Connecta amb nosaltres

Societat

Petitet portarà la Rumba Catalana al Liceu per complir una promesa a la seva mare

Publicat

on

Oriol Adán / De camí per fer aquest concert de “rumba simfònica” s’està preparant un documental dirigit per Carles Bosch, on també es mostra la greu malaltia que allunya el Petitet dels escenaris.

Nascut al carrer de la Cera, Joan Ximénez, més conegut com a Petitet, viu des de fa molts anys al Poble-sec i assaja tan sovint com pot amb la seva orquestra al centre cultural Albareda. De més jove havia estat palmero de Peret i del Gato Pérez, referents de la Rumba Catalana, però ja fa un temps que s’ha vist obligat a allunyar-se dels escenaris a causa de la Miastènia Gravis que pateix, una malaltia crònica que debilita els músculs i que obliga al Petitet a fer estades periòdiques a l’Hospital de Sant Pau.

Una promesa

El Petitet és un gitano que trenca esquemes, lluitador, alegre i optimista, i va prometre a la seva mare moribunda que algun dia portaria la Rumba Catalana al Gran Teatre del Liceu, i el proper dimarts 17 d’octubre podrà complir-ho. 

En un dels trailers del documental que s’han avançat, el Petitet destaca la importància que té per a ell el fet de complir la promesa que li va fer a la seva mare poc abans que morís. “Jo vaig prometre una cosa a la meva mare i ho tinc que realitzar. Dit i fet, aquí estic, tan guapo com sempre”, destaca en Petitet. “Els gitanos el que tenim és que quan diem una cosa la fem, no cal ni firmar-ho”. Això sí, al portar la Rumba Catalana fins al Liceu no s’ha de perdre l’elegància, i com explicava Petitet a la seva mare, al concert “tots amb pajarita mama, perquè la rumba és senyora”.

El documental

Tot aquest procés d’unir una orquestra simfònica amb la Rumba Catalana i fer un concert al Liceu, així com la lluita diària del Petitet contra la seva malaltia s’estan enregistrant al documental Petitet (Rumba pa ti), i compta amb la direcció del periodista i cineasta Carles Bosch, autor d’altres documentals com Balseros (2002) o Bicicleta, cullera, poma (2010).

Petitet, en un altre avanç del documental, explica que “vull fer tot el possible perquè es donin compte del que és la Rumba Catalana amb una simfònica”.

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Joan Ximénez, el Petitet (dreta), en un fotograma del documental ‘Petitet (Rumba pa ti)’ / El Periódico

Crowdfunding

Ja fa més d’un any que va començar tot el procés de gravació del documental i ja s’han enregistrat prop de dues terceres parts del rodatge, però els recursos no son suficients i s’han buscat aportacions de la gent a través d’un crowdfunding, amb l’objectiu d’arribar a recollir 30.000 euros per destinar a la post-producció.

D’aquesta manera, amb aquests diners es podran comprar els drets de cançons emblemàtiques de la Rumba Catalana com Gitana Hechicera, Rumba pa ti o El Muerto Vivo i es podrà treballar la imatge i el so del documental amb els mitjans adequats, entre altres coses. Totes les donacions obtindran recompenses com entrades per a la pre-estrena del documental o el DVD de la pel·lícula.

La Miastènia Gravis

La malaltia contra la que lluita diàriament el Petitet està dins del grup del que es coneix com malalties rares, pel que no hi ha gaires investigacions al respecte. Es tracta d’una malaltia autoimmunitària que debilita els músculs i dificulta la mobilitat i la capacitat de tragar i parlar, malgrat que pot afectar a diferents zones depenent de cada pacient, així com també pot ser diferent la intensitat i gravetat de la malaltia. Malgrat que entre un 10% i un 20% dels casos diagnosticats són infantils, és una malaltia que acostuma a donar-se en majors de 65 anys. A Espanya existeixen prop de 10.000 afectats per la Miastènia Gravis, amb una mitjana d’uns 700 casos diagnosticats anualment. No obstant això, un 90% dels pacients que segueixen tractament poden controlar la malaltia i portar unes vides pràcticament normals. Actualment, però, s’està seguint una línia d’investigació treballant amb cèl·lules mare i alhora s’estan duent a terme estudis per poder fer servir vacunes contra la malaltia, que podrien ser l’inici d’un futur tractament per superar-la. El documental Petitet (Rumba pa ti) també servirà, en part, per donar més visibilitat a la malaltia i, esperem, pugui posar un altre granet de sorra que ajudi a seguir investigant.

Societat

Més que Cures fa un any i busca noves sòcies

Participaran en la segona Fira d’Economia Social del barri

Publicat

on

Fa un any es va constituir Més que Cures en el si de la xarxa Cooperasec, que treballa per a la promoció de l’economia social i solidària al Poble-sec. Es tracta d’una associació de dones expertes en la cura i el benestar de les persones i ofereixen serveis de neteja de la llar, cangurs, acompanyament a persones grans i dependents i altres serveis domèstics. El projecte va néixer després d’haver fet un estudi de diversos sectors econòmics al barri, en el qual es va detectar que l’àmbit de les cures era un sector precaritzat i ple de necessitats.

