Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

L’AVV del Poble-sec, contrària a l’obertura del comerç en diumenges

L’entitat veïnal conformada també per petits comerciants considera que la normativa perjudica els petits botiguers

Publicat

on

És positiu pel petit comerç tenir l’opció d’obrir un dia més a la setmana? A parer de l’AVV del Poble-sec, no. L’entitat veïnal, conformada també per petits comerciants, considera que la nova normativa municipal que permet l’obertura de les botigues ubicades a la denominada Zona de Gran Afluència Turística (on l’Ajuntament ha inclòs el Poble-sec), “no és una bona notícia”.

Segons explica el president de l’AVV del Poble-sec, Sergi Gàzquez, “hem de tenir en compte que ja en clau de ciutat tampoc és una bona notícia”. “Qui té una botigueta o un negoci familiar, ara l’obligues a perdre el seu dia de descans i treballar tot el cap de setmana si es vol guanyar la vida, mentre que les grans empreses simplement hauran de reorganitzar la plantilla, contractar algú més o faran fer hores extra als treballadors”, sintetitza.

Acord empresarial i sindical

El plantejament d’obrir tots els diumenges des de mitjans de maig fins al 15 de setembre (entre les 12 i les 20 hores) ha nascut de les converses entre la Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, PIMEC Comerç, Foment del Treball, l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) i els sindicats UGT i CCOO. Un acord que, a la vegada, ha rebut el vistiplau tant de l’Ajuntament de Barcelona, com de la Generalitat. “Aquest acord el que provocarà és que part de les compres més grans de la gent, en comptes de quedar-se al barri, es traslladaran a les grans superfícies o establiments del centre”, apunta Gàzquez.

A parer del representant associatiu, la mesura fins i tot va en contra de la idea de “cuidar el comerç de barri”. Des de l’Ajuntament ja s’ha confirmat que aquesta nova regulació estarà vigent fins al 31 de desembre de 2025 i asseguren que l’objectiu és “generar més ocupació”.

Continua llegint

Economia

Turisme, oportunitat perduda?

El Govern del Districte admet que algunes mesures pandèmiques, com l’increment de les terrasses, pot generar tensions veïnals

Publicat

on

S’acaba la pandèmia, tornen els turistes. Al llarg de les darreres setmanes, l’anada i vinguda de maletes pels carrers del Poble-sec s’ha incrementat en correlació amb la pujada del mercuri als termòmetres. Un ascens que ha tornat a posar a molts veïns en alerta tan bon punt han rememorat les tensions que es poden arribar a generar entre aquells que venen a gaudir de la ciutat i aquells que han de seguir amb la rutina laboral. Si bé en els anys A.P. (Abans de la Pandèmia), per a molts, la situació ja va ser límit, ara caldrà analitzar si des de l’administració local s’ha aprofitat el parèntesi pandèmic per corregir i/o revertir la dinàmica.

Tal com explica el conseller del Poble-sec pel PSC, Eudosio Guitérrez, per ara ja s’ha confeccionat un pla en matèria de civisme i seguretat, “on es posarà molt d’èmfasi en el control policial”. A més, detalla, continuaran col·laborant amb els empresaris del triangle que conformen els carrers de Blai, Paral·lel, Nou de la Rambla i Vila i Vilà per contractar agents cívics. Tanmateix, però, el mateix conseller demana paciència en algunes matèries, com per exemple la reducció de taules per terrassa (després d’haver-les ampliat durant la pandèmia): “Hem de reconèixer que hi haurà una certa lentitud per una qüestió tècnica; potser ho acabarem pagant aquest estiu i és possible que tinguem tensions en aquest sentit, però farem tot el possible perquè no ens interessa gens que la ciutadania pagui les conseqüències”, admet.

Fer complir la normativa

Si bé l’incivisme estival s’acostuma a associar amb el turista, des de l’AVV del Poble-sec el seu president, Sergi Gàzquez, recorda que no només són els nouvinguts els qui generen molèsties veïnals: “No tota la gent de les Tres Xemeneies, per exemple, són turistes, hi ha molta gent que és local; el que hem de tenir clar és que aquí hi ha una ordenança de civisme que l’Ajuntament hauria d’aplicar de forma ferma i rigorosa”, expressa.

En correlació amb el turisme, Gàzquez també assenyala com l’Ajuntament ha desaprofitat l’oportunitat de l’aturada pandèmica: “Creiem que cal un decreixement del turisme de mala qualitat i un increment del turisme de bona qualitat, d’aquell que és responsable, que fa els àpats als restaurants i fa vida cultural; van dir que prendrien mesures en aquest sentit, però al llarg d’aquests dies ja hem començat a veure com torna el turisme d’abans i com no s’ha aplicat cap canvi”, lamenta.

Ni decreixement, ni estancament

Des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), en canvi, van més enllà i assenyalen que l’única manera de retornar la ciutat als seus veïns és mitjançant la reducció directa de visitants a la ciutat. Una mesura que, des d’una visió teòrica, podria anar en consonància amb el programa polític de Barcelona en Comú, però que a la pràctica, segons critica el membre de l’ABDT, Daniel Pardo, no s’ha executat ni de bon tros: “El que s’ha fet durant la pandèmia ha sigut rescatar el sector turístic i mantenir-lo en vida artificial mitjançant diners públics; no s’ha repensat res i l’únic objectiu ha sigut el de tornar al mateix model insostenible, injust i ambientalment nociu que teníem abans de la pandèmia”, recela.

