Connecta amb nosaltres

Societat

El carrer Blai: la immensa terrassa

Publicat

on

La nova ordenança de terrasses preveu un avantprojecte que s’ajustarà a les necessitats de Blai, però el Districte descarta rebutjar llicències per a nous vetlladors

@molina_jordi / El carrer Blai s’ha convertit en una immensa terrassa. L’eix dissenyat per dotar el barri d’una rambla peatonal que afavorís el comerç de proximitat ha anat cedint protagonisme a la privatització de la via, avui massivament poblada per terrasses del negoci de la restauració. Les promocions de baix cost —com les tapes a un euro— criden l’atenció del jovent i el turista que veuen en Blai un reclam per a l’oci. Les xifres parlen per si soles: en una longitud de 450 metres, podem comptar fins a 41 bars i 32 terrasses, alguna d’elles pendent d’obtenir la llicència necessària.

Blai_ok_web2

Blai, 450 metres i 32 terrasses / Fotos: Ana Inés Falcone

Els veïns i comerciants de la zona miren aquestes dies amb lupa la nova ordenança de terrasses, que entrarà en vigor a partir de 2014, i que neix per limitar la proliferació de vetlladors que s’han anat cruspint l’espai públic de la ciutat. La norma, segellada per CiU i PP, preveu 31 zones singulars i el carrer Blai –igual que l’avinguda del Paral·lel— és una d’elles. Fonts del Districte asseguren a ZONA SEC que ja s’està treballant en un avantprojecte específic que regularà la singularitat de la via. En concret, el carrer Blai ampliaria els dos passadissos dels extrems: l’un fins a 2,60 metres –costat muntanya— i l’altre fins a 4 metres —costat Paral·lel—. De tal forma que es reduiria a 3 metres centrals l’espai on projectar-hi els vetlladors. Si la norma s’acaba implementant, les terrasses no podran obstaculitzar les entrades i sortides dels habitatges ni tampoc la dels equipaments públics o la dels altres negocis privats.

 

Llicències sense consciència
Per a aquesta futura norma no hi ha data a l’horitzó. I, l’actual normativa genèrica per a Barcelona, no resol un dels problemes de fons que assenyalen els experts en urbanisme. “Estem davant d’una llei que no analitza l’impacte global que pateix la zona. Estudia els casos i atorga llicències de forma individual, sense fer una reflexió sobre com poden afectar les terrasses que s’ajunten en un espai reduït”, explica l’antropòloga Montse Pedret de Raons Públiques, una associació formada per professionals del sector urbà que treballa en millorar la transformació de la ciutat a través de la conscienciació dels ciutadans.  “Alguns bars perdran la seva terrassa, d’altres guanyaran més espai, però el que no podem fer és negar llicències si es compleixen els requisits”, expliquen fonts municipals que asseguren que es procurarà que les terrasses de Blai no superin la longitud de les façanes del bar que correspongui.

Si aquesta alternativa prospera, coincidiria, segons Amadeu Quintana, membre de la coordinadora d’Entitats del Poble-sec, amb el model parisenc. “Els boulevards del centre de Paris només poden tenir les taules que projecten els seus tendalls. És a dir, un negoci petit, tindrà un espai petit per a terrasses. Això ens alliberaria espai i permetria l’obertura d’altres tipus de negoci”. I és que, segons ell, “un carrer monotemàtic va en contra del seu propi futur”. Pedret, de Raons Públiques, constata, però, que s’impulsen operacions urbanístiques sense comptar amb l’opinió dels veïns. “Un eix d’aquestes característiques s’hauria d’haver consensuat”. Així, diu, “s’evitaria la desafecció dels ciutadanas”

Sense usos, sense participació
La manca d’un Pla d’Usos que blindi les prioritats cíviques del barri i l’aposta de CiU i PP “d’ajudar els motors econòmics” dotant-los de facilitats per combatre la crisi –com és el cas d’atorgar llicències de terrasses— són dues de les causes principals de la proliferació de vetlladors. Segons Quintana, “l’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava i no seria just impulsar-lo ara i haver de retirar llicències, que suposarien el tancament de molts bars”. Des de sectors més crítics, s’admet que un Pla d’Usos “podria ser una bona eina per evitar excessos, però caldria que fos fruit d’un procés de reflexió i participació sobre quin tipus de barri volen els veïns, sinó, pot acabar essent paper mullat”. Ens ho explica Marc Serra, membre la comissió Repensem Poble-sec de l’Assemblea de Barri, una plataforma de veïns que exigeix “una definició dels usos per a la diversificació de l’economia i no dependre únicament del turisme i de la restauració”. Per a Quintana, si bé és cert que Blai “ha mort d’èxit”, també ho és que té vida i és atractiu per molta gent de la ciutat, que no solia venir expressament al barri”.

