Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

Passat industrial, futur veïnal?

El plantejament de l’Ateneu La Base atrau col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. La intenció és organitzar una campanya a llarg termini i amb rerefons veïnal

Publicat

on

Les Tres Xemeneies, símbol del barri i de la història industrial de la ciutat, seran testimonis de luxe del nou estira-i-arronsa que s’està coent al Poble-sec. Anys després que el complex industrial aturés l’activitat i passés a noves mans privades, el seu futur ara pot decantar-se cap a un costat o un altre. Mentre que la seva propietat frissa per fer-hi oficines, el desig dels integrants de l’Ateneu Cooperatiu  La Base passa per la construcció de nous equipaments i habitatge social per als veïns. Abans s’haurà d’arrencar el compromís electoral de les formacions polítiques.

Per entendre el context actual, cal tenir en compte la situació urbanística en què es troba la instal·lació. Mentre que per una banda les tres xemeneies resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local (no poden ser enderrocades), els seus edificis sí que es poden veure afectats per nous projectes empresarials.

Des que l’any 2012 Endesa va marxar de les instal·lacions, les oficines han restat pràcticament abandonades. Una situació que no han aconseguit resoldre les constants compravendes entre grups empresarials, ja que cap ha trobat la forma de convèncer l’Ajuntament per poder desenvolupar el seu pla.

Requalificacions

Aquesta situació rau en la seva ubicació. El complex té una qualificació urbanística de “serveis tècnics”, ja que fins fa no tants anys era la seu tècnica i administrativa de FECSA. Per tant, per fer-hi oficines destinades a grans companyies, la nova propietat, ConrenTramway, necessita una requalificació de la peça que han d’aprovar Ajuntament i Generalitat. Des de La Base assenyalen que aquesta operació permetria a la companyia obtenir uns beneficis superiors als 100 milions d’euros. El motiu: mentre que les edificacions que van adquirir els hi van costar prop de 20 milions d’euros, les futures oficines els hi podrien reportar uns ingressos propers als 136 milions d’euros.

Davant del que consideren una “operació especulativa”, des de l’Ateneu ja han posat en marxa un moviment que ha sumat les adhesions d’altres col·lectius del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. Tal com explica el seu portaveu, Ricardo Pérez-Hita, el seu primer objectiu passa per “arrencar el compromís electoral als partits polítics per evitar la requalificació a oficines i destinar aquest espai a equipaments i habitatge social”.

Llarga batalla

Tot i que la proposta hauria de passar per una expropiació a l’empresa titular de l’immoble, des de la plataforma entenen que en cas de no dur-se a terme els seus plantejaments el barri perdria una oportunitat. Segons assenyala Pérez-Hita, la intenció de les entitats és cuinar la seva campanya a foc lent: “Primer partim d’unes necessitats relacionades amb l’emergència habitacional i la manca d’espais per a equipaments, de manera que un cop resolem com aconseguir l’espai, ja es passaria a concretar què hi hauria d’anar al complex”, precisa.

Per ara des del nou moviment ja han programat una sèrie d’activitats, com l’inici de la campanya pel 21 de març i una segona activitat més festiva on convidaran a un arquitecte: “La idea és que ens pugui explicar les viabilitats tècniques que ofereix el projecte i les possibilitats que hi ha per fer-hi pisos o equipaments”, resumeix el portaveu. Per no defallir en l’intent, des del grup promotor també confien en la suma de noves entitats i particulars a la seva proposta, ja que “és una qüestió que ens afectarà a tots”.

Tal com assenyalen, el projecte d’oficines que es vol tirar endavant suposarà tot un desgavell per al veïnat. Més enllà de la possible generació de llocs de treball, consideren que l’arribada d’aquests treballadors (entre 3.000 i 4.000) perjudicarà encara més al barri, ja que creuen que provocarà un nou increment en els preus del lloguer. “Això agreujarà el procés de gentrificació i seria l’expulsió definitiva del veïnat”, sostenen. Per aquest motiu, la seva aposta va vinculada a donar la volta a la partida dialèctica que es jugarà al barri. Com? Posant al centre del debat la necessitat d’aconseguir més habitatges socials davant l’emergència habitacional que sacseja el Poble-sec.

Símbol del Paral·lel

Més enllà de les llums dels teatres i els espais d’oci, un dels elements que al llarg de la seva història ha caracteritzat el Paral·lel són les seves Tres Xemeneies. Tot i observar-se actualment com una única unitat, cal tenir en compte que la seva construcció va fer-se per separat. De fet, la primera d’elles es va aixecar 15 anys després (1896) de la inauguració de la Compañia Barcelonesa de Electricidad (la Canadenca). Davant l’increment de la demanda del servei, l’empresa va decidir fer una segona xemeneia 12 anys després. Per últim, la tercera del trio s’acabaria construït l’any 1912 i entrarien en un període de funcionament que es va allargar pràcticament una vuitantena d’anys. Si bé aquestes no van deixar d’emetre fums fins al 1989, l’Ajuntament de Barcelona ja els hi va posar l’ull a sobre anys abans. Per aquest motiu, des del 1979 l’edificació està inclosa al Catàleg de Patrimoni Històric-Artístic de la ciutat i resten protegides com a Bé Cultural d’Interès Local. Pre tant, cap operació urbanística les podrà enderrocar.

