Connecta amb nosaltres

Societat

SENSE LLAR, SENSE FUTUR?

Publicat

on

Anna Pruna / Diverses entitats del Poble-sec vetllen per la salut i la reinserció de les persones sense llar. A Barcelona n’hi ha 3000. Més d’un miler viuen al carrer.

 

EL CAS D’EN RAÚL

En Raúl va néixer a Barcelona fa 35 anys. Als 16 anys comença a treballar i es treu el títol d’electricista d’edificis. Al cap de poc marxa a Múrcia, on treballa al sector de la construcció, però amb l’arribada de la crisi s’acaba la feina. En Raúl torna aleshores a Barcelona, deixant enrere dues ex-dones i dos fills als qui cada mes els ha de passar una pensió. Arriba aquí sense un lloc on viure i l’única persona que li fa costat és la seva àvia: mentre viu a casa seva pot aconseguir algunes feines per passar la pensió als seus fills. Amb la mort de l’àvia, en Raúl ho perd tot i de la nit al dia es troba al carrer, compartint espai a caixers, racons i parcs amb cocaïnòmans, alcohòlics i persones que dibuixen al seu rostre la paraula desesperació. “Viure al carrer és el pitjor que li pot passar a una persona, explica, no descanses, no dorms, t’aprimes i els dies se t’escapen entre buscar menjar i un lloc on mantenir la higiene. Si no surts del circuit estàs acabat”.

Un fenomen multicausal

Fa un any i mig que en Raúl no té llar però ha pogut deixar el carrer i ara viu a l’alberg que la Fundació Sant Joan de Déu té a Creu dels Molers. Ha trobat una feina i està buscant una habitació per marxar de l’alberg. En Raúl pot explicar la seva història però molts dels seus companys ja no poden fer-ho: “El carrer et consumeix, diu, estàs exposat a que et passi qualsevol cosa. En el que portem d’any ja he perdut vuit persones que vaig conèixer al carrer. Viure-hi t’acurta la vida uns 20 anys”.

FUND ARRELS 3 chimeneas

Una persona sense llar dormint a les Tres Xemeneies / Juan Lemus-Arrels

Tècnics i assistents socials dels serveis d’atenció coincideixen en afirmar que una de les causes més comunes per acabar al carrer és la pèrdua de vincles, com és el cas d’en Raúl. “Tots ells tenen en comú que han fracassat en els vincles. Per adversitats de la vida com un divorci, la pèrdua de la feina, el consum de tòxics… han experimentat el rebuig del seu entorn familiar i social”, explica en Joaquim Corral, Director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials.

Recursos al Poble-sec

No obstant, per oferir ajuda a les persones sense llar cal estudiar cas per cas i això és el que fan entitats del barri com Bona Voluntat en Acció, l’ONG que des de fa 20 anys treballa promovent la inserció laboral: “Ens encarreguem d’informar les persones sense sostre de les possibilitats que tenen. En cas que siguin immigrants els indiquem on empadronar-se. Això és molt important per tal que puguin accedir a l’assistència sanitària i tramitar la targeta de treball”, explica l’Alicia Ordovás, treballadora social d’aquest centre.

Des dels Serveis Socials Sant Joan de Déu-Barcelona acullen 52 persones sense llar que venen derivades dels serveis d’inserció social o els CPA (Centres de Primera Acollida) i que passen a l’alberg una mitjana de 100 dies, tot i que la durada varia molt depenent de cada cas. “Dormen aquí, els donem roba, àpats i els fem un seguiment social, un pla de treball individualitzat per veure quines opcions té cada resident”, diu en Francesc Pous, responsable de l’alberg. En Raúl, que hi viu des de fa set mesos, ho té clar: “Qui acaba a Sant Joan de Déu i no aprofita l’oportunitat és perquè no vol”.

Una altra fundació que acompanya les persones sense llar és Arrels: “Treballem amb equips de carrer per veure la situació de vulnerabilitat de les persones i intentem oferir-los una llar. Actualment tenim 76 pisos i una residència amb 34 places però encara manquen recursos”, explica Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

Problema estructural

Barcelona és la ciutat que ofereix més dificultats per accedir a un habitatge: “Algunes de les persones que arriben a l’alberg tenen feina, feines precàries o inestables amb salaris de 400€”, explica el Francesc Pous. Una habitació a Barcelona suposa uns 350€ i moltes persones es veuen abocades a dormir a l’alberg com a recurs per poder fer un petit pla d’estalvis. Les entitats reclamen més parc públic d’habitatge i poder fer ús dels pisos buits i abandonats que hi ha a la ciutat.

