Connecta amb nosaltres

Portada

El Castell de Montjuïc, pagar per veure

Publicat

on

Oposició i col·lectius veïnals critiquen el govern de Trias per la privatització d’espais emblemàtics de la ciutat i demanen la socialització del castell

Peu de foto: Des d’aquest mes de març visitar el castell ja no és gratuït / Ana Inés Falcone

Des d’aquest mes, visitar el castell ja no és gratuït / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / Des d’aquest mes de març, visitar el Castell de Montjuïc ja no és gratuït. Grups de l’oposició i diversos col·lectius de veïns veuen aquesta mesura com una demostració més de la parquematització de la ciutat que promou l’Ajuntament, mentre fonts del govern de Xavier Trias neguen que es tracti d’una privatització. El cas és que, igual que ha passat al Parc Güell –des l’octubre passat— i al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau –des d’aquest mes de març— ara també caldrà passar per caixa per veure un castell que l’any 2007 l’Estat va cedir a la ciutat “per a l’ús ciutadà”.

El govern municipal, sense obrir cap procés consultiu, ha concedit la gestió de l’espai a l’empresa Magma Cultura, que es farà càrrec de les visites guiades i de l’organització d’activitats lúdiques, divulgatives i turístiques. De fet, fins i tot podrà llogar espais per a celebracions privades. L’Ajuntament es quedarà íntegrament els ingressos procedents de la taquilla –que segons sosté revertirà en l’edificació—, mentre que la concessionària rebrà una quantitat fixa per l’administració del servei.

La traducció d’aquesta maniobra publico-privada sobre la butxaca del ciutadà es concreta en cinc euros, que serà el que caldrà abonar per a accedir a l’interior de la fortalesa. Ara bé, hi haurà alguns matisos. Per exemple, els que tinguin 65 o més anys, els aturats i els barcelonins amb el carnet de biblioteques podran fer ús d’una entrada reduïda de tres euros. Seguirà sent gratuït per als menors de 16 anys, pels que tinguin la targeta rosa o el carnet BCNcultural i també per al gran públic els diumenges a partir de les 15h, a més de en dates assenyalades com Santa Eulàlia o la Mercè.

L’oposició i veïns, en contra
Aquests petits descomptes, però, no han esvaït les crítiques de l’oposició i, ni molts menys, de plataformes de veïns. PSC, ICV-EUiA i UxB han acusat el govern de voler privatitzar els espais més emblemàtics de la ciutat i de vendre’ls al turisme; mentre que la Federació d’Associacions de Veïns demana obrir processos consultius amb els representants veïnals per determinar els usos d’espais “tan significatius” com el castell. Col·lectius com Raons Públiques o la secció de l’Assemblea de Barri, Repensar Poble-sec, que treballen des del barri per la socialització de la ciutat, ubiquen aquesta mesura en la línia de “banalització” que ha seguit el govern de CiU des que va prendre possessió de l’Ajuntament i veuen connexions amb la crida al turisme que emana la remodelació del Paral·lel.

castell_2

Visitar el castell costa cinc euros, entrada general, o tres, la tarifa reduïda / Ana Inés Falcone

Per a l’arquitecte i urbanista, Xabi Fraga, de Raons Públiques, ens trobem davant de la construcció “d’una gran mentida” i situa el precedent al Parc Güell. “Veiem que s’aplica la mateixa fórmula, en el cas del Parc Güell ens deien que podia morir d’èxit, que era deficitari perquè s’utilitzava massa i calia regular l’entrada; ara amb el castell és el mateix cas, però a la inversa, es diu que l’única manera de fer-lo rendible és pagant”. Segons Fraga aquesta estratègia respon únicament a la voluntat de fer rendible la cultura. “Ni tan sols es molesten a justificar-se, privatitzen perquè sí, mentre venen la ciutat a trossos”.

En el mateix sentit, la comissió Repensar Poble-sec entén que el més greu no és pagar tres o cinc euros, sinó el procés de museització de la munyanya, que el comparen amb el del Paral·lel. “Estem fent de la cultura un recurs perquè vingui més gent i seguir alimentant un procés de

enlloc de construir un espai d’allò comú, de memòria”, explica un dels portaveus, que lamenta la invisibilitat del barraquisme o l’anarquisme de la muntanya –llevat d’una solitària placa dedicada a l’activista Valerie Powles—. “És curiós que el mateix partit que presumeix de defensar un referèndum perquè el poble s’expressi ens negui la paraula constantment a l’hora de decidir l’ús dels espais de memòria, com el castell, on van matar el president Lluís Companys”.

També han mostrat el seu rebuig, tot i que per altres qüestions, l’Associació Amics del Castell de Montjuïc, que fins no fa gaires anys conservava la darrera estàtua eqüestre de Franco a la ciutat al Museu Militar, que va tancar el maig de 2009. La seva presidenta, Carme Fusté, creu que “no és lícit” explotar un equipament que en el seu dia es va cedir a l’Ajuntament sense que li suposés cap cost. Fusté no troba “cap lògica” a què es critiqués el pagament de tres euros del Museu Militar –“que després els descomptàvem a la cafeteria”, recorda—i que ara, en canvi, facin pagar entrada.

Magma Cultura: una gestió amb interrogants
Els dubtes estan ara sobre la cessió de la gestió a Magma Cultura. Primer, per una raó procedimental. I és que l’any 2007 el Ministeri de Defensa va transferir a l’Ajuntament la gestió del recinte, però no la seva titularitat. Aquella cessió estava condicionada a la constitució d’un consorci que representés a l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri i que encara no s’ha creat.

castell_3

A l’entrada de la fortalesa es comprova l’entrada/ Ana Inés Falcone

I, en segon lloc, el perfil de l’empresa adjudicatària, Magma Cultura, té diversos conflictes laborals oberts, com la vaga indefinida dels treballadors de Cosmocaixa, espai que gestiona juntament amb el MNAC, el Palau Robert o l’oficina del Tricentenari. “Ens preguntem per què el consistori concedeix adjudicacions a una empresa amb tants problemes laborals?” reflexionen des de Repensar Poble-sec.

