

Segons el cos policial, l’autor sempre protegia el seu rostre amb l’objectiu d’evitar que el poguessin identificar i, en dos dels casos, també ho va aprofitar per robar a les seves víctimes. A més, els seus assalts sempre anaven acompanyats de violència i amenaces reiterades. Finalment, els investigadors dels Mossos d’Esquadra van aconseguir arrestar-lo pels fets d’Horta el passat 7 de desembre i el jutjat de menors va decretar l’internament en un centre tancat. Dies després, els experts van trobar que el seu ADN coincidia amb el que s’havia localitzat als fets del Poble-sec.

Fotografia | Mossos d’Esquadra

Continua llegint

Societat

Agenda d’actes dels 150 anys del Poble-sec

Ja s’ha presentat el logo i la web

Publicat

on

El passat dissabte 2 de febrer es va engegar el tret de sortida dels actes que es faran duran tot el 2019 per commemorar els 150 anys del Poble-sec. Desenes de veïns, representants d’entitats i grups de cultura popular es van reunir a la  Casa de la Premsa, on es va presentar la comissió d’organització dels esdeveniments i Josep Guzmán, que forma part d’aquesta, va explicar que es tracta d’una “organització assembleària i oberta a tothom que vulgui participar”. En aquesta presentació va veure la llum el logotip de la commemoració: una imatge del contorn de la muntanya de Montjuïc acompanyada de les dates 1869-2019 i amb un text que remarca “150 anys del Poble-sec”.

També es va presentar una pàgina web creada especialment per a l’ocasió on es troba tota la informació sobre les activitats que s’aniran fent al llarg de l’any, a més d’una introducció sobre la història del barri i un apartat sobre tots els col·laboradors que formen part de la comissió. Després de l’acte a la Casa de la Premsa, els grups de tabalers del barri van posar el ritme per encaminar els assistents cap al pati de l’escola Jacint Verdaguer, on va continuar la festa amb una xocolatada i les actuacions de diferents grups de cultura popular.

Activitats programades 

Entre els actes que s’organitzaran per commemorar l’efemèride trobem xerrades, teatre, poesia, trobades de col·leccionisme, sortides culturals i històriques i moltes altres propostes per a adults i canalla. Les activitats tindran lloc a diversos espais del barri, com la Casa de la Premsa, la Biblioteca Francesc Boix, algunes escoles de la zona i també a places i espais públics. La primera trobada és una taula rodona al voltant de l’escriptor Juan Gallardo Muñoz “Curtis Garland” el 27 de febrer a la biblioteca.

Més info a: www.poblesec150.cat

Continua llegint

Societat

El puzle comença a prendre forma

Per primera vegada, l’Ajuntament i les entitats es posen d’acord en determinar quin ha de ser el futur de la muntanya. La norma servirà per reforçar l’MPGM del 2014

Publicat

on

A foc lent. Així s’ha cuinat el Pla d’Actuació de la muntanya de Montjuïc. Després de gairebé 15 mesos de reunions, negociacions i taules de participació, finalment els tècnics municipals han començat a posar ordre als acords tancats. Una tasca que aglutina 232 idees i que es presentarà el proper mes de març. Si bé el plat encara no ha sortit del forn, als seus tècnico-redactors ja els fa bona olor.

Què és aquest pla d’actuació? Doncs la norma que servirà per posar ordre a les activitats i elements que configuren i operen a l’espai natural. S’ha de tenir en compte que des de principis del 2000 els successius governs municipals han provat d’endreçar la muntanya. Les intencions, però, mai han tingut l’èxit desitjat. Fins al 2014 que els grups municipals no es van posar d’acord per aprovar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM); un text que a l’urbanisme seria una espècie de Los Pilares de la Tierra.

La posada en marxa d’aquest MPGM va servir per complir amb quatre aspectes fonamentals que el veïnat reclamava des de feia anys enrere. Per una banda, la recuperació de Montjuïc com un espai verd per a la ciutat i el bloqueig a noves construccions. I després, la desafectació del barri de La Satalia, de manera que els seus veïns deixaven de viure sota una espasa de Dàmocles. El motiu: en un principi les seves llars havien d’anar a terra. Per últim, la modificació del mapa de la muntanya també serviria per impulsar la seva renaturalització. O dit d’una altra manera: eliminar vials secundaris i aprimar les autopistes de l’antic circuit. La idea era ben bàsica: replantar arbres d’on se’ls va treure.

