Connecta amb nosaltres

Economia

Radiografia al modus operandi dels fons voltors

Els fons voltors juguen al Monopoly amb les finques del Poble-sec

Publicat

on

“Oportunitat única per gaudir de l’estil de vida propi de la ciutat. Dotze apartaments elegants i moderns en un dels barris més animats de Barcelona, el Poble-sec”. Amb aquestes línies la companyia Norvet Property Development publicita la promoció que actualment ofereix al número 33-35 del carrer Poeta Cabanyes. Un projecte que va posar en marxa des de zero amb la compra del garatge que hi havia al solar i on ja ha començat a aixecar habitatges per vendre’ls des de 447.000 euros. Cal destacar que l’obra no és l’única que la companyia desenvolupa al barri, sinó que només és un dels cinc projectes que té actualment en marxa, els quals ja han posat en peu de guerra als veïns i veïnes.

Abans d’entrar en matèria, però, cal analitzar qui i què és Norvet per entendre les seves intencions comercials al Poble-sec. Amb la seu establerta a la Casa de les Punxes de l’avinguda Diagonal, la companyia està distribuïda en una xarxa de cinc empreses batejades amb noms diferents, però que al cap i a la fi es dediquen a gestionar els actius immobiliaris de la matriu. Respecte al capital, aquest prové tant d’Espanya com d’Israel, país del qual és originari el seu director i administrador únic, Alon Ozer Yunger.

Diners d’Israel

La relació d’Israel amb Barcelona queda perfectament radiografiada en les xifres que fins ara s’han fet públiques. Segons dades del Ministeri d’Economia, només l’any 2016 Israel va invertir més de 12 milions d’euros bruts en el mercat del totxo català. En paral·lel, mesos enrere la immobiliària dedicada a la compra, reforma i venda integral d’edificis, MK Premium, reconeixia en una entrevista a la revista Masala que entre el 75% i el 80% dels seus clients provenen d’Israel.

Qui més pot estar interessat a adquirir aquests habitatges? Tots aquells estranjers que vulguin aconseguir la residència espanyola mitjançat la Golden Visa; la targeta impulsada des del 2013 pel Govern d’Espanya i que s’entrega a tots aquells que facin una inversió igual o superior als 500.000 euros. En aquest sentit, l’esquer de l’Estat també és utilitzat per la mateixa Norvet a la seva plana web. Segons assenyalen, “totes les propietats de Norvet s’adeqüen al requisit de la Golden Visa” i “no és necessari que el mínim de 500.000 euros s’inverteixi en un sol immoble, […], es poden realitzar inversions més petites que en conjunt sumin l’import necessari per a la concessió de la Golden Visa”, detallen.

Surten els veïns, entren els inversos

Com pot resultar evident, el poder adquisitiu mitjà dels veïns i veïnes del Poble-sec no resulta atractiu pels fons voltors. Més aviat se n’aprofiten, assenyalen des del Sindicat de Barri del Poble-sec. Com? Si bé una forma seria esperant que als inquilins se’ls esgoti el contracte de lloguer per no renovar-los, sovint s’opta per la via ràpida d’oferir diners perquè rescindeixin els seus contractes i marxin de la finca. Una operació que segons diversos testimonis ja s’ha dut a terme als carrers de Murillo, 12; Margarit, 25; Elkano, 15 i Mare de Déu del Remei, 44; (cal recordar que la promoció de Poeta Cabanyes ha sigut sobre les restes d’un antic garatge).

Si més no, cal tenir en compte que el modus operandi resulta difícil de detectar per la confidencialitat amb què es duu a terme l’operació, la qual també resulta ser l’origen del mòbing immobiliari. Tal com relata Sergi Barrios del Sindicat de Barri del Poble-sec, en aquest cas el paper de Norvet és el de “localitzar una finca que estigui degradada i/o amb veïns amb contractes de tres anys a qui ofereixen diners perquè marxin”. 

Què passa amb aquells que no accepten els diners? L’empresa “genera una situació de degradació de l’escala fins que la gent decideix marxar o bé els fan mòbing immobiliari directament”, assenyala Barrios. L’exemple és la família de Feliciano Esteves, veí del carrer del número 12 del carrer Murillo i a qui Norvet ha intentat desnonar en fins a quatre ocasions (totes elles, de forma infructuosa per l’acció veïnal). Com? En no acceptar les quantitats de diners que li oferia la societat, aquesta va canviar el número de compte on havia d’ingressar el lloguer Esteves i després el va denunciar per impagament.

