Connecta amb nosaltres

Societat

La Base: alternatives reals a problemes reals

Publicat

on

El 25 de gener el Poble-sec comptarà amb un nou Ateneu Cooperatiu (Hortes, 10) que acollirà projectes autogestionats del barri i per al barri

@molina_jordi / Dia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han superat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del cooperativisme i de la lluita veïnal al barri.

b3_recorte para portada_web

La força de treball voluntària del veïnat ha estat el motor de La Base / Ana Inés Falcone

“Partim d’una crítica global al sistema, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb projectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimentació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només atengui les inquituds dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col·lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos.

I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa, passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres tendències alternatives nodreixen l’ànima del projecte. “Segurament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem compartit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado.

“Alternatives reals a problemes reals”
Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L’autonomia sobre qualsevol tipus de finançament públic o privat permetrà que les activitats que s’hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nostra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”.

b5_web

La Base ha superat les darreres inspeccions i obrirà el 25 de gener / Ana Inés Falcone

Sota aquest principi L’Ateneu té previst acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de menjador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar popular al XV Mercat d’Intercanvi Trocasec a la Plaça Navas—que emularà la tradició de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d’acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la justícia social, l’horitzontalitat, la participació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d’informàtica o una biblioteca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals reclams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri.

15_assembla_barri

A l’abril, el Poble-sec acollirà les jornades Quins barris cooperatius volem? / J.Molina / A.I.Falcone

Més enllà de l’Ateneu
Estendre el funcionament de l’Ateneu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projecte, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim capitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens organitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzacions polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament.

Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impulsar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col·lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invisible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius volem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.

 

Enllaços relacionats
Reportatge fotògrafic, d’Ana Inés Falcone
En busca d’una participació ciutadana real, ZONA SEC
Ateneus del Poble-sec: De l’Ateneu Llibertari a La Base, Altaveu del Poble-sec

Societat

Persones amb discapacitat recuperen un quiosc del Paral·lel

La cooperativa Diverscoop torna a dotar de vida comercial a l’establiment ubicat al número 91 de l’avinguda del Paral·lel

Publicat

on

Després de restar anys tancat, el quiosc ubicat al número 91 l’avinguda del Paral·lel (a tocar del Teatre Condal) ha tornat a aixecar la persiana. Un fet que no és fruit de l’aposta de cap capital privat, sinó que forma part d’una iniciativa capitanejada per l’Ajuntament de Barcelona i la cooperativa Diverscoop. La seva intenció: dotar d’una nova vida a una desena d’establiments de premsa repartits per tota Barcelona des d’una vessant social, integradora i sostenible.

Per aconseguir-ho, el primer que ha fet l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha estat formar a onze persones que estaven a l’atur perquè fossin capaces de posar en marxa una cooperativa amb caràcter social i integrador. Una empresa “en la que en tot moment hem sigut acompanyats per l’Ajuntament, ja que cap de nosaltres estàvem relacionats amb entitats de persones amb discapacitat, ni coneixem el món cooperatiu”, ha explicat al ZONA SEC el portaveu de Divercoop, Josep Giménez.

Un cop formats en la matèria al llarg de sis mesos, el consistori els ha cedit els dos primers quioscos: un ubicat al carrer de Ramon Albó i un segon a l’avinguda del Paral·lel. Tot plegat amb la previsió de finalitzar l’any amb cinc establiments més i poder obrir els restants al llarg del 2021. “Ara mateix som onze cooperativistes els que hem començat a gestionar aquests espais, però més endavant segurament ens caldrà contractar a més persones en situació d’inserció laboral per donar les mateixes oportunitats que ens han donat a nosaltres”, ha assenyalat Giménez.

Economia circular

La qüestió social del projecte no només resideix en apostar en persones en risc d’exclusió laboral. Com que tots els membres del projecte són conscients que el model tradicional de premsa a dia d’avui està esgotat, des de la cooperativa apostaran per oferir una nova gamma de productes. “La nostra intenció és col·laborar amb les entitats del territori que elaborin productes sostenibles en els seus tallers ocupacionals i posar-los a la venda al quiosc, com podria ser el cas de les xocolates artesanals”, emfatitza el portaveu.

A més, el projecte no només té la intenció de situar aquest nou quisoc a l’epicentre de les noves dinàmiques socials i sostenibles del Poble-sec, sinó que també té com a objectiu recuperar un element del paisatge urbà que amb els anys ha anat desapareixent. De fet, la reobertura d’aquests establiments suposa un punt d’inflexió en la dinàmica de la ciutat, ja que només en la darrera dècada han tancat fins el 35% dels establiments.

Continua llegint

Societat

Gastronomia d’alta muntanya

Publicat

on

Per

El Centre Cívic El Sortidor presenta la programació d’hivern del projecte específic del centre, “A taula! Cicle de cultura i gastronomia”, que té la finalitat de contribuir en la divulgació del món de la gastronomia i els bons hàbits alimentaris.

La cuina d’alta muntanya és el tret de sortida de les propostes de l’estació més freda de l’any, on els protagonistes seran el paisatge natural dels Pirineus i les seves receptes autòctones. La xerrada «El Camí Ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès» ens aproparà a la ruta transhumant que feien els pastors per moure el bestiar des de les muntanyes al litoral català.

