Connecta amb nosaltres

Societat

SENSE LLAR, SENSE FUTUR?

Publicat

on

Anna Pruna / Diverses entitats del Poble-sec vetllen per la salut i la reinserció de les persones sense llar. A Barcelona n’hi ha 3000. Més d’un miler viuen al carrer.

 

EL CAS D’EN RAÚL

En Raúl va néixer a Barcelona fa 35 anys. Als 16 anys comença a treballar i es treu el títol d’electricista d’edificis. Al cap de poc marxa a Múrcia, on treballa al sector de la construcció, però amb l’arribada de la crisi s’acaba la feina. En Raúl torna aleshores a Barcelona, deixant enrere dues ex-dones i dos fills als qui cada mes els ha de passar una pensió. Arriba aquí sense un lloc on viure i l’única persona que li fa costat és la seva àvia: mentre viu a casa seva pot aconseguir algunes feines per passar la pensió als seus fills. Amb la mort de l’àvia, en Raúl ho perd tot i de la nit al dia es troba al carrer, compartint espai a caixers, racons i parcs amb cocaïnòmans, alcohòlics i persones que dibuixen al seu rostre la paraula desesperació. “Viure al carrer és el pitjor que li pot passar a una persona, explica, no descanses, no dorms, t’aprimes i els dies se t’escapen entre buscar menjar i un lloc on mantenir la higiene. Si no surts del circuit estàs acabat”.

Un fenomen multicausal

Fa un any i mig que en Raúl no té llar però ha pogut deixar el carrer i ara viu a l’alberg que la Fundació Sant Joan de Déu té a Creu dels Molers. Ha trobat una feina i està buscant una habitació per marxar de l’alberg. En Raúl pot explicar la seva història però molts dels seus companys ja no poden fer-ho: “El carrer et consumeix, diu, estàs exposat a que et passi qualsevol cosa. En el que portem d’any ja he perdut vuit persones que vaig conèixer al carrer. Viure-hi t’acurta la vida uns 20 anys”.

FUND ARRELS 3 chimeneas

Una persona sense llar dormint a les Tres Xemeneies / Juan Lemus-Arrels

Tècnics i assistents socials dels serveis d’atenció coincideixen en afirmar que una de les causes més comunes per acabar al carrer és la pèrdua de vincles, com és el cas d’en Raúl. “Tots ells tenen en comú que han fracassat en els vincles. Per adversitats de la vida com un divorci, la pèrdua de la feina, el consum de tòxics… han experimentat el rebuig del seu entorn familiar i social”, explica en Joaquim Corral, Director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials.

Recursos al Poble-sec

No obstant, per oferir ajuda a les persones sense llar cal estudiar cas per cas i això és el que fan entitats del barri com Bona Voluntat en Acció, l’ONG que des de fa 20 anys treballa promovent la inserció laboral: “Ens encarreguem d’informar les persones sense sostre de les possibilitats que tenen. En cas que siguin immigrants els indiquem on empadronar-se. Això és molt important per tal que puguin accedir a l’assistència sanitària i tramitar la targeta de treball”, explica l’Alicia Ordovás, treballadora social d’aquest centre.

Des dels Serveis Socials Sant Joan de Déu-Barcelona acullen 52 persones sense llar que venen derivades dels serveis d’inserció social o els CPA (Centres de Primera Acollida) i que passen a l’alberg una mitjana de 100 dies, tot i que la durada varia molt depenent de cada cas. “Dormen aquí, els donem roba, àpats i els fem un seguiment social, un pla de treball individualitzat per veure quines opcions té cada resident”, diu en Francesc Pous, responsable de l’alberg. En Raúl, que hi viu des de fa set mesos, ho té clar: “Qui acaba a Sant Joan de Déu i no aprofita l’oportunitat és perquè no vol”.