L’experiència en mòbing immobiliari de Norvet

Cal destacar que la denúncia per impagament actualment és la més utilitzada pels fons voltors a l’hora de desnonar famílies. Una tècnica que, tal com expliquen des del Sindicat de Barri, es pot evitar: “En cas que hagi un canvi de compte corrent o no s’accepti el pagament en mà, s’ha d’anar a la Ciutat de la Justícia i consignar el pagament del lloguer; d’aquesta manera demostres que tens la intenció de pagar, fet que realment és el que l’importa al jutge”, explica Barrios. Al cap i a la fi, quan un fons voltor compra una finca, la llei tampoc obliga a comunicar als seus inquilins que l’immoble té un nou propietari.

De totes maneres, si la llei no satisfà els objectius de Norvet, la companyia es val d’altres recursos. Quins antecedents té en aquest sentit? La presumpta contractació d’empreses com Desokupa. Tal com ha exposat la mateixa regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “Norvet està sent investigada pel jutjat número 31 de Barcelona per haver contractat Desokupa [amb l’objectiu] de dur a terme un desallotjament extrajudicial”. En aquest cas, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat com a acusació popular al judici, mentre que l’Observatori DESC ha presentat una querella directament contra el seu director, Ozer Yunger i la societat Desokupa.

El lliure mercat s’imposa 

Per a Norvet no hi ha res més dolç que una finca d’època. “Compren amb grans quantitats de diners edificis degradats o en procés de degradació, preferiblement de finals del segle XIX i principis del XX amb un cert interès modernista o noucentista”, explica el membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, Sergi Barrios. Immobles amb unes característiques estètiques per reformar, restaurar i després vendre com a “habitatges de luxe”, assenyala la regidora del Districte, Laura Pérez. La rendibilitat que extreuen dels habitatges es pot multiplicar per cinc, assegura Barrios.

El lliure mercat s’imposa, tot i que l’Ajuntament faci la traveta a aquestes empreses. Tal com deia dies enrere el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, el consistori havia aturat el 29 de gener les obres al número 12 del carrer Murillo per “incomplir la normativa urbanística”, Segons ha detallat Pérez, en comptes de fer la vintena d’obres menors que figurava en els permisos municipals, s’estava efectuant una reforma integral de l’edifici.

Tot plegat, amb afectacions a les zones comuns i a tots els habitatges, llevat de dos habitatges: el de la família de Feliciano Esteves i el d’un segon veí de renda antiga a qui Norvet havia ofert traslladar-se a viure a un local sense cèdula d’habitabilitat, ha explicat la regidora. Si bé actualment les obres es troben aturades i suspeses, la regidora lamenta que “s’estigui expulsant als veïns dels seus pisos i se’ls estigui substituint per habitatges de luxe”.

En el cas de l’obra del carrer del Poeta Cabanyes el Districte ja ha posat en marxa un expedient sancionador per enderrocar la construcció de forma irregular. Des del Govern de Barcelona es veuen incapaços de resoldre tot el problema de l’habitatge, segons el regidor en la matèria, Josep Maria Montaner, “els ajuntaments no podem fer lleis” i només poden “actuar amb la màxima duresa” si es detecta alguna irregularitat en “intervencions abusives, fraudulentes i il·legals”, conclou.

 

Economia

Productes de bellesa sense risc

A BCN, treballen al CREC Coworking del Poble-sec

Publicat

on

Tot va començar el 2011 quan Sebastian Gordon i Friedrik Kristensson van començar a estudiar la indústria de la bellesa. Es van adonar aleshores de què no existien tractaments a cavall entre la cosmètica tradicional amb efecte efímer i els complicats tractaments a les clíniques, molt sovint fora de l’abast del consumidor.

