Connecta amb nosaltres

Societat

Sense llar per Nadal, una postal per reflexionar

Publicat

on

Tot i l’activació de ‘l’operació fred’, prop de 900 persones sense llar s’exposen a dormir al ras aquest hivern a Barcelona

@molina_jordi / El Manuel té 50 anys i en fa més de 30 que viu als carrers de Barcelona. Fa set mesos que s’ha instal·lat a l’avinguda del Paral·lel, al costat d’una fruiteria i sota uns grans portals que li permeten refugiar-se del fred. “He passat algunes etapes a albergs i a centres socials, però prefereixo viure al carrer, a la meva manera”. Aquest hivern i malgrat la insistència dels educadors de carrer i de Serveis Socials municipals, passarà les festes de Nadal al ras.

El treball de reinserció amb un perfil com el del Manuel és, segons Marc Laranga, director del Centre de Dia del Poble-sec (Font Honrada, 10), de llarg recorregut. “Com més temps passa una persona al carrer, més es deteriora, s’afebleix”. Una situació que s’agreuja si va associada a problemes de consum i que s’acaba interioritzant fins al punt d’acceptar-se, tal i com explica Laranga, que des del 2007 ha vist com 2.350 persones passaven per l’equipament. Anualment hi passen 800 usuaris.

Interior_pg3_web

Manuel, al Paral·lel, es frega les mans per combatre el fred / J.M.

En Manuel és una de les més de 850 persones que dormen al carrer a Barcelona, una ciutat on prop de 3.000 persones no tenen llar. Motius personals, però també estructurals associats a la societat en què vivim –com ara la crisi, el drama dels desnonaments o les desigualtats que genera un model de ciutat dual— són alguns dels múltiples factors que justifiquen unes dades “preocupants” segons el sector. I és que malgrat la tasca incansable dels professionals i el desplegament de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), avui hi ha un 47% més de persones en aquesta situació que l’any 2008, segons dades de la Fundació Arrels.

El perfil cronificat de sensellarisme conviu amb un nou perfil més associat a les conseqüències de la crisi econòmica i la pèrdua sobtada de la feina, que és el que ha fet disparar les alarmes. “Ens trobem amb veïns del Poble-sec, que fins fa poc vivien a casa seva, però que arran d’una sèrie de conflictes laborals i familiars s’han trobat en situació d’exclusió”, explica Francesc Pous, responsable de l’alberg de Sant Joan de Deu (Creu dels Molers, 21-23), que cita la “vergonya i frustració personal” d’aquestes persones com els primers desajustos a vèncer.

En busca de l’autonomia

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Francesc Pous, director de l’alberg Sant Joan de Déu

Sant Joan de Déu és un equipament jove, només fa tres anys que funciona i aquest 2014 haurà atès 240 persones, 52 al mes –el 49% autòctons i el 51% d’origen estranger—. L’objectiu principal del centre és consolidar l’autonomia dels usuaris un cop obtenen l’alta. Es tracta que després d’una estada d’uns tres mesos no hagin de dependre de cap altre recurs. “Aquest seria l’objectiu utòpic”, assumeix Pous, que explica que la llista d’espera al centre ja és d’un mes, la qual cosa els fa anar contrarellotge. “Voldríem atendre les persones que s’estan quedant fora, però abans hem de completar la feina amb els residents que tenim”.

Ara per ara el 40% de les persones que surten del centre ho fan en una “situació positiva”, és a dir, havent completat tot el procés de reinserció. La resta, en canvi, surten amb un alt índex de possibilitats de tornar a caure en situació d’exclusió social. Un índex que segons Pous només es podrà revertir si s’avança cap a noves línies de treball. “Hem d’evolucionar el model actual i avançar cap al Housing First –primer, la llar— un model on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones”, apunta el responsable de l’alberg, que cita casos d’èxits com Amsterdam, Budapest, Helsinki o Lisboa.

S’activa ‘l’operació fred’

Abans del 2013, ‘l’operació fred’ –una recollida de persones de caràcter urgent que s’activa per combatre el fred— només s’engegava quan el termòmetre indicava menys de cinc graus. Ara, afortunadament, aquest model nominal ha evolucionat després d’anys de pressió del sector assistencial i l’operació és permanent. Comença a l’hivern i s’allarga fins a la primavera, independent de la temperatura. Més de 250 nous llits d’emergències socials a tota la ciutat permeten reduir l’impacte del fred a les persones sense sostre que accepten ser ateses.

L’aposta de la XAPSLL per incrementar el nombre de pisos d’inclusió, la creació de nous equipaments –CUES, CPA, menjadors socials–, l’aplicació de les rendes d’inserció PIRMI i la pressió ciutadana per evitar que les llars més vulnerables perdin l’habitatge han permès “sortir d’una situació de caiguda lliure i passar a una de supervivència”, explica Laranga. Malgrat això, els experts consultats demanen més recursos i més perspectives de futur per a les persones que superen el primer gran escull, abandonar el carrer.

Portals i caixers del Paral·lel i la muntanya de Montjuïc són dos dels principals assentaments de pernocta de la ciutat. I és que el Poble-sec “és l’epicentre” segons una font de Serveis Socials, del circuit que fan desenes d’indigents que es mouen entre el Raval i la muntanya. “A vegades el desplegament de recursos no sabem si és per atendre els d’usuaris o perquè no es vegin”, ens comenta la mateixa font, que posa sobre la taula l’impàs en què es troba un barri a mig camí de satisfer el turisme i la resistència de la seva xarxa veïnal de suport mutu.

Quan la vulnerablilitat et converteix en víctima: l’estafa dels testaferros

Arrels Fundació, que centra la seva activitat a l’atenció i suport de les persones sense llar, ha detectat 12 casos de persones sense sostre a qui s’ha utilitzat com a testaferros, és a dir, administradors ficticis d’empreses que han defraudat Hisenda o la Seguretat Social. Aquest novembre i davant la sospita que hi hagi molts més casos i una trama organitzada al darrere, han presentat una denúncia a la Fiscalia de Barcelona.

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

En Manuel, a l’avinguda del Paral•lel, enraona amb una veïna

El gruix de casos que han detectat daten de fa entre 5 i 10 anys, cosa que fa molt difícil que la víctima de l’estafa recordi exactament els documents que va signar. Molts se n’adonen quan remunten la situació i aconsegueixen tenir un domicili fix. És llavors quan reben citacions judicials o reclamacions de la Seguretat Social i Hisenda. També hi ha casos que, en tramitar una prestació social, s’han trobat que no hi podien accedir perquè tenien suposats deutes pendents amb l’Administració.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024