Connecta amb nosaltres

Societat

SENSE LLAR, SENSE FUTUR?

Publicat

on

Anna Pruna / Diverses entitats del Poble-sec vetllen per la salut i la reinserció de les persones sense llar. A Barcelona n’hi ha 3000. Més d’un miler viuen al carrer.

 

EL CAS D’EN RAÚL

En Raúl va néixer a Barcelona fa 35 anys. Als 16 anys comença a treballar i es treu el títol d’electricista d’edificis. Al cap de poc marxa a Múrcia, on treballa al sector de la construcció, però amb l’arribada de la crisi s’acaba la feina. En Raúl torna aleshores a Barcelona, deixant enrere dues ex-dones i dos fills als qui cada mes els ha de passar una pensió. Arriba aquí sense un lloc on viure i l’única persona que li fa costat és la seva àvia: mentre viu a casa seva pot aconseguir algunes feines per passar la pensió als seus fills. Amb la mort de l’àvia, en Raúl ho perd tot i de la nit al dia es troba al carrer, compartint espai a caixers, racons i parcs amb cocaïnòmans, alcohòlics i persones que dibuixen al seu rostre la paraula desesperació. “Viure al carrer és el pitjor que li pot passar a una persona, explica, no descanses, no dorms, t’aprimes i els dies se t’escapen entre buscar menjar i un lloc on mantenir la higiene. Si no surts del circuit estàs acabat”.

Un fenomen multicausal

Fa un any i mig que en Raúl no té llar però ha pogut deixar el carrer i ara viu a l’alberg que la Fundació Sant Joan de Déu té a Creu dels Molers. Ha trobat una feina i està buscant una habitació per marxar de l’alberg. En Raúl pot explicar la seva història però molts dels seus companys ja no poden fer-ho: “El carrer et consumeix, diu, estàs exposat a que et passi qualsevol cosa. En el que portem d’any ja he perdut vuit persones que vaig conèixer al carrer. Viure-hi t’acurta la vida uns 20 anys”.

FUND ARRELS 3 chimeneas

Una persona sense llar dormint a les Tres Xemeneies / Juan Lemus-Arrels

Tècnics i assistents socials dels serveis d’atenció coincideixen en afirmar que una de les causes més comunes per acabar al carrer és la pèrdua de vincles, com és el cas d’en Raúl. “Tots ells tenen en comú que han fracassat en els vincles. Per adversitats de la vida com un divorci, la pèrdua de la feina, el consum de tòxics… han experimentat el rebuig del seu entorn familiar i social”, explica en Joaquim Corral, Director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials.

Recursos al Poble-sec

No obstant, per oferir ajuda a les persones sense llar cal estudiar cas per cas i això és el que fan entitats del barri com Bona Voluntat en Acció, l’ONG que des de fa 20 anys treballa promovent la inserció laboral: “Ens encarreguem d’informar les persones sense sostre de les possibilitats que tenen. En cas que siguin immigrants els indiquem on empadronar-se. Això és molt important per tal que puguin accedir a l’assistència sanitària i tramitar la targeta de treball”, explica l’Alicia Ordovás, treballadora social d’aquest centre.

Des dels Serveis Socials Sant Joan de Déu-Barcelona acullen 52 persones sense llar que venen derivades dels serveis d’inserció social o els CPA (Centres de Primera Acollida) i que passen a l’alberg una mitjana de 100 dies, tot i que la durada varia molt depenent de cada cas. “Dormen aquí, els donem roba, àpats i els fem un seguiment social, un pla de treball individualitzat per veure quines opcions té cada resident”, diu en Francesc Pous, responsable de l’alberg. En Raúl, que hi viu des de fa set mesos, ho té clar: “Qui acaba a Sant Joan de Déu i no aprofita l’oportunitat és perquè no vol”.

