Connecta amb nosaltres

Societat

La Base: alternatives reals a problemes reals

Publicat

on

El 25 de gener el Poble-sec comptarà amb un nou Ateneu Cooperatiu (Hortes, 10) que acollirà projectes autogestionats del barri i per al barri

@molina_jordi / Dia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han superat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del cooperativisme i de la lluita veïnal al barri.

b3_recorte para portada_web

La força de treball voluntària del veïnat ha estat el motor de La Base / Ana Inés Falcone

“Partim d’una crítica global al sistema, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb projectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimentació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només atengui les inquituds dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col·lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos.

I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa, passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres tendències alternatives nodreixen l’ànima del projecte. “Segurament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem compartit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado.

“Alternatives reals a problemes reals”
Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L’autonomia sobre qualsevol tipus de finançament públic o privat permetrà que les activitats que s’hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nostra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”.

b5_web

La Base ha superat les darreres inspeccions i obrirà el 25 de gener / Ana Inés Falcone

Sota aquest principi L’Ateneu té previst acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de menjador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar popular al XV Mercat d’Intercanvi Trocasec a la Plaça Navas—que emularà la tradició de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d’acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la justícia social, l’horitzontalitat, la participació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d’informàtica o una biblioteca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals reclams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri.

15_assembla_barri

A l’abril, el Poble-sec acollirà les jornades Quins barris cooperatius volem? / J.Molina / A.I.Falcone

Més enllà de l’Ateneu
Estendre el funcionament de l’Ateneu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projecte, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim capitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens organitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzacions polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament.

Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impulsar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col·lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invisible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius volem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.

 

Enllaços relacionats
Reportatge fotògrafic, d’Ana Inés Falcone
En busca d’una participació ciutadana real, ZONA SEC
Ateneus del Poble-sec: De l’Ateneu Llibertari a La Base, Altaveu del Poble-sec

Societat

El Paral·lel es converteix en zona inundable quan plou

Una obra inacabada que provoca l’efecte embut

Publicat

on

Per què el Paral·lel acumula diverses inundacions només en aquesta tardor? Aquesta és la pregunta que es fan molts veïns i veïnes i que encara no ha tingut cap resposta oficial. Cap responsable polític o tècnic ha sortit a la palestra per explicar per què l’avinguda es converteix en una riera. Si més no, sí que existeix una raó vinculada a la mateixa via: la seva inacabada obra.

Lluny del que suposava la transformació estètica de la seva superfície, la reforma del Paral·lel també contemplava la construcció d’un col·lector pluvial que permetés absorbir tota l’aigua que deixa caure Montjuïc pel Poble-sec i que alhora desembocaven als carrers verticals de l’Eixample. Aquest projecte, però, mai s’ha liquidat i el problema que ha començat a patir l’artèria és un efecte embut.

Segons fonts municipals, la finalització de l’obra tindrà efectes immediats. O dit d’una altra manera: s’esvairà amb tota probabilitat la possibilitat que el Paral·lel i Ciutat Vella es tornin a inundar. Fins aleshores, però, el perill de riuades continuarà existint (tot i que sempre vinculades a pluges torrencials, situades fora de la normalitat). Tot i això, s’ha de tenir en compte que poques vegades abans Barcelona s’havia vist compromesa en precipitacions tan intenses com les del darrer mes de setembre. Un cop passada la tardor, se suposa que aquestes pluges no s’haurien de tornar a repetir (tot i que el canvi climàtic sempre pot dictar nova sentència).

Sense data de finalització

El col·lector impulsat a mig mandat de Xavier Trias ja acumula quatre anys de retard. De fet, els pous havien d’estar acabats tot just quan Ada Colau entrava al despatx de l’alcaldia, però ni l’anterior batlle ni l’actual han actuat amb determinació sobre la qüestió. En aquest sentit, cal tenir en compte que les obres formaven part del paquet del Paral·lel (21 milions d’euros), però com succeiria amb l’avinguda, el projecte pluvial tampoc s’acabaria.

El projecte encara vigent té previst atacar la hidrologia de la via des de diferents punts, com ara la desembocadura de la ronda de Sant Pau i del carrer de Vilà i Vilà, entre altres confluències. Al cap i a la fi, la idea des del seu origen tenia com a objectiu resoldre la insuficiència hidràulica del territori (ja que la construcció del complex olímpic tampoc va calcular amb encert el drenatge pluvial). Per tant, fins que no es doni per acabat el projecte, difícilment el Paral·lel deixarà de ser zona inundable.

Continua llegint

Societat

El veïnat decidirà com serà el Parc de Montjuïc

L’Ajuntament engega una pluja d’idees perquè siguin els ciutadans els darrers en aportar les que s’han d’incorporar al pulmó verd

Publicat

on

Després de diferents períodes en què els Governs de Barcelona han tractat d’ordenar el Parc de la muntanya de Montjuïc sense èxit, l’Ajuntament ha presentat el darrer pla per deixar de donar batzegades i consolidar els fonaments sobre què ha de ser el parc. Tal com ha anunciat al darrer Consell de Barri del Poble-sec el nou responsable municipal de la zona verda, Xavi Martín, des d’aquest novembre la ciutadania ja pot aportar les seves idees per acabar de perfilar aquest pulmó de la ciutat.

La plataforma on s’abocarà la pluja d’idees serà la plana web decidim.barcelona, el portal digital que en un passat ja va ajudar a l’executiu a definir el full de ruta que havia de guiar les seves polítiques. Ara, en la pestanya/procés que s’ha obert amb el nom Montjuïc, un parc per a Barcelona, els veïns i veïnes podran proposar idees sobre què volen que incorpori la muntanya i quins elements s’haurien de transformar o directament suprimir. Posteriorment també seran els mateixos veïns els que votin les idees dels seus conciutadans per dotar-les de més empenta pública.