Si bé l’ABDT observa com hi ha diferències d’acció política entre els comuns i els socialistes a l’executiu de coalició, recorda com “tot i les contradiccions, al final resulta ser un únic govern municipal”. “Durant el primer mandat de Barcelona en Comú ja vam poder veure un declivi en la valentia de desenvolupar polítiques contra el turisme: vam passar del PEUAT (la restricció en la posada en marxa de noves places hoteleres a les zones massificades) a acords vergonyosos com el del Port i l’ampliació de la terminal de creuers”, recorda. A parer de Pardo, l’exemple més clarivident d’aquesta línia descendent és “l’estratègia de màrqueting turístic que s’ha posat en marxa des de la pandèmia, on directament es torna a regalar la ciutat al sector privat”.

Qualitat i/o quantitat?

Més enllà que des de l’AVV del Poble-sec comparteixen amb l’ABDT la necessitat d’un “decreixement”, de forma paral·lela també reclamen al sector un gir en la seva oferta: “No pot ser que es continuï oferint garrafón i tapes de baixa qualitat a preus desmesurats”. Tal com considera el seu president, la predisposició dels empresaris hauria de començar a girar “cap a l’oferta de qualitat i els preus raonables”. “Sobretot perquè al final els serveis de qualitat no només atrauen els turistes, sinó també als mateixos barcelonins”, al·lega.

Un sentit de la corresponsabilitat empresarial a la qual també apel·la el conseller del PSC: “La indústria turística és compatible amb la ciutat, però sí que és cert que hauríem de buscar la manera de fer-lo més sostenible mitjançant la cultura, el comerç o la gastronomia per posar-lo al servei de la ciutat, i no al revés”. Des del punt de vista de Guitérrez, “és un error el discurs negatiu que s’ha començat a instal·lar amb el tema del turisme; (…) el que hem de fer és anar tots a l’una i no permetre algunes coses que en els darrers anys s’han permès; rectificar és de savis”, assenyala. En tot cas, l’oportunitat per demostrar-ho tot just comença.

Continua llegint

Economia

La inflació perjudica els més pobres

La pujada de preus estronca la recuperació postpandèmia, mentre els Estats Units són els grans guanyadors de la guerra d’Ucraïna

Publicat

on

Per

Feia més de trenta anys que la inflació no arribava als nivells actuals. L’IPC interanual d’abril va ser del 8,3% a nivell estatal i del 8,0% a Catalunya (el definitiu de maig es coneixerà el 10 de juny). La inflació subjacent (sense energia i aliments sense elaborar) se situa en el 4,4%, també de rècord. Se sol a dir sovint que la inflació perjudica més els rics, perquè els pobres no tenen actius que puguin perdre valor, però això no funciona així. Les pujades de preus no són homogènies en tots els productes i no afecten tothom igual. Els col·lectius que, proporcionalment, tenen més consum dels productes que més han pujat són els més perjudicats. I aquest és el cas de les classes més populars, en les quals l’electricitat i els productes de primera necessitat representen una proporció més gran en la seva cistella de la compra. Les dades d’Eurostat (estadístiques de la UE) mostren que les llars amb rendes més baixes dediquen el 33% de la despesa a aliments, habitatge, gas, electricitat i calefacció, i les llars amb rendes més altes només el 15%.

Empitjorament amb la guerra

Alguns aliments bàsics, com l’oli, la pasta o la llet, han més que doblat el preu en un any. En part és conseqüència de l’augment del preu de l’energia, que ve d’abans de la invasió d’Ucraïna, però la guerra ho ha empitjorat. Ara és més fàcil d’explicar perquè des del 2017 els multimilionaris estatunidencs venen els seus actius en borsa i no paren d’acaparar terres de cultiu al cor dels EUA. John Malone (Liberty Media) té 2,2 milions d’acres de terra (1 acre són 4.046,9 m2); Ted Turner (CNN), 2 milions; Archie A. Emmerson (Sierra Pacífic), 1,9 milions, en una llarga llista on hi trobem noms com Jeff Bezos (Amazon) amb 450.000 acres o Bill Gates amb 242.000. I amb tot això el Banc d’Espanya diu que s’han de congelar les pensions. El 2021 el governador va percebre 219.020,37 euros bruts sense comptar les dietes de 1.127,93 euros per cada sessió del Consell i 540,96 euros per cada sessió de la Comissió Executiva. Sobren les paraules.

Europa, l’ase dels cops

Els EUA estan guanyant la guerra d’Ucraïna. Han enfortit el dòlar, compren més barat i venen més car i podran controlar millor la inflació. La dèbil UE només és un titella que rep tots els cops. No us cregueu la propaganda de guerra. Putin ha censurat tota crítica, però la UE ha fet el mateix a Europa, tancant mitjans com Russia Today, etc. Rebem informació esbiaixada. I recordem que l’anterior govern d’Ucraïna va ser el primer que va donar suport a M. Rajoy per aplicar l’article 155 a Catalunya. Heu vist que el Tribunal Penal Internacional persegueixi Bush, Blair i Aznar per causar 655.000 morts a l’Iraq? I l’enviament de 500 soldats estatunidencs a Somàlia per lluitar contra el gihadisme? Aquí també tenim talibans gihadistes, que estan per damunt de la democràcia i pels quals la “unidaz de Ejpaña” és déu, els Borbons els seus profetes i l’aparell de l’estat (govern, exèrcit, jutges, etc.) els seus fidels.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021