Connecta amb nosaltres

Societat

En busca d’una participació ciutadana real

Publicat

on

Els nous col·lectius assemblearis defensen “una participació veïnal real”, més enllà dels processos consultius de l’administració amb el teixit associatiu tradicional

@molina_jordi / “Al teixit associatiu tradicional hi ha qui ha mantingut el to i la dignitat al llarg dels anys, però també els que viuen de les rendes del passat i s’han apoltronat”. És la reflexió d’una activista de l’Assemblea de Barri del Poble-sec, que resumeix la visió que tenen els nous col·lectius assemblearis sobre els models de participació ciutadana més clàssics.

15_assembla_barri

El 15-M (a d’alt) ha viscut una vertebració als barris en forma d’assemblees de proximitat / J.Molina / A.I.Falcone

En els darrers anys, dues cultures d’associacionisme conviuen més que no pas s’interpel·len a la vida social del barri. Sobretot d’ençà de l’esclat del 15-M, el teixit associatiu tradicional, aixoplugat sota el paraigües de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i de les diferents associacions de veïns, ha vist com es consolidaven aliances alternatives.

L’arribada de les assemblees de proximitat, l’enfortiment dels ateneus cooperatius —com La Base, al barri— i l’aprofundiment als mercats d’intercanvi —com és el cas del Trocasec—, han posat de manifest certs canvis a la cultura democràtica. “Apostem per fórmules de participació orientades a generar poder popular, espais col·lectius amplis de participació; s’ha demostrat que les juntes directives que vetllen pels interessos de la majoria són més fàcils de controlar per part del poder”, explica un altre membre de l’Assemblea.

Coordi_barri_ok

La Coordinadora d’Entitats en plena compareixença / Ana Inés Falcone

La veu de l’experiència
El llegat de la vida associativa i veïnal del Poble-sec, però, es notori i també reivindica el seu paper. Un dels seus exponents més representatius, Amadeu Quintana, avui en una segona línia, reivindica “l’experiència, la seriositat i la unitat de criteri” d’una plataforma com la Coordinadora d’Entitats, que va presidir durant tres anys (2009-2012). De fet, diverses veus de l’Assemblea coincideixen a remarcar aquesta característica: “des del model tradicional es poden trobar elements d’experiència i de coneixement del territori molt valuosos per a qualsevol proposta de canvi social”, explica un portaveu, que cita la Festa Major com a “exemple on es poden articular propostes de coordinació entre col·lectius diversos”.

La distància generacional i les diferències estructurals entre uns i altres només es poden reduir si existeix un reconeixement mutu. Aquest és el punt de partida de l’anàlisi de l’experta en moviments socials, Itziar González. L’ex-regidora de Ciutat Vella i impulsora del projecte col·laboratiu ‘Parlament Ciutadà’ creu que “la funció dinamitzadora i de crítica al sistema d’aquests nous col·lectius és exactament la mateixa que van fer les associacions de veïns durant el franquisme”.

 

Horitzontalitat i noves eines
El mateix Quintana admet que se sent atret per “la frescor i la utopia” dels nous col·lectius, que els compara amb els moviments llibertaris dels anys 60 amb els quals “sempre va ser complicat conviure-hi”.  I és que aquests grups han trobat en l’horitzontalitat el mètode d’expressió més representatiu i han aprofundit en el diàleg social a través de xarxes socials, sovint vistes com un escull per les entitats convencionals, més acostumades a la comunicació vertical amb els seus associats. “La presa de decisions s’ha democratitzat amb les noves tecnologies d’una manera tan revolucionària com ho va ser la impremta en el seu moment”, explica una de les activistes.

 Abandonar el clientelisme?
La principal crítica dels col·lectius gira al voltant de la “relació clientelar” que s’ha anat generant durant anys entre les associacions veïnals i el teixit associatiu amb l’administració. “Han caigut a la trampa d’assistir als espais de participació de l’administració, que només pren les decisions estratègiques als despatxos del consistori o, segurament, als de la seu de La Caixa”.

Asamblea_barri_ok

L’Assemblea de Barri, en una trobada a Pl. de les Navas / Ana Inés Falcone

La solució passa ara per “abandonar el sistema formal de participació de l’Ajuntament”. És la proposta que llança Itziar González, que insta les associacions de veïns de la ciutat a replantejar-se la seva funció, després que ella mateixa abandonés la regidoria de Ciutat Vella desenganyada de la política institucional. “Cal un gest formal per deixar la falsa participació d’aquest sistema i concentrar-se en una participació real”. Una radicalització de les formes que Quintana, a títol personal, comparteix amb matisos: “com menys subvencionat estigui el teixit associatiu, millor, però quan es té personal a càrrec no és tan fàcil dir “no” com quan no es té res a perdre”.

