Connecta amb nosaltres

Societat

Trias destaca els llocs de treball que genera Blai com la part positiva de l’evolució del carrer

Publicat

on

L’alcalde de la ciutat comprèn les molèsties dels veïns, però posa en valor les virtuts del turisme

trias_web1

Trias respon els mitjans després de visitar el centre / J.M.

@molina_jordi / La inauguració del nou Centre de Serveis Socials del Poble-sec, el dia abans de Nadal, va servir perquè l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, s’apropés al barri en una setmana en què el carrer Blai havia estat el centre d’atenció. Feia només uns dies que aquest diari havia publicat el reportatge ‘Blai: la immensa terrassa’ i, hores després, era El Periódico el que, sota el títol ‘Blai, mor d’èxit’, qüestionava l’aspecte actual del carrer, superpoblat de terrasses que envaeixen l’espai públic pel qual es va projectar.

En el torn obert de preguntes, l’alcalde es va mostrar comprensiu amb les molèsties que pateixen el veïns, però va insistir en les parts positives, com la generació de llocs de treball a la zona, conseqüència, va dir, del turisme. “El Poble-sec, com totes les zones de Barcelona, necessita el turisme, o és que és l’únic punt de la ciutat que no vol turisme?”, es va preguntar retòricament després de defensar la nova normativa municipal que ha de regular la proliferació de vetlladors. “El que no podem fer és prohibir als negocis que posin terrasses”. A més, Trias, va descartar les similituds del Poble-sec amb amb Ciutat Vella i va negar l’existència de cap procés de gentrificació, tal i com alerten algunes plataformes de veïns del barri.

Blai_ok_web

El carrer Blai, de 450 metres, suma 41 bars i 32 terrasses / Ana Inés Falcone

I és que les afirmacions de l’alcalde contrasten amb l’anàlisi que fan algunes veus més crítiques. “Cal tenir en compte la situació d’explotació laboral en què es troben molts dels treballadors i treballadores d’aquestes grans cadenes de bars que ofereixen preus tan barats”, ens explica Marc Serra, sociòleg i membre de la comissió Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri. De fet, aquest col·lectiu, denunciava en el darrer article publicat a ZONA SEC, un “urbanisme depredador” que, entre altres conseqüències, comporta “especulació i empobriment”.

Precisament per això, durant la compareixença de Trias, ZONA SEC li va preguntar si considerava contradictori que s’inaugurés el nou Centre de Servis Socials mentre que el projecte de ciutat que impulsa l’Ajuntament afavoreix, segons el col·lectiu esmentat, un efecte invers. “Molts veïns han hagut de deixar el barri arran de l’elevat preu de la vida i de l’habitatge, mentre tenim 345 pisos turístics i es calcula que hi podrien haver fins a una desena de desnonaments en els propers mesos”. De fet, es donen casos força paradigmàtics, com en el número 154 de Nou de la Rambla, un edifici únicament habitat per turistes, llevat el 1r 1a.

Nou Centre de Serveis Socials

trias_web2

Trias, al carrer Roser, abans d’entrar al nou Centre de Serveis Socials / J.M.

L’alcalde va fer aquestes declaracions aquest 24 de desembre durant l’acte d’inauguració del nou edifici del Centre de Serveis Socials del Poble-sec, que estrena nova ubicació —al carrer Roser, 15—. Segons fonts municipals, el centre –que ja portava en funcionament dues setmanes—oferirà atenció als més de 50.000 veïns del Poble-sec i Font de la Guatlla. L’acte va comptar, també, amb la intervenció de la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualat i Esports, Maite Fandos, i la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i alguns representants del teixit associatiu del Poble-sec, com Josep Guzmán o Javier Velasco.

L’edifici, que té una superfície de 620 metres quadrats distribuïts en tres plantes, estarà conduït per 22 professionals, sumant el personal directiu i administratiu més els treballadors i educadors socials i psicòlegs. La inversió per adequar el centre ha estat de 1.372.823 euros. Trias va assegurar que l’estrena d’aquest nou equipament “respon a la prioritat que donem des del govern municipal a l’atenció a les persones, especialment a les que estan vivint més dificultats”.

Augment del transport públic
Trias, preguntat per l’augment de les tarifes de transport públic, va afirmar que aquest encariment és l’únic mecanisme per evitar que el deute acumulat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) -que actualment puja fins a 500 milions d’euros- continuï augmentant. “No podem continuar generant deute pensant que ho pagaran els nostres néts”, va afirmar l’alcalde, que va afegir que “caldrà buscar un nou pla de refinançament del deute on totes les administracions hi participin”.

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Continua llegint

Societat

El veïnat decidirà com serà el Parc de Montjuïc

L’Ajuntament engega una pluja d’idees perquè siguin els ciutadans els darrers en aportar les que s’han d’incorporar al pulmó verd

Publicat

on

Després de diferents períodes en què els Governs de Barcelona han tractat d’ordenar el Parc de la muntanya de Montjuïc sense èxit, l’Ajuntament ha presentat el darrer pla per deixar de donar batzegades i consolidar els fonaments sobre què ha de ser el parc. Tal com ha anunciat al darrer Consell de Barri del Poble-sec el nou responsable municipal de la zona verda, Xavi Martín, des d’aquest novembre la ciutadania ja pot aportar les seves idees per acabar de perfilar aquest pulmó de la ciutat.

La plataforma on s’abocarà la pluja d’idees serà la plana web decidim.barcelona, el portal digital que en un passat ja va ajudar a l’executiu a definir el full de ruta que havia de guiar les seves polítiques. Ara, en la pestanya/procés que s’ha obert amb el nom Montjuïc, un parc per a Barcelona, els veïns i veïnes podran proposar idees sobre què volen que incorpori la muntanya i quins elements s’haurien de transformar o directament suprimir. Posteriorment també seran els mateixos veïns els que votin les idees dels seus conciutadans per dotar-les de més empenta pública.

Operadors, entitats i tècnics, reunits pel consens

Després que l’any 2014 s’aprovés la reforma del PGM de la muntanya que blindava l’espai verd i apostava per la reducció de la circulació, fa escasses setmanes el nou òrgan que reunia a entitats veïnals, operadors i tècnics va tancar les quatre taules de treball. Un espai privat on consensuar què havia de ser la muntanya i que segons Martín, ha servit per fer sorgir idees que podrien “encaixar”. Els resultats d’aquesta taula de participació, però, ara s’hauran de complementar amb el que els veïns i veïnes proposin.

A data de tancar aquest article, el portal virtual ja ha recollit nou propostes en menys de dues setmanes. Entre aquestes, les que més suports han recollit han sigut una primera que demana “mantenir com a parc el solar del passeig de l’Exposició, 25”, una segona que incideix en la idea d’incrementar “el bosc natural, els horts i els camins” amb la idea d’estendre “el verd als barris limítrofs” i una tercera que la complementa, “naturalitzar Montjuïc: menys ciment, més pistes de sorra i menys cotxes”.

Menció a banda mereix la proposta presentada per l’organització del Brunch In The Park, la qual demana “mantenir i garantir les activitats culturals i socials a la muntanya de Montjuïc”. Respecte a aquesta activitat, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja va denunciar el passat mes de maig les molèsties que causa als veïns el festival de música, fet que va aprofitar per qüestionar l’ús privatiu que es fa de l’espai públic, en aquest cas, dels Jardins Joan Brossa.

Continua llegint

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.