Blai_ok_web

“L’administració no va tirar endavant un Pla d’Usos quan tocava”, diu Quintana, de la Coordinadora / Ana Inés Falcone

Una mirada al passat: Pla de Futur de 1995
“Si fa anys ens haguessin dit que el carrer de Blai seria el que és avui, un conjunt de terrasses plenes a vessar durant gairebé tots els dies de la setmana, malgrat la crisi, no ens ho hauríem cregut”. Ho escriu l’escriptora del barri Júlia Costa, en un article en què repassa els comerços —com l’adroguer Ferran, la Pepita de la carn, la bacallaneria, la Maria de la llet, la cansaladeria, la pastisseria Can Guitart— que han anat desapareixent amb el pas del temps. Però, quan va començar el canvi del carrer Blai? Si recuperem el document Pla de Futur del Poble-sec –maig de 1995— que l’Ajuntament i teixit associatiu van traçar sobre el barri, trobem fragments que sembla que parlin d’un altre lloc del planeta. Diu així: “El comerç del Poble-sec no atreu clients de fora del barri”; “té fortes dificultats per retenir el seu propi mercat natural”; “és bàsicament un comerç autàrquic”; “és un comerç dispers, sense una concentració comercial important al barri”; “No hi ha cap activitat que generi un moviment de gent important”. Són només algunes de les conclusions sobre el comerç que teníem l’any 1995. “Ara ens queixem de l’excés de bars, i amb raó, però abans ens queixàvem que ningú venia al barri”, recorda Quintana.

Les ofertes low cost per captar l'atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

Les ofertes ‘low cost’ per captar l’atenció del turista és la primera fase de gentrificació / Fotos: J.Molina

L’inici del procés de gentrificació
El temps, però, ha passat i segons alguns sectors les perspectives no són esperançadores. Per als activistes de Repensar Poble-sec, el barri està immers en un procés de gentrificació molt similar al que, en el seu dia, van experimentar el Raval o el Born. És tracta d’un procés de canvi que pateixen les ciutats quan als barris populars hi comença a viure gent amb un poder adquisitiu més alt. Sovint, el pas següent és el de la substitució progressiva dels veïns més vulnerables per gent més adinerada. Segons Serra, la proliferació de bars amb preus barats és habitual en la primera fase dels fenòmens de gentrificació: “serveix com a efecte crida per al turisme i per al jovent d’altres barris que veuen en el Poble-sec un atractiu per l’oferta d’oci a baix cost”. Es per això que grups com Repensar Poble-sec i col·lectius d’experts com Raons Públiques fan una crida a defensar el mercat local i denuncien les pràctiques d’especulació immobiliària que en dificulten la seva proliferació i manteniment.

Societat

La guia estival per sobreviure a unes atípiques vacances sense sortir del barri

Si el coronavirus t’ha robat la primavera, que no ho faci també a l’estiu. Desinfecta’t les mans, posa’t la mascareta i gaudeix de l’entorn més proper al Poble-sec

Publicat

on

La crisi de la Covid-19 ha obligat a reconfigurar l’estiu de milers de famílies. Moltes, en comptes d’agafar l’avió hauran de revisar el cotxe abans de llençar-se a fer una ruta per carretera, i algunes altres hauran de reinventar les vacances que tradicionalment feien en algun altre punt d’Espanya. Circumstàncies que conduiran a més d’un a passar més dies a prop de casa, fet que tampoc ha de ser sinònim d’avorriment i manca de plans. Tot al contrari, aquestes són les nou escapades que pots fer caminant des de la porta de casa:

  1. MÚSICA AL CASTELL

El Patí d’Armes del Castell de Montjuïc acull fins el 30 d’agost tot un seguit de concerts emmarcats en el projecte Sala Barcelona. Una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) que pretén reimpulsar l’activitat musical en directe, després de l’aturada per les restriccions sanitàries. La iniciativa vol servir per retornar a la ciutadania a concerts en viu de manera segura i de forma econòmica, ja que el preu de les entrades va des dels 12 fins als 15 euros. Entre els artistes confirmats que pujaran a l’escenari de l’icònic indret hi destaquen grups com Ladilla Rusa o Samantha Hudson.

