Connecta amb nosaltres

Societat

Paral·lel, dic o crossa de la marca Barcelona?

Publicat

on

Les resistències veïnals al Pla Paral·lel se sumen a les d’altres barris en contra el model de ciutat i evidencien una renovació en la crítica urbana 

@molina_jordi / El conflicte sorgit a Sants, arran del desallotjament i posterior enderroc de Can Vies, ha pujat de to l’esmena a la totalitat de diversos col·lectius veïnals al model de ciutat que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. Al Poble-sec, aquest debat té un nom propi: Pla Paral·lel, un projecte de remodelació de l’avinguda en plena execució que lidera el govern de Trias de la mà de la Fundació El Molino (FEM). En poc més d’un mes i mig, la Plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel –que es presentarà demà dijous dia 19 (19h) a la plaça dels Ocellets– s’ha organitzat per mirar d’incidir en un projecte que consideren excessivament favorable als interessos econòmics vinculats al turisme i que ubiquen en una lògica de ciutat dual i en plena crisi urbana.

La plataforma veïnal opositora a la reforma del Paral·lel es presenta dijous 19 de juny

La plataforma veïnal es presenta dijous 19 de juny a la plaça dels Ocellets / Ana Inés Fernández

Segons el manifest dels opositors, la reforma de l’avinguda “respon a un model de ciutat que imposa la lògica de la rendibilitat privada i la mercantilització d’allò públic sobre les necessitats col·lectives de la ciutadania”. Una rendibilitat que es veuria reflectida en la transformació de l’avinguda en un nou connector entre el Port i la Fira. Si fem una mirada més enllà del barri, les crítiques a la ‘Marca Barcelona’ giren al voltant dels mateixos conceptes. En paraules del sociòleg, Ivan Miró, “hi ha una Barcelona, l’oficial, que promou un model de desenvolupament a favor de l’apropiació privada del capital, i una altra que s’empobreix a causa d’una manca de redistribució de la riquesa”.

En aquest context, les reaccions arran del manifest presentat per la plataforma, han desencadenat diferents moviments estratègics. L’Ajuntament no ha perdut el temps i ha mirat d’escenificar un ampli suport veïnal i comercial al seu projecte. En una roda de premsa celebrada el dia 30 de maig, just abans de la celebració de la Mostra d’Entitats del Poble-sec i la Festa FEM Paral·lel, va aparèixer davant dels mitjans al costat de tres organitzacions importants del Poble-sec. Al costat dels seus socis de la FEM, figuraven la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns i l’Associació de Comerciants. Totes elles havien signat, dies abans, un document– amb el títol Suport total a la comissió de seguiment a les obres del Paral·lel, datat el 22 de maig— en què aprovaven el projecte i el seu procés participatiu. Un procés que, des de la plataforma, es nega que realment hagi estat participatiu.

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal

La plataforma ha mirat, des del principi, de representar la pluralitat del teixit veïnal / Ana Inés Fernández

En busca de la confluència
Aquestes accions han descol·locat algunes entitats de la plataforma, que han demanat claredat. I és que mentre l’Associació de Comerciants sempre s’havia mostrat favorable al projecte municipal, les juntes directives de la Coordinadora i la Unió han tingut posicions menys nítides, tot i haver estat vitals per completar el consens transversal que va impulsar el naixement de la plataforma. “Com a Coordinadora, no ens posicionem, consultarem els nostres socis per decidir quina posició prendre”, explica el seu president, Josep Guzmán, que demana concentrar els esforços en un nou pla d’usos per a l’avinguda i el seu mobiliari urbà. Per la seva part, la Unió de Veïns, renuncia a prendre partit per cap manifest. El seu portaveu, Lluís Martínez, ens explica que, davant la manca de consens entre les associacions de veïns que aglutinen, no poden tenir cap posició determinada. Mentrestant, associacions de la Unió de Veïns i entitats de la Coordinadora, han donat suport, a títol individual, i s’han adherit a la plataforma.

El regidor de Sants-Montjuïc explica que és necessari que existeixin “entitats frontissa”, capaces de fer d’intermediàries entre consistori i altres entitats més crítiques. El sociòleg Ivan Miró subratlla que no es pot fer “un retrat homogeni” del teixit associatiu de Barcelona, per bé que “quan hi ha confluència entre el teixit associatiu tradicional i les formes emergents de participació esdevé la veritable força”. Un bon exemple d’aquest confluència l’hem vist arran del conflicte de Can Vies, on el Centre Social de Sants i la mateixa FAVB, han estat claus en el desenllaç del conflicte amb l’Ajuntament, des de la fidelitat a al col·lectiu d’activistes de l’edifici. De moment, al Poble-sec, no estem davant d’aquesta circumstància.

Pluralitat de suports a la plataforma Aturem el Pla Paral·lel (@plaparalel)

Les entitats promotores de la plataforma són: AV Sant Antoni, AV La Satalia, Asso. Talia-Olympia, Ateneu La Base, Assemblea de Barri Poble-sec, Raons Públiques i, de manera temporal, la Coordinadora d’Entitats. A més, s’han afegit al manifest, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Foment Excursionista de Barcelona; formacions polítiques, com ICV, CUP o Procés Constituent i entitats socials i culturals del barri, com ara l’Associació Cultural Marabal, l’Escola de Ballet Carles Ibáñez o El Mirall, entre d’altres. A més de més de 400 veïns.

Articles relacionats:
El Pla Paral·lel, condemnat a repensar-se
Veus contra el Pla Paral·lel i la ‘Marca Barcelona’
Raons Públiques: “L’urbanisme ha de cobrir les necessitats dels barris i no del mercat turístic”

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024