Les resistències veïnals al Pla Paral·lel se sumen a les d’altres barris en contra el model de ciutat i evidencien una renovació en la crítica urbana 

@molina_jordi / El conflicte sorgit a Sants, arran del desallotjament i posterior enderroc de Can Vies, ha pujat de to l’esmena a la totalitat de diversos col·lectius veïnals al model de ciutat que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Al Poble-sec, aquest debat té un nom propi: Pla Paral·lel, un projecte de remodelació de l’avinguda en plena execució que lidera el govern de Trias de la mà de la Fundació El Molino (FEM). En poc més d’un mes i mig, la Plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel –que es presentarà demà dijous dia 19 (19h) a la plaça dels Ocellets– s’ha organitzat per mirar d’incidir en un projecte que consideren excessivament favorable als interessos econòmics vinculats al turisme i que ubiquen en una lògica de ciutat dual i en plena crisi urbana.

La plataforma veïnal es presenta dijous 19 de juny a la plaça dels Ocellets / Ana Inés Fernández

Segons el manifest dels opositors, la reforma de l’avinguda “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira. Si fem una mirada més enllà del barri, les crítiques a la ‘Marca Barcelona’ giren al voltant dels mateixos conceptes. En paraules del sociòleg, Ivan Miró, “hi ha una Barcelona, l’oficial, que promou un model de desenvolupament a favor de l’apropiació privada del capital, i una altra que s’empobreix a causa d’una manca de redistribució de la riquesa”.

En aquest context, les reaccions arran del manifest presentat per la plataforma, han desencadenat diferents moviments estratègics. L’Ajuntament no ha perdut el temps i ha mirat d’escenificar un ampli suport veïnal i comercial al seu projecte. En una roda de premsa celebrada el dia 30 de maig, just abans de la celebració de la Mostra d’Entitats del Poble-sec i la Festa FEM Paral·lel, va aparèixer davant dels mitjans al costat de tres organitzacions importants del Poble-sec. Al costat dels seus socis de la FEM, figuraven la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns i l’Associació de Comerciants. Totes elles havien signat, dies abans, un document– amb el títol Suport total a la comissió de seguiment a les obres del Paral·lel, datat el 22 de maig— en què aprovaven el projecte i el seu procés participatiu. Un procés que, des de la plataforma, es nega que realment hagi estat participatiu.

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal / Ana Inés Fernández

En busca de la confluència
Aquestes accions han descol·locat algunes entitats de la plataforma, que han demanat claredat. I és que mentre l’Associació de Comerciants sempre s’havia mostrat favorable al projecte municipal, les juntes directives de la Coordinadora i la Unió han tingut posicions menys nítides, tot i haver estat vitals per completar el consens transversal que va impulsar el naixement de la plataforma. “Com a Coordinadora, no ens posicionem, consultarem els nostres socis per decidir quina posició prendre”, explica el seu president, Josep Guzmán, que demana concentrar els esforços en un nou pla d’usos per a l’avinguda i el seu mobiliari urbà. Per la seva part, la Unió de Veïns, renuncia a prendre partit per cap manifest. El seu portaveu, Lluís Martínez, ens explica que, davant la manca de consens entre les associacions de veïns que aglutinen, no poden tenir cap posició determinada. Mentrestant, associacions de la Unió de Veïns i entitats de la Coordinadora, han donat suport, a títol individual, i s’han adherit a la plataforma.

El regidor de Sants-Montjuïc explica que és necessari que existeixin “entitats frontissa”, capaces de fer d’intermediàries entre consistori i altres entitats més crítiques. El sociòleg Ivan Miró subratlla que no es pot fer “un retrat homogeni” del teixit associatiu de Barcelona, per bé que “quan hi ha confluència entre el teixit associatiu tradicional i les formes emergents de participació esdevé la veritable força”. Un bon exemple d’aquest confluència l’hem vist arran del conflicte de Can Vies, on el Centre Social de Sants i la mateixa FAVB, han estat claus en el desenllaç del conflicte amb l’Ajuntament, des de la fidelitat a al col·lectiu d’activistes de l’edifici. De moment, al Poble-sec, no estem davant d’aquesta circumstància.