Una altra fundació que acompanya les persones sense llar és Arrels: “Treballem amb equips de carrer per veure la situació de vulnerabilitat de les persones i intentem oferir-los una llar. Actualment tenim 76 pisos i una residència amb 34 places però encara manquen recursos”, explica Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

Problema estructural

Barcelona és la ciutat que ofereix més dificultats per accedir a un habitatge: “Algunes de les persones que arriben a l’alberg tenen feina, feines precàries o inestables amb salaris de 400€”, explica el Francesc Pous. Una habitació a Barcelona suposa uns 350€ i moltes persones es veuen abocades a dormir a l’alberg com a recurs per poder fer un petit pla d’estalvis. Les entitats reclamen més parc públic d’habitatge i poder fer ús dels pisos buits i abandonats que hi ha a la ciutat.

FUND ARRELS 2

Marxa a favor de la campanya per a que ningú hagi de dormir al carrer / Juan Lemus-Arrels

Dades que parlen per sí soles

De les 1.026 persones que dormen al carrer a Barcelona, 188 ho fan a Sants Montjuïc. Hi ha 1.954 persones allotjades en equipaments municipals o entitats socials i 415 que viuen en assentaments irregulars. Des del 2008 fins a l’actualitat el nombre de persones que dormen a la via pública ha augmentat un 56%. El 90% de les persones sense llar són homes i el 19% pateixen una situació de vulnerabilitat molt elevada. L’esperança de vida és de 58 anys i el 12% d’ells tenen estudis superiors.

Sensellarisme i salut mental

A moltes de les persones que no tenen llar se’ls suma una problemàtica afegida: les malalties mentals. La fundació de serveis socials de Sant Pere Claver ofereix assistència a persones sense sostre amb problemes de salut mental. Ho fan a través de dos serveis: l’Equip de Salut Mental per a persones sense sostre (ESMES), format per un equip de psiquiatres i acompanyants terapèutics que recorren els carrers i detecten persones amb possibles trastorns, els deriven i els ofereixen tractament. Aquest servei treballa actualment amb un centenar de persones. I també compten amb la recent obertura del Centre Cal Muns, amb 45 places, que ofereix un conjunt integrat de serveis de salut, socials i residencials per a les persones més vulnerables. “El nostre objectiu és derivar cada persona segons les seves necessitats. Als qui tenen la possibilitat de viure independentment se’ls intenta oferir un habitatge” explica en Joaquim Corral. “Abans, afegeix, hi havia moltes persones al carrer amb problemes de salut mental que no accedien als recursos perquè no els coneixien”. Un altre programa amb el que treballen des de Sant Pere Claver és l’anomenat Primera Llar, un model inspirat en l’internacional Housing First a través del qual s’ofereix una llar amb unes condicions de pagament molt adaptades per a persones que tenen llarg recorregut de vida en el carrer: “D’aquesta manera poden iniciar un procés de recuperació i començar un espai de vida” diu Corral. Al programa Primera Llar hi poden accedir problemes que tinguin o no problemes de salut mental. La màxima condició que se’ls exigeix és que no acumulin objectes i que no molestin els veïns.

BIBLIOTECA ST JOAN DE DEU

Sala de jocs i biblioteca de l’alberg de Sant Joan de Déu Serveis Socials al Poble-sec. / St Joan de Déu

LES CLAUS

    • Raúl (Resident a SS Sant Joan de Déu Barcelona): “Gràcies a la Fundació he pogut recuperar la motivació per moure’m i buscar feina. Si saps aprofitar l’oportunitat pots sortir del pou”

    • Ferran Busquets (Arrels Fundació): “Demanem, com a mesura pal·liativa, obrir espais a tots els barris on els sense llar puguin dormir a cobert, fins que trobem una solució millor”

    • Alicia Ordovás (Bona Voluntat en Acció): “Hi ha manca de recursos, a l’hivern hi ha persones que es queden fora dels alberg perquè no hi ha prou places”

    • Joaquim Corral (Sant Pere Claver): “Hem començat a detectar gent que dorm al cotxe. Fan la seva jornada laboral però no poden permetre’s un pis i viuen al cotxe”

Societat

El jardí on cada planta explica una història intransferible

“Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”

Publicat

on

El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un espai singular amagat dins de dos clots procedents d’antigues pedreres de Montjuïc. Aquest enclavament anònim per a una part important del veïnat, combina història i biodiversitat i es va començar a construir amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Precisament, el seu caràcter històric ha permès que avui s’hagi convertit en un lloc de recerca, conservació i divulgació botànica.