Es van posar a treballar i així va ser com va sorgir Swiss Clinic, una nova línia de productes i dispositius que, basats en la clínica estètica, poguessin ser aplicats al domicili. L’objectiu era que aquests productes cosmètics i de cura de la pell de venda lliure aportessin canvis reals amb resultats duradors i sense el risc i la despesa que comporta la cirurgia estètica i els injectables realitzats a les clíniques estètiques. Van trobar la manera de posar a la venda aquests productes i, en poc temps, l’èxit de la marca es va fer evident.

També a Barcelona
Actualment, Swiss Clinic és una marca de referència a Escandinàvia, tenen la seu a Suïssa i Suècia i treballen amb una estructura eficaç: la investigació i desenvolupament del producte es realitza als laboratoris que la companyia té a Zuric i el màrqueting i la gestió es realitza des de la filial de cada país.

A Barcelona, Swiss Clinic té la seva seu al CREC Coworking del Poble-sec, on l’Alba Riquelme i el seu equip treballen perquè la marca es vagi fent, poc a poc, un forat al mercat dels productes de bellesa, cosa que estan aconseguint gràcies a un dels seus productes estrella, l’Skin Renewal. Una història d’èxit d’una companyia que continua expandint-se any rere any i que ha sabut aprofitar un buit en una indústria que desperta molt d’interès arreu del món.

Continua llegint

Economia

El pla d’usos del Paral·lel, protagonista al Consell de Barri

Publicat

on

El darrer Consell de Barri va ser l’escenari on es van presentar els resultats del procés participatiu del Pla d’Usos del Paral·lel, que va recopilar informació sobre la identitat de l’avinguda, els valors a preservar i els impactes positius i negatius. S’han recollit 540 comentaris i s’ha arribat a diverses conclusions: els veïns que han participat en el procés creuen que s’han de preservar les activitats de proximitat i culturals, els espais d’espectacles i les activitats de restauració emblemàtiques.

D’altra banda, els comentaris negatius han estat enfocats a la saturació en el sector de la restauració, les botigues de conveniència 24 hores, les franquícies de forns de pa, les activitats destinades als turistes i els problemes de convivència derivats de l’oci nocturn. Algunes de les propostes que s’han recollit reclamen la implantació de ludoteques, activitats culturals i bars musicals (amb condicions) i, pel que fa a l’espai públic, es reivindica la millora de la circulació, la creació de zones verdes i la regulació de les terrasses, entre altres propostes.

Altres qüestions

Al Consell de Barri es van explicar també els objectius del projecte de coresponsabilitat en l’oci nocturn pel triangle format pel Paral·lel, Vila i Vilà i Nou de la Rambla, una zona que aquest estiu comptarà amb la presència de més informadors cívics per tal de reduir les molèsties que els veïns pateixen a la zona. Les Hortes de Sant Bertran, el mal estat dels carrers Piquer i Mata i els problemes a Blai van ser altres dels temes que van sorgir durant el Consell.

Fotografia | Ana Inés Fernández

Continua llegint

Economia

Així ha anat la 28a Mostra d’Entitats

Publicat

on

Per

El passat dissabte 9 de juny va ser un dia calorós i clar. Des de les 10 del matí, desenes de carpes es van anar instal·lant al Paral·lel, entre els carrers Radas i Tapioles, per celebrar l’edició número 28 de la Mostra d’Entitats del Poble-sec, la gran trobada del teixit associatiu que organitza any rere any la Coordinadora d‘Entitats. A cadascun dels estands s’hi podia trobar un o diversos representants de les 64 associacions i col·lectius presents a la Mostra, que es van encarregar de difondre i donar a conèixer la tasca que realitzen, tot repartint fulletons informatius i xerrant amb els curiosos.

Entre els visitants s’hi trobava la regidora del Districte Laura Pérez, la Consellera Carolina López i representats de diferents grups polítics municipals. En una de les carpes s’hi va exposar, per primera vegada, el cartell de la Festa Major del barri. Durant la jornada, l’escenari de la Mostra es va omplir amb exhibicions de tot tipus, a càrrec d’entitats com l’Associació de Veïns La França Xica, l’Associació Sahiua d’Equador o l’Associació Cultural d’Hondures. També hi va haver una cercavila, una rua bastonera i activitats per als més petits, com les que va organitzar l’agrupament Escola i Guies Baden Powell. En resum, un dia bonic i profitós en què les entitats van tornar a demostrar la força del teixit associatiu del Poble-sec.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.