Connecta amb nosaltres

Societat

Petitet portarà la Rumba Catalana al Liceu per complir una promesa a la seva mare

Publicat

on

Oriol Adán / De camí per fer aquest concert de “rumba simfònica” s’està preparant un documental dirigit per Carles Bosch, on també es mostra la greu malaltia que allunya el Petitet dels escenaris.

Nascut al carrer de la Cera, Joan Ximénez, més conegut com a Petitet, viu des de fa molts anys al Poble-sec i assaja tan sovint com pot amb la seva orquestra al centre cultural Albareda. De més jove havia estat palmero de Peret i del Gato Pérez, referents de la Rumba Catalana, però ja fa un temps que s’ha vist obligat a allunyar-se dels escenaris a causa de la Miastènia Gravis que pateix, una malaltia crònica que debilita els músculs i que obliga al Petitet a fer estades periòdiques a l’Hospital de Sant Pau.

Una promesa

El Petitet és un gitano que trenca esquemes, lluitador, alegre i optimista, i va prometre a la seva mare moribunda que algun dia portaria la Rumba Catalana al Gran Teatre del Liceu, i el proper dimarts 17 d’octubre podrà complir-ho. 

En un dels trailers del documental que s’han avançat, el Petitet destaca la importància que té per a ell el fet de complir la promesa que li va fer a la seva mare poc abans que morís. “Jo vaig prometre una cosa a la meva mare i ho tinc que realitzar. Dit i fet, aquí estic, tan guapo com sempre”, destaca en Petitet. “Els gitanos el que tenim és que quan diem una cosa la fem, no cal ni firmar-ho”. Això sí, al portar la Rumba Catalana fins al Liceu no s’ha de perdre l’elegància, i com explicava Petitet a la seva mare, al concert “tots amb pajarita mama, perquè la rumba és senyora”.

El documental

Tot aquest procés d’unir una orquestra simfònica amb la Rumba Catalana i fer un concert al Liceu, així com la lluita diària del Petitet contra la seva malaltia s’estan enregistrant al documental Petitet (Rumba pa ti), i compta amb la direcció del periodista i cineasta Carles Bosch, autor d’altres documentals com Balseros (2002) o Bicicleta, cullera, poma (2010).

Petitet, en un altre avanç del documental, explica que “vull fer tot el possible perquè es donin compte del que és la Rumba Catalana amb una simfònica”.

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Crowdfunding

Ja fa més d’un any que va començar tot el procés de gravació del documental i ja s’han enregistrat prop de dues terceres parts del rodatge, però els recursos no son suficients i s’han buscat aportacions de la gent a través d’un crowdfunding, amb l’objectiu d’arribar a recollir 30.000 euros per destinar a la post-producció.

D’aquesta manera, amb aquests diners es podran comprar els drets de cançons emblemàtiques de la Rumba Catalana com Gitana Hechicera, Rumba pa ti o El Muerto Vivo i es podrà treballar la imatge i el so del documental amb els mitjans adequats, entre altres coses. Totes les donacions obtindran recompenses com entrades per a la pre-estrena del documental o el DVD de la pel·lícula.

La Miastènia Gravis

La malaltia contra la que lluita diàriament el Petitet està dins del grup del que es coneix com malalties rares, pel que no hi ha gaires investigacions al respecte. Es tracta d’una malaltia autoimmunitària que debilita els músculs i dificulta la mobilitat i la capacitat de tragar i parlar, malgrat que pot afectar a diferents zones depenent de cada pacient, així com també pot ser diferent la intensitat i gravetat de la malaltia. Malgrat que entre un 10% i un 20% dels casos diagnosticats són infantils, és una malaltia que acostuma a donar-se en majors de 65 anys. A Espanya existeixen prop de 10.000 afectats per la Miastènia Gravis, amb una mitjana d’uns 700 casos diagnosticats anualment. No obstant això, un 90% dels pacients que segueixen tractament poden controlar la malaltia i portar unes vides pràcticament normals. Actualment, però, s’està seguint una línia d’investigació treballant amb cèl·lules mare i alhora s’estan duent a terme estudis per poder fer servir vacunes contra la malaltia, que podrien ser l’inici d’un futur tractament per superar-la. El documental Petitet (Rumba pa ti) també servirà, en part, per donar més visibilitat a la malaltia i, esperem, pugui posar un altre granet de sorra que ajudi a seguir investigant.

Societat

El Cementiri de Montjuïc estrena un espai interconviccional

Publicat

on

Per

Amb l’objectiu d’adaptar-se a una bona part de les comunitats religioses que fins ara no tenien els serveis funeraris que anhelaven, el Cementiri de Montjuïc ha reformat la primera i única sala interconviccional de la ciutat. Un espai amb capacitat per a 80 persones on familiars i amics del difunt podran dur a terme les tradicions culturals i religioses que fins ara no podien executar.

La nova instal·lació permetrà fer el rentat ritual de les persones difuntes, així com el rentat de peus dels assistents (ablucions). A més, compta amb una sala d’actes, on es podran fer els recolliments amb oracions i lectures de manera reservada. “També disposa de sistemes audiovisuals per tal de poder projectar imatges i vídeos en record de la persona difunta”, detallen des de l’Ajuntament de Barcelona.

