Connecta amb nosaltres

Societat

Petitet portarà la Rumba Catalana al Liceu per complir una promesa a la seva mare

Publicat

on

Oriol Adán / De camí per fer aquest concert de “rumba simfònica” s’està preparant un documental dirigit per Carles Bosch, on també es mostra la greu malaltia que allunya el Petitet dels escenaris.

Nascut al carrer de la Cera, Joan Ximénez, més conegut com a Petitet, viu des de fa molts anys al Poble-sec i assaja tan sovint com pot amb la seva orquestra al centre cultural Albareda. De més jove havia estat palmero de Peret i del Gato Pérez, referents de la Rumba Catalana, però ja fa un temps que s’ha vist obligat a allunyar-se dels escenaris a causa de la Miastènia Gravis que pateix, una malaltia crònica que debilita els músculs i que obliga al Petitet a fer estades periòdiques a l’Hospital de Sant Pau.

Una promesa

El Petitet és un gitano que trenca esquemes, lluitador, alegre i optimista, i va prometre a la seva mare moribunda que algun dia portaria la Rumba Catalana al Gran Teatre del Liceu, i el proper dimarts 17 d’octubre podrà complir-ho. 

En un dels trailers del documental que s’han avançat, el Petitet destaca la importància que té per a ell el fet de complir la promesa que li va fer a la seva mare poc abans que morís. “Jo vaig prometre una cosa a la meva mare i ho tinc que realitzar. Dit i fet, aquí estic, tan guapo com sempre”, destaca en Petitet. “Els gitanos el que tenim és que quan diem una cosa la fem, no cal ni firmar-ho”. Això sí, al portar la Rumba Catalana fins al Liceu no s’ha de perdre l’elegància, i com explicava Petitet a la seva mare, al concert “tots amb pajarita mama, perquè la rumba és senyora”.

El documental

Tot aquest procés d’unir una orquestra simfònica amb la Rumba Catalana i fer un concert al Liceu, així com la lluita diària del Petitet contra la seva malaltia s’estan enregistrant al documental Petitet (Rumba pa ti), i compta amb la direcció del periodista i cineasta Carles Bosch, autor d’altres documentals com Balseros (2002) o Bicicleta, cullera, poma (2010).

Petitet, en un altre avanç del documental, explica que “vull fer tot el possible perquè es donin compte del que és la Rumba Catalana amb una simfònica”.

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Crowdfunding

Ja fa més d’un any que va començar tot el procés de gravació del documental i ja s’han enregistrat prop de dues terceres parts del rodatge, però els recursos no son suficients i s’han buscat aportacions de la gent a través d’un crowdfunding, amb l’objectiu d’arribar a recollir 30.000 euros per destinar a la post-producció.

D’aquesta manera, amb aquests diners es podran comprar els drets de cançons emblemàtiques de la Rumba Catalana com Gitana Hechicera, Rumba pa ti o El Muerto Vivo i es podrà treballar la imatge i el so del documental amb els mitjans adequats, entre altres coses. Totes les donacions obtindran recompenses com entrades per a la pre-estrena del documental o el DVD de la pel·lícula.

La Miastènia Gravis

La malaltia contra la que lluita diàriament el Petitet està dins del grup del que es coneix com malalties rares, pel que no hi ha gaires investigacions al respecte. Es tracta d’una malaltia autoimmunitària que debilita els músculs i dificulta la mobilitat i la capacitat de tragar i parlar, malgrat que pot afectar a diferents zones depenent de cada pacient, així com també pot ser diferent la intensitat i gravetat de la malaltia. Malgrat que entre un 10% i un 20% dels casos diagnosticats són infantils, és una malaltia que acostuma a donar-se en majors de 65 anys. A Espanya existeixen prop de 10.000 afectats per la Miastènia Gravis, amb una mitjana d’uns 700 casos diagnosticats anualment. No obstant això, un 90% dels pacients que segueixen tractament poden controlar la malaltia i portar unes vides pràcticament normals. Actualment, però, s’està seguint una línia d’investigació treballant amb cèl·lules mare i alhora s’estan duent a terme estudis per poder fer servir vacunes contra la malaltia, que podrien ser l’inici d’un futur tractament per superar-la. El documental Petitet (Rumba pa ti) també servirà, en part, per donar més visibilitat a la malaltia i, esperem, pugui posar un altre granet de sorra que ajudi a seguir investigant.

