Connecta amb nosaltres

Societat

El carrer Blai: la immensa terrassa

Publicat

on

La nova ordenança de terrasses preveu un avantprojecte que s’ajustarà a les necessitats de Blai, però el Districte descarta rebutjar llicències per a nous vetlladors

@molina_jordi / El carrer Blai s’ha convertit en una immensa terrassa. L’eix dissenyat per dotar el barri d’una rambla peatonal que afavorís el comerç de proximitat ha anat cedint protagonisme a la privatització de la via, avui massivament poblada per terrasses del negoci de la restauració. Les promocions de baix cost —com les tapes a un euro— criden l’atenció del jovent i el turista que veuen en Blai un reclam per a l’oci. Les xifres parlen per si soles: en una longitud de 450 metres, podem comptar fins a 41 bars i 32 terrasses, alguna d’elles pendent d’obtenir la llicència necessària.

Blai_ok_web2

Blai, 450 metres i 32 terrasses / Fotos: Ana Inés Falcone

Els veïns i comerciants de la zona miren aquestes dies amb lupa la nova ordenança de terrasses, que entrarà en vigor a partir de 2014, i que neix per limitar la proliferació de vetlladors que s’han anat cruspint l’espai públic de la ciutat. La norma, segellada per CiU i PP, preveu 31 zones singulars i el carrer Blai –igual que l’avinguda del Paral·lel— és una d’elles. Fonts del Districte asseguren a ZONA SEC que ja s’està treballant en un avantprojecte específic que regularà la singularitat de la via. En concret, el carrer Blai ampliaria els dos passadissos dels extrems: l’un fins a 2,60 metres –costat muntanya— i l’altre fins a 4 metres —costat Paral·lel—. De tal forma que es reduiria a 3 metres centrals l’espai on projectar-hi els vetlladors. Si la norma s’acaba implementant, les terrasses no podran obstaculitzar les entrades i sortides dels habitatges ni tampoc la dels equipaments públics o la dels altres negocis privats.

 

Llicències sense consciència
Per a aquesta futura norma no hi ha data a l’horitzó. I, l’actual normativa genèrica per a Barcelona, no resol un dels problemes de fons que assenyalen els experts en urbanisme. “Estem davant d’una llei que no analitza l’impacte global que pateix la zona. Estudia els casos i atorga llicències de forma individual, sense fer una reflexió sobre com poden afectar les terrasses que s’ajunten en un espai reduït”, explica l’antropòloga Montse Pedret de Raons Públiques, una associació formada per professionals del sector urbà que treballa en millorar la transformació de la ciutat a través de la conscienciació dels ciutadans.  “Alguns bars perdran la seva terrassa, d’altres guanyaran més espai, però el que no podem fer és negar llicències si es compleixen els requisits”, expliquen fonts municipals que asseguren que es procurarà que les terrasses de Blai no superin la longitud de les façanes del bar que correspongui.

Si aquesta alternativa prospera, coincidiria, segons Amadeu Quintana, membre de la coordinadora d’Entitats del Poble-sec, amb el model parisenc. “Els boulevards del centre de Paris només poden tenir les taules que projecten els seus tendalls. És a dir, un negoci petit, tindrà un espai petit per a terrasses. Això ens alliberaria espai i permetria l’obertura d’altres tipus de negoci”. I és que, segons ell, “un carrer monotemàtic va en contra del seu propi futur”. Pedret, de Raons Públiques, constata, però, que s’impulsen operacions urbanístiques sense comptar amb l’opinió dels veïns. “Un eix d’aquestes característiques s’hauria d’haver consensuat”. Així, diu, “s’evitaria la desafecció dels ciutadanas”

Sense usos, sense participació
La manca d’un Pla d’Usos que blindi les prioritats cíviques del barri i l’aposta de CiU i PP “d’ajudar els motors econòmics” dotant-los de facilitats per combatre la crisi –com és el cas d’atorgar llicències de terrasses— són dues de les causes principals de la proliferació de vetlladors. Segons Quintana, “l’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava i no seria just impulsar-lo ara i haver de retirar llicències, que suposarien el tancament de molts bars”. Des de sectors més crítics, s’admet que un Pla d’Usos “podria ser una bona eina per evitar excessos, però caldria que fos fruit d’un procés de reflexió i participació sobre quin tipus de barri volen els veïns, sinó, pot acabar essent paper mullat”. Ens ho explica Marc Serra, membre la comissió Repensem Poble-sec de l’Assemblea de Barri, una plataforma de veïns que exigeix “una definició dels usos per a la diversificació de l’economia i no dependre únicament del turisme i de la restauració”. Per a Quintana, si bé és cert que Blai “ha mort d’èxit”, també ho és que té vida i és atractiu per molta gent de la ciutat, que no solia venir expressament al barri”.

Blai_ok_web

“L’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava”, diu Quintana, de la Coordinadora / Ana Inés Falcone

Una mirada al passat: Pla de Futur de 1995
“Si fa anys ens haguessin dit que el carrer de Blai seria el que és avui, un conjunt de terrasses plenes a vessar durant gairebé tots els dies de la setmana, malgrat la crisi, no ens ho hauríem cregut”. Ho escriu l’escriptora del barri Júlia Costa, en un article en què repassa els comerços —com l’adroguer Ferran, la Pepita de la carn, la bacallaneria, la Maria de la llet, la cansaladeria, la pastisseria Can Guitart— que han anat desapareixent amb el pas del temps. Però, quan va començar el canvi del carrer Blai? Si recuperem el document Pla de Futur del Poble-sec –maig de 1995— que l’Ajuntament i teixit associatiu van traçar sobre el barri, trobem fragments que sembla que parlin d’un altre lloc del planeta. Diu així: “El comerç del Poble-sec no atreu clients de fora del barri”; “té fortes dificultats per retenir el seu propi mercat natural”; “és bàsicament un comerç autàrquic”; “és un comerç dispers, sense una concentració comercial important al barri”; “No hi ha cap activitat que generi un moviment de gent important”. Són només algunes de les conclusions sobre el comerç que teníem l’any 1995. “Ara ens queixem de l’excés de bars, i amb raó, però abans ens queixàvem que ningú venia al barri”, recorda Quintana.

Les ofertes low cost per captar l'atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

Les ofertes ‘low cost’ per captar l’atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

L’inici del procés de gentrificació
El temps, però, ha passat i segons alguns sectors les perspectives no són esperançadores. Per als activistes de Repensar Poble-sec, el barri està immers en un procés de gentrificació molt similar al que, en el seu dia, van experimentar el Raval o el Born. És tracta d’un procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars hi comença a viure gent amb un poder adquisitiu més alt. Sovint, el pas següent és el de la substitució progressiva dels veïns més vulnerables per gent més adinerada. Segons Serra, la proliferació de bars amb preus barats és habitual en la primera fase dels fenòmens de gentrificació: “serveix com a efecte crida per al turisme i per al jovent d’altres barris que veuen en el Poble-sec un atractiu per l’oferta d’oci a baix cost”. Es per això que grups com Repensar Poble-sec i col·lectius d’experts com Raons Públiques fan una crida a defensar el mercat local i denuncien les pràctiques d’especulació immobiliària que en dificulten la seva proliferació i manteniment.

Societat

El Raval s’acomiada de Maria Casas

Il·lustradora, activista i apassionada de la cultura popular, va ser guardonada aquest any amb la Medalla d’Honor de la Ciutat

Publicat

on

El passat 3 d’octubre va morir Maria Casas, una veïna coneguda i molt apreciada al Raval, el barri que la va veure néixer i on va desenvolupar la seva tasca com a difusora de la cultura i els moviments veïnals, convertint-se en part de la història del barri i de la ciutat: “La Maria unia el passat amb el present, era la flama viva de la força de les xarxes de solidaritat que han construït el barri. I també era el nus de l’ordit entre entitats, entre veïnat, el punt que equilibrava i unia”, recorda Enric Canet, del Casal dels Infants.

Feia només uns mesos que havia rebut la Medalla d’Honor de la Ciutat per la seva implicació en la vida social del Raval i per la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica del barri, a través de projectes com El meu Raval, memòria fotogràfica o Raval, 6.000 anys d’història, sobre el passat neolític del barri i dels seus primers pobladors.

Tot un referent del Raval

En l’àmbit personal, veïns i entitats del barri la recorden com “una bona amiga dels veïns, voluntariosa, perseverant, encuriosida… En definitiva, una persona especial que feia batre amb molta força el cor del Raval”, tal com expliquen des del Casal de Barri Folch i Torres, entitat on va deixar una forta empremta. Maria Casas també era la presidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval, des d’on la defineixen com “una dona lluitadora i defensora dels veïns del Raval, que va denunciar les mancances de qualitat de vida d’aquells que viuen al barri”. La Maite Roca, d’aquesta associació, també remarca el seu tarannà tranquil i pacient i diu que “era escoltada per la majoria de polítics, als quals els demanava que es reconegués la memòria històrica del Raval i que fos visible per als veïns i per a la resta de la ciutat”.

Treballadora incansable, era autora de la columna Històries del Raval al diari del barri, des d’on se la recorda com “una amiga que feia una tasca de difusió fantàstica”, tal com explica el seu director, Javier Alegría. Les persones que la van conèixer la presenten com una persona humil i lluitadora, que es va convertir “en la custòdia de la memòria del barri, gràcies a la seva bonica mania d’anar recopilant fotografies i retalls de premsa que permetessin explicar com va ser el Raval des dels records i les històries de les famílies del barri”, com diu Juan Pedro Diotaiuti, de la fundació Tot Raval.

Continua llegint

Societat

El Poble-sec per la Marató

Publicat

on

Per

Els Amics de la Plaça Santa Madrona i les Parròquies del Poble-sec organitzem, per onzè any consecutiu, diverses activitats per tal de col·laborar amb la Marató de TV3, enguany dedicada a la investigació contra el càncer.

Dijous dia 13
Centre Cívic El Sortidor, plaça del Sortidor, 12, a les 20 hores, concert del grup vocal The SoundDreamers.

Divendres dia 14
Escola Mossèn Jacint Verdaguer, carrer Lleida, 32, a les 20 hores, espectacle de màgia amb el Màgic Andreu.

Dissabte dia 15
Parròquia de Santa Madrona, carrer Tapioles, 10, a les 18.00 hores, actuació de diversos grups corals.

Diumenge dia 16
A la plaça Santa Madrona, A partir de les 11 hores, hi haurà un munt d’activitats: xocolatada, jocs infantils, sardanes, country, colla de diables, tabalers, botifarrada popular, balls tradicionals… i la Tómbola Solidària, amb productes cedits pels comerciants del barri i altres entitats col·laboradores i també amb manualitats elaborades pel veïnat. Tothom tindrà premi! Us hi esperem!!!

Amics de la Plaça de Santa Madrona

Continua llegint

Societat

EDITORIAL: La marxa pel clima

Publicat

on

Per

Colom / Lali Masriera - Flickr

El moviment per la Justícia Climàtica, format per més d’una cinquantena d’entitats i moviments socials, ha celebrat aquest passat dissabte 10 de novembre una manifestació davant de l’Arc de Triomf sota el lema “Canviem el sistema, no el clima”. En aquest sentit, cal posar de relleu que tot i que el moviment ecologista ja ha aconseguit conscienciar al gruix de la població sobre la necessitat d’un canvi de model, és de celebrar que les entitats treguin múscul i exigeixin des dels carrers la necessitat d’unes polítiques més agosarades tant a nivell local com a escala nacional.

Tal com assenyalen els moviments organitzats, frenar el canvi climàtic és un gran repte que implica canvis estructurals. Una nova dinàmica en què les societats dels països del primer món juguen un paper clau, no només pel fet d’investigar noves formes de generar energia, sino per ser les pioneres en retirar els combustibles fòssils de la seva vida. Al cap i a la fi, s’ha de tenir en compte que la població més vulnerable serà sempre la que patirà les conseqüències.

El primer esglaó al qual castigarà (i ja està castigant) el canvi climàtic són les societats dependents de l’agricultura. La FAO ja ha advertit dels perills que pot comportar la fam i les migracions forçades. De fet, el Banc Mundial calcula que 143 milions de persones de l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina es veuran obligades a desplaçar-se internament abans del 2050. En paral·lel, l’ACNUR eleva aquesta xifra a entre 200 i 250 milions desplaçats al món, també fora de les seves fronteres (d’aquests, 50 milions seran del continent africà).

Tot plegat, per l’augment de la temperatura global. Si bé es calcula que l’increment serà d’uns tres graus aquest segle, s’ha de tenir en compte que del que portem de s. XXI la humanitat ja ha pogut contemplar les conseqüències de les pujades de nivell del mar, la pèrdua de sòl fèrtil, les desforestacions i les salinitzacions de terres i aigües dolces. A més, Creu Roja denuncia que el canvi climàtic fa encara més difícil el treball humanitari.

En què han quedat les cimeres internacionals sobre el clima? En acords com el de París (2015) ja s’han contemplat mesures per pal·liar les pujades de temperatures. Tot i això, en el cas de Paris, els responsables polítics van fixar dos graus d’increment tèrmic i (encara que es complissin els acords), sabien que la pujada arribaria als 3,2 graus. El pitjor és que ni els acords signats a la trobada s’han començat a complir.

Un exemple d’aquesta irresponsabilitat? A la cimera els països rics es van comprometre a posar 100.000 milions de dòlars anuals en un fons perquè els països empobrits poguessin fer front als efectes del canvi climàtic. De moment només han arribat 48.000 milions. A més, Oxfam Intermón ja ha denunciat que més de la meitat d’aquests diners no són ajudes per mitigar el canvi climàtic, sinó fons de programes generals de desenvolupament. Per aquest motiu, ara és més important que mai que organitzacions per a la justícia global que integren plataformes com La Fede, recuperin el protagonisme que mereixen i es nodreixin de nous ciutadans sensibilitzats per la necessitat de canvi en transport, consum i dinàmiques de vida.

Fotografia | Lali Masriera – Flickr

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.