Connecta amb nosaltres

Societat

La Base: alternatives reals a problemes reals

Publicat

on

El 25 de gener el Poble-sec comptarà amb un nou Ateneu Cooperatiu (Hortes, 10) que acollirà projectes autogestionats del barri i per al barri

@molina_jordi / Dia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han superat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del cooperativisme i de la lluita veïnal al barri.

b3_recorte para portada_web

La força de treball voluntària del veïnat ha estat el motor de La Base / Ana Inés Falcone

“Partim d’una crítica global al sistema, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb projectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimentació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només atengui les inquituds dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col·lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos.

I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa, passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres tendències alternatives nodreixen l’ànima del projecte. “Segurament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem compartit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado.

“Alternatives reals a problemes reals”
Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L’autonomia sobre qualsevol tipus de finançament públic o privat permetrà que les activitats que s’hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nostra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”.

b5_web

La Base ha superat les darreres inspeccions i obrirà el 25 de gener / Ana Inés Falcone

Sota aquest principi L’Ateneu té previst acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de menjador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar popular al XV Mercat d’Intercanvi Trocasec a la Plaça Navas—que emularà la tradició de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d’acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la justícia social, l’horitzontalitat, la participació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d’informàtica o una biblioteca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals reclams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri.

15_assembla_barri

A l’abril, el Poble-sec acollirà les jornades Quins barris cooperatius volem? / J.Molina / A.I.Falcone

Més enllà de l’Ateneu
Estendre el funcionament de l’Ateneu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projecte, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim capitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens organitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzacions polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament.

Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impulsar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col·lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invisible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius volem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.

 

Enllaços relacionats
Reportatge fotògrafic, d’Ana Inés Falcone
En busca d’una participació ciutadana real, ZONA SEC
Ateneus del Poble-sec: De l’Ateneu Llibertari a La Base, Altaveu del Poble-sec

Societat

Continua la investigació de les quatre violacions

Les víctimes descriuen l’agressor com un home jove, corpulent i amb una actitud agressiva

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra continuen amb la investigació oberta per localitzar al responsable o responsables de les darreres violacions que s’han produït al Poble-sec. Fins a quatre dones han sigut víctimes en els darrers mesos d’un agressor que, segons l’han descrit, es tractaria d’un home jove corpulent i amb una actitud agressiva. Tot i que la majoria de vegades aquesta mena de successos es relacionen amb noies joves, entre les quatre víctimes hi ha una dona que supera els 70 anys.

Tot i que el cas segueix obert, s’ha de posar de relleu que l’activitat del violador s’ha frenat en les darrers setmanes. Els primers casos es van produir el 21 i el 24 d’octubre pel parc de la muntanya de Montjuïc. Més concretament, la primera en un punt proper al carrer de Palaudaries i la segona la van trobar alterada caminant pel carrer de Vila i Vilà (tot i que l’agressió es va produir a la falda de la muntanya).

Pel que fa a la tercera, aquesta va ser assaltada molt a prop del passeig de la Vinyeta el diumenge 25 de novembre i la quarta víctima es va produir el 4 de desembre al Parc del Mirador, tal com ha publicat El Periódico de Catalunya. Es dóna la paradoxa que totes quatre passejaven el gos, fet que ha generat cert temor a passejar per la zona en hores compromeses. Tot i això, des de fa setmanes els Mossos d’Esquadra han establert un dispositiu a la zona per detenir al depredador sexual.

Les dades de la xacra

Segons les dades oficials, només a la primera meitat del passat 2018 es va registrar un increment del 30% de les violacions i els abusos sexuals a Barcelona, en les que una de cada quatre dones hi havia una menor implicada. Ja l’any 2017 es van registrar dues agressions sexuals al dia i en el 48% dels casos denunciats, els homes tenien entre 17 i 33 anys. Encara que es cregui que la major part de les violacions succeeixen a l’espai públic, com les darreres quatre produïdes a Montjuïc, s’ha de posar de relleu que més de la meitat de les violacions es produeixen als domicilis.

Continua llegint

Societat

Les lluites del Sindicat de Barri

Han impulsat la campanya contra les dates obertes de desnonaments

Publicat

on

Són la resistència. Homes i dones que s’han anat organitzant per crear un espai de suport mutu, un lloc on reunir les lluites de totes les generacions i col·lectivitzar els problemes d’habitatge, de cures, de feina… Una comunitat, en definitiva, que vol fer visible totes les injustícies i situacions que estan invisibilitzades. El Sindicat de Barri (SdB) treballa amb diverses línies d’actuació, com la Xarxa d’Aliments que organitzen amb la complicitat d’alguns comerços del barri per ajudar als components del sindicat que tenen més dificultats econòmiques.

