Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

Pensions viables i sostenibles en el temps

Hi ha un interès per part de les elits espanyoles i de la banca per fer-nos creure que les pensions públiques no són viables

Publicat

on

Per

El Tribunal de Comptes publicava l’agost un informe sobre la Seguretat Social que assenyalava la “insuficiencia de los ingresos de naturaleza contributiva” y, per tant, un “problema de sostenibilidad financiera de carácter estructural”. Tendenciós, com gairebé tot el que publica aquest organisme polititzat d’endollats de l’elit madrilenya. D’altra banda, el mes passat, el Banc d’Espanya va publicar un càlcul segons el qual els pensionistes reben de mitjana 1,74 euros per cada euro aportat, suposant que han cotitzat durant 40 anys i que rebran pensió durant altres 21 anys, fet que suposa un rendiment anual del 3,5%, per damunt dels plans de pensions en les darreres dècades i més alt –diuen– que els dels bons de l’Estat (fet fals perquè els anys 90 donaven una rendibilitat mitjana del 6,6%). En resum, un exercici d’economia-ficció perquè els treballadors no fan cap inversió: el que aporten cada any es reparteix entre els jubilats que hi ha en cada moment. Per cert, per què només han d’aportar els treballadors? Els que no tenen fills, no contribueixen a l’educació? I els que no tenen cotxe no paguen impostos per fer carreteres?

Un sistema equilibrat

Les pensions de jubilació no són responsables del dèficit de la Seguretat Social. El ministre del ram, José Luís Escrivà, ha reconegut que hi ha 22.000 milions d’euros de “gastos impropios”. Efectivament, tothom hi fica mà: d’aquí surten 11.305 milions en pensions no contributives (viudetat i orfandat), 2.953 milions d’ajudes a la maternitat per fills, 1.818 milions de polítiques actives d’ocupació i 5.713 milions en concepte de “otros” (entre els que hi ha prestacions d’atur). Sense tot això, resulta que el sistema està equilibrat i no té dèficit. També es diu que les pensions espanyoles són molt altes, però respecte al PIB representen el 10,9%, per sota de la mitjana de la UE (12,4 %), i molt lluny de les d’Itàlia (16,2%) o Àustria (14,0%). Els cacics de la màfia que governa l’Estat –inclosa la banca– ens vol vendre una privatització de les pensions i maniobra per afavorir els plans privats.

La Gürtel ja porta 14 morts

I parlant de màfia, el passat 10 de setembre va morir José Luís Huerta Valbuena, un dels pilars del cas Púnica. Amb aquest ja són 14 els morts de la trama Gürtel (deu de mort suposadament natural, dos en estranys accidents i altres dos per presumpte suïcidi). Son coses que passen al reialme del feixista Felip VI, que tres anys després del seu vomitiu discurs del 3 d’octubre de 2017, en el que beneïa les garrotades contra els votants (fet únic en la història de la humanitat, fins i tot en les dictadures), encara no s’ha retractat, mentre els seus sequaços togats segueixen derrocant presidents de Catalunya.

JOSEP MARI TORREMORELL

Continua llegint

Economia

Gamifiquem?

Publicat

on

Per

L’Ajuntament ha anunciat que en els propers anys implantarà un canvi tecnològic amb contenidors de reciclatge intel·ligents on els ciutadans, identificant-nos amb una tarja magnètica, rebrem bonificacions segons el volum de reciclatge que fem. Aquest sistema ja està en prova a poblacions com El Papiol amb força èxit i l’objectiu és incrementar la taxa de reciclatge (estancada en un 38%) a un 50% o 60% fins arribar a les taxes exigides per la UE. Aquest mètode de motivació s’anomena gamificació (de l’anglès game, joc). Els que tenim certa edat ja ho fèiem quan baixàvem al súper amb ampolles de vidre buides i les canviàvem per 5 pessetes.  Ara, gràcies a la tecnologia, veurem aquest sistema de forma més habitual.

