Connecta amb nosaltres

Societat

La Base: alternatives reals a problemes reals

Publicat

on

El 25 de gener el Poble-sec comptarà amb un nou Ateneu Cooperatiu (Hortes, 10) que acollirà projectes autogestionats del barri i per al barri

@molina_jordi / Dia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han superat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del cooperativisme i de la lluita veïnal al barri.

b3_recorte para portada_web

La força de treball voluntària del veïnat ha estat el motor de La Base / Ana Inés Falcone

“Partim d’una crítica global al sistema, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb projectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimentació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només atengui les inquituds dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col·lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos.

I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa, passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres tendències alternatives nodreixen l’ànima del projecte. “Segurament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem compartit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado.

“Alternatives reals a problemes reals”
Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L’autonomia sobre qualsevol tipus de finançament públic o privat permetrà que les activitats que s’hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nostra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”.

b5_web

La Base ha superat les darreres inspeccions i obrirà el 25 de gener / Ana Inés Falcone

Sota aquest principi L’Ateneu té previst acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de menjador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar popular al XV Mercat d’Intercanvi Trocasec a la Plaça Navas—que emularà la tradició de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d’acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la justícia social, l’horitzontalitat, la participació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d’informàtica o una biblioteca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals reclams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri.

15_assembla_barri

A l’abril, el Poble-sec acollirà les jornades Quins barris cooperatius volem? / J.Molina / A.I.Falcone

Més enllà de l’Ateneu
Estendre el funcionament de l’Ateneu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projecte, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim capitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens organitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzacions polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament.

Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impulsar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col·lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invisible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius volem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.

 

Enllaços relacionats
Reportatge fotògrafic, d’Ana Inés Falcone
En busca d’una participació ciutadana real, ZONA SEC
Ateneus del Poble-sec: De l’Ateneu Llibertari a La Base, Altaveu del Poble-sec

Societat

El parc de Montjuïc té nou responsable

Xavier Martín ocupa el càrrec de nova creació

Publicat

on

Montjuïc

Fa un any no existia la figura del responsable del parc de Montjuïc ja que, com ell mateix explica, “és un càrrec tècnic de nova creació per part del Districte de Sants-Montjuïc”. La principal missió és la coordinació de tots els serveis municipals que intervenen a la muntanya (BSM, Parcs i Jardins, Institut Barcelona Esports, Institut de Cultura de Barcelona…) i “treballar pel desenvolupament del Pla General Metropolità de la muntanya de Montjuïc (aprovat el 2014) i la seva concreció en el futur Pla d’Actuació del Parc Montjuïc”, indica Xavier Martín, la persona que ocupa aquest càrrec. 

Temes calents 

Martín diu que un dels principals problemes de la muntanya és “trobar el punt d’equilibri entre els usos culturals, turístics, lúdics i esportius i evitar situacions de col·lapse de la mobilitat i reduir les molèsties de soroll que generen al veïnat”. L’objectiu passa per coordinar tots els operadors implicats, escoltar els veïns i reduir el nombre d’actes que generen més afectacions. Per exemple, amb el Poble Espanyol, s’ha establert un acord per reduir el nombre de concerts.

Procés participatiu encara obert

El responsable del parc afegeix que la majoria de les entitats vinculades a la muntanya són membres del Consell del Parc de Montjuïc, l’òrgan municipal de participació que les engloba a totes i el canal obert de debat sobre el futur de la muntanya. Assegura que aquestes entitats tenen fil directe amb ell per tractar tot tipus de temes.

Pel que fa a la construcció del macro-edifici a la zona de la Satalia, Martín diu que aquesta zona “va quedar desafectada urbanísticament amb el PGM 2014 i, per tant, queda fora de l’àmbit de la muntanya de Montjuïc, tot i que és clarament fronterera” i afegeix que “el debat sobre el futur equipament de la Satalia i les reivindicacions al respecte de la Plataforma Salvem Montjuïc estan sent escoltades en el procés participatiu de debat del Pla d’Equipaments del Poble-sec que encara és obert per part del Districte”.

