Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

Waku Waku, tot per a la vostra mascota

Publicat

on

Per

Denia Gámez porta 30 anys en el món de les mascotes. Va començar als 18 anys i fins a dia d’avui no ha parat de treballar en aquest sector. Ens comenta al seu despatx de la botiga de Margarit i sota l’atenta mirada d’un chihuahua, de nom Maily, que és la seva feina ideal. Cada matí es lleva amb il·lusió i nous projectes per realitzar.

Ja són tres les botigues Waku Waku amb les persianes aixecades. La primera que es va obrir, ara fa 10 anys, va ser aà Poble-sec, al carrer Margarit, 20, a un sospir del carrer Blai. En té una altra a l’Hospitalet, al carrer de Santa Eulàlia, 50, i l’última obertura d’establiment ha estat a l’avinguda del Paral·lel, 180, molt a prop de plaça Espanya. Són 150 metres quadrats dedicats a satisfer les necessitats, alimentació i els capricis de les mascotes. Waku Waku també ofereix a les seves botigues un servei de perruqueria i una residència per a petits animals: conills, ocells, hàmsters. tortugues…

La Denia, amb el seu equip de professionals, aposta pel comerç de proximitat i li dol que al Poble-sec i Paral·lel s’aposti majoritàriament pel negoci de la restauració. “Bars i restaurants estan prou bé, atrauen gent i vida al barri, però nosaltres, el comerç de proximitat, mantenim la cohesió i ajudem els veïns amb les seves compres quotidianes, sense necessitat de marxar. No volem convertir-nos en un desert”.

Gossos, gats, aus, peixos, rosegadors… Tots tenen el seu espai i la seva atenció a Waku Waku.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Economia

L’era dels bots: la ciència ficció feta realitat

Publicat

on

Per

El 1950 el matemàtic anglès Alan Turing va inventar un test per avaluar la capacitat de la computació de fingir el comportament humà. El test, molt simple, es basa en tenir una conversa amb un humà i un computador sense saber qui és qui. Si l’avaluador no pot diferenciar qui és l’humà i qui és l’ordinador és que la prova ha estat superada i guanya la màquina.

Fins a dia d’avui ningú ho ha aconseguit, però estem molt a prop. Els assistents personals o també denominats bots –o xat bots si només conversen per escrit– són programes informàtics dissenyats per tenir converses amb persones. El passat Nadal, per exemple, van ser un èxit de vendes Alexa d’Amazon –probablement el millor– i Google Home.

Els robots conversen amb les persones

Els programes es basen en intel·ligència artificial (AI) per escoltar les persones, entendre-les amb els seus diferents accents i executar les serves ordres (fins a cert límit). Aquesta tècnica es pot usar en assistents per oci per jugar amb ells, preguntar quan juga el Barça o l’Espanyol, posar vídeos i cançons, saber el temps que farà, quan trigarem en arribar a determinat lloc… Les possibilitats son quasi il·limitades. Fora de l’oci i a  nivell empresarial els xat bots ajuden a consultar dubtes als clients, sobre tot a través de planes web, tot i que encara estan bastant verds.

El cop d’efecte que dona esperances de cara a millorar aquesta tecnologia el va donar fa uns mesos Sundar Pichar, director general de Google, al presentar públicament el seu bot Google Duplex capaç de fer una trucada sense que l’interlocutor s’adoni que parla amb un ordinador (podeu veure el vídeo a http://tiny.cc/zonasecbots ). La presentació de Sundar va provocar un fervorós aplaudiment entre el públic tecnòleg que hi assistia. Escenes com aquesta, veure com un ordinador i una persona tenen converses més o menys complexes i que s’entenen, ens fan veure més a prop situacions fins ara de ciència ficció com el famós HAL de 2001: A Space Odyssey o la robot Arisa de l’excel·lent sèrie russa Better that us de Netflix.

VÍCTOR CARBONELL

Continua llegint

Economia

Mentides sobre l’economia catalana

En el que va d’any 286 empreses catalanes han dut la seva seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya

Publicat

on

Per

Des de fa dos anys, en la premsa espanyola es poden llegir titulars molt negatius referents a l’economia catalana. És obvi que a Catalunya no hi ha la mateixa empenta que el 2017, però enlloc d’Europa hi és: l’economia es desaccelera arreu. Volen vendre la moto que el procés ha deixat l’economia catalana malmesa, que han fugit milers d’empreses i això espanta la inversió estrangera, que tot plegar perjudica el creixement del PIB i el mercat laboral, etc. No us vull marejar amb moltes xifres, però cal donar-vos-en algunes, perquè les xifres son tossudes. En els set últims trimestres el PIB català ha crescut el 3,9% i l’espanyol el 3,7%. Els tres primers trimestres de 2019, de Catalunya han traslladat la seu a d’altres llocs de l’estat espanyol 787 empreses, però de Madrid se n’han anat 1.329. Són canvis habituals. Fins al setembre 286 empreses catalanes han dut la seu a Madrid i 258 madrilenyes l’han traslladat a Catalunya.

Més creació d’empreses

Encara més, en els nou primers mesos d’enguany la creació d’empreses a Catalunya ha augmentat un 2,85%, a Madrid només un 0,51% i al conjunt de l’Estat ha baixat un 1,92%. El capital desemborsat en aquestes empreses ha augmentat un 79% a Catalunya, un 2,8% al conjunt de l’Estat i a Madrid ha caigut un 18%. En el cas de la inversió estrangera, el Ministerio de Industria l’adjudica on l’empresa té la seu però no on la inversió es fa realment. Amb les dades d’on de veritat es fa la inversió, el primer semestre del 2019 comparat amb el primer del 2018, a Catalunya augmenta un 16% i a Espanya cau un 63%. Quant a l’atur ni en parlo, no hi ha color. El que en el conjunt de l’Estat ha reculat menys que Catalunya és en producció industrial, que ha caigut un 18% a l’Estat i un 25% a Catalunya, de setembre de 2017 a agost del 2019, com en tot Europa, per la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units.

La resposta a la sentència

Com a seguidor dels CDR i del Tsunami Democràtic, ara sóc terrorista com molts de vosaltres, segons que ens ha encolomat la monarquia franquista en descomposició. La venjança (ells en diuen sentència) del judici-farsa del Tribunal Suprem, ha tingut un fort rebuig als carrers de casa nostra, amb violència induïda per infiltrats inclosos. També és cert que, davant de furgonetes que ens volien atropellar, hem exercit una legítima autodefensa. Cremar contenidors no és violència (50 se’n van cremar a Mazarrón, Múrcia, en una festa de Halloween), però buidar ulls dels nostres fills i nets sí que ho és, per part d’unes forces d’ocupació que, sense el seu equipament, no serien més que rates de claveguera. Mentrestant ha augmentat el nombre d’ostatges en mans de l’enemic i les institucions catalanes resten emmordassades. Recordeu les tres pes del president Puigdemont: perspectiva, paciència i perseverança. No ens aturarem.

JOSEP MARIA TORREMORELL

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.