“Hi ha plantes originàries del nord d’Àfrica, ja que, tradicionalment, tant el Jardí Botànic com l’Institut Botànic, han centrat part de la seva recerca en la flora d’aquesta regió. També s’hi poden trobar espècies de les Illes Balears i d’altres zones de la península Ibèrica. Tot plegat, és un conjunt molt ric i divers”, detalla el tècnic del jardí, Jaume Pàmies Pagès, que explica a ZONA SEC la història i característiques d’aquest espai de la muntanya màgica.

De pedrera a jardí científic

“Amb motiu de l’Exposició Internacional es va oferir la primera gran oportunitat d’afrontar el repte d’integrar Montjuïc a la trama urbana de Barcelona”, explica Pàmies. En aquell context, es van crear jardins per endinsar la muntanya a la ciutat. Així mateix, Francesc Cambó va encarregar al prestigiós paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier el disseny dels jardins. Aquest hi va deixar la seva empremta introduint espècies sud-americanes com la Tipuana tipu, la bellaombra, la xicrandra o la l’eritrina de Bentham, encara visibles avui.

De la mateixa manera, amb pocs recursos, però molta determinació, el botànic Pius Font i Quer va iniciar una col·lecció de flora pròpia de la península Ibèrica, Balears i el nord d’Àfrica. Una de les primeres va ser un exemplar d’aloc, trasplantat des del parc de la Ciutadella per simbolitzar la continuïtat del nou jardí amb el Museu de Biologia del qual depenia. Encara avui dia, un esqueix d’aquella planta creix prop de l’olivera de l’entrada.  “Aquest jardí té una mirada al passat i ens fa recordar que va néixer amb una vocació científica i passió claríssima”, afirma el tècnic del jardí.

Un jardí que ha encarat grans reptes

Gràcies a l’impuls del botànic Antoni de Bolòs, qui va agafar la direcció de l’espai l’any 1940, es va evitar l’extinció de la lisimàquia menorquina, fet que va culminar amb la inauguració oficial del jardí el 17 de juliol de 1941. Tanmateix, la història més fosca va arribar de la mà dels Jocs Olímpics: les obres de l’Anella l’any 1986 van provocar el seu tancament per inestabilitat estructural. No va ser fins a l’octubre de 2003 que el Sot de l’Estany va reobrir (avui dia el manté l’AMB). “Més de set dècades després, el jardí encara és un tresor de valor excepcional. Té un valor molt gran. Parlem d’un espai amb una diversitat enorme”, reafirma un dels seus responsables.

Biogeografia en dos sots

El jardí s’estructura entorn de dues pedreres: el Sot de l’Estany, fresc i ombrívol, i el Sot de la Masia, més assolellat i agrícola. “Al Sot de l’Estany hi trobem des de pins i alzines fins a falgueres com la Dicksonia antarctica, i espècies relictes com Ephedra altissima, una liana prehistòrica que competeix per la llum amb els pins”, assegura.

D’altra banda, el Sot de la Masia, amb una antiga masia restaurada, acull projectes educatius i activitats per fer en família. “En aquest espai, les plantes que hi viuen també són diferents, amb més presència d’espècies mediterrànies. El Jardí Botànic, amb la col·laboració de l’Associació d’Amics, desenvolupa un programa d’activitats centrat en les plantes útils a l’home, que la pagesia ha conreat des del Neolític. És magnífic”, conclou Pàmies.

Cultura Botànica

Entre falgueres, pins i espècies relictes, el jardí convida a tota la ciutadania de manera gratuïta a descobrir la riquesa botànica de la Mediterrània i el nord d’Àfrica, en un entorn que uneix la natura amb la història de l’Exposició Internacional del 1929 i la recerca científica.