  1. EL BARRAQUISME OBLIDAT

Després de mesos tancada al públic per la crisi sanitària, ja ha reobert al públic l’exposició Viure a Montjuïc, memòries d’un barraquisme oblidat, al Castell de Montjuïc, sobre el barraquisme a la muntanya. Comissariada per Oriol Granados, Francesc Banús i Rafel Usero, la mostra neix de la voluntat del Centre d’Estudis de Montjuïc de difondre les memòries i experiències del barraquisme a la muntanya. Cal recordar que per poder veure l’exposició cal treure abans una entrada al Castell per un preu que va dels 3 als 5 euros, en funció de si és reduïda o general.

  1. MOTXILLA PER ALS NATURALISTES

En aquesta activitat autoguiada trobareu diverses propostes per conèixer el Jardí Botànic des de diferents perspectives amb el suport de materials sorprenents. El jardí té moltes cares amagades i les podreu descobrir al vostre ritme, sense presses, fent les propostes que us vinguin de gust i deixant per a un altre dia les que vulgueu. Podeu decidir lliurement quan voleu acabar el recorregut, quines són les activitats que hi voleu fer o en quin ordre. Aquesta motxilla la trobareu disponible a les taquilles dins l’horari d’obertura del jardí. L’activitat està recomanada per a públic general amb infants a partir de 5 anys i un preu que, en funció del dia i l’hora pot ser gratuïta.

  1. HUMOR D’AGOST

Si el teu objectiu és oblidar-te de l’actualitat informativa durant una bona estona, la teva opció és el RiuEstiu. Per cinquè any consecutiu els millors monologuistes del moment tornen al Poble Espanyol, però amb un aforament més reduït que en edicions anteriors. Per aquest motiu només hi haurà 400 localitats i els espectacles seran en petit format, a l’aire lliure i envoltats de natura. Quins són els artistes confirmats per als quatre dissabtes d’agost? Eva Cabezas, Gerard Borrell, Albert Boira, Dani Pérez, Charlie Pee, Raúl Alcaraz, Fernando Moraño, Tian Lara i Luis Pardo. Els preus de les entrades van dels 15 als 24 euros en funció de la zona.

  1. BE WATER MY FRIEND

També al Poble Espanyol, durant tots els caps de setmana a partir del proper 8 d’agost, se celebrarà Splash! La festa de l’aigua del poble. Una gran remullada a la plaça Major que comptarà amb una multitud d’activitats amb aigua per a tota la família: des de castells inflables aquàtics, passant per llançament de globus, circuits d’aspersors i guerres de pistoles d’aigua. Pel que fa a la plaça del Monestir, aquesta acollirà jocs d’habilitats, com ara un taller de bombolles gegants, una diana enorme per fer punteria amb pilotes, cistelles de bàsquet, golf, pesca d’aneguets i fins i tot un futbolí. A més, els dissabtes a les 18 hores i els diumenges a les 12 hores a la zona del pícnic es realitzarà un espectacle familiar de petit format i a l’aire lliure: circ, teatre o música. El preu de l’entrada és de 6 euros.

  1. BARRICA ROCK&GRILL

Amb la tornada de la relativa normalitat, el Poble Espanyol també recupera el festival dels amants del rock i l’adapta a les necessitats actuals ampliant les dates i reduint l’aforament en cadascuna de les actuacions. Cada dijous a la nit el rock s’apoderarà de la muntanya de Montjuïc amb les bandes tribut dels grups més emblemàtics de la història del rock, que emularan els seus ídols en enèrgics directes amb totes les garanties sanitàries. Per menys de 14 euros podràs reviure al costat de casa a Motörhead, Metallica, Jimi Hendrix o Kiss.