També hi ha un grup de dones, ja que bona part de les afectades són dones amb fills o amb persones que depenen d’elles. Moltes d’elles estan soles, no tenen papers i es troben en situacions de vulnerabilitat. Actualment, des del Sindicat també s’està iniciant un espai psicosocial “per abordar els processos emocionals que es deriven de tota violència que implica perdre la casa”, tal com explica la Silvia Abadía, membre del SdB.

La Cuineta del Poble-sec

El cas de la Cuineta del Poble-sec no deixa de ser un exemple paradigmàtic que il·lustra molt bé la realitat del barri pel que fa al petit comerç: un negoci familiar de cuina casolana està en perill perquè la nova propietària del local vol convertir l’edifici en pisos turístics i expulsar-ne a la família que hi treballa. “Hem estat fent molta pressió a la propietat però sembla que no vol moure fitxa. El contracte acaba a la primavera i nosaltres estem fent tota una campanya d’adhesions per visibilitzar aquest conflicte i aviat començarem a fer més pressió cap a la propietat”, diuen des del Sindicat.

La xacra dels desnonaments amb data oberta

Des de fa 4 mesos diversos grups d’habitatge de la ciutat, entre ells el SdB, impulsen la plataforma Prou desnonaments amb data oberta, que compta amb més de 200 entitats adherides. Els jutges, per evitar les concentracions de suport, donen als cossos policials dues setmanes de marge per poder actuar: “Això resulta en una indefensió de les veïnes i accentua molt més la situació d’inestabilitat” A més, els moviments solidaris d’habitatge ho tenen més difícil per actuar, ja que han d’estar durant 15 dies pendents de quan tindrà lloc el desnonament.

“Assenyalem directament a la jutgessa degana dels jutges d’instrucció de Barcelona que és qui està permetent aquesta pràctica il·legal, així com a tots els culpables d’això: bancs, fonts d’inversió, grans propietaris i també les institucions públiques”, indiquen des del Sdb.

Continua llegint

Societat

Canviar l’estil de vida dels ciutadans

Consum responsable als centres educatius

Publicat

on

La Xarxa Cooperasec i l’associació Som la Clau-Ecologia i Transició Urbana, han posat en marxa el projecte Compromís de Consum Responsable de les Escoles del Poble-Sec per contribuir a conscienciar els infants i adolescents respecte a les pràctiques i els valors del consum responsable i afavorir l’adopció dels hàbits de sostenibilitat per part de les comunitats. Han participat les escoles Mossèn Jacint Verdaguer, Tres Pins i l’institut XXV Olimpíada i s’ha treballat per donar a conèixer als més joves quins mitjans tenen, a la seva escola i el seu barri, per aconseguir un consum responsable.

Sensibilitzar els alumnes

El primer pas va consistir a explicar, amb material visual, la crisi ambiental, tractant temes com el canvi climàtic, el malbaratament alimentari i el mar de plàstic: “Primer els hem ensenyat fotos i després hem mirat quines són les solucions que es poden aplicar des de la nostra escala com a ciutadans. Tot es pot resumir en viure d’una altra manera, d’una forma menys materialista”, explica la Chiara Monterotti, tècnica del projecte. En una segona fase, els alumnes més grans han treballat per grups ideant estratègies per reduir el consum energètic, d’aigua, d’aliments i de material escolar.

Jornada de presentació

Les conclusions a les quals han arribat els alumnes que han participat en el projecte s’han recollit en uns informes i el 14 de desembre va tenir lloc una jornada al Centre Cívic El Sortidor, on 33 alumnes van explicar al públic les millores que volien aportar a les escoles. A més, els participants van fer uns dibuixos en relació al consum responsable i l’ecologia que estan exposats a la primera planta del centre cívic. “Hem comprovat que els més joves són molt sensibles a aquests temes i que entenen molt bé la situació límit que vivim”, diu la Chiara. El professor Xavier Benito, de l’escola Jacint Verdaguer, afegeix que els alumnes “s’ho han pres com una activitat molt interessant i han tingut molta iniciativa per participar-hi. Hem intentat fer propostes realistes i això els ha engrescat. Ara programarem els objectius perquè es comencin a aplicar a l’escola”. Amb tot, l’objectiu final del projecte passa per “motivar els ciutadans del futur a escollir, quan siguin adults, un canvi del seu estil de vida, on es posi la vida al centre de tot i es col·labori en lloc de competir”, diuen els impulsors del projecte.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.