Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

El MNAC s’annexionarà part del recinte firal

El projecte encara no té pla econòmic per executar-se, però els seus responsables han fixat el 2021 per efectuar la primera obertura al públic

Publicat

on

Encara que sembli inversemblant a primer cop d’ull, el palau del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’ha quedat petit. Davant d’aquesta circumstància la institució ha presentat un nou Pla d’Acció que incorpora el creixement de les instal·lacions museístiques cap al pavelló firal de Victòria Eugènia. La intenció és començar a fer-lo servir cap a l’any 2021 i s’espera poder-lo gestionar íntegrament precisament l’any 2029.

Que l’any escollit sigui exactament el 2029 no és fruit de la casualitat. L’annexionament previst pel MNAC també té la intenció de retre un homenatge a l’Exposició Internacional de 1929, que va servir per urbanitzar tot aquest sector de la muntanya de Montjuïc. Per ara, però, el primer objectiu del director del museu, Pepe Serra, es anar conquerint de mica en mica els 15.000 metres quadrats del pavelló.

Una reforma ineficaç

Tot i que el pavelló semi-abandonat s’ha remodelat al llarg d’aquests dos darrers anys amb una inversió municipal de 2,5 milions d’euros, la reforma no ha servit per dinamitzar-lo. Segons ha criticat Serra, l’obra que es va dur a terme actualment permet allotjar blockbusters firals, com ara exposicions de cotxes, però resulta insuficient per encabir les exposicions temporals o arxius del museu. El motiu: no es va condicionar per encabir aquest tipus de materials.

Davant d’aquesta circumstància, el Victòria Eugènia s’haurà de sotmetre a una segona reforma, la qual permetrà presentar noves exposicions mentre es vagin finiquitant espais. De fet, a dia d’avui està previst que l’edifici aculli cap al 2021 les primeres exposicions temporals, mentre que per al final està previst traslladar la col·lecció d’Art Modern. Cal tenir en compte que actualment el museu només té espai per exposar el 20% de les seves 180.000 peces i que només compta amb 2.300 metres quadrats per a les mostres temporals.

A l’aigüera

Que el projecte s’hagi presentat amb bombo i plateret no significa que realment es pugui consumar en la seva totalitat. Tal com ha reconegut el mateix Serra, encara no està clar d’on sortiran els diners per dur-lo a terme. Mentre que la Generalitat encara no els ha entregat els 3,7 milions d’euros que els hi corresponen pel Pla Museus (caduca el 2021), l’Ajuntament no sembla disposat a invertir més diners (ja es va deixar els 2,5 milions en arreglar l’espai).

Des de la pròpia administració catalana admeten que es van comprometre a què el pavelló bessó d’Alfons XIII també acollís la fusió del Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya, però la guardiola sembla estar buida i haurà d’esperar. Vista la manca de recursos públics, els responsables del MNAC ja han anucniat que no descarten buscar inversors privats per assegurar-se l’obertura total del pavelló de cara al 2029.

Fotografia | MARIO RM

Continua llegint

Economia

Blai Tonight Natura

Publicat

on

Per

Manel Miret és innovador i set ciències. A mitjans de juliol ha obert un restaurant de pinxos però amb la particularitat que tot el producte que ens presenta és en un 80% vegà i la resta vegetarià. D’aquesta manera Blai Tonight Natura trenca amb l’oferta habitual de pinxos al carrer Blai i ens ofereix una alternativa per a un col·lectiu que cada dia que passa és més exigent amb la qualitat alimentària i alternatiu amb el menjar. Les begudes que ens ofereix el renovat local són ecològiques i bona part dels ingredients dels pinxos també ho són.

Manel Miret té un llarg historial en el món de la restauració. Ha treballat a tots els seus sectors: cambrer, cuiner, cap de compres… Ell va inaugurar fa nou anys el Blai Tonight, el primer bar de pinxos al carrer Blai i ara torna a trencar esquemes amb el nou local vegà i vegetarià.

Blai Tonight Natura presenta 40 varietats que es renoven a diari. Les cuina i prepara el chef Ismael. La dona del Manel, la Trinitat i el seu fill Miquel, com a encarregat, deixen la seva empremta en aquesta nova aventura.

Podeu passar a tastar els nous pinxos de Blai, entre setmana a partir de les 18 h. I els dissabtes, diumenges i festius a partir de les 13 h. Animeu-vos!

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

Adeu a Pesca Salada Vallhonrat, un comerç emblemàtic del barri

Abaixa la persiana

Publicat

on

El pròxim 27 de juliol el barri s’acomiadarà d’una botiga amb molta història. Pesca Salada Vallhonrat (Vallhonrat, 23) tanca per sempre les seves portes i deixa el Poble-sec sense l’última bacallaneria que existia a la zona. “Serà el final d’un tipus de negoci que havia arribat a tenir unes trenta botigues al barri”, recull l’escriptora Júlia Costa al seu bloc. Els orígens d’aquest establiment es remunten 90 anys enrere, quan l’avi de l’actual propietari, Josep Maria Vallès, va obrir el negoci després de tancar una bacallaneria anterior, que era al carrer de Magalhaes. Després la botiga va passar a mans dels pares d’en Josep Maria i, des de fa 35 anys, ell mateix n’està al capdavant juntament amb la seva dona, la Mercè.

Un negoci familiar 

Quan l’avi d’en Josep Maria treballava a la primera bacallaneria, la del carrer Magalhaes, va enviduar i va haver de tancar la botiga, “aleshores es va dedicar a treballar de picapedrer a Montjuïc i posteriorment a València, on va haver de marxar forçadament, ja que estava en una de les llistes negres de l’època”, explica el seu net. Quan va poder, va tornar, es va casar amb una altra dona i van obrir aquesta botiga. Durant un temps, al soterrani de la botiga hi havien viscut els avis, els pares, en Josep Maria i la seva germana i, anys després, hi va viure amb la seva dona i el seu primer fill.

En Josep Maria es jubila merescudament després de tants anys darrere el taulell, però els seus fills tenen altres interessos i no volen encarregar-se del negoci, és per això que “amb més alegria que pena” han decidit abaixar la persiana: “És la millor feina que he pogut tenir pel meu tarannà, m’agrada la relació amb la clientela, amb el carrer, amb el barri, però a la vegada és molt sacrificat”.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.