El taller «Pans d’alta muntanya: quan la necessitat esdevé virtut» ens brinda l’oportunitat d’aprendre a elaborar pa artesà a casa a la vegada que recuperem els sabors i les textures tradicionals que s’han perdut amb la industrialització dels processos de producció d’aquest aliment.

El cicle conclou amb la projecció del vídeo Les pastores, cada vida és 8 de març on a partir de diferents testimonis es visibilitzarà i es reivindicarà el paper de la dona en l’ofici de la ramaderia.

De les propostes en format taller en destaquen «Tast i maridatge de melmelades i conserves» on aprendrem quines són les receptes més adients per aprofitar la fruita i la verdura al llarg de l’any i «Pop roquer i pop blanc», que ens oferirà propostes culinàries saludables en fred i en calent.

Enguany es commemoren els 250 anys del naixement de Ludwig van Beethoven. Per commemorar aquesta efemèride, els concerts de música clàssica en retran homenatge amb diverses peces musicals de l’autor en diferents formats: piano i violoncel, piano i violí i finalment el cant.

Podeu fer una ullada a totes les activitats culturals a: ccivics.bcn.cat/elsortidor

Continua llegint

Societat

Els reptes de la nova dècada

Analitzem les cinc matèries que hauran d’estar resoltes a finals d’aquests nous anys 20

Publicat

on

El segle XX va comptar amb la reconeguda dècada dels Feliços anys vint, la qual va acabar de forma estrepitosa amb l’enfonsament de l’economia mundial i l’ou de la serp a punt d’eclosionar. Mentre que alguns tendeixen a dir que “la història sempre es repeteix”, els darrers esdeveniments assenyalen que no estem tant lluny de repetir els errors del passat. En tot cas, des de l’àmbit de la proximitat, la nova dècada presenta punts que canviaran la nostra forma d’encarar el 2030. Des del ZONA SEC els hem agrupat en cinc punts:

1. La substitució generacional

Naixem, creixem i morim. Dissortadament, el cicle vital resulta impossible d’aturar i la població del Poble-sec no en serà aliena. Tenint en compte que el barri presenta una de les mitjanes d’edat més elevades, la substitució de les persones més grans per gent jove farà canviar les dinàmiques socials i econòmiques del territori. La substitució, però, no serà total. El barri s’enfrontarà a un nou equilibri demogràfic: tots els baby boomers amb propietats al barri es jubilaran i hauran de conviure cada vegada amb més joves globalitzats i d’alt poder adquisitiu. Què passarà amb aquells que avui dia viuen de lloguer? Doncs que, segurament, d’aquí a deu anys ja no tindran opcions habitacionals a la falda de Montjuïc.

2. Habitatge

En aquest procés de substitució, el paper de l’habitatge serà clau. Per què? Doncs perquè la major part de pisos que avui són propietat de gent gran, molt probablement acabaran posats a la venda o en lloguer pels seus hereus. Tot i que des de l’administració local i els grups prohabitatge fan crides a regular els preus, cap mesura sembla que podrà fer retornar les xifres als valors (assenyats) d’anys enrere. Pel que fa al creixement en superfície del nucli urbà, al final els darrers acords respecte al projecte de la Fira de Barcelona només suposaran unes poques promocions immobiliàries més.

3. Equipaments

Manca d’espai per manca de solars buits equival també a manca d’equipaments. Si més no, aquesta dècada en què entrem haurà de servir per inaugurar la Casa de la Premsa i desenvolupar un nou ús al Palau d’Esports. A més, l’Ajuntament ja pensa a ubicar al costat dels nous blocs de pisos de la Fira nous equipaments. Per contra, la nova dècada també acabarà per sentenciar (o salvar) una peça clau: l’equipament de Les Tres Xemeneies, el qual resta bloquejat. La residència d’avis al Paral·lel mereixeria un capítol a banda.

4. Emergència climàtica

Aquest dimecres 15 de gener, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara l’emergència climàtica a la ciutat. Una declaració, però, que d’entrada no tindrà efectes palpables. La mateixa Zona de Baixes Emissions s’ha estrenat amb unes xifres de disminució del trànsit molt més reduïdes de les esperades (-2,4%). Davant d’aquesta circumstància, l’executiu haurà de prendre mesures encara més valentes per lluitar contra la contaminació i aquestes podrien afectar el Poble-sec per tots els flancs. L’electrificació total del Port de Barcelona, la remodelació de les places d’Espanya i de les Drassanes o convertir el Paral·lel en un eix pacificat són mesures no tan esbojarrades a desenvolupar en els deu anys vinents.

5. Model econòmic

El model Amazon trepitja fort i el comerç de proximitat se’n comença a ressentir. Tenint en compte que a un ampli conjunt d’establiments comercials els hi queden menys de deu anys per jubilar-se, caldrà veure qui els pren el relleu. Per ara, l’increment de la taxa de les terrasses tampoc sembla que faci tancar cap establiment de restauració. El futur econòmic del Poble-sec s’encamina perillosament a ser una safata amb cerveses i pinxos i, com bé saben Salou o Lloret, viure exclusivament del turisme i l’oci no és la millor opció. Els petits empresaris, però, tampoc sembla que podran competir amb les omnipresents franquícies.

Fotografia | Tom Mrazek

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.