Continua llegint

Societat

Massa autoescoles fent pràctiques

Veïns i associacions manifesten el seu malestar

Publicat

on

El Poble-sec és una zona d’examen del carnet de conduir i això provoca que la majoria d’autoescoles de la ciutat vinguin al barri a circular. És una de les zones més temudes per tots els aspirants a treure’s el carnet de conduir. La zona 4 parteix del carrer Joaquim Blume i passa per Margarit, el passeig de l’Exposició i el passeig de Santa Madrona, entre altres carrers, abans d’enfilar cap a Montjuïc, una altra de les zones d’examen. El fet que el Poble-sec sigui zona d’examen fa que gairebé totes les autoescoles de la ciutat portin els seus alumnes a fer-hi pràctiques, amb les consegüents molèsties que això genera als veïns: “L’altre dia, des del passeig de l’Exposició amb Radas fins al passeig de Montjuïc vaig trigar 26 minuts”, explica amb indignació un veí afectat per aquesta situació.

Embussos i crispació 

Fa més de 15 anys que els veïns manifesten el seu malestar: “Donada la complexitat del barri i la seva estructura, l’afluència tan massiva d’autoescoles l’únic que fa és complicar-la encara més. És un martiri per als que circulen i sobretot per als transportistes, és un barri molt complicat pel tema del repartiment i més ara amb les obres dels carrers Radas i Concòrdia”, diu Màxim Montori, vocal de convivència i civisme de la Coordinadora. 

Miquel Carrillo, de la Unió d’Associacions de Veïns, explica que durant l’últim any del mandat de la socialista Imma Moraleda, els havien assegurat que la situació amb les autoescoles canviaria perquè havien arribat a un acord amb la DGT. Però, 10 anys després, la situació és la mateixa: “Al Poble-sec hi operen unes 65 autoescoles, això sumat a que és un barri de carrers estrets i la circulació ja està molt reduïda, implica que el conductor del darrera acabi tenint un comportament agressiu al volant perquè el nivell de parades i de lentitud és extrem”. L’associació ha fet una reclamació a l’Ajuntament, des d’on els han dit que això no és competència d’ells, que és un problema de Tràfic. “La potestat de la circulació a Barcelona és un tema municipal, i l’Ajuntament ha de fer pressió per solucionar aquesta situació, però han passat olímpicament.”, afegeix Carrillo. 

L’‘estop de la mort’

La cruïlla entre Margarit i el passeig de l’Exposició és la més problemàtica degut a un estop que provoca nombrosos encallaments per part dels aprenents. Si algú passa deu minuts en aquesta intersecció, fàcilment podrà veure com passen cotxes de 15 autoescoles diferents i la majoria d’ells tenen problemes en aquest punt. Sergi Gázquez, de l’associació veïnal, explica que la situació ha empitjorat amb el boom de les autoescoles low cost, que compten amb grans flotes de vehicles. “El problema radica en què Poble-sec i Montjuïc són zones d’examen. Això genera més trànsit, més contaminació, més soroll als carrers i més crispació entre els conductors”, manté Gázquez. Malgrat tants anys de reivindicacions, però, aquesta qüestió no sembla estar entre les prioritats municipals i queda lluny de veure’s solucionat.

Continua llegint

Societat

Clam per uns parcs infantils dignes

En l’assemblea que va tenir lloc el passat mes de març ja es van acordar propostes per tal d’organitzar el veïnat i canalitzar les seves reivindicacions

Publicat

on

Per

El passat divendres 20 de juliol els membres de la Comissió de Parcs Infantils de la Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec conjuntament amb els membres de l’Associació de Veïns i Comerciants de Les Hortes de Sant Bertran van penjar 4 pancartes per reclamar uns parcs dignes per als infants del Poble-sec. Concretament les pancartes es van penjar al Parc de la Primavera, al Mirador del Poble-sec, als Jardins de Les Hortes de Sant Bertran i al Parc de Les 3 Xemeneies.

Reivindicacions objectives

Les principals reivindicacions de la Comissió de Parcs Infantils són la neteja dels espais, on sovint s’hi pot trobar excrements d’animals i restes de botellón, la renovació d’algunes de les instal·lacions per equiparar els jocs als d’altres barris de la ciutat, fer una revisió dels equipaments i, si s’escau instal·lar-ne de nous perquè els infants de totes les edats tinguin espais de joc i que tots els jocs quedin a l’interior dels tancats corresponents per evitar que els animals de companyia facin servir els sorrals dels infants.

S’espera a la consellera

S’ha demanat a la Consellera de Barri, Carolina López, de fer una visita a cadascun dels espais per tal de què els mateixos pares li puguin explicar les diferents problemàtiques i casuístiques de cada parc perquè des del Districte s’hi posi fil a l’agulla. A data d’avui encara no s’ha acordat una data per fer aquesta visita.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.