Edificis buits

Des de l’Ateneu Cooperatiu La Base denuncien que ‘‘al Poble-sec hi ha molts solars i edificis buits sense cap ús des de fa anys, mentre el barri viu una situació d’emergència habitacional extrema”. Molts d’aquests edificis podrien donar resposta a la necessitat de promoure habitatge assequible i equipaments, però assumeixen que això necessita de “voluntat política”, com exemplifiquen amb el complex de les Tres Xemeneies. En aquesta línia recorden que la majoria dels veïns de la falda de Montjuïc han de destinar el 70% de les seves rendes a pagar el lloguer. Segons detallen, la renda mitjana de l’any 2017 va ser de 1.086 euros, mentre que els lloguers mitjans ja voregen els 800 euros mensuals.

“Volem que el barri recuperi les Tres Xemeneies per fer-hi habitatge i equipaments”, exigeixen. Per aconseguir-ho, tenen com a objectiu convèncer les formacions polítiques perquè “no cedeixin a les pressions dels especuladors [els propietaris de l’edifici] i així assegurar que les Tres Xemeneies es quedin per sempre al servei de les necessitats del veïnat del Poble-sec i dels barris veïns”. Segons els promotors del nou moviment, la promotora vol aconseguir la requalificació dels terrenys mitjançant “aliances amb els poders fàctics de la ciutat perquè pressionin les administracions públiques pertinents”. Per ara, però, les obres que ha engegat ConrenTramway no té tots els números de poder estrenar-se amb èxit. Encara necessiten la requalificació perquè a l’interior dels edificis es pugui fer activitat econòmica.

Fotografies | CONRENTRAMWAY

Continua llegint

Economia

Un paradís per als lletraferits

La Social: llibres i històries

Publicat

on

Encara no fa un any que la llibreria La Social va obrir les seves portes al carrer de les Hortes, tot i que a Internet existeix des de fa nou anys. L’Antonio Martín, mexicà d’origen, va venir a Barcelona a fer el doctorat i des d’aleshores va començar a col·leccionar llibres, adquirint-los a través de biblioteques, subhastes i a la xarxa. Actualment el seu fons compta amb més de 10.000 volums, entre els quals es poden trobar llibres nous, de segona mà i una important col·lecció de llibres rars: editats per editorials petites, obres que es troben fora del circuit de la península, llibres firmats, primeres edicions… “Tinc una mica de tot: narrativa, filosofia, art, ciència política i llibres de col·leccionista”, explica l’Antonio.

Art i activitats

La Social és un espai molt acollidor que farà les delícies dels bibliòfils més exigents. El nom de la llibreria és un homenatge a un bar de Sète (França) on es reunien els militants del partit comunista francès per parlar de la república i l’exili. A més d’oferir rareses i tresors, La Social compta amb una zona destinada a exposar l’obra d’artistes emergents i organitza activitats com presentacions de llibres, sessions de conversa o una lectura del Tarot amb cartes mexicanes que hi té lloc cada dijous.

Continua llegint

Economia

Ros Joiers: una joieria familiar des de 1969

Publicat

on

Per

En Joan, artesà joier des de fa més de 50 anys, junt amb la Fina, la seva dona, van començar plegats l’aventura d’obrir un petit taller de joieria. Anys més tard aquest taller es convertiria en la Joieria J. Ros, a la Ronda de Sant Antoni 14, on ara les seves filles prenen el relleu com a Ros Joiers.

A Ros Joiers podreu trobar joies en or i plata, rellotges de marques com Festina, Lotus, Casio i Orient. Disposen d’un taller propi, servei de rellotgeria i compra d’or, on us valoren les vostres joies sense cap compromís.

Una de les seves especialitats són les aliances de matrimoni i joies per a la núvia, ja que són distribuïdors oficials de la firma Maiter Alianzas. A Ros Joiers us oferiran un configurador d’aliances on les parelles es poden dissenyar els seus anells (www.joyasmaiter.com).

Ros Joiers és una de les joieries més antigues del barri de Sant Antoni. Sempre hi trobareu un tracte familiar i proper. A més, us ajudaran i aconsellaran en les vostres compres, així com en ofertes i descomptes. I ara també podeu comprar a través de les seva botiga on line: www.rosjoyeros.com.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.