890.000 euros
Si bé aquest espai ja havia funcionat al Cementiri de Montjuïc, és ara quan podrà acollir les diferents maneres d’acomiadar els difunts de la resta de comunitats religioses. Al cap i a la fi, el seu disseny és fruit del diàleg de les administracions amb els representants de les diferents comunitats. En total, la reforma integral de l’espai ha suposat una inversió de 890.000 euros.

Segons la comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa, Sara Belbeida, “aquest espai no només representa un avanç en la gestió dels cementiris, sinó també un pas significatiu cap a una societat més inclusiva, respectuosa i cohesionada”. Pel que fa a les comunitats jueves i musulmanes, aquestes ja disposen de recintes específics per a enterrar els seus difunts a Collserola.

Continua llegint

Societat

L’escola Mossèn Jacint Verdaguer presenta oficialment el seu Gegantó al barri

Cinta és el resultat de la proposta creativa que els alumnes de l’escola van presentar a l’inici del curs

Publicat

on

El passat divendres 31 de maig, l’escola Mossèn Jacint Verdaguer va viure una jornada molt especial amb la presentació de Cinta, el gegantó creat pels alumnes, famílies i professorat durant tot el curs escolar.

Cinta, el gegantó de l’escola, va ser presentat oficialment al públic. El Quimet, el gegantó del Poble-sec, va donar-li la benvinguda en una trobada emocionant. A més de la presentació, Cinta i les torrasses van ballar junts al ritme d’una cançó, que tenia un esperit especial per a l’ocasió.

Un projecte comunitari

Aquest projecte ha estat un exemple de col·laboració a molts nivells, gràcies a la participació activa del professorat, alumnes i famílies. Des del disseny del gegantó fins als capgrossos, tots han aportat la seva creativitat i esforç. Les famílies han estat especialment involucrades en la confecció dels vestits, organitzant tallers de costura que han resultat ser tot un èxit. Aquestes activitats han donat lloc a nous tallers i han fomentat un sentit de comunitat i col·laboració entre tots els participants.

Apadrinament del Quimet

La colla gegantera del barri, amb el Quimet al capdavant, ha apadrinat el nou gegantó de l’escola, donant suport i assessorament durant tot el procés de construcció que va començar en el mes de gener. L’objectiu era crear un gegantó que representés l’esperit del Poble-sec i, al mateix temps, la identitat de l’escola.

La festa va comptar amb una alta participació de tota la comunitat educativa. Alumnes, famílies, professorat i veïns es van congregar per celebrar aquest esdeveniment tan especial. Els gegants presents es van convertir en espectadors de luxe de la presentació i del ball de Cinta i les torrasses.

L’acte va ser una festa i una demostració del poder de la col·laboració i la creativitat, deixant una empremta inesborrable en tots els participants i assistents. La creació de Cinta no només ha enriquit el patrimoni cultural de l’escola, sinó que també ha enfortit els llaços comunitaris, deixant un llegat que segurament perdurarà durant molt de temps.

Continua llegint

Societat

El nou Parc de les Tres Xemeneies, enllestit

La zona reformada acull una pista de bàsquet, un gimnàs exterior i una nova guingueta per dinamitzar l’espai

Publicat

on

Per

Després de sis mesos d’obres i una inversió de 367.000 euros, l’Ajuntament de Barcelona ha enllestit el nou Parc de les Tres Xemeneies. Una intervenció, contextualitzada en el Pla de Barris que ha permès dotar a l’espai amb una pista de bàsquet central, nous bancs i un gimnàs a l’aire lliure. Segons es desprèn de la presentació del consistori, la reforma busca revertir les dinàmiques que desenvolupaven alguns usuaris a la zona.

L’actuació, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Leku Studio, ha recollit les peticions del veïnat en el procés participatiu que va identificar els principals dèficits i les prioritats. De fet, la intervenció ha primat la millora de la permeabilitat per als vianants mitjançant l’eliminació de les barreres arquitectòniques i, a la vegada, enderrocant aquells elements que creaven cantonades sense visibilitat. Un exemple és el mur on alguns artistes desenvolupaven art urbà, el qual s’ha reubicat dins la nova plaça.

L’esport, eix central de la nova plaça

Cal posar de relleu que la nova pista de bàsquet s’ha decidit instal·lar-la al centre de la plaça, tal com havien demanat els veïns. Una centralitat que, a més, permetrà que es pugui fer servir la plaça per a noves activitats, com ara la celebració de concerts. A més, al seu voltant s’ha instal·lat el gimnàs a l’aire lliure amb opcions perquè tothom pugui fer exercici.

Les taules ping-pong s’han renovat i reinstal·lat en un nou espai i també s’han pintat diferents grafismes per incentivar noves pràctiques esportives, com l’atletisme. Pel que fa al mobiliari urbà (bancs, cadires i taules de pícnic), aquest també és nou en la seva totalitat. Per últim, destacar que al costat de l’àrea de joc infantil s’ha instal·lat una guingueta.

Una primera passa

Cal emfatitzar que aquesta no és l’única reforma prevista als entorns de la plaça de les Tres Xemeneies. Més aviat, és la prèvia respecte al que l’Ajuntament té previst executar amb la promotora de les oficines que s’encabiran als antics edificis. Un espai que, a banda d’acollir noves empreses, també suposarà l’aterratge del Centre de Coordinació Operativa d’Emergències de Barcelona (CECOR) a la plaça de les Tres Xemeneies.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024