FUND ARRELS 2

Marxa a favor de la campanya per a que ningú hagi de dormir al carrer / Juan Lemus-Arrels

Dades que parlen per sí soles

De les 1.026 persones que dormen al carrer a Barcelona, 188 ho fan a Sants Montjuïc. Hi ha 1.954 persones allotjades en equipaments municipals o entitats socials i 415 que viuen en assentaments irregulars. Des del 2008 fins a l’actualitat el nombre de persones que dormen a la via pública ha augmentat un 56%. El 90% de les persones sense llar són homes i el 19% pateixen una situació de vulnerabilitat molt elevada. L’esperança de vida és de 58 anys i el 12% d’ells tenen estudis superiors.

Sensellarisme i salut mental

A moltes de les persones que no tenen llar se’ls suma una problemàtica afegida: les malalties mentals. La fundació de serveis socials de Sant Pere Claver ofereix assistència a persones sense sostre amb problemes de salut mental. Ho fan a través de dos serveis: l’Equip de Salut Mental per a persones sense sostre (ESMES), format per un equip de psiquiatres i acompanyants terapèutics que recorren els carrers i detecten persones amb possibles trastorns, els deriven i els ofereixen tractament. Aquest servei treballa actualment amb un centenar de persones. I també compten amb la recent obertura del Centre Cal Muns, amb 45 places, que ofereix un conjunt integrat de serveis de salut, socials i residencials per a les persones més vulnerables. “El nostre objectiu és derivar cada persona segons les seves necessitats. Als qui tenen la possibilitat de viure independentment se’ls intenta oferir un habitatge” explica en Joaquim Corral. “Abans, afegeix, hi havia moltes persones al carrer amb problemes de salut mental que no accedien als recursos perquè no els coneixien”. Un altre programa amb el que treballen des de Sant Pere Claver és l’anomenat Primera Llar, un model inspirat en l’internacional Housing First a través del qual s’ofereix una llar amb unes condicions de pagament molt adaptades per a persones que tenen llarg recorregut de vida en el carrer: “D’aquesta manera poden iniciar un procés de recuperació i començar un espai de vida” diu Corral. Al programa Primera Llar hi poden accedir problemes que tinguin o no problemes de salut mental. La màxima condició que se’ls exigeix és que no acumulin objectes i que no molestin els veïns.

BIBLIOTECA ST JOAN DE DEU

Sala de jocs i biblioteca de l’alberg de Sant Joan de Déu Serveis Socials al Poble-sec. / St Joan de Déu

LES CLAUS

    • Raúl (Resident a SS Sant Joan de Déu Barcelona): “Gràcies a la Fundació he pogut recuperar la motivació per moure’m i buscar feina. Si saps aprofitar l’oportunitat pots sortir del pou”

    • Ferran Busquets (Arrels Fundació): “Demanem, com a mesura pal·liativa, obrir espais a tots els barris on els sense llar puguin dormir a cobert, fins que trobem una solució millor”

    • Alicia Ordovás (Bona Voluntat en Acció): “Hi ha manca de recursos, a l’hivern hi ha persones que es queden fora dels alberg perquè no hi ha prou places”

    • Joaquim Corral (Sant Pere Claver): “Hem començat a detectar gent que dorm al cotxe. Fan la seva jornada laboral però no poden permetre’s un pis i viuen al cotxe”

Societat

L’octubre concentra més positius per Covid-19 que tota la primera onada

Després del primer avís que va donar al setembre, el virus passa a infectar fins a 621 poblesequins en només un mes

Publicat

on

Ni al març, ni a l’abril, ni al maig. De fet, ni tots tres mesos junts van acumular tants casos de Covid-19 al Poble-sec com els registrats aquest darrer mes d’octubre. Si bé en aquella primera onada es van notificar 207 positius PCR al barri, en el darrer mes la xifra s’ha enfilat fins al 621 infectats, segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Això sí, també s’ha de tenir en compte que aleshores no es feien tantes proves com es practiquen actualment, fet que va comportar que molts casos quedessin fora de les llistes oficials.

Tot i això, la virulència amb què la pandèmia ha afectat al Poble-sec a l’octubre és contrastable amb només analitzar les dades de la resta de barris de Barcelona. El nucli urbà de la falda de Montjuïc és el quart més perjudicat en nombres absoluts, només per darrere del Raval (1128), Sant Andreu (635) i Sant Antoni (630). La tendència dels darrers dies, però, ha denotat que el nombre de casos ja ha començat a anar a la baixa. Mentre que al Districte de Sants-Monjtuïc la malaltia va assolir el seu pic la setmana del 19 al 25 d’octubre (749 nous positius), la darrera setmana que va finalitzar amb Tots Sants la corba va començar a ser doblegada (670).

Els adults, els més perjudicats

A diferència de la primera onada vírica on les més afligides van ser les persones de la tercera edat, ara són els adults els qui registren més infeccions. Fins a 296 veïns entre 35 i 64 anys han donat positiu a les proves PCR, seguits dels joves entre 15 i 34 anys (171 casos). Una altra dada que esdevé preocupant és el creixement sostingut de casos entre els majors de 65 anys (71 positius), tot i que els infants menors de 14 anys els superen (83).

