Connecta amb nosaltres

Societat

Trias destaca els llocs de treball que genera Blai com la part positiva de l’evolució del carrer

Publicat

on

L’alcalde de la ciutat comprèn les molèsties dels veïns, però posa en valor les virtuts del turisme

trias_web1

Trias respon els mitjans després de visitar el centre / J.M.

@molina_jordi / La inauguració del nou Centre de Serveis Socials del Poble-sec, el dia abans de Nadal, va servir perquè l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, s’apropés al barri en una setmana en què el carrer Blai havia estat el centre d’atenció. Feia només uns dies que aquest diari havia publicat el reportatge ‘Blai: la immensa terrassa’ i, hores després, era El Periódico el que, sota el títol ‘Blai, mor d’èxit’, qüestionava l’aspecte actual del carrer, superpoblat de terrasses que envaeixen l’espai públic pel qual es va projectar.

En el torn obert de preguntes, l’alcalde es va mostrar comprensiu amb les molèsties que pateixen el veïns, però va insistir en les parts positives, com la generació de llocs de treball a la zona, conseqüència, va dir, del turisme. “El Poble-sec, com totes les zones de Barcelona, necessita el turisme, o és que és l’únic punt de la ciutat que no vol turisme?”, es va preguntar retòricament després de defensar la nova normativa municipal que ha de regular la proliferació de vetlladors. “El que no podem fer és prohibir als negocis que posin terrasses”. A més, Trias, va descartar les similituds del Poble-sec amb amb Ciutat Vella i va negar l’existència de cap procés de gentrificació, tal i com alerten algunes plataformes de veïns del barri.

Blai_ok_web

El carrer Blai, de 450 metres, suma 41 bars i 32 terrasses / Ana Inés Falcone

I és que les afirmacions de l’alcalde contrasten amb l’anàlisi que fan algunes veus més crítiques. “Cal tenir en compte la situació d’explotació laboral en què es troben molts dels treballadors i treballadores d’aquestes grans cadenes de bars que ofereixen preus tan barats”, ens explica Marc Serra, sociòleg i membre de la comissió Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri. De fet, aquest col·lectiu, denunciava en el darrer article publicat a ZONA SEC, un “urbanisme depredador” que, entre altres conseqüències, comporta “especulació i empobriment”.

Precisament per això, durant la compareixença de Trias, ZONA SEC li va preguntar si considerava contradictori que s’inaugurés el nou Centre de Servis Socials mentre que el projecte de ciutat que impulsa l’Ajuntament afavoreix, segons el col·lectiu esmentat, un efecte invers. “Molts veïns han hagut de deixar el barri arran de l’elevat preu de la vida i de l’habitatge, mentre tenim 345 pisos turístics i es calcula que hi podrien haver fins a una desena de desnonaments en els propers mesos”. De fet, es donen casos força paradigmàtics, com en el número 154 de Nou de la Rambla, un edifici únicament habitat per turistes, llevat el 1r 1a.

Nou Centre de Serveis Socials

trias_web2

Trias, al carrer Roser, abans d’entrar al nou Centre de Serveis Socials / J.M.

L’alcalde va fer aquestes declaracions aquest 24 de desembre durant l’acte d’inauguració del nou edifici del Centre de Serveis Socials del Poble-sec, que estrena nova ubicació —al carrer Roser, 15—. Segons fonts municipals, el centre –que ja portava en funcionament dues setmanes—oferirà atenció als més de 50.000 veïns del Poble-sec i Font de la Guatlla. L’acte va comptar, també, amb la intervenció de la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualat i Esports, Maite Fandos, i la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i alguns representants del teixit associatiu del Poble-sec, com Josep Guzmán o Javier Velasco.

L’edifici, que té una superfície de 620 metres quadrats distribuïts en tres plantes, estarà conduït per 22 professionals, sumant el personal directiu i administratiu més els treballadors i educadors socials i psicòlegs. La inversió per adequar el centre ha estat de 1.372.823 euros. Trias va assegurar que l’estrena d’aquest nou equipament “respon a la prioritat que donem des del govern municipal a l’atenció a les persones, especialment a les que estan vivint més dificultats”.

Augment del transport públic
Trias, preguntat per l’augment de les tarifes de transport públic, va afirmar que aquest encariment és l’únic mecanisme per evitar que el deute acumulat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) -que actualment puja fins a 500 milions d’euros- continuï augmentant. “No podem continuar generant deute pensant que ho pagaran els nostres néts”, va afirmar l’alcalde, que va afegir que “caldrà buscar un nou pla de refinançament del deute on totes les administracions hi participin”.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024