Es dóna la circumstància, a més, que el president executiu d’aquesta empresa és Artur Duart, germà del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, proper a CDC i artífex de les retallades a TV3. Aquesta empresa, que a Madrid té el monopoli de la gestió privatitzada de molts equipaments, col·lecciona encàrrecs municipals al ritme que suma litigis laborals. Ara, es farà càrrec de la gestió del castell.

Portada

Mancebo posa punt i final a la temporada pujant al podi a Eivissa

Publicat

on

Per

@zona_sec / El barber del barri signa un magnífic any que tanca amb victòria a les Balears

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, ha abaixat la persiana de la temporada. Mancebo ho ha fet des del calaix més alt del podi de la mitja Ironman d’Eivissa, que va disputar el passat 23 d’octubre. Va guanyar en la seva categoria (55-59 anys), amb un temps de  5 hores, 42 minuts i 21 segons. Va destinar 44 minuts i 07 segons a nedar dos kilòmetres; 3 hores, un minut i 59 segons als 90 kilòmetres de bicicleta i l’últim circuit, el de la cursa a peu, 21 kilòmetres, que va necessitar 1 hora, 50 minuts i 10 segons.

whatsapp-image-2016-11-03-at-12-17-59

Àngel Mancebo al podi d’Eivissa, rebent el premi / Àngel Mancebo

“Va ser molt dur”, explica Mancebo i amplia el seu argument, “feia molta calor”. El triatleta precisa que “les corrents a l’aigua en el segment de natació; el trencacames en bicicleta, que no em va permetre agafar el ritme i els quatre ascensos al castell d’Eivissa corrent, van ser duríssims”. Tanmateix, el premi final, un cop creuada la meta, gairebé va fer oblidar tot aquest gran esforç.

Aquesta victòria posa la cirereta d’un gran any, que només s’ha vist tacada per la caiguda, mentre entrenava a l’estiu, que li va impedir optar a estar amb els millors del planeta. Ara, com diu, “toca mini-descans” i preparar la pròxima temporada.

Continua llegint

Portada

La Satalia necessita millores

Publicat

on

Per

@zona_sec / Fa uns dies des de ZONA SEC es va recollir la queixa en la que el CE APA Poble-sec havia manifestat l’estat de les instal·lacions de la Satalia. Curiosament, a finals del curs passat es van engegar una sèrie d’actuacions per a que de cara a l’arrencada de la temporada, la 2015-2016, estiguessin a punt. Tals com millores en l’enllumenat, l’espai d’infermeria, els vestuaris i la instal·lació de gespa al camp de futbol 7. Fonts del Districte Sants-Montjuïc asseguren que no tenen coneixement de cap reclamació, però sí admeten que des de fa cosa d’un any una part de la graderia està precintada per estar “en mal estat”. També reconeixen que els vestuaris més antics necessiten d’obres i que s’emmarquen en unes millores a l’equipament esportiu “que s’han d’anar fent”. Tanmateix, des del Districte no detallen quan es duran a terme.

20160909_111359

Una part de les grades en evident mal estat, sense precinte / Gerard Trives

 

Continua llegint

Portada

Mancebo, entre els millors de la seva categoria a l”Ironman’ de Mallorca

Publicat

on

Per

@4tito4 / L’il·lustre barber de Blai completa a les Illes Balears la cinquena competició d’aquest tipus.

El triatleta i barber del barri, Àngel Mancebo, va prendre part el passat 24 de setembre de l’Ironman de Mallorca. Mancebo va estar amb els millors de la seva categoria (55-59 anys) signant un temps total d’11 hores, 53 minuts i 35 segons. Va completar el segment de natació (quatre kilòmetres) en una hora, deu minuts i 22 segons; el de bicicleta (180 kilòmetres) en sis hores i 15 minuts i, per últim, la cursa a peu (20 kilòmetres) en quatre hores, 14 minuts i 40 segons. “A partir del kilòmetre 24 de la bici va començar a ploure. Va haver-hi una tempesta molt forta”, explica l’esportista i continua “això ho va fer més dur i perillós”. Tot i així reconeix que s’ho va passar “molt bé”. Mancebo afegeix així al seu currículum d’Ironmans la ciutat balear, que s’uneix a les de Barcelona (2012 i 2013) i Lanzarote (2012 i 2014).

En el seu calendari d’enguany resta una cita més: la mitja Ironman d’Eivissa, que s’organitza el pròxim 23 d’octubre. D’aquesta manera, posarà punt i final a un any en el que també ha participat a les mitges de Barcelona i Monegros (Aragó).

L’espina de Hawaii
Tot i signar un magnífic 2016 i evidenciar un enorme esperit de superació, té una assignatura pendent: l’Ironman de Hawaii, la competició reservada per als millors. “Només s’hi accedeix amb invitació”, remarca Mancebo i aquesta s’aconsegueix a Suècia, campionat que es va disputar a l’agost. Però tres mesos abans va caure de la bicicleta mentre entrenava i va frenar en sec la seva progressió, “em trobava molt fort”. Això el va deixar gairebé dos mesos parat, “massa si has de competir al límit”, determina. L’espina de l’arxipèlag del Pacífic s’ha quedat clavada, està valorant treure-se-la.

 

 

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.