  1. PATRIARCAT I ART

La Fundació Joan Miró acull l’exposició No em sents de l’artista índia Nalini Malani. Es tracta d’una selecció d’obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència. La mostra interpel·la directament el patriarcat, un interlocutor que, per a Nalini Malani, es mostra indiferent i insensible a les demandes justes de les persones vulnerables i especialment de les dones. L’entrada general té un preu de 7 euros i la reduïda de 5 euros.

  1. CATALUNYA ABANS DE CATALUNYA

L’exposició Prehistòries. Catalunya abans de Catalunya del Museu d’Arqueologia de Catalunya mostra com els avenços tecnològics que es van produir a la prehistòria van ser tan revolucionaris com els actuals, tot i que molt més espaiats en el temps. L’espai relata com la humanitat va canviar gràcies al domini del foc, a la talla de la pedra i a la fabricació de les primeres eines i com aquestes millores van ajudar a consolidar les comunitats i a estimular el seu progrés material. L’entrada general té un preu de 6 euros i la reduïda de 4 euros, tot i que per diferents col·lectius és gratuïta.

  1. RUTA PEL CEMENTIRI

Tot i que la Covid-19 ha suposat l’ajornament, fins a nou avís, de les activitats culturals, així com les visites a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres i la Biblioteca Funerària del Cementiri de Montjuïc, tot poblesequí que ho desitgi pot seguir fent una visita a un dels punts amb més història de Barcelona, però sovint relegat per com la nostra societat encaixa la mort. En tot cas, cada dia d’obertura es pot fer una passejada pel recinte i seguir els codis QR que a diferents punts faciliten una breu explicació sobre la història de cada monument funerari, així com dades sobre el seu escultor i estil arquitectònic.

Fotografia | Poble Espanyol

Continua llegint

Societat

40 anys de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona

L’entitat fa 9 anys que va obrir el centre residencial d’inclusió Creu dels Molers, al Poble-sec. Un centre d’estada temporal amb capacitat per a 52 persones

Publicat

on

Per

Sant Joan de Déu Serveis Socials ha fet recentment 40 anys i ho ha celebrat amb el vídeo Diuen on es mostra com treballa per fer front al sensellarisme i amb el que agraeix la implicació de totes les persones, entitats, empreses i administracions que han col·laborat amb ella. Quatre dècades dedicades a treballar amb persones en situació de sensellarisme perquè recuperin la seva autonomia i puguin desenvolupar els seus projectes vitals.

Els inicis de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona es remunten al 15 d’octubre de 1979, quan es va inaugurar l’Alberg Cardenal Casañas al barri Gòtic de Barcelona. El 22 d’octubre van entrar les primeres 4 persones i després d’aquest fet, l’entitat no ha deixat de créixer per acollir cada vegada més persones en situació de vulnerabilitat. Salvador Maneu, Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials-Barcelona, destaca que “el compromís d’hospitalitat amb les persones més fràgils i vulnerables de la societat de SJD Serveis Socials ha anat adaptant-se a la realitat i necessitats de cada moment al llarg d’aquests primers 40 anys de trajectòria i ha de seguir essent així en els propers anys per ser fidels a la nostra missió d’afavorir oportunitats per a que tothom pugui dur a terme els seus projectes vitals”.

9 anys al Poble-sec

Cal destacar que d’aquests 40 anys d’història, ja en fa 9 que l’entitat va obrir el centre residencial d’inclusió Creu dels Molers, al Poble-sec, en concert amb l’Ajuntament de Barcelona. Un centre d’estada temporal amb capacitat per a 52 persones, i habitacions individuals, on s’han atès un total de 1.788 persones des de la seva obertura. Al barri, pel seu tarannà associatiu i de responsabilitat social, s’ha pogut treballar en xarxa i trobar un espai d’acollida i sensibilització on reivindicar els drets de les persones en situació més vulnerable i crear espais de noves oportunitats.

Construir una societat més inclusiva

Actualment l’entitat treballa en 8 programes per a persones soles i famílies, amb un equip de voluntariat de 96 persones i 76 professionals, amb els que en el darrer any s’han atès 684 persones. SJD Serveis Socials compta amb dos centres residencials d’inclusió, una xarxa de 72 pisos, 1 centre diürn i el programa de prevenció Externs que ofereix acompanyament social per evitar recaigudes de persones que ja han passat per una situació de sensellarisme.