S’ha de reinventar el paper de les associacions de veïns? És un bon camí a seguir l’esperit crític de les assemblees? És la cultura social dels barris la que pot impulsar la refundació d’una democràcia en hores baixes? El llegat associatiu del Poble-sec i l’activisme dels seus col·lectius assemblearis pot ser un bon terreny experimental per donar resposta a unes preguntes incertes, però trepidants.

Societat

Una seixantena d’entitats demanen aturar el projecte Univers Montjuïc

El pla de les administracions planteja una inversió de 380 milions d’euros de cara al 2025. Des de la plataforma demanen obrir un debat públic sobre el futur del projecte

Publicat

on

Fira o Vida. Amb la dicotomia com a lema, gairebé una seixantena d’entitats ja han signat un manifest que reclama aturar el projecte Univers Montjuïc, el qual pretén remodelar tota l’avinguda de Maria Cristina i els pavellons dels voltants. Si bé aquest projecte no està previst tirar-lo endavant fins al 2025, quan finalitza la concessió a Fira de Barcelona, els activistes reclamen que l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’AMB i la Fira de Barcelona quedi en paper mullat. Segons assenyalen, si les institucions troben el finançament per dur a terme l’obra, “ja serà molt difícil d’aturar-lo”.

Inversió milionària

D’entrada està prevista una inversió de 380 milions d’euros per transformar tot aquest sector de titularitat municipal. Uns diners que des de la plataforma La Fira o la Vida no volen que quedin blindats aquest proper mes d’agost. Abans volen que s’obri un debat públic sobre què fer. Tal com denuncia la membre del moviment, Clàudia Conde, només demanen “transparència i que s’obri un debat públic; si al final es vol el projecte Univers Montjuïc, endavant, però plantegem també alternatives paral·leles”, reclama.

Segons els promotors de la plataforma, tant l’Ajuntament com la resta d’administracions han actuat amb “opacitat”. “Com pot ser que comprometin 380 milions d’euros en un projecte que no coneix la ciutadania?”, es pregunta Conde. “Volem que es faci pública tota la documentació i que s’obri un debat de cara al 2025”, afegeix qui considera que s’ha actuat “d’esquenes a la ciutadania”.

La proposta de la plataforma

Mentre que des del moviment admeten que un primer paF ha de ser obrir el debat, també consideren interessant començar a proposar idees alternatives. La seva: un nou barri de caràcter mediterrani, “com el Poble-sec, però amb més zones verdes”. En aquest sentit, apunten que l’Ajuntament només vol aprofitar una de les 27 hectàrees de la superfície de la Fira per fer habitatge; xifra que consideren ridícula: “Nosaltres volem aprofitar-les totes, cosir el Poble-sec amb la Font de la Guatlla”.

Sota el seu punt de vista, una opció seria “enderrocar totes aquelles naus de la fira sense valor patrimonial que actualment ja estan buides, i conservar els pavellons històrics per fer equipaments o el que es consideri més adient”. Segons els seus càlculs, asseguren que es podrien aixecar fins a 5.000 habitatges públics o en dret de superfície “com a mínim”. “Mentre que a ciutats com Viena el parc públic d’habitatge supera el 30%, a Barcelona només tenim l’1,1%; ara tenim una bona oportunitat per pal·liar part del problema, gràcies al trasllat de la Fira a l’Hospitalet”, opinen.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Societat

Una Festa Major d’aniversari

Del 19 al 28 de juliol el Poble-sec celebra les seves festes en el marc dels 150 anys del barri. 10 dies d’activitats per a tothom

Publicat

on

Ja és aquí l’estiu i amb ell arriba un esdeveniment assenyalat en el calendari dels poblesequins. La Festa Major del barri arrenca el divendres 19 de juliol a la plaça de Santa Madrona amb el tradicional toc de festa i el pregó, que enguany anirà a càrrec de les veïnes Júlia Costa –mestra i escriptora– i Isabel Costa –directora de l’Escola Poble-sec. L’acte inaugural continuarà amb l’actuació d’entitats d’arrel tradicional del barri i un castell de focs. El president de la Coordinadora d’Entitats, Antoni Reig, destaca que enguany la celebració ve enquadrada en els 150 anys del Poble-sec, una efemèride que, segons afirma, “ens obliga a mirar enrere, per veure d’on venim, a analitzar on som i, sobretot, a mirar cap al futur per saber quin camí hem de seguir i quines fites ens hem de marcar com a col·lectivitat ciutadana”.