Una altra fundació que acompanya les persones sense llar és Arrels: “Treballem amb equips de carrer per veure la situació de vulnerabilitat de les persones i intentem oferir-los una llar. Actualment tenim 76 pisos i una residència amb 34 places però encara manquen recursos”, explica Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

Problema estructural

Barcelona és la ciutat que ofereix més dificultats per accedir a un habitatge: “Algunes de les persones que arriben a l’alberg tenen feina, feines precàries o inestables amb salaris de 400€”, explica el Francesc Pous. Una habitació a Barcelona suposa uns 350€ i moltes persones es veuen abocades a dormir a l’alberg com a recurs per poder fer un petit pla d’estalvis. Les entitats reclamen més parc públic d’habitatge i poder fer ús dels pisos buits i abandonats que hi ha a la ciutat.

FUND ARRELS 2

Marxa a favor de la campanya per a que ningú hagi de dormir al carrer / Juan Lemus-Arrels

Dades que parlen per sí soles

De les 1.026 persones que dormen al carrer a Barcelona, 188 ho fan a Sants Montjuïc. Hi ha 1.954 persones allotjades en equipaments municipals o entitats socials i 415 que viuen en assentaments irregulars. Des del 2008 fins a l’actualitat el nombre de persones que dormen a la via pública ha augmentat un 56%. El 90% de les persones sense llar són homes i el 19% pateixen una situació de vulnerabilitat molt elevada. L’esperança de vida és de 58 anys i el 12% d’ells tenen estudis superiors.

Sensellarisme i salut mental

A moltes de les persones que no tenen llar se’ls suma una problemàtica afegida: les malalties mentals. La fundació de serveis socials de Sant Pere Claver ofereix assistència a persones sense sostre amb problemes de salut mental. Ho fan a través de dos serveis: l’Equip de Salut Mental per a persones sense sostre (ESMES), format per un equip de psiquiatres i acompanyants terapèutics que recorren els carrers i detecten persones amb possibles trastorns, els deriven i els ofereixen tractament. Aquest servei treballa actualment amb un centenar de persones. I també compten amb la recent obertura del Centre Cal Muns, amb 45 places, que ofereix un conjunt integrat de serveis de salut, socials i residencials per a les persones més vulnerables. “El nostre objectiu és derivar cada persona segons les seves necessitats. Als qui tenen la possibilitat de viure independentment se’ls intenta oferir un habitatge” explica en Joaquim Corral. “Abans, afegeix, hi havia moltes persones al carrer amb problemes de salut mental que no accedien als recursos perquè no els coneixien”. Un altre programa amb el que treballen des de Sant Pere Claver és l’anomenat Primera Llar, un model inspirat en l’internacional Housing First a través del qual s’ofereix una llar amb unes condicions de pagament molt adaptades per a persones que tenen llarg recorregut de vida en el carrer: “D’aquesta manera poden iniciar un procés de recuperació i començar un espai de vida” diu Corral. Al programa Primera Llar hi poden accedir problemes que tinguin o no problemes de salut mental. La màxima condició que se’ls exigeix és que no acumulin objectes i que no molestin els veïns.

BIBLIOTECA ST JOAN DE DEU

Sala de jocs i biblioteca de l’alberg de Sant Joan de Déu Serveis Socials al Poble-sec. / St Joan de Déu

LES CLAUS

    • Raúl (Resident a SS Sant Joan de Déu Barcelona): “Gràcies a la Fundació he pogut recuperar la motivació per moure’m i buscar feina. Si saps aprofitar l’oportunitat pots sortir del pou”

    • Ferran Busquets (Arrels Fundació): “Demanem, com a mesura pal·liativa, obrir espais a tots els barris on els sense llar puguin dormir a cobert, fins que trobem una solució millor”

    • Alicia Ordovás (Bona Voluntat en Acció): “Hi ha manca de recursos, a l’hivern hi ha persones que es queden fora dels alberg perquè no hi ha prou places”

    • Joaquim Corral (Sant Pere Claver): “Hem començat a detectar gent que dorm al cotxe. Fan la seva jornada laboral però no poden permetre’s un pis i viuen al cotxe”

Societat

La crisi i la solidaritat del barri

Xarxes de suport mutu, recollida d’aliments, atenció a gent gran i infants i moltes accions per pal·liar els efectes de la Covid-19

