Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

Open AI: El poderós cervell digital

Publicat

on

Per

Us agrada aquest quadre de Salvador Dalí de la Sagrada Família? Doncs no el busqueu, ni a museus ni a col·leccions particulars perquè no existeix, seria impossible que l’hagués pintat l’artista de Port Lligat. Tampoc l’ha pintat un falsificador, excepte si considerem a un ordinador dotat d’intel·ligència artificial (IA) com a tal.

Aquest quadre s’ha generat en dos segons amb una instrucció tan simple com: “Pinta un quadre de la Sagrada Família de Barcelona amb l’estil de Dalí” i sí, la instrucció ha estat donada en català. Així de senzill, i la intel·ligència artificial anomenada DALL-E 2 (labs.openai.com) l’ha pintat. Les possibilitats d’aquest programari son increïblement infinites. Podem demanar-li que il·lustri qualsevol cosa per rocambolesca que sembli i donant-li qualsevol estil, fins i tot 3D, dibuixos amb pixels, olis, imitació d’artistes, etc. Nomes cal dir-li el que volem i ell ho provarà. Els autors de la meravella són Open AI, una empresa d’investigació en IA que, segons ells mateixos, destinen els seus esforços a generalitzar la intel·ligència artificial per al bé de la societat.

Intel·ligència Artificial ChatGPT

Però els èxits d’Open AI no acaben aquí. Actualment el seu projecte més famós de tots és ChatGPT (chat.openai.com). Es tracta d’un cervell informàtic a qui li podem preguntar de forma escrita, inclòs en català, gairebé qualsevol cosa i ens contestarà millor que ho faria un ésser humà. En definitiva, és absolutament impressionant. ChatGPT pot escriure cançons, articles, crear programes informàtics que facin el que li demanem, contestar dubtes del que vulguem sobre infinitat de temes, resoldre problemes… És realment com tenir la persona més intel·ligent del planeta darrera la pantalla. No dubteu en provar-lo per quedar bocabadats.

VÍCTOR CARBONELL (victor.carbonell@gmail.com)

Continua llegint

Economia

La indústria de la felicitat

La ‘dictadura de la felicitat’ vol societats submises i conformistes perquè els poderosos puguin mantenir i acréixer el seu estatus privilegiat

Publicat

on

Per

En els darrers dies un dels mots més sentits ha estat felicitat: ens l’hem desitjada els uns als altres. S’ha tendit a identificar-la amb variables que mesuren la riquesa i qualitat de vida, com el PIB, però no la felicitat. El 1972, el rei de Bhutan va crear la “felicitat interior bruta” (FIB), basada en valors budistes, per mesurar el benestar econòmic, ambiental, físic, mental, laboral, social i polític, i des del 1990, l’ONU calcula un Índex de Desenvolupament Humà que, a més del PIB, té en compte variables com l’educació, salut o despesa militar. Però va arribar Margaret Thatcher i ho va rebentar tot amb privatitzacions, reducció d’impostos als rics, i trinxar la classe treballadora. En sintonia, Martin Seligman va crear als EUA de Reagan la “psicologia positiva” (o “emocional”), avui de moda, i que forma part dels principis de la vigent llei d’educació espanyola. S’arriba a la felicitat amb consells simples repetits com un mantra: Que t’han acomiadat? És una oportunitat per assolir els teus somnis. Que ets pobre? Fixa’t en els que s’han enriquit i mira d’emular-los. Que no te’n surts? És que no t’hi esforces prou. En comptes d’apujar-te el sou, una xerrada motivacional. I d’aquí, la “indústria de la felicitat”: coaches, llibres d’autoajuda, aplicacions de mòbil, etc.: un placebo que pretén substituir les polítiques socials.

Intencionalitat política

Aquesta “dictadura de la felicitat” serveix per abandonar les polítiques públiques clàssiques i contrastades (reducció de jornada laboral, repartiment de la riquesa, bons serveis de salut, educació, pensions, atur baix, etc.), tot allò que obligaria als poderosos a compartir el benestar. Per això, Margaret Thatcher va fomentar la resignació i el conformisme entre els treballadors, i els sistemes educatius substitueixen humanitats i ciència per xerrades i abraçades, contribuint a l’involució. Al darrere hi ha una clara intencionalitat política: la de deslligar el benestar emocional de les condicions materials i de les polítiques necessàries que realment sustenten l’estabilitat d’una societat, les que creen igualtat.

Josep Pla parlava clar

La felicitat dels catalans augmentaria en un país lliure, però el nucli de l’estat profund, el podrit sistema judicial franquista vigent, monarquia inclosa, es resisteix a la democràcia. Josep Pla va escriure el que pensava de la metròpoli, però no ho va publicar en vida: “Espanya és un embassament de merda d’unes proporcions generals fantàstiques” i afegia: “Fa l’efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resquícia qualsevol. El fet de la producció d’una qualsevol esquerda que deixés passar l’aire produiria l’enderrocament de tot l’embassament” i la frase final: “Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable” (Fer-se totes les il·lusions possibles, publicat el 2017).

JOSEP MARIA TORREMORELL

ECONOMISTA

Continua llegint

Economia

Un ventall de futurs possibles

Publicat

on

Per

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2021