Són els contagis entre aquest darrer col·lectiu generacional els que han provocat que diversos centres educatius veiessin alterats els seus programes lectius. A l’hora de tancar aquesta edició hi havia confiades dues classes de l’Escola Poble-sec, dues més dels Maristes Anna Ravell, tres de l’Aspace, una de l’Institut Consell de Cent i una altra de l’Escola Bosc de Montjuïc. La pitjor part de la darrera setmana, però, se l’ha emportat l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer, amb cinc grups confinats, segons les dades del Departament d’Educació.

Incidència a la baixa

Que octubre hagi sigut un mes duríssim en nombres absoluts no significa que novembre hagi de ser igual o pitjor. Com ja s’ha esmentat, les darreres dades apunten al fet que la incidència del virus entre el veïnat ha començat a anar a la baixa, fet que es pot radiografiar amb l’índex de reproducció del virus (Rt): per cada 100 ciutadans que viuen al nord del Poble-sec, se n’infecten 94 més, mentre que per cada centenar que viu a la zona del sud es contagien només 71 noves persones. Unes dades que, en cas de seguir així, permetran rebaixar la incidència del coronavirus, la qual a l’octubre es va situar en 1.515 infectats per cada 100.000 habitants al conjunt del barri.

Continua llegint

Societat

El menjar no es llença!

SomlaClau proposa un sopar d’aprofitament diferent

Publicat

on

L’aprofitament alimentari és el contrari del malbaratament alimentari; permet recuperar un aliment que aparentment no està perfecte i, per tant, no es pot vendre, però que encara es pot utilitzar per elaborar un àpat. Alguns dels aliments que es poden aprofitar són les fruites madures o el pa del dia anterior. A Catalunya una tercera part dels aliments que es produeixen es llencen i, d’aquests, un 40% es llencen a les llars per una mala gestió de compres i aliments.

Amb l’objectiu d’impulsar una cultura de l’aprofitament alimentari, l’any passat SomlaClau va organitzar un sopar d’aprofitament a la plaça del Sortidor on van participar unes 70 persones voluntàries, 30 comerços alimentaris de proximitat i 160 persones, que van gaudir dels menús elaborats amb menjar recuperat de forma comunitària i col·laborativa.

Arran d’aquesta activitat va néixer el grup Las Espigadoras, en el qual unes 40 famílies s’autoorganitzen per recollir el menjar que algunes botigues llençarien pel seu aspecte, però que encara es pot aprofitar. A través d’un grup de WhatsApp s’organitzen i comparteixen receptes d’aprofitament i altres informacions sobre sobirania alimentària.

Accions durant tot l’any

Aquest any, es volia repetir l’experiència, però per l’emergència sanitària no va poder ser. No obstant això, s’han buscat els camins per realitzar, durant tot l’any, accions per generar una nova cultura de la sobirania alimentaria i de l’aprofitament alimentari, en col·laboració amb la xarxa CooperaSec i el Centre Cívic El Sortidor. S’han fet podcasts, articles, xerrades i tallers presencials.

Enguany, el grup motor del projecte ha decidit que, tot i que no es podrà repetir l’experiència d’un esdeveniment multitudinari, es faran accions de divulgació diferents per generar sensibilització i empoderament respecte a l’aprofitament alimentari. Algunes accions són virtuals i el diumenge 22 de novembre està previst fer una distribució de menús elaborats amb menjar recuperat. Des de SomlaClau necessiten persones voluntàries per espigolar els aliments, cuinar i distribuir els menús. També conviden a tothom a publicar, a través de les xarxes socials, les fotos del menjar que la gent ha pogut aprofitar, receptes o altres suggeriments amb l’etiqueta #cuinemelcanvi.

Per poder participar en el sopar d’aprofitament, us podeu posar en contacte amb les organitzadores a través de: info@somlaclau.org.

Continua llegint

Societat

La Fundació Sant Pere Claver rep la Creu de Sant Jordi

Publicat

on

Per

En reconeixement als més de 70 anys d’implicació en la cura i acompanyament de les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. En el comunicat que ha fet la Generalitat, s’ha posat de manifest que “les seves aportacions en el camp de la salut mental són rellevants com a model psicoterapèutic i per l’ús de la perspectiva biopsicosocial”. Carles Descalzi, gerent de Sant Pere Claver, remarca que “és una distinció al present a la nostra trajectòria històrica i un nou estímul per encarar el futur, a fi de seguir millorant i ampliant els serveis a les persones que atenem i el seus familiars”. Enguany s’ha reconegut amb aquest guardó un total de 30 personalitats i 15 entitats.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.