Societat

Obre la residència del Poble-sec amb 240 llits per a malalts de Covid-19

La consellera Vergés anuncia l’adaptació d’altres espais per traslladar residents i així evitar el contagi de coronavirus

Publicat

on

Per

Vetllar per la salut dels més vulnerables. Aquest és l’objectiu del Govern de la Generalitat des del primer dia d’aquesta crisi sanitària provocada pel coronavirus. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que aquesta setmana s’incorpora “una nova residència de gent gran a la ciutat de Barcelona amb una capacitat de 240 llits per a persones amb Covid-19”. Aquest espai ubicat al Poble-sec comptarà amb 141 habitacions distribuïdes en 8.000 metres quadrats. En un inici, s’obrirà amb 32 llits.

Vergés ha precisat que es tracta d’una “residència medicalitzada amb instal·lació d’oxigen en 66 llits” i que donarà capacitat de moviment a les residències d’on provenen les persones malaltes. De fet, ha explicat que s’adaptaran altres espais, com ara hotels, per aquelles persones que viuen en residències i que no estan malaltes de Covid-19 per poder-los aïllar de les residències de procedència perquè “són persones infectables” i evitar-ne, així, el contagi.

Per altra banda, aquests darrers dies el Departament de Salut ha augmentat el nombre de proves per detectar el coronavirus entre les persones que viuen en residències. “Estem augmentant les proves cada dia, fins ara ja són 10.434 les proves PCRs fetes”, ha informat Vergés. Per últim, la consellera Vergés ha reiterat la importància de quedar-se a casa per evitar el repunt de casos de coronavirus i ha recordat que els “laboratoris privats no haurien d’oferir tests de coronavirus ni a ajuntaments ni a empreses. Els tests han de passar pels protocols públics per a poder saber els resultats i millorar les estratègies per controlar aquesta epidèmia”, ha conclòs.

Continua llegint

Societat

Diari del coronavirus

Publicat

on

Per

Ja no em desperto amb els primers cotxes que circulen pel carrer. Ara, és el silenci que em desvetlla. Un silenci que m’arriba, m’embolcalla feixuc com un lladre que em visités de matinada i em deixés la seva targeta de presentació: soc aquí, com cada diumenge, cada dijous.

No compten els dies sinó els gestos. I les imatges agafen una importància poc habitual. Ara observo un vell amb més anys que jo córrer amb esforç i passes petites cap a la parada del bus. L’autobús l’esperarà. En aquests temps baixen del Tibidabo ànimes generoses i pugen de mar d’altres diabòliques.

A la nit el paisatge destacable són el guants de plàstic que campen damunt la vorera.

De nou a la cuina damunt la taula de marbre navega un cert desordre. El diari i el suplement, un bol amb escàs raim, una ceràmica que representa una gallina, unes tasses de cafè…

No tenim pressa per recollir el desori.

Ernest Millet Gómez

Continua llegint

Societat

Confinament (II)

Publicat

on

Per

El darrer model implementat de superilla va ser el del Poblenou, tot i que Gràcia en si ja és una superilla / Toni Hermoso Pulido

El bol curull de col-i-flor presideix la taula de marbre. I uns tomàquets per amanir, unes restes de raviolis que quedaren de l’àpat d’ahir. Encenem el llum, una bombeta que ens dóna escalfor lentament. I seiem a taula com si res no ens passés pel cap, com si avui fos un dia qualsevol: però passen massa coses a la ciutat.

El semàfor de davant de casa ha esdevingut decoratiu i ja ningú espera el permís per creuar el carrer. Potser cada cinc minuts baixa un cotxe pel carrer Balmes. Ha plogut bona part del dia. Una pluja mansa que l’escriptor Pla aplaudiria feliç, perquè era, segons que escrivia, l’aigua que calia per als camps. Busco un somriure, una paraula amable però em creuo amb poques persones que semblen que corrin cap al notari. Recullo l’última barra de pa al forn de santa Glòria. Des d’el primer dia de la crisi sanitària que m’atén la mateixa senyora. Té un aire d’absoluta normalitat, com si això del virus no anés amb ella.

Al vespre com a final de festa el nostre anònim veí ens regala Imagine i la veu de Lennon ressona per tota la plaça. S’aixequen braços i només ens falten les espelmes per arrodonir el final de la vetllada. Bé, hi tenim algunes llinternes que ens fan l’ullet. Comença a fosquejar i la ciutat semblarà més trista, com un dol immens que cau damunt nostre.

ERNEST MILLET

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.