Operadors, entitats i tècnics, reunits pel consens

Després que l’any 2014 s’aprovés la reforma del PGM de la muntanya que blindava l’espai verd i apostava per la reducció de la circulació, fa escasses setmanes el nou òrgan que reunia a entitats veïnals, operadors i tècnics va tancar les quatre taules de treball. Un espai privat on consensuar què havia de ser la muntanya i que segons Martín, ha servit per fer sorgir idees que podrien “encaixar”. Els resultats d’aquesta taula de participació, però, ara s’hauran de complementar amb el que els veïns i veïnes proposin.

A data de tancar aquest article, el portal virtual ja ha recollit nou propostes en menys de dues setmanes. Entre aquestes, les que més suports han recollit han sigut una primera que demana “mantenir com a parc el solar del passeig de l’Exposició, 25”, una segona que incideix en la idea d’incrementar “el bosc natural, els horts i els camins” amb la idea d’estendre “el verd als barris limítrofs” i una tercera que la complementa, “naturalitzar Montjuïc: menys ciment, més pistes de sorra i menys cotxes”.

Menció a banda mereix la proposta presentada per l’organització del Brunch In The Park, la qual demana “mantenir i garantir les activitats culturals i socials a la muntanya de Montjuïc”. Respecte a aquesta activitat, la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, ja va denunciar el passat mes de maig les molèsties que causa als veïns el festival de música, fet que va aprofitar per qüestionar l’ús privatiu que es fa de l’espai públic, en aquest cas, dels Jardins Joan Brossa.

Continua llegint

Societat

Cooperacures: dignificar els serveis de cures

La Xarxa d’Economia Solidària CooperaSec engega un projecte per garantir la qualitat i confiança de serveis com la neteja de la llar i les cures a persones grans, dependents i infants

Publicat

on

Tot va començar quan, l’any 2016, CooperaSec va fer una diagnosi de diversos sectors econòmics al barri i va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats. A partir d’aquesta anàlisi es va començar a gestar Cooperacures, una associació per socialitzar i dignificar serveis com la neteja de la llar, altres serveis domèstics, les cures i l’acompanyament a persones grans i dependents i els serveis de cangur per als infants.

El grup motor del projecte va presentar-lo la primavera del 2017 i van guanyar una subvenció de Barcelona Activa per tirar endavant una idea que avui ja és una realitat: “L’objectiu era donar resposta a una necessitat que hi ha al barri que és la de les cures dignes, de qualitat i de confiança. Normalment aquesta necessitat es cobreix a través de l’explotació d’altres persones, la majoria de vegades dones migrades que no tenen cap altra opció que acceptar condicions de feina indignes per sobreviure”, explica la Julie Marquiset, coordinadora del projecte.

Beneficis per als usuaris i els treballadors

Cooperacures té dues potes: d’una banda, compten amb 10 dones que han passat per un procés de formació, d’acompanyament i de conscienciació durant sis mesos perquè aquest grup pugui portar el seu propi projecte d’activitat econòmica. D’altra banda, tenen l’objectiu de dignificar no només la feina de les cuidadores sinó també el propi servei de cures: “Les persones que reben les cures també són protagonistes i tenen coses a dir. Per això hem creat una associació on els socis són les persones que treballen i també les que reben el servei”, afegeix la Julie.

A través d’aquesta eina d’economia social i solidària es vol donar resposta d’una manera diferent a una realitat que cada vegada és més evident al barri i a la societat. “Actualment, les cures es cobreixen o bé a través de l’economia capitalista –que també és explotadora perquè la gent que treballa per aquesta via cobra salaris molt baixos– o a través del mercat negre, que no garanteix una qualitat”, expliquen des de l’associació. També existeix el Servei d’Atenció a Domicili dels serveis socials, però “cobreix una part molt petita de les necessitats que hi ha, perquè està destinat a persones que tenen molt pocs recursos i hi ha tota una part de la població que no està coberta”, afegeixen.

Les prestadores de serveis

Les sòcies que s’encarreguen d’oferir els serveis de cures són 10 dones d’entre 38 i 70 anys. La Julie explica que “totes tenen experiència i/o formació específica. Són persones que estan preparades però, per desgràcia, algunes d’elles han treballat molts anys en negre i no poden tenir reconeguda l’experiència, tot i que la tenen”. Durant sis mesos, s’ha fet una tasca d’acompanyament al grup, reunint-se un cop a la setmana en sessions de 4 hores diàries. Totes han passat per un procés d’acompanyament i formació, han treballat en dinàmiques grupals i han creat una base compartida de valors i ambicions.

Com funciona l’associació Cooperacures?

Quan algú interessat en contractar un servei contacta amb l’associació Cooperacures, el primer pas és conèixer la persona que ha de rebre el servei: “Avaluem les seves necessitats, fem una proposta de servei i de pressupost i, quan ens hem posat d’acord, aquesta persona es dona d’alta com a sòcia de l’entitat i nosaltres engeguem el contracte laboral”, diu la coordinadora del projecte.

Aquesta associació vol fer de paraigües i protegir no només a les treballadores sinó també a les persones que necessiten cures i a les seves famílies: “És un sector molt desprotegit i deixar una persona estimada perquè algú altre la cuidi requereix garanties. La idea és que tots plegats podem millorar les cures que oferim i ser més conscients de les necessitats de cadascú”. D’una banda està tothom assegurat i, de l’altra, Cooperacures ofereix un espai de diàleg, de seguiment i d’acompanyament a les famílies. “Posem la cura al centre i acompanyem a tots els col·lectius en els processos que estan vivint”, conclouen des d’aquesta associació que ja comença a rebre les primeres peticions.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.