Música i visites guiades 

Una de les grans protagonistes de la festa serà, com sempre, la música. Hi haurà concerts de tota mena, sessions de DJ, vermuts musicals i balls de festa major, que tindran lloc a diverses places del barri durant els dos caps de setmana de festes. Tampoc faltaran trobades i mostres de la rica cultura popular del barri, amb actuacions dels Castellers del Poble-sec, els bastoners, els diables, els gegants i ballades de sardanes, així com diverses cercaviles i batukades.

A més de clàssics com les paelles populars, vermuts, dinars, sopars i concursos, hi haurà cinema a la fresca, classes magistrals de ball i exhibicions folklòriques per part d’algunes de les entitats del barri. També es podran fer visites guiades a diversos espais del barri, com el Jardí Botànic Històric, la Casa de la Premsa i el MUHBA Refugi 307.

I molt més!

La canalla és protagonista de la festa amb moltes activitats destinades als més petits: curses de sacs, festa de l’escuma, xocolatades i actuacions infantils, a més de jocs de taula i diversos tallers per als infants.

Una de les activitats més esperades de la festa és la mítica Gran baixada de carretons pel carrer Fontrodona, que tindrà lloc el diumenge 28. Un altre dels plats forts és el 12è Sec a Sac (divendres 26 i dissabte 27) format pels concerts que organitzen els Castellers del Poble-sec i que enguany celebren la tercera edició de la seva versió infantil: el Sec a Sac Kids.

Continua llegint

Societat

Sortir al món per aprendre i trencar estereotips

La Fundació Catalunya Voluntària promou estades a l’estranger per a joves i adults a través de programes de voluntariat, intercanvis i formació

Publicat

on

Fa 20 anys, el 1999, va néixer Barcelona Voluntària, una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’àmbit juvenil internacional. Anys més tard, Barcelona Voluntària es va transformar en la Fundació Catalunya Voluntària (FCV), un espai de formació no reglada i entitat promotora de projectes “que tenen per objectiu oferir a les persones l’oportunitat de desenvolupar les seves competències, mitjançant la seva participació activa en accions educatives i socials amb un impacte positiu en les seves comunitats”, tal com expliquen des de FCV.

Voluntariat per a joves 

Entre els projectes de voluntariat europeu que promouen des de la Fundació n’hi ha de curta i de llarga durada. Actualment, queden dues places per participar en una estada a la zona de l’Algarve portuguès al juliol i dues places per anar a Grècia al setembre, aquesta última s’enfocarà en una temàtica relacionada amb el medi ambient. Es tracta de programes subvencionats per la Comissió Europea que inclouen vol d’anada i tornada, allotjament, manutenció, materials, transports i suport lingüístic, a més d’assegurança mèdica i el suport d’un tutor i un supervisor durant l’estada. Quan acaben, les persones voluntàries obtenen el certificat YouthPass, que acredita les competències que han desenvolupat durant el projecte.

Intercanvis juvenils i formacions

A més dels programes de voluntariat, des de la FCV ofereixen intercanvis per a persones d’entre 18 i 25 anys: “S’organitzen en grups de joves acompanyats d’un cap de grup i passen 10 dies a l’estranger convivint amb joves d’altres països, fent dinàmiques, activitats i debats sobre una temàtica concreta”, explica la Lorena Gaona, una de les tècniques de la Fundació. Aquests intercanvis es programen durant tot l’any i qualsevol persona, independentment del seu grau d’estudis o experiència, pot participar-hi.

Pel que fa a les formacions a l’estranger, aquestes estan orientades a persones majors de 18 anys que estiguin involucrades en entitats del tercer sector i que desitgin aprendre, d’una manera no reglada, com implementar noves metodologies a les seves tasques diàries amb els joves, posant en comú bones pràctiques de treball i experiències tant en l’àmbit personal com en el professional.

“Els programes no es coneixen prou i la gent no sap que té aquestes oportunitats. Les persones van a l’estranger per aportar coneixement però també aprenen i reben molt, aquestes estades permeten conèixer altres cultures, obrir mires i trencar estereotips”, conclou la Lorena.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.