Publicat

on

En temps difícils les persones poden treure el millor de si mateixes. Això s’ha demostrat en les nombroses iniciatives que han emergit arreu de Catalunya, i també als barris. El Poble-sec i el seu veïnat ha estat a l’altura en aquestes circumstàncies insòlites que encara estem vivint. Un bon exemple d’això és la Xarxa de Suport Mutu; des que el govern va decretar l’estat d’alarma, diversos veïns del barri es van unir en un grup que tenia el repte d’atendre als més vulnerables. Algunes de les persones que s’hi van sumar ja formaven part d’entitats del barri, però moltes altres era la primera vegada que formaven part d’una iniciativa veïnal. Es van organitzar mitjançant l’eina de missatgeria instantània Telegram i es van posar mans a l’obra: “Vam decidir centrar-nos en la gent gran, malalta o amb alguna discapacitat que impedia sortir de casa. Fer-los la compra, recollir medicaments a la farmàcia, ajudar-les a llençar les escombraries o treure a passejar el gos”, explica Sandra Salvador, una de les impulsores de la xarxa.

No tothom, especialment la gent gran, disposa de Telegram, així que van optar per penjar cartells en diferents idiomes als carrers, comerços i portals, amb un contacte per a qui necessités suport. Arran d’aquestes connexions entre veïnat, han anat sorgint noves iniciatives, com ara el grup per cosir mascaretes o una campanya de donacions d’ordinadors per als nens i adolescents del barri que havien de fer les classes online. Durant la crisi, la xarxa ha aplegat més de 500 veïns i s’han atès més de 200 persones amb necessitats. Ara, que sembla que el pitjor ha passat, Salvador diu que l’objectiu és “consolidar una xarxa veïnal sòlida i estable que es mantingui en el temps i esdevenir un barri més comunitari i solidari, més proper i habitable, obert a tothom que vulgui participar i involucrar-se”.

Sindicat de Barri i Cooperasec

La Xarxa de Suport Mutu s’ha complementat amb iniciatives que ja existien al barri per atendre qüestions laborals, d’habitatge, de recollida d’aliments, d’acompanyament a gent gran o d’atenció a la infància. El Sindicat de Barri ha estat a primera línia en la lluita pel dret a l’habitatge. Han estat oferint informació i assessoraments sobre la vaga de lloguers i han seguit aturant desnonaments, com el del 2 de juny a Nou de la Rambla. També des de La Base, el Comitè Revolucionari d’Aliments s’ha convertit en un punt de trobada entre voluntariat i persones amb més necessitats a partir de l’experiència de la Xarxa d’Aliments del Poble-sec.

La Xarxa Cooperasec ha contribuït a pal·liar la crisi econòmica i social activant un punt d’acompanyament per donar suport a iniciatives cooperativistes i d’economia solidària: “Hem acompanyat a El Petit Molinet, La Raposa del Poble-sec, l’Ateneu d’Oficis, La Xispa, el Menjador de La Base, Més que Cures i Barrinar cap a la Sostenibilitat”, diuen. A més, han obert un correu (cooperasec@gmail.com) per rebre propostes de veïns que vulguin engegar iniciatives per cobrir les necessitats del barri des dels valors i la praxi de l’economia solidària.

Moltes entitats involucrades

Entitats com Bona Voluntat en Acció, els Castellers, les Parròquies o la Fundació Pere Tarrés també han sumat forces, sota el paraigua de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, per fer front a les necessitats sorgides arran de la crisi. Des del començament de la quarantena s’ha organitzat una xarxa de locals de recollida d’aliments, s’han fet lots i s’han repartit a famílies vulnerables, arribant a més de 800 famílies: “També hem obert un compte corrent on han arribat milers d’euros per reforçar els lots alimentaris amb la compra de llet i altres productes de primera necessitat. I hem complementat els lots amb productes de neteja de la llar i d’higiene personal”, diu Antoni Reig, president de la Coordinadora. A més, s’ha recollit i repartit material escolar per als infants de les escoles del barri, al centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés i a l’Espai Infant de la Coordinadora. El grup de dones Cosidores del Poble-sec ha fet mascaretes que s’han repartit per entitats i gent del barri i, des de la Coordinadora, els hi han portat material a domicili per seguir cosint.