Obertes a noves sòcies

Al moment de constituir-se, Més que Cures estava format per 10 sòcies fundadores que van començar el projecte des de zero: “Vam reflexionar juntes sobre el nostre projecte i els seus valors, vam començar a donar-nos a conèixer i a participar en espais i debats”, expliquen. Actualment, són 7 sòcies i busquen noves persones que vulguin associar-se: “És un projecte d’autogestió col·lectiva obert a persones de l’àmbit del treball de la llar i del treball familiar (cuidadores), que podran treballar i gestionar-se la seva pròpia feina”, diuen des de l’entitat. A més dels serveis que ja ofereixen actualment, estan desenvolupant noves ofertes com ara la neteja ecològica i espais de cures a infants per a les entitats.

El projecte està molt enxarxat, treballen amb altres cooperatives i col·lectius afins, com la xarxa comunitària del barri. En el marc de la segona Fira d’Economia Social del Poble-sec, que tindrà lloc el 5 d’octubre a la plaça del Sortidor, organitzen un debat i crearan un espai de trobada per a totes les iniciatives que tenen coses en comú amb Més que Cures, com Sindillar, Mujeres Pa’lante o Baixem al Carrer.

Continua llegint

Societat

El cervell de la nova extrema dreta italiana, convidat a fer cerveses

Regentada per un ultra, la Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on Diego Fusaro ha intentat convèncer als veïns de les seves tesis neofeixistes

Publicat

on

Històricament els bars i les tavernes eren els espais des d’on els líders polítics oferien els seus mítings. Entre cerveses i copes, el discurs es feia més proper, directe i convincent. Una tàctica que, si bé pot semblar llunyana, algunes formacions polítiques han recuperat en les darreres campanyes electorals. Ara bé, fins ara mai cap local del Poble-sec havia acollit una conferència d’un ideòleg d’extrema dreta (almenys, que hagi transcendit a l’esfera pública). Més ben dit, fins al passat 19 de setembre.

La Cerveseria Abirradero ha sigut l’escenari des d’on el cervell de la nova extrema dreta italiana, Diego Fusaro, ha tractat d’expandir entre el veïnat les seves tesis neofeixistes. Mentre que la conferència va rebre l’innocent nom de No només de pa viu l’home. Ser, aliment i producció, rere la seva organització hi havia el propietari de la cerveseria i responsable d’Agrocerveart, la corporació de cervesa artesana que opera al local.

En aquest sentit, EL TEMPS ha revelat que la persona que regenta l’Abirradero és Nereo Garbin, un antic regidor de Vizenza (Itàlia) que havia militat a l’extrema dreta del Vèneto, lligada als orígens de la Lega de Matteo Salvini. De fet, l’any 1987 Garbin ja va participar com a fundador de la Union del Popolo Veneto (antecedent llunyà de la Lega).

Fusaro – Salvini

Tot i que a Espanya és pràcticament desconegut, a Itàlia Diego Fusaro és una de les veus més mediàtiques de l’extrema dreta propera a l’ultradretà Matteo Salvini. De fet, Fusaro acostuma a signar articles a la revista de l’organització neofexista Casa Pound, la qual va servir de referència als neonazis de la capital de l’Estat per crear l’Hogar Social Madrid. Ara bé, quina és l’arma que fa servir per convèncer a les classes populars? Una barreja dels ideals marxistes i anarquistes, però bastits amb la ideologia de l’extrema dreta. Dit d’una altra manera, Fusaro es dedica a impregnar de feixisme els discursos de la classe treballadora per fer-lo més digerible.

Continua llegint

Societat

Aturat el desnonament de sis famílies al Bloc Llavors del carrer Lleida

L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona

Publicat

on

El passat dijous 10 d’octubre es va aturar el quart intent de desnonament de les sis famílies que ocupen l’anomenat Bloc Llavors del carrer de Lleida, 38. Una vuitantena de persones van passar la nit anterior atrinxerades a l’edifici, ja que sabien que a primera hora es produiria l’actuació dels Mossos. Segons expliquen fonts del Sindicat de Barri del Poble-sec –un dels col·lectius que van liderar l’acció de resistència veïnal– a les 6.10 h del matí van arribar sis furgons de l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), bloquejant la zona mentre desenes de ciutadans (gairebé 200 persones en total) miraven d’impedir el desnonament. Unes hores més tard, van arribar cinc furgons més de la policia i aleshores es van produir càrregues i moments de tensió que es van saldar amb la detenció d’una activista del Sindicat d’Habitatge del Raval. La noia ja ha estat alliberada i des del Sindicat denuncien que la detenció va ser “per motius racistes i sense cap mena de fonament”. Unes hores més tard, es va aturar el desnonament per una ordre judicial i els veïns que formaven part de la resistència ho van celebrar al crit de “sí, se puede”.

Què és el Bloc Llavors?

El 30 de juliol de 2017 es va dur a terme l’okupació dels sis pisos del carrer de Lleida, 38 amb el suport del col·lectiu de defensa del dret a l’habitatge Obra Social Barcelona. L’edifici és propietat del fons d’inversió finlandès Vauras Investment SL, que compta amb una cinquantena de pisos a Barcelona. Actualment, al Bloc hi viuen sis famílies, dues de les quals són mares solteres amb fills al seu càrrec i totes elles en situació de manca d’alternativa habitacional.

Des del Sindicat de Barri del Poble-sec diuen que, en aquests moments, no hi ha prevista una nova data de desallotjament de l’edifici, però que probablement es produirà en unes setmanes “si no hi intervé l’administració pública”. Una de les possibilitats que temen és que aquesta vegada pugui ser un desnonament amb data oberta.

Fotografia | Sindicat de Barri

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.