Participació

Cal tenir en compte que el fet de tenir aquest document aprovat ha resultat insuficient fins aquest 2019. Tot, perquè no posava ordre a altres esferes que formen part del món social. Ni regulava les activitats de la muntanya, ni fixava criteris en aspectes relacionats amb la convivència. Davant d’aquesta circumstància, el Govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau va decidir tornar a posar en marxa el Consell del Parc de la Muntanya, que portava prop de tres anys en stand-by. La idea: “Reactivar les propostes al voltant del parc i elaborar un pla hereu d’aquell MPGM”, ha explicat a ZONA SEC el tècnic Responsable del Parc de Montjuïc del Districte de Sants-Montjuïc, Xavier Masip.

Després d’una primera fase en què les diferents àrees tècniques de l’Ajuntament van actualitzar les dades i van diagnosticar quins aspectes s’haurien de millorar respecte l’MPGM, els actors culturals, econòmics i les entitats veïnals van cedir a seure en diferents taules i negociar el futur. “A diferència del que es podria imaginar, sorprenentment operadors i veïns van arribar a molts punts d’acord”, ha revelat Masip. La raó: “Tampoc s’estava demanant a la muntanya cap nou equipament o esdeveniment, només es volia posar ordre bàsicament”. És a dir, evitar les trepitjades entre uns i altres.

232 idees a ordenar

De tot el procés participatiu que en la seva darrera fase es va obrir als veïns, han sorgit fins a un total de 232 idees que ara els tècnics hauran d’encaixar en un únic dossier. Posteriorment, seran les formacions polítiques les que avalin el document en el qual el consens ha sigut una qüestió primordial. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que seran les formacions que integrin el futur govern de la ciutat les que posin en marxa el pla en el proper mandat. “El document no només estarà pensat per executar-se en una legislatura, sinó que suposarà deures per als propers governs que puguin venir”, ha emfatitzat el màxim responsable tècnic.

Tal com consta al document, mentre que algunes accions es podrien posar en marxa en un curt termini, com ara una plana web informativa, d’altres podrien trigar anys a executar-se. “Hi ha projectes com la reducció de la circulació del vehicle privat que abans ha de suposar un enfortiment del transport públic a la zona”, ha avançat Masip. Actuacions i accions que, en aquest cas sí, tinguin un fort component polític.

Les peticions dels veïns

Tot i que a les taules participatives han participat operadors i entitats dels diferents barris limítrofs a l’elevació natural, des de l’administració local han detectat diferents qüestions que, segons el nucli urbà, se’ls ha donat més o menys rellevància. En el cas del Poble-sec, asseguren que l’interés per la renaturalització i la permeabilització de l’entramat urbà amb el parc han sigut dos dels tòtems que en cap moment les associacions han volgut deixar de banda: “Hi ha un gran interès a poder accedir més fàcilment a peu”, han destacat des de la direcció del procés participatiu.

La seguretat a la zona també ha sigut tema de discussió, sobretot després de les agressions sexuals que s’han produït. En aquest sentit, tot i que la detenció del presumpte agressor sembla haver relaxat la tensió, fonts municipals asseguren que es continuarà treballaran al respecte.

Els veïns de la Font de la Guatlla han reclamat aspectes vinculats amb la convivència i l’activitat turística de la muntanya. Un fenomen lligat als grans esdeveniments que es tractaran de reendreçar i reduir en nombre. Xifra que també es podria extrapolar al nombre de cotxes que hi circulen. Tal com han denunciat des de La Marina, l’actual xarxa viària serveix a molts conductors com a drecera per entrar a Barcelona en comptes de fer servir la Ronda Litoral.

Al seu parer, l’Ajuntament ha de treballar per revertir aquesta situació. Segons l’administració, però, peticions relacionades amb la mobilitat formen part d’aquelles que es podrien allargar més del desitjat, perquè aquestes mesures hauran d’anar acompanyades d’un reforç en el transport públic, com ara autobusos o noves estacions de Bicing “que no es poden implementar d’un dia per l’altre”, han confessat.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.