Info sobre projectes de suport veïnal a: xarxapoblesec.orgsinicatdebarri.orgcooperasec.barripoblesec.org i poblesec.entitatsbcn.net

Continua llegint

Societat

446 veïns contagiats de Covid-19

Segons estimacions del Departament de Salut, més de 1800 veïns que viuen a la falda de Montjuïc també es podrien haver infectat

Publicat

on

El coronavirus també s’ha encebat amb el veïnat del Poble-sec. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, des que van començar els registres de la pandèmia s’han confirmat 446 casos positius entre els usuaris de les dues àrees de salut que s’estenen pel barri. Més concretament, a la zona sanitària est que cobreix la trama urbana des del carrer de la Creu dels Molers fins al mar, s’han detectat 170 casos i al sector que va des del mateix carrer fins a la Gran Via (comptabilitzant tot el barri de la Font de la Guatlla), s’han acumulat 276 positius a les proves PCR.

Com ha esdevingut plausible, no a tothom se li ha practicat el test del coronavirus i fins i tot moltes persones han mort amb simptomatologia, però sense passar a formar part de cap llista oficial. Tot i això, la Generalitat també ha passat a publicar les dades de les persones potencialment afectades pel virus i a les que no se’ls ha fet cap prova. En aquest cas, se sospita que al Poble-sec i a la Font de la Guatlla 1843 veïns més s’han pogut contagiar al llarg de tota la crisi sanitària.

Control telemàtic

Per tenir-los controlats, els professionals dels Centres d’Atenció Primària els han fet (i els fan) un seguiment telemàtic del seu estat de salut. Mentre que a la zona més propera a la Gran Via s’ha pressuposat que hi havia 1085 veïns contagiats, al sector mar aquests han sigut 758 fins a tancar l’edició d’aquest mes. El que no s’ha fet públic per part de l’administració nacional és el nombre de veïns que han perdut la vida a escala poblesequina.

El conjunt de dades no s’allunyen de la realitat que ha travessat la ciutat, ara circumscrita com una única regió sanitària amb tota la seva àrea metropolitana. En aquest cas, el fet de passar a la Fase 2 del desconfinament ha permès superar part de les franges horàries, poder-se reunir fins a 15 persones, poder anar a veure a familiars a les residències o consumir a l’interior dels locals de restauració respectant el 40% de l’aforament, entre altres mesures.

Continua llegint

Societat

Poblesequins que fan història

Publicat

on

El ple del Districte de Sants-Montjuïc ha proposat l’atorgament aquest any de la Medalla d’Honor de Barcelona a la mestra i escriptora poblesequina Júlia Costa, qui l’any passat va ser co-pregonera de la Festa Major del barri. Costa és una coneguda cronista de la vida quotidiana al Poble-sec. És autora de relats per a joves, llibres de poemes i novel·les de ficció i col·labora amb el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), la revista Tot Història i el ZONA SEC, a banda d’alimentar diversos blocs dedicats a la història i la cultura del barri. “Aquest reconeixement m’ha fet molta il·lusió, ja que em sento molt vinculada a la meva ciutat i al barri. Hi he nascut, hi he viscut, hi visc i he participat en moltes activitats i entitats del Poble-sec durant tota la meva vida. Fa vint anys que reivindico i difonc la seva història i Barcelona i el Poble-sec són molt presents en tota la meva obra literària, tant en la poesia com en la narrativa”, explica l’homenatjada.

Encara hi ha més. El jurat de la vintena edició dels Premis Ràdio Associació ha distingit amb el Premi a millor professional a Benet Iñigo, pel seguiment del judici del Procés que va ocupar gran part del 2019. Iñigo forma part de l’equip d’informatius de RAC1 des del 2010. A més, és un dels fundadors dels Castellers del Poble-sec, autor del llibre Pit i Amunt! i durant un temps va ser el cap de colla dels Bandarres i també redactor del ZONA SEC. Enhorabona als dos!

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.