Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

Sense terrassa no hi ha paradís

Publicat

on

Per

La Maite va obrir el 2008 un petit restaurant, el Carmesí, al carrer Tapioles cantonada amb Blai. Un espai de 50 m2, decorat de manera senzilla, amb mitja dotzena de taules. Cuina creativa i ecològica. Cuina que vol englobar les tradicions d’altres cultures. I la seva terrassa, que en aquesta ciutat amb la seva cultura i el seu clima, que any darrera any és més càlid, és imprescindible en qualsevol negoci de restauració.

La Susana enceta el seu projecte l’any 2012, el Patán, primer en un petit espai de 30 m2 i després ampliant el bar, reconvertint una barberia (encara figura el rètol a la façana) en un local on prendre croquetes que ella mateixa cuina, i torrades, taules de formatges, embotits…

Subsistir sense terrassa

Els dos bars, però, ja porten quasi un any sense terrassa. L’Ajuntament va decidir que al tram Tapioles i Margarit n’hi havia massa i va organitzar un sorteig entre els vuit bars d’aquest tros de carrer. Resultat: La Maite i la Susana es van quedar sense terrassa ni negoci.

Tots dos bars es diferencien de la resta de locals del carrer Blai en què no han caigut en la filosofia de la tapa i canya. La Maite comenta que aquesta política ha convertit el carrer de Blai en una mena de “can misèries” on la gent ja arriba al barri amb la idea de quatre pinxos i algunes canyes.

Al desembre, novament, hi haurà sorteig i les mestresses ja són amb l’ai al cor. Visites a l’Ajuntament, crida al Síndic de Greuges per tal que el sorteig sigui rotatori i elles en quedin excloses. Un any més sense terrassa i haurien de tancar el negoci. Sense terrassa, ni paradís, ni subsistència.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

Ybachi, on comença la teva transformació

Publicat

on

Per

Raquel Ayres ha obert a Palaudàries, 25, al Poble-sec, un espai amb un ampli ventall de teràpies. El local de la Raquel és a prop de la muntanya de Montjuïc i està situat en un carrer, fins a dia d’avui, tranquil, cosa que la nostra interlocutora aprecia molt, ja que les activitats que es realitzen a Ybachi –el nom de l’entitat– són sinònimes de silenci i tranquil·litat.

En una conversa d’una mitja hora la Raquel ens desgrana la seva feina d’ençà sis mesos que ha obert portes. Ella, però, porta quinze anys de professió. Massatge emocional, on es treballa tot el cos a través de moviments relaxants, acompanyat amb pressions en punts concrets del cos que la terapeuta realitza. Aquesta sessió finalitza amb una relaxació total per tal que la persona s’alliberi del bloqueig emocional que tingui.

Altres activitats que tenen lloc al seu local són el massatge terapèutic, el reiki, on es treballa l’energia de punts concrets del cos. La imaginació no té fronteres a Ybachi i la Raquel ens explica què es fa en un dels grups de persones que treballa: “La meditació ens ajuda a empendre un viatge a llocs imaginaris on apaivagar sentiments com la ràbia, la tristesa, el dol…”.

L’infant més preciat d’Ybachi és el chikung, de tradició xinesa, gimnàstica de l’eterna joventut. És un exercici que equilibra la part física, emocional i mental amb l’ajut de la postura del cos, la respiració i la ment atenta. Més que paraules ja ens calen coneixements de tot allò que es respira en aquest petit espai del Poble-sec i apropar-nos un matí a Ybachi, tot caminant tranquil·lament.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

Més de 20 anys treballant per a la inclusió

Bona Voluntat en Acció presenta la seva memòria del 2017

Publicat

on

Des del 1997, Bona Voluntat en Acció (BVA) treballa al barri per garantir la inclusió social i laboral de persones que es troben en situació d’exclusió social. Des d’aquesta entitat es promou un servei d’acollida, s’elaboren plans de treball individuals, es fan serveis d’intermediació i d’inserció laboral, es realitzen activitats d’inclusió per als infants, es fan formacions, s’encarreguen de cobrir les necessitats bàsiques i ofereixen serveis d’informació i assessorament.

Balanç d’un any molt productiu

El bon estat de salut d’aquesta iniciativa el podem diagnosticar gràcies a la memòria del 2017, on es destaca que l’any passat BVA va repartir més de 76.000 kgs. d’aliments, va aconseguir 262 insercions laborals i va acollir a 711 persones. A través d’aquest servei d’acollida s’ofereix informació i assessorament a persones i famílies en risc d’exclusió social: “Un cop fet el diagnòstic de la situació es crea un pla de treball amb els recursos de l’entitat i el compromís de la persona. L’objectiu és acompanyar l’usuari en el seu itinerari donant-li eines per augmentar les seves possibilitats per superar la situació de risc d’exclusió”, expliquen des de l’entitat. Cal destacar el paper fonamental dels voluntaris i de l’equip tècnic; actualment l’entitat compta amb 98 voluntaris en actiu, 53 dels quals s’han incorporat al 2017, una xifra que augmenta any rere any.

Ajudar en la recerca de feina

Un dels puntals de BVA és la seva tasca en la inserció laboral de les persones que ho sol·liciten. A través dels tallers s’encarreguen de l’acompanyament de les persones a la recerca de feina, fomenten el desenvolupament de noves habilitats i redescobreixen les ja existents. D’altra banda, el servei d’intermediació laboral té com objectiu “millorar l’ocupabilitat de les persones ateses, posant-les en contacte amb el mercat de treball mitjançant la gestió d’ofertes de feina i el seguiment per al manteniment del lloc de treball”, diuen des de BVA, i també expliquen que actualment els perfils professionals més comuns al taller d’inserció laboral són cuidadors de gent gran, personal de neteja, personal de cuina i cambrers de pisos. Durant el 2017, 102 persones han trobat feina estable i 160 han treballat en feines puntuals gràcies a aquesta associació.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.