 

Continua llegint

Societat

Tres victòries poblesequines als Pressupostos Participatius

Un parc infantil a Margarida Xirgu, material adaptat a la biblioteca Francesc Boix i un refugi per a gats a Montjuïc

Publicat

on

Les propostes escollides als Pressupostos Participatius ja tenen nom i cognoms, i tres d’elles aterren directament al nostre territori. La plaça Margarida Xirgu comptarà amb un aspecte completament renovat, la Biblioteca Francesc Boix serà més inclusiva, i al Mirador del Poble-sec els gats comptaran amb un nou refugi.

Ara mateix, la plaça de Margarida Xirgu és un lloc que passa desapercebut. Es tracta d’un gran aparcament per a cotxes, però buit d’espai per al veïnat. Hi falten bancs per seure a l’ombra, espais verds, jocs infantils o qualsevol cosa que convidi a quedar-s’hi una estona. I a la nit, la poca llum no ajuda gens.

Però això està a punt de canviar. Amb el projecte que ha guanyat als pressupostos, s’hi instal·larà un parc infantil i un circuit per fer exercici, s’hi plantaran zones verdes, s’hi posarà una font d’aigua i es millorarà la il·luminació per fer-la més segura. En definitiva, es vol convertir aquest espai mig oblidat en un lloc actiu i obert per a tothom.

Una altra proposta escollida té a veure amb les biblioteques públiques del districte, i també afecta de ple el Poble-sec. La Biblioteca Francesc Boix rebrà materials adaptats perquè les persones amb diversitats funcionals (tant infants com adults) també puguin gaudir de la lectura i la cultura amb igualtat de condicions.

Entre altres coses, es preveu incorporar llibres accessibles, sistemes de suport a la lectura i materials sensorials que ajudin les persones amb dificultats a connectar amb els llibres.

I no només les persones se’n beneficiaran d’aquests pressupostos participatius. Una de les propostes més curioses ha estat la creació de refugis per a gats comunitaris del districte. En concret, un d’aquests espais es construirà al Mirador del Poble-sec, un punt clau per gestionar millor les colònies felines que viuen a la zona.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de ciutat, però té afectació directa al barri. Els refugis ajudaran a protegir els gats en situacions de risc i facilitaran la feina de les entitats i persones voluntàries que en tenen cura. El projecte vol donar una passa important per garantir també el benestar animal al Poble-sec.

Continua llegint

Societat

La resistència veïnal no aconsegueix aturar la segona ordre de desnonament contra La Medusa

Publicat

on

El matí de dijous 23 de maig el Poble-sec s’ha tornat a despertar amb sirenes i crits. Era el segon intent de desnonar La Medusa, pis ocupat des del 2020 i integrat dins la xarxa d’habitatge del Sindicat de Barri del Poble-sec. Aquesta vegada, els Mossos d’Esquadra no han marxat com la primera vegada.  El desnonament s’ha executat en menys d’una hora.

Des de primera hora, el carrer Nou de la Rambla ha restat ple de veïns. Mig centenar de persones, convocades pel sindicat, han fet pinya davant la porta per impedir el pas de la comitiva judicial. A dins, quatre persones encara no sabien què seria d’elles. El primer intent, feia tot just una setmana, s’havia aturat gràcies a la pressió veïnal. Però aquesta vegada, la policia s’ha presentat amb un dispositiu més efectiu.

A La Medusa hi havien viscut persones sense cap alternativa habitacional i funcionava com un espai de suport. Una de les residents, la Júlia, feia temps que intentava regularitzar la seva situació. Va oferir pagar un lloguer (de fins a 833 euros), però la propietat no va voler negociar.  “El que ha passat és una mostra més de la violència estructural del sistema d’habitatge”, asseguren des del sindicat. “Ocupar pisos buits de grans tenidors és una resposta davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer digne”, afegeixen.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024