Connecta amb nosaltres

Societat

La Base: alternatives reals a problemes reals

Publicat

on

El 25 de gener el Poble-sec comptarà amb un nou Ateneu Cooperatiu (Hortes, 10) que acollirà projectes autogestionats del barri i per al barri

@molina_jordi / Dia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han superat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del cooperativisme i de la lluita veïnal al barri.

b3_recorte para portada_web

La força de treball voluntària del veïnat ha estat el motor de La Base / Ana Inés Falcone

“Partim d’una crítica global al sistema, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb projectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimentació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només atengui les inquituds dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col·lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos.

I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa, passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres tendències alternatives nodreixen l’ànima del projecte. “Segurament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem compartit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado.

“Alternatives reals a problemes reals”
Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L’autonomia sobre qualsevol tipus de finançament públic o privat permetrà que les activitats que s’hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nostra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”.

b5_web

La Base ha superat les darreres inspeccions i obrirà el 25 de gener / Ana Inés Falcone

Sota aquest principi L’Ateneu té previst acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de menjador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar popular al XV Mercat d’Intercanvi Trocasec a la Plaça Navas—que emularà la tradició de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d’acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la justícia social, l’horitzontalitat, la participació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d’informàtica o una biblioteca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals reclams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri.

15_assembla_barri

A l’abril, el Poble-sec acollirà les jornades Quins barris cooperatius volem? / J.Molina / A.I.Falcone

Més enllà de l’Ateneu
Estendre el funcionament de l’Ateneu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projecte, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim capitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens organitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzacions polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament.

Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impulsar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col·lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invisible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius volem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.

 

Enllaços relacionats
Reportatge fotògrafic, d’Ana Inés Falcone
En busca d’una participació ciutadana real, ZONA SEC
Ateneus del Poble-sec: De l’Ateneu Llibertari a La Base, Altaveu del Poble-sec

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024