La gamificació es basa en aplicar en àmbits no lúdics mecanismes usats en els jocs per motivar les persones a aconseguir de forma divertida uns objectius. En el cas de l’educació trobem el famós Kahoot que permet als professors crear jocs de preguntes i respostes amb rànquings per tenir als alumnes motivats i aprenent de forma divertida.

A l’empresa tenim les targetes de fidelització de les cafeteries, per exemple, on per cada consumició et posen un segell i la desena et surt gratuïta o les targetes de punts dels establiments comercials. En empreses innovadores podem veure grans pantalles penjades de forma visible amb rànquings de vendes per regió (equip) o per venedor.

El sector dels electrodomèstics tampoc està absent. Cada cop podem veure mes rentadores, neveres o termòstats amb pantalles més grans i colorides que es volen allunyar dels incomprensibles displays digitals minimalistes. En aquest cas la gamificació s’utilitza per facilitar la vida als usuaris, guanyar-se la seva simpatia i, òbviament, incrementar les vendes i guanys.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Més dura serà la caiguda

L’estat espanyol, al caire de la fallida, amb un deute públic que bat rècords, rep una ajuda internacional que maquilla un rescat de facto

Publicat

on

Per

L’anormalitat que provoca la Covid-19 continuarà als països occidentals fins a finals del 2021; si més no, així ho ha anunciat Bill Gates, que també ha dit que el tercer món haurà d’esperar fins a finals de 2022. I aquest paio sap el que té entre mans. Mentrestant, les dades econòmiques presenten unes xifres negatives, mai vistes abans. El deute públic de l’Estat, en augment, en acabar juny fou de 1,29 bilions d’euros, que equivalen al 114% del PIB. D’aquest saldo, el 91,3% correspon a l’administració central de l’Estat (1,18 bilions). De fet, en l’estat “més descentralitzat del món” les comunitats autònomes i els ajuntaments s’endeuten poc. En comparació a un any abans, l’administració central està un 6,8% més endeutada, les comunitats autònomes un 0,92% més i els ajuntaments han reduït el deute en un 4,5%. L’administració central no en té prou i ara ha proposat quedar-se amb els superàvits dels ajuntaments.

L’ajuda de la UE

A més, cal advertir que el deute acumulat per la Seguretat Social arriba als 68.855 milions d’euros. No hi ha prou diners per a pensions, que tornen a estar en perill, però sí per a despesa militar (23.000 milions d’euros enguany), que inclouen els 2.100 milions dels tancs comprats per desplegar-los a Catalunya en un futur (o creieu que pensen envair Portugal o França?) i un increment de sou extra al personal militar (i els exhaustes sanitaris?). L’ajuda de la UE aviat arribarà, després que la caverna qualifiqués de miserable al primer ministre holandès, perquè no volia ajudes sense control: ¿Què ens ha de dir aquest don nadie d’un país petit, que viu en un pis de 50 m2 i va en bicicleta en lloc de moure’s amb un Audi, dur escorta amb metralleta i viure a palau com correspon a un país important? deia l’imperialisme cavernícola castellà.

Manca d’autocrítica

D’altra banda, el virus sense fronteres i gestionat “unidos”, ara ja en té, i es gestiona “separados” sense un polsim d’autocrítica del “gobierno más progresista de la historia”. Mentrestant l’emèrit depredador sexual borbònic (se li atribueixen una vintena de fills no reconeguts), ens costa 46.000 euros diaris, normal en el règim del 36 amb la careta democràtica del 78, que ha estat a punt de perdre el seu contribuent número 1 (50 milions l’any), que no es cap patriota espanyol, sinó Leo Messi. Tot plegat, un caos que els catalans desaprofitem, en part per la mediocritat dels nostres polítics i, en part, per “llirisme”. I així la repressió no s’aturarà i, com deia el poeta i periodista francès Eugène Godin (1856-1942), “els pastors seran brutals, mentre les ovelles siguin estúpides”. Per tant, prepareu-vos, preparem-nos, perquè encara no ho hem vist tot.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2020 Zona Sec.