Per Maneu, l’activitat de l’entitat és clau a la nostra societat: “Cada cop que una persona perd una llar i l’etiquetem com a persona sense llar, la societat en el seu conjunt s’empobreix. A SJD Serveis Socials volem contribuir en la construcció d’una societat més humana, més inclusiva, amb oportunitats per a tothom. Cada cop que una persona sense llar aconsegueix una llar tots ens enriquim, curem ferides, ens reconciliem uns amb els altres”.

El vídeo Diuen es pot veure al web de l’entitat: www.sjdserveissocials-bcn.org i al twitter: @SJD_SS_Bcn

SJD-BCN

Continua llegint

Societat

Comencen les obres a l’estació d’Espanya per fer-la totalment accessible

L’intercanviador de metro i FGC que el 2019 van fer servir 18 milions d’usuaris no estarà enllestit fins d’aquí a tres anys i mig

Publicat

on

Tot i que avui dia la xarxa de metro de TMB compti amb 161 estacions, no totes estan adaptades per garantir l’accessibilitat de tota la ciutadania. Concretament, 14 segueixen sent un cul de sac per a les persones amb mobilitat reduïda, xifra que les administracions competents ja treballen per reduir a zero. La darrera en millorar el seu servei és l’estació d’Espanya. Tal com han anunciat les institucions competents, aquest intercanviador de metro i FGC que cada any fan servir 18 milions d’usuaris estarà totalment adaptat d’aquí a tres anys i mig.

En total s’invertiran 10 milions d’euros per no només millorar la infraestructura, sinó que facilitarà la vida a totes aquelles persones amb dificultat de mobilitat que fan servir aquesta estació com a porta d’entrada i sortida de Barcelona.

“Obra complicada”

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha avançat que es tracta “d’una obra complicada, en un entorn urbà consolidat”, fet que ha suposat comptar amb “un gran projecte d’enginyeria i unes empreses constructores que s’han compromès a executar l’obra en temps i forma i amb les mínimes afectacions possibles”. Segons el conseller, en un context de reactivació econòmica com l’actual “convé accelerar els projectes d’infraestructures” amb l’objectiu d’avançar cap a “una mobilitat sostenible i més i millor transport públic”.

Cal recordar que, sobre plànols, l’obra d’accés adaptat no es produeix només a una estació, sinó que en realitat es duu a terme a tres estacions de ferrocarril diferents: dues de metro (L1 i L3) i la dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per què s’ha de tenir en compte aquest fet? Perquè cadascuna disposa d’un vestíbul principal d’accés a diferent cota i aquests vestíbuls s’interconnecten a través de diversos passadissos interiors.

Intervencions

Pel que fa a l’estació de l’L1, els operaris tenen previst instal·lar un ascensor d’accés carrer/vestíbul, en la confluència de la plaça amb l’inici del carrer de Tarragona i construir un vestíbul situat al costat del centre comercial on s’ubicarà un altre ascensor directe a l’andana sentit Hospital de Bellvitge. A més, també es retirarà l’actual passera metàl·lica de canvi d’andana per una de nova i s’instal·laran dos nous ascensors a l’extrem de les andanes.

Ascensors i rampes

Respecte a l’estació de l’L3, per baixar dels vestíbuls a les andanes també s’instal·laran dos ascensors més i des del vestíbul hi haurà uns altres dos ascensors: un per sortir al carrer (a l’avinguda del Paral·lel costat Besòs) i un altre per sortir al passadís de connexió amb l’L1. Per salvar els esglaons d’aquest passadís, la intervenció els eliminarà a tots dos extrems i es disposaran diferents rampes per salvar la cota. En el cas de l’estació d’FGC, aquesta ja està adaptada.

Per poder realitzar les obres, durant el mes d’agost es reduirà algun carril de circulació i s’ocuparà part de vorera i calçada a la cantonada del centre comercial de les Arenes. Es preveuen restriccions de la circulació al carrer Diputació, entre Vilamarí i l’avinguda de Tarragona i a l’avinguda del Paral·lel hi haurà ocupacions de la via pública pels treballs de desviament de serveis. Segons l’Ajuntament de Barcelona, les afectacions a la mobilitat s’anunciaran oportunament.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.