Connecta amb nosaltres

Societat

El carrer Blai: la immensa terrassa

Publicat

on

La nova ordenança de terrasses preveu un avantprojecte que s’ajustarà a les necessitats de Blai, però el Districte descarta rebutjar llicències per a nous vetlladors

@molina_jordi / El carrer Blai s’ha convertit en una immensa terrassa. L’eix dissenyat per dotar el barri d’una rambla peatonal que afavorís el comerç de proximitat ha anat cedint protagonisme a la privatització de la via, avui massivament poblada per terrasses del negoci de la restauració. Les promocions de baix cost —com les tapes a un euro— criden l’atenció del jovent i el turista que veuen en Blai un reclam per a l’oci. Les xifres parlen per si soles: en una longitud de 450 metres, podem comptar fins a 41 bars i 32 terrasses, alguna d’elles pendent d’obtenir la llicència necessària.

Blai_ok_web2

Blai, 450 metres i 32 terrasses / Fotos: Ana Inés Falcone

Els veïns i comerciants de la zona miren aquestes dies amb lupa la nova ordenança de terrasses, que entrarà en vigor a partir de 2014, i que neix per limitar la proliferació de vetlladors que s’han anat cruspint l’espai públic de la ciutat. La norma, segellada per CiU i PP, preveu 31 zones singulars i el carrer Blai –igual que l’avinguda del Paral·lel— és una d’elles. Fonts del Districte asseguren a ZONA SEC que ja s’està treballant en un avantprojecte específic que regularà la singularitat de la via. En concret, el carrer Blai ampliaria els dos passadissos dels extrems: l’un fins a 2,60 metres –costat muntanya— i l’altre fins a 4 metres —costat Paral·lel—. De tal forma que es reduiria a 3 metres centrals l’espai on projectar-hi els vetlladors. Si la norma s’acaba implementant, les terrasses no podran obstaculitzar les entrades i sortides dels habitatges ni tampoc la dels equipaments públics o la dels altres negocis privats.

 

Llicències sense consciència
Per a aquesta futura norma no hi ha data a l’horitzó. I, l’actual normativa genèrica per a Barcelona, no resol un dels problemes de fons que assenyalen els experts en urbanisme. “Estem davant d’una llei que no analitza l’impacte global que pateix la zona. Estudia els casos i atorga llicències de forma individual, sense fer una reflexió sobre com poden afectar les terrasses que s’ajunten en un espai reduït”, explica l’antropòloga Montse Pedret de Raons Públiques, una associació formada per professionals del sector urbà que treballa en millorar la transformació de la ciutat a través de la conscienciació dels ciutadans.  “Alguns bars perdran la seva terrassa, d’altres guanyaran més espai, però el que no podem fer és negar llicències si es compleixen els requisits”, expliquen fonts municipals que asseguren que es procurarà que les terrasses de Blai no superin la longitud de les façanes del bar que correspongui.

Si aquesta alternativa prospera, coincidiria, segons Amadeu Quintana, membre de la coordinadora d’Entitats del Poble-sec, amb el model parisenc. “Els boulevards del centre de Paris només poden tenir les taules que projecten els seus tendalls. És a dir, un negoci petit, tindrà un espai petit per a terrasses. Això ens alliberaria espai i permetria l’obertura d’altres tipus de negoci”. I és que, segons ell, “un carrer monotemàtic va en contra del seu propi futur”. Pedret, de Raons Públiques, constata, però, que s’impulsen operacions urbanístiques sense comptar amb l’opinió dels veïns. “Un eix d’aquestes característiques s’hauria d’haver consensuat”. Així, diu, “s’evitaria la desafecció dels ciutadanas”

Sense usos, sense participació
La manca d’un Pla d’Usos que blindi les prioritats cíviques del barri i l’aposta de CiU i PP “d’ajudar els motors econòmics” dotant-los de facilitats per combatre la crisi –com és el cas d’atorgar llicències de terrasses— són dues de les causes principals de la proliferació de vetlladors. Segons Quintana, “l’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava i no seria just impulsar-lo ara i haver de retirar llicències, que suposarien el tancament de molts bars”. Des de sectors més crítics, s’admet que un Pla d’Usos “podria ser una bona eina per evitar excessos, però caldria que fos fruit d’un procés de reflexió i participació sobre quin tipus de barri volen els veïns, sinó, pot acabar essent paper mullat”. Ens ho explica Marc Serra, membre la comissió Repensem Poble-sec de l’Assemblea de Barri, una plataforma de veïns que exigeix “una definició dels usos per a la diversificació de l’economia i no dependre únicament del turisme i de la restauració”. Per a Quintana, si bé és cert que Blai “ha mort d’èxit”, també ho és que té vida i és atractiu per molta gent de la ciutat, que no solia venir expressament al barri”.

Blai_ok_web

“L’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava”, diu Quintana, de la Coordinadora / Ana Inés Falcone

Una mirada al passat: Pla de Futur de 1995
“Si fa anys ens haguessin dit que el carrer de Blai seria el que és avui, un conjunt de terrasses plenes a vessar durant gairebé tots els dies de la setmana, malgrat la crisi, no ens ho hauríem cregut”. Ho escriu l’escriptora del barri Júlia Costa, en un article en què repassa els comerços —com l’adroguer Ferran, la Pepita de la carn, la bacallaneria, la Maria de la llet, la cansaladeria, la pastisseria Can Guitart— que han anat desapareixent amb el pas del temps. Però, quan va començar el canvi del carrer Blai? Si recuperem el document Pla de Futur del Poble-sec –maig de 1995— que l’Ajuntament i teixit associatiu van traçar sobre el barri, trobem fragments que sembla que parlin d’un altre lloc del planeta. Diu així: “El comerç del Poble-sec no atreu clients de fora del barri”; “té fortes dificultats per retenir el seu propi mercat natural”; “és bàsicament un comerç autàrquic”; “és un comerç dispers, sense una concentració comercial important al barri”; “No hi ha cap activitat que generi un moviment de gent important”. Són només algunes de les conclusions sobre el comerç que teníem l’any 1995. “Ara ens queixem de l’excés de bars, i amb raó, però abans ens queixàvem que ningú venia al barri”, recorda Quintana.

Les ofertes low cost per captar l'atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

Les ofertes ‘low cost’ per captar l’atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

L’inici del procés de gentrificació
El temps, però, ha passat i segons alguns sectors les perspectives no són esperançadores. Per als activistes de Repensar Poble-sec, el barri està immers en un procés de gentrificació molt similar al que, en el seu dia, van experimentar el Raval o el Born. És tracta d’un procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars hi comença a viure gent amb un poder adquisitiu més alt. Sovint, el pas següent és el de la substitució progressiva dels veïns més vulnerables per gent més adinerada. Segons Serra, la proliferació de bars amb preus barats és habitual en la primera fase dels fenòmens de gentrificació: “serveix com a efecte crida per al turisme i per al jovent d’altres barris que veuen en el Poble-sec un atractiu per l’oferta d’oci a baix cost”. Es per això que grups com Repensar Poble-sec i col·lectius d’experts com Raons Públiques fan una crida a defensar el mercat local i denuncien les pràctiques d’especulació immobiliària que